Divendres va fer un any tant de la investidura de Salvador Illa com a nou president com del retorn fugaç de Carles Puigdemont a Catalunya. L'operació de pel·lícula que va permetre a l'expresident entrar i sortir del país burlant la policia, especialment els Mossos d'Esquadra, que eren els que havien planificat com havia de ser la seva detenció a les portes de la Ciutadella, va acaparar titulars i va tenir un fort impacte mediàtic. I tot i que no va agradar a tothom dins de Junts (la gran majoria desconeixien els plans del seu líder i van ser partícips d'una gran maniobra de distracció), Puigdemont va engrandir la seva fama de líder disruptiu capaç d'alterar el tauler polític amb un cop d'efecte.

Ara fa un any el pla per portar i tornar Carles Puigdemont va ser tot un èxit. Els Mossos, que no preveien que l'expresident no es presentés al Parlament per la investidura de Salvador Illa després del discurs a Arc de Triomf, no el van poder detenir. Però una imatge va estar a punt d'ensorrar la fugida del líder de Junts aquell calorós 8 d'agost. Va ser la que va fer la Maria, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, conscient que la fotografia que va fer amb el seu mòbil podia haver frustrat un pla que es va dissenyar amb molta cura per evitar que fos arrestat.

Els Mossos d'Esquadra no van preveure la possibilitat que l'expresident Carles Puigdemont fugís després del seu discurs a l'Arc de Triomf el 8 d'agost de l'any passat. Ja ho van dir al Tribunal Suprem, i aquest dilluns l'aleshores cap del cos, Eduard Sallent, ha reiterat davant la jutgessa que el moviment de Puigdemont no estava entre les previsions de la policia. A més, segons apunten fonts judicials, Sallent ha admès que no pot descartar que els tres agents investigats per ajudar Puigdemont a fugir estiguessin al corrent dels detalls del dispositiu que intentava detenir-lo.

Un home s’espera impacient en un carrer del barri de Sant Pere de Barcelona. És el 6 d’agost del 2024 i passen riuades de turistes per allà. Ja és fosc, està intranquil i sospita de tothom. Es fixa sobretot en aquells que no fan res, que simplement s’esperen. ¿L’estan seguint? Ell tan sols espera un cotxe, que no sap de quina marca ni el conductor, només qui hi haurà als seients del darrere. A 190 quilòmetres d’allà, al costat de Perpinyà, els amics més propers de l’expresident Carles Puigdemont comencen a arribar a la casa on se'ls ha citat. És una cita especial. Hi ha Gonzalo Boye, molt més ja que el seu advocat, i també Jami Matamala. Són allà per fer l’últim sopar amb Puigdemont, ja que hi ha la sensació que serà la darrera trobada amb l'expresident en llibertat. A l’hora indicada arriba el cotxe que normalment porta el líder de Junts, però no hi ha rastre d'ell. Només el seu telèfon. La sorpresa és majúscula entre els comensals, sopen i marxen: no sabien que formaven part d'una maniobra de distracció.

Ja de bon principi es va veure que el Tribunal Suprem posaria tots els obstacles possibles a l'aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont i la resta de principals dirigents independentistes durant l'1-O, però especialment a l'expresident. Això ha donat peu a una batalla judicial llarga i farragosa que aquest dilluns ha viscut un nou capítol a la sala d'apel·lacions del Suprem, on tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, juntament amb l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, han defensat que se li apliqui l'amnistia sense dilacions al considerar que no hi ha, tal com defensa el jutge Pablo Llarena, delicte de malversació pel mig. Boye, a més, ha defensat que la causa passi al TSJC i que siguin els jutges catalans els que decideixin.

La col·laboració de tres agents dels Mossos d'Esquadra amb l'expresident Carles Puigdemont per ajudar-lo a fugir de Catalunya per no ser detingut el dia de la investidura de Salvador Illa va tenir conseqüències. Els tres van ser expedientats i suspesos de feina i sou per part del departament d'Interior que comanda Núria Parlon, a l'espera del que pogués decidir la jutgessa que investiga l'arrest fallit de l'expresident i diputat de Junts. Ara, però, una resolució del major Josep Lluís Trapero, director general de la Policia, aixeca la suspensió imposada a un dels agents, segons ha avançat Vilaweb i ha confirmat l'ARA. El policia podrà tornar a treballar, però se'l traslladarà de lloc de feina. Concretament, passarà de prestar serveis en una presó a fer-ho a l'Aeroport del Prat.

El retorn anunciat de l'expresident del Govern Carles Puigdemont va plantejar les hipòtesis sobre si aconseguiria arribar al Parlament per a la investidura de Salvador Illa o si el detindrien abans. Al final no va passar ni una cosa ni l'altra i la mateixa tarda van arribar les primeres detencions dels agents dels Mossos d'Esquadra que suposadament l'havien ajudat a tornar a Waterloo. Van ser detinguts tres agents, expedientats pel cos i suspesos, i la investigació judicial pel suposat encobriment ha arrencat aquest dimecres amb la citació d'un dels agents.

"La funció de contenció de la línia policial va quedar compromesa, i per tal d’impedir aquest accés descontrolat dels manifestants a l’interior del parc [de la Ciutadella], es va decidir que el mitjà de contenció menys lesiu i indicat per evitar-lo era l’ús del gas OC, un cop valorades totes les possibilitats". Amb aquestes paraules, el director general de la policia, Josep Lluís Trapero, ha justificat l'ús de gas pebre contra un conjunt de manifestants de l'ANC el vuit d'agost, el dia que el Parlament va investir Salvador Illa president de la Generalitat i que l'expresident Carles Puigdemont va tornar a Barcelona i va fugir minuts després per evitar ser detingut. Trapero, que en aquell moment no era director de la policia, ho justifica així en una comunicació enviada a l'ANC el 23 de setembre a la qual ha tingut accés l'ARA.

El magistrat Pablo Llarena qüestiona l'informe que li van lliurar els Mossos d'Esquadra sobre la fugida de l'expresident Carles Puigdemont el 8 d'agost durant el debat d'investidura de Salvador Illa i considera que se'l podria haver detingut. En la providència, l'instructor del Procés assegura que els informes que ha estudiat “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial” hagués detingut el líder de Junts en el seu recorregut fins al lloc on es va unir a "aquesta aglomeració de persones que l'esperaven". Tampoc no era impossible, afegeix en un breu escrit de dues pàgines, "el seguiment i la detenció" de l'expresident, que té en vigor una ordre de cerca i captura en territori espanyol per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. Però la seva opinió xoca de ple amb el parer de la Fiscalia, que s'oposa al fet que la justícia investigui l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Josep Rull, i la cúpula de Mossos per la fugida de Puigdemont, perquè no veu indicis que actuessin o impartissin ordres per impedir-ne la detenció. S'ha pronunciat en resposta a les querelles de Vox i Hazte Oír per aquest cas.

Quan li han preguntat per la detenció frustrada de l'expresident Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit en un sol missatge: la necessitat d'aplicar la llei d'amnistia, a la qual de moment jutges com Pablo Llarena es neguen. Han estat nombroses les vegades que el Govern ha estat interpel·lat per aquesta qüestió i no s'ha ficat en cap embolic, ni el president ni la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque. Ara bé, la posició canvia quan es pregunta al govern espanyol.

Ja fa gairebé un mes del fugaç retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Aquest matí de dilluns, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha donat més detalls de tot el que va passar durant les 48 hores que l'expresident de la Generalitat va passar a la capital catalana. "Vam ser a Barcelona fins al vespre", ha explicat a El món a Rac 1, on ha precisat que la sortida va ser al voltant de les 20 h (havia aparegut en públic a les 9 del matí). A més, Turull ha relatat que fins ben bé quarts d'una del mateix 8 d'agost, la idea encara era intentar arribar al Parlament i que Puigdemont hi pogués fer el discurs del grup parlamentari durant la investidura de Salvador Illa. “Políticament, l’acció serveix per no ajupir el cap, no prestar-se al dret penal de l’enemic”, ha subratllat.

Els tres agents dels Mossos d'Esquadra detinguts per ajudar a fugir el passat 8 d'agost l'expresident Carles Puigdemont han quedat apartats de forma cautelar. A dos d'ells se'ls ha suspès i s'hauria fet el mateix amb el tercer, però la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha explicat que no ha estat així perquè es troba de baixa mèdica. En roda de premsa, Parlon també ha deixat clar que la decisió l'ha pres la direcció sortint de la Policia, encapçalada per Eduard Sallent, que aquest mateix dimecres serà rellevat del càrrec.

"Si el conseller [Joan Ignasi] Elena i el departament d'Interior haguessin complert la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya", apuntava Carles Puigdemont en una llarga piulada a X, ja des de Waterloo, l'endemà de la seva aparició fugaç a la capital catalana. Repescava, així, un conflicte encara sense resoldre's sobre la seva seguretat i que ara pot haver quedat encara més en via morta. Fa més de nou mesos que s'espera un informe de l'Advocacia de l'Estat sobre si l'expresident de la Generalitat pot tenir protecció a l'exili.

L'ampli desplegament policial per detenir Carles Puigdemont en el seu retorn a Catalunya no va evitar que l'expresident aconseguís fugir en un tres i no res. Un agent, però, dels 600 que es van mobilitzar aquell dia, va estar a punt d'arrestar-lo. Es tracta d'un mosso de la Brigada d'Informació que es trobava al lateral de l'escenari d'Arc de Triomf en sentit Besòs des d'on va parlar Puigdemont. Ell va ser qui va córrer a més de trenta graus gairebé dos quilòmetres, perseguint el vehicle blanc amb el qual va fugir l'expresident acompanyat per Jordi Turull just acabar l'acte.

Pablo Llarena vol que s'assumeixin responsabilitats per la fugida de Carles Puigdemont. O, cosa que és el mateix, ell se les vol espolsar. També el govern espanyol, que ràpidament va córrer a explicar que havia ofert la col·laboració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el dispositiu, però que la Generalitat la va rebutjar. La detenció depenia dels Mossos i la seva cúpula va assenyalar el mateix Puigdemont com a responsable del fracàs per la seva "actitud impròpia", en paraules del ja exconseller Joan Ignasi Elena. "En cap moment es va valorar com a possible o probable que el senyor Puigdemont pogués tornar a Catalunya i no tingués la determinació d'accedir al Parlament", insisteixen en l'informe que han lliurat a Llarena. Es van detenir tres agents dels Mossos per col·laborar amb la fugida i un parell de persones més pels incidents a la porta del parc de la Ciutadella. Però avui també se sap que els drons no van enfocar Puigdemont quan va baixar de l'escenari de l'Arc de Triomf, que només un policia va perseguir a peu el cotxe on va pujar –sense poder comunicar-se per la ràdio– i que inicialment es va confondre l'Honda amb què va fugir amb un Peugeot. Els nous responsables polítics del cos assumeixen "errors", però el seu principal interès és evitar que Llarena torni a pensar –com el 2017– que hi ha connivència entre els Mossos i Puigdemont, encara que per aconseguir-ho hagin de reconèixer que la policia va fer el passerell.

Tot i el fracàs de l'operatiu, els Mossos d'Esquadra ho tenien tot preparat per si aconseguien detenir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en el seu retorn a Catalunya coincidint amb el debat d'investidura de Salvador Illa. Fins i tot s'havia preparat el dispositiu per portar-lo a Madrid, tot i que no tenien cap petició concreta per fer-ho. Així es desprèn de l'informe que el comissari en cap, Eduard Sallent, ha enviat al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va reclamar explicacions al cos sobre el dispositiu que s'havia muntat per arrestar Puigdemont.

Els Mossos d'Esquadra reconeixen "errors" en el dispositiu del 8 d'agost que va mobilitzar 600 agents per detenir Carles Puigdemont a Barcelona i així ho han fet saber al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en l'informe que els va requerir el jutge instructor de la causa de l'1-O. Els agents no van preveure la possibilitat que l'expresident fugís de l'Arc de Triomf, on havia organitzat un acte polític a les 9 del matí, i per això, expliquen en el document avançat per El Confidencial i al qual ha tingut accés l'ARA, el dron que vigilava la zona no va posar el focus sobre Puigdemont sinó que va seguir la comitiva de persones que es dirigia cap al Parlament.

L'expresident Carles Puigdemont no es va presentar aquest dilluns a un acte a la Catalunya Nord tot i que la seva presència estava anunciada en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu. Va al·legar motius de seguretat. En canvi, va fer tota la campanya electoral del 12-M des del Rosselló, on es va instal·lar a viure preparant el retorn de l'exili. Per què ara és més arriscat per a ell trepitjar terres nord-catalanes? Quins condicionants són diferents?

El retorn fugaç de Carles Puigdemont va tensar els Mossos i ha originat una crisi entre el comandament del cos i l'expresident de la Generalitat. Enmig de l'embolic que ha suposat la seva escapada de Barcelona, ara el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat.

Amb la polèmica pel dispositiu fallit dels Mossos per detenir l’expresident Carles Puigdemont encara oberta, el president de la Generalitat, Salvador Illa, escenificarà aquest dimecres el seu suport a la policia catalana en el seu primer acte com a cap de l’executiu. Illa estrena demà l’agenda presidencial amb una visita al complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell, on també es reunirà amb els sindicats. Hi anirà acompanyat de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que té l’encàrrec de reconduir la crisi a la policia catalana de la mà del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a director de la policia. El nomenament encara no és oficial, però s’espera per als pròxims dies.