L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha llançat un avís seriós: diversos països del continent europeu podrien patir escassetat de combustible per a avions en un termini de sis setmanes. La causa principal és la dependència extrema del subministrament provinent del Pròxim Orient, una regió que abans del conflicte cobria el 75% de les importacions netes de querosè d'Europa.

Donald Trump ha anunciat que Israel i el Líban han arribat a un acord per aplicar un alto el foc de 10 dies que entrarà en vigor a partir de les cinc de la tarda de Washington aquest mateix dijous. En una publicació a Truth Social, el republicà assegura que ha parlat amb el president libanès, Joseph Aoun, i el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu. "Els dos líders han acordat un alto el foc amb l'objectiu d'assolir la pau". Enmig dels esforços diplomàtics a contrarellotge per aconseguir que hi hagi una nova ronda de converses de pau entre els EUA i l'Iran, els iranians havien demanat un cessament de les hostilitats al Líban com a gest de bona fe. Originalment, l'acord mediat pel Pakistan incloïa textualment la fi dels atacs israelians al país àrab.

El Líban i Israel estan negociant des de dimecres, en les primeres converses directes des de fa 34 anys. El Líban s'ha vist arrossegat a la guerra per l'atac contra l'Iran, i aquest front amenaça el fràgil alto el foc acordat entre Washington i Teheran, que expira dimarts. Trump va anunciar ahir que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president libanès, Joseph Aoun, parlarien per telèfon. Encara no se sap si aquesta conversa s'ha produït. Durant tota la jornada d'aquest dijous, el Líban va condicionar-la a un alto el foc, que Trump va anunciar a mitja tarda i Netanyahu va confirmar al vespre. Dimecres, els assessors de Netanyahu i d'Aoun sí que es van reunir a Washington. Repassem les claus de la situació, quins són els actors i per què aquestes converses no estan destinades a posar fi a la violència.

"Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.

Ja no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que els líders d’Israel i del Líban, Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, parlaran aquest dijous per primera vegada en 34 anys, una trobada que posteriorment ha confirmat el Likud, el partit del primer ministre israelià. Però una estona més tard Aoun ha posat com a condició que s'acordi un alto el foc abans que es produeixi cap conversa directa. "L'alto el foc que el Líban reclama a Israel seria el punt de partida natural per a qualsevol negociació" ha dit en un comunicat.

Els experts en intel·ligència marítima asseguren que cada vegada més vaixells dins i al voltant de l’estret d'Ormuz adopten tàctiques per evitar ser detectats des que dilluns va entrar en vigor el bloqueig nord-americà a les embarcacions que entren i surten de ports iranians. "Comencem a veure vaixells que es fan invisibles o que utilitzen identificacions zombi o aleatòries", explicava dimarts Ami Daniel, conseller delegat de Windward, una empresa de dades d'intel·ligència marítima.

La Comissió Europea proposarà als estats membres que encoratgin les empreses a establir un dia de teletreball obligatori per als treballadors i que es tanquin els edificis públics “quan sigui possible”, segons va avançar el diari El País i va poder confirmar ahir l’ARA. En el paquet de mesures per pal·liar la crisi energètica provocada per la guerra de l’Iran, Brussel·les també advoca perquè les administracions rebaixin els preus dels transports públics i que siguin de franc per a certs col·lectius.

Donald Trump es queda cada cop més sol a Europa. El distanciament entre el president estatunidenc i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'ha eixamplat aquest dimarts. Trump ha acusat Meloni de no tenir prou "coratge" per donar suport militar a Washington en la guerra a l'Iran, després que la primera ministra critiqués Trump pels seus atacs al Papa.

El bloqueig naval dels Estats Units a l’Iran iniciat dilluns té pocs precedents recents, i el Pentàgon ha donat molt pocs detalls sobre com es durà a terme exactament. Tot i això, operacions anteriors al Pròxim Orient i pràctiques consolidades de la Marina nord-americana permeten entreveure com podria funcionar en la pràctica. Els EUA tenen una llarga experiència en la vigilància de vaixells mercants i en l’abordatge d’embarcacions, fins i tot sense el consentiment de la tripulació.

Islamabad, París, Roma, Ankara, Qatar, Londres… Entre bastidors, la diplomàcia internacional treballa contra rellotge per evitar el col·lapse de la treva entre l'Iran i els Estats Units. En aquest context, Donald Trump ha dit aquest dimarts en una entrevista al New York Post que les converses amb Teheran podrien reprendre's en les pròximes 48 hores i que l'escenari probablement seria el Pakistan. A hores d'ara és difícil discernir fins a quin punt les paraules del magnat són una previsió real o un desig, però van en la línia d'informacions anteriors que apunten que oficials estatunidencs estan intentant reprendre les converses amb els iranians abans que expiri el termini de l'alto el foc dimarts vinent.

Mentre s’activen discretament els canals diplomàtics, al sud del Líban la guerra segueix el seu curs amb una intensitat que desmenteix qualsevol indici de treva. La paradoxa no és nova a l'Orient Mitjà, però poques vegades resulta tan evident: les converses comencen, però el front no s’atura.

La conclusió de les converses de pau a Islamabad sense acord va augmentar la incertesa al voltant del fràgil alto el foc, que des que va néixer ha estat trontollant per les bombes israelianes que cauen al Líban. A això s'hi afegeix el bloqueig nord-americà a l'estret d'Ormuz. Donald Trump amenaça ara amb "eliminar" qualsevol nau iraniana que intenti travessar el seu cordó militar des d'aquest dilluns. "Si algun d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà immediatament eliminat, i utilitzarem el mateix sistema d’eliminació que fem servir contra els traficants de drogues en vaixells al mar. És ràpid i brutal", ha advertit el republicà, en al·lusió a les execucions extrajudicials al mar Carib contra suposades narcollanxes. La marina estatunidenca ha confirmat que l'acció ha entrat en vigor a les 10 del matí (hora de la costa est) i que durant els primers 90 minuts no s'han registrat incidents.

L'atac sense precedents contra el Papa del president dels Estats Units, Donald Trump, ha tingut, per primer cop, una resposta directa del pontífex. Lleó XIV ha assegurat que no té "por" del mandatari nord-americà i que continuarà alçant la veu contra la guerra, "fomentant el diàleg i el multilateralisme".

El judici per corrupció contra Benjamin Netanyahu ha tornat a quedar ajornat després que el Tribunal del Districte de Jerusalem cancel·lés les sessions previstes aquesta setmana, arran d’una nova petició de la defensa del primer ministre. L’argument: “Raons de seguretat i diplomàtiques classificades” vinculades a la situació regional. Segons l’escrit presentat al tribunal, Netanyahu no podrà declarar “almenys durant les pròximes dues setmanes”. La decisió manté el procés, que ja havia quedat congelat durant més d’un mes per l’escalada bèl·lica amb l’Iran, formalment actiu, però repetidament interromput.

El cost de produir aliments creixerà previsiblement en els mesos vinents arran de la guerra a l'Orient Mitjà. La raó és la dependència de l'agricultura mundial dels fertilitzants, dels quals alguns dels principals productors són els països del golf Pèrsic. L'exportació d'aquests productes químics s'ha vist tan afectada com el petroli per culpa del conflicte, cosa que ha provocat increments de preus que probablement s'acabaran traslladant al preu final del menjar.

El brasiler Thiago Ávila (1986) és un dels coordinadors de la Global Sumud Flotilla, la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de Gaza i la més gran fins ara. Ávila, activista i analista polític, va formar part d’una flotilla anterior, que va ser interceptada l’any passat. La missió preveu mobilitzar més de vuitanta embarcacions i més de 1.000 participants de prop d’un centenar de països. Salpa des de Barcelona en un context encara més perillós de guerra regional i comptarà amb l’acompanyament, fins a la zona d’exclusió imposada per Israel, dels vaixells d’Open Arms i de Greenpeace. El seu objectiu: reactivar la mobilització internacional en suport al poble palestí. Després dels actes de comiat d’aquest cap de setmana al Moll de la Fusta, 41 embarcacions salparan des de Barcelona els pròxims dies rumb a Gaza, quan les condicions meteorològiques ho permetin. A Sicília s'incorporaran més vaixells procedents de França i d'Itàlia, i en la resta del recorregut per la Mediterrània s'hi afegiran més embarcacions.

El mateix dia que entrava en vigor l’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran, l’exèrcit israelià redoblava els atacs al Líban. En només deu minuts, més de 160 bombes van caure sobre territori libanès i van deixar més de 300 morts en un sol dia. L'atac més mortífer en dècades. A aquesta situació s’hi suma la presència militar israeliana al sud del país des de fa setmanes, amb l’objectiu declarat de crear una suposada “zona de seguretat” contra el grup Hezbollah fins al riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera nord d'Israel. En aquest context, amb diversos fronts oberts per part d'Israel, no només al Líban, sinó també a Gaza i a Cisjordània, i tant amb atacs aeris com amb presència militar sobre el terreny, una idea que sobrevola la regió des de l'origen del moviment sionista torna a agafar força: la de construir l'anomenat Gran Israel.

Els míssils posen a prova les lògiques publicitàries, i l'eslògan del gran hotel Al Bahar no comptava amb la tercera guerra del Golf: "Gaudeixi d'una combinació perfecta de luxe i serenor".