Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

L'antic moll al riu Barbate és un cementiri de fustes macerades pel temps. Les barcasses enfonsades sota l'aigua verdosa contrasten amb les façanes blanques de les cases reclamant una capa de pintura. L'asfalt està ple de solcs i esquerdes. A Barbate no hi ha transport públic. El teatre està en ruïnes. Els parcs, abandonats. Les instal·lacions esportives s'inunden quan plou. "Tenim un retard endèmic de 15 o 20 anys", assumeix l'alcalde del municipi, Miguel Molina.

Que la contaminació no s'atura als pulmons, sinó que ataca directament el cervell, ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una certesa documentada. A Barcelona, l’estudi ALFA (Alzheimer i Famílies), impulsat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, ha estat el termòmetre clau per confirmar el que moltes investigacions ja suggerien. Mitjançant neuroimatges de persones sanes, s'ha revelat que l'exposició continuada al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules fines –procedents sobretot del trànsit rodat i del desgast de frens i pneumàtics– provoca un aprimament de l’escorça cerebral en les mateixes àrees on l’Alzheimer comença a fer estralls. El dany, per tant, s'instal·la silenciosament molt abans que n'apareguin els primers símptomes.

Quan la Lucía baixa al parc a jugar, la resta de nens la miren perquè no es comporta igual que ells. El Jose, el seu pare, explica amb impotència que la van haver de canviar d’escola perquè els companys de classe li feien assetjament sense que ni els mestres ni les famílies fessin res per evitar-ho. Ell també és mestre i entén que els altres nens la mirin quan juga, són petits i segurament no han vist mai una nena com la Lucía, que té una malaltia molt minoritària que només afecta 30 infants a tot el món. Ara bé, no comprèn la falta d’empatia dels adults i es pregunta per què ningú la va protegir en aquell centre.

Recorrent-la en cotxe, des dels accessos fins a les principals avingudes, Marbella té allò de ser una ciutat que podria ser moltes altres ciutats. Més ben dit, qualsevol altra ciutat massificada de la Costa Daurada, de la Costa Brava, de la Costa Blava o de la mateixa Costa del Sol de la qual és emblema. Els edificis més alts són hotels i no oficines, els blocs d’apartaments, també imponents, tenen piscines comunitàries, i les muntanyes que queden a l’horitzó estan plenes de punts blancs; edificis que han destrossat el paisatge natural. Però si t’endinses en les carreteres que desfilen entre les muntanyes veus que no són xalets ni cases velles: hi ha moltes mansions, complexos, clubs de tenis i camps de golf exclusius. Les creus sanitàries van acompanyades de cartells que diuen “arzt” i “apotheke”, i no “doctor” o “farmàcia”. Les tanques publicitàries són en anglès i anuncien clíniques privades, la majoria per fer-se retocs estètics, per tractar la baixa fertilitat o la falta de cabells, i estan adreçats a un públic d’una certa edat que no vol –o almenys vol dissimular– fer-se gran.

Un 58% dels vehicles previstos pel Servei Català de Trànsit han tornat ja a l'àrea metropolitana de Barcelona aquest dilluns fins a les deu del matí, en la darrera jornada de l'operació tornada de les vacances de Setmana Santa.

Els Bombers de la Generalitat han aconseguit controlar els incendis forestals que s'han declarat aquest diumenge als municipis de Capafonts (Baix Camp) i de Montargull (Noguera), on han treballat amb l'ajuda de mitjans aeris.

Un 31% dels vehicles previstos pel Servei Català de Trànsit han tornat a l’àrea metropolitana de Barcelona aquest diumenge fins a les 20 hores en l’operació tornada de les vacances de Setmana Santa. En total, han retornat 180.000 vehicles dels 590.000 que es preveu que tornin fins dilluns.

Un home ha estat apunyalat i hospitalitzat per una baralla entre dos grups al metro de Barcelona la nit de dissabte a diumenge que ha acabat amb 13 detinguts, dels quals 6 són menors d’edat.

Un home ha mort apunyalat aquest diumenge al migdia al districte de Sant Andreu de Barcelona, segons han informat els Mossos d’Esquadra. Els agents de la policia han detingut un home acusat de ser el presumpte autor d’un homicidi.

CaixaBank rellança la seva promoció per a la domiciliació de nòmines amb l’objectiu d’atraure nous clients després de l’èxit de la campanya de l’any passat. L’entitat ofereix als usuaris la possibilitat d’aconseguir un abonament en efectiu de fins a 250 euros per domiciliar-hi el seu salari.

Simplicitat, claredat, proximitat i confiança. Aquests volen ser els trets diferenciadors de l'app de criptoactius creada a Barcelona i per Barcelona. Amb vocació local i amb l'objectiu de créixer a escala europea, Venga és una fintech fundada el 2023 i que parla català. La tecnològica vol apropar i simplificar el món de les inversions en criptoactius a tots els usuaris sense necessitat d'un gran coneixement d'un món de vegades inabastable per molts, parlant el mateix idioma. Clar i català i trencant la barrera psicològica que suposa sempre donar el primer pas.

Les Nacions Unides exploren en el Dia Mundial de l'Aigua la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a element clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. El compromís de Veolia amb aquest objectiu és ferm: garantir que totes les persones disposin d'aigua apostant per solucions innovadores, amb l'impuls de les aliances. 

En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Nevin Cohen (Brooklyn, Nova York, 1962) és expert en polítiques públiques alimentàries i director de l'Urban Food Policy Institute –pertanyent a la Universitat de la Ciutat de Nova York–, i advoca per les accions que puguin portar a una alimentació més igualitària, sostenible i saludable. Visita Barcelona per participar en el primer congrés internacional de l'observatori FARO sobre el futur de l'alimentació, celebrat a la Universitat de Barcelona, on queda meravellat pel seu edifici històric. “Que bonic deu ser estudiar aquí” diu, fent una foto al claustre.

Per cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?

Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

"Som la comunitat autònoma més transparent de l'estat espanyol i així ens va quan surten informes que comparen les llistes d'espera sanitàries", lamenten fonts de la conselleria de Salut sobre la disparitat que hi ha entre els diferents sistemes sanitaris a Espanya. Disposar de dades és essencial per definir les prioritats de la política sanitària i les llistes d'espera són un gran indicador de l'eficiència del sistema, però fa temps que des de Catalunya critiquen que no tots els territoris recullen les dades de la mateixa manera. Les competències en salut recauen a cada comunitat autònoma, per la qual cosa el ministeri de Sanitat elabora els informes amb les dades que comunica cada territori. D'acord amb l'última publicació estatal, Catalunya és la comunitat amb més pacients en espera per entrar en un quiròfan i la segona amb el temps d'espera més alt, uns 148 dies de mitjana per a una operació. Des de Salut, però, posen en dubte l'informe i insisteixen que no totes les comunitats comparteixen les dades amb la mateixa exhaustivitat.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, tornarà al càrrec dimarts vinent, després d'estar dos mesos de baixa per motius mèdics, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA. Niubó es reincorporarà en el primer consell de Govern després de Setmana Santa, el pròxim 7 d'abril.

Tot i estar en plenes vacances escolars de Setmana Santa, el departament d'Educació no ha passat ni dos dies sense una figura al càrrec de la direcció general de Centres Concertats i Privats. Després que aquest dilluns el fins ara director general de l'àrea, Xavier Güell, presentés la seva dimissió "per motius personals", aquest dimecres el Govern ha nomenat Toni Aguilar com a nou director general de Centres Concertats i Privats.

"Que fins a 21 anys de trajectòria educativa quedin registrats en una sola aplicació". Aquest és un dels objectius que busca una de les eines estrella del Govern per a aquesta legislatura: l'aplicació La Meva Educació. La nova app, que el departament d'Educació posarà en marxa a principis d'estiu del 2027, té la mateixa filosofia de l'app de La Meva Salut i servirà per als alumnes, les famílies i els docents.

En una carta a Louise Collet, Flaubert va dir: “Jo no escric per al lector d’avui, sinó per als lectors que es presentaran mentre la llengua visqui”. Aquesta frase fa pensar en les condicions contemporànies de l’ús de la llengua i en l’emergència per una mort possible. “Mentre la llengua visqui” significa, precisament, que pot morir. Si la llengua mor, també s’acaba la capacitat de representar el món i d’expressar-lo. La llengua pot morir si es redueix a un simple mitjà de comunicació. Per això cal estudiar literatura. Llegir literatura i parlar-ne permet incorporar la gran riquesa de mots de la llengua i conèixer per dins la seva extraordinària plasticitat metafòrica i metonímica. I justament perquè la llengua és viva i pot morir l’estimem amb un amor absolut, amb la tendresa que requereix la seva condició precària i fràgil. Gràcies a l'íntima relació amb els mots, les coses del món es fan presents: els grans escriptors ens fan adonar de la possibilitat de crear altres mons possibles. Per fer això necessitem paraules. Amb una de sola no n’hi ha prou.

Manifestar-se amb pancartes, recollir firmes o organitzar marxes lentes pels carrers. Són accions que en els darrers anys s'han anat repetint quan arriba el mes de març, època de portes obertes i preinscripcions a les escoles, però també el moment en què es comunica als centres quantes línies podran oferir —o no— el curs següent.

Tres anys i mig i molts entrebancs després, Govern, ajuntaments de la zona i veïns han donat aquest dimecres una nova empenta al compromís per transformar el Besòs i que deixi de ser "el pati del darrere" de Barcelona. En una reunió impulsada pel Consorci del Besòs, totes les parts han establert les bases d'un nou document amb 28 actuacions —algunes de concretes i altres de genèriques— a dur a terme en els pròxims anys, entre les quals dues que han de modificar el pla que hi havia fins ara a les Tres Xemeneies de Sant Adrià en un dels seus capítols més destacats: l'habitatge.

El litigi urbanístic més longeu de Barcelona arriba a l'hora de la veritat. Coronada la torre de Jesús, la Sagrada Família ja mira definitivament cap a la façana de la Glòria. I amb ella, ressuscita un dels debats que més passions ha generat entre arquitectes, historiadors i veïns: l'escalinata. Aquesta setmana el president delegat de la Junta Constructora del temple, Esteve Camps, va assegurar que l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona per desencallar el projecte està "a prop". I entre els veïns afectats, que fa mig segle que esperen el veredicte, s'imposa la sensació que, aquest cop sí, ha arribat el moment.

Barcelona ha fet aquest divendres un pas més per intentar protegir l'ús habitual de l'habitatge. El ple ha aprovat definitivament amb els vots del PSC, Barcelona en Comú i ERC una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per establir que l'ús habitual i permanent de l'habitatge és el "prioritari" a la ciutat i que està per sobre de l'ús temporal. Un paraigua legal que, en el futur, ha de permetre al consistori desplegar la seva pròpia regulació per combatre el lloguer de temporada i models de negoci com el coallotjament.

Feta la llei, feta la trampa. Des de fa un temps, alguns turistes havien trobat la manera d'accedir al Parc Güell sense pagar entrada i, a més, en les franges horàries reservades teòricament per als barcelonins. La clau estava en el programa Gaudir Més, instaurat l'any 2020 per intentar que els barcelonins poguessin accedir al parc gratuïtament i en hores en què no estigués abarrotat de turistes. Però aviat van aparèixer les primeres webs que explicaven als turistes pas a pas com s'ho havien de fer per treure una entrada gratuïta a través d'aquest programa, que teòricament havia de beneficiar només els barcelonins. Ara l'Ajuntament ha taponat aquesta via.

Després del Besòs-Maresme, la Trinitat Vella. El govern de Jaume Collboni i el grup municipal d'Esquerra a Barcelona han arribat a un altre acord per impulsar la rehabilitació d'habitatges en estat crític a la ciutat. Si fa deu dies socialistes i republicans pactaven 15 milions d'euros extres per triplicar el nombre d'habitatges en procés de rehabilitació al Besòs-Maresme aquest mateix mandat, ara volen donar una empenta també als 432 pisos afectats de la Trinitat Vella i que porten anys pendents de les obres.

La primera escena de la pel·lícula s'ubica en una piscina enorme en forma de guitarra envoltada de para-sols, palmeres, cambrers servint còctels tropicals a banyistes que floten de tranquil·litat. Sona una cançó –de les animades– de Julio Iglesias i alguns ballen. La càmera avança lentament fins a fixar-se en una taula concreta. S’hi asseuen dos homes amb posat seriós. Un d'ells és un advocat reconegut a la zona. L’altre és el client, un narcotraficant poderós. Parlen de droga. El cinema ha repetit aquesta escena en desenes de pel·lícules de mafiosos, des de Scarface fins a El padrí. Però aquesta escena és real i la va viure un advocat a l'hotel Hard Rock de Puerto Banús fa uns mesos. Ara és un dia qualsevol de gener i l'hotel està pràcticament buit. A fora plou i tres estrangeres caminen amb barnús pel hall. Hi ha una recepció per a vips i una per a gent normal. S'hi exposen jaquetes de Michael Jackson i guitarres de Jimi Hendrix.

"Digueu-li a qui us hagi enviat que la pròxima vegada li tallaré el coll". La "pròxima vegada" els tres sicaris van encastar una cinquantena de bales sobre Catherine Isabelle Castagna i el seu marit, Jacques René Grangeon. Al clan de Lió no li va agradar l'amenaça de Castagna i van abatre el matrimoni al seu luxós xalet de la urbanització de Las Lomas de Marbella. 50 bales pels 500 milions de pessetes que Castagna i Grangeon els devien per haver perdut una partida d'haixix. Una bala per cada 10 milions (60.000 euros). El clan lionès s'acabava d'instal·lar feia pocs mesos a la Costa del Sol per controlar la ruta entre el Marroc i França i no estaven per romanços. Era la tardor del 1996.

El nou jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona ha rebut uns 300 casos en el seu primer trimestre de vida. Aquest jutjat funciona des de l'1 de gener a la capital catalana i entre els delictes que més ha assumit hi ha els relacionats amb el maltractament infantil i les agressions sexuals a menors, segons han explicat fonts judicials a l'ARA. De fet, és el responsable de la investigació del cas del nadó que continua hospitalitzat per maltractaments i agressió sexual presumptament per part dels seus pares.

Tones de droga han estat circulant per sota terra entre el Marroc i Espanya sense que ningú se n'adonés. La Policia Nacional ha desmantellat ara una de les xarxes de distribució d'haixix més grans de l'Estat, en una operació que ha tret a la llum una veritable obra d'enginyeria del tràfic d'estupefaents: un narcotúnel que connectava el Marroc i una nau industrial en un polígon d'El Tarajal, a Ceuta, per traslladar farcells a través d'un complex sistema de raïls, vagonetes, politges i grues.

El nom de Juan Maeso s'associarà per sempre a un dels casos de negligència mèdica més greus i complexos a l'Estat, tant pel modus operandi com per l'elevadíssim nombre de víctimes. L'anestesista va ser condemnat a 1.933 anys de presó per haver contagiat d'hepatitis C prop de 300 pacients als anys 90 a València. Segons ha confirmat aquest dimarts a Efe el seu advocat, Miguel Ferrer, Maeso va morir dilluns a l'hospital després d'una llarga malaltia que, de fet, li va permetre quedar en llibertat condicional l'any 2023 després d'haver complert quinze anys a la presó.

Un home ha mort per un incendi al seu pis a Puig-reig, segons han informat els Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra. Els Bombers, alertats per un veí, van desplaçar sis dotacions dels parcs de Berga, Puig-reig i Prats de Lluçanès i de la Regió d’Emergències Centre (REC). 

Els Bombers de la Generalitat han realitzat nou serveis a la muntanya durant aquest dissabte arreu del país. Una xifra que se suma als 15 realitzats ahir Divendres Sant. Es tracta de dades semblants a les de la Setmana Santa de l'any passat, quan se'n van fer 13 per Divendres Sant i 8 més dissabte. 

Un escalador ha resultat ferit crític aquest dissabte al migdia després d'estimbar-se uns 20 metres al Parc Natural dels Ports, segons han informat els Bombers de la Generalitat.

Un home ha resultat ferit de gravetat per inhalació de fum en l'incendi d'uns baixos a l'Hospitalet de Llobregat, segons han informat el Sistema d'Emergències Mèdiques i els Bombers de la Generalitat.

Els Bombers han rescatat setze persones a la muntanya aquest divendres. Amb l’increment de la mobilitat i les activitats al medi natural han augmentat també els serveis dels Bombers en salvaments de persones, explica el cos en un comunicat.

Encara no fa un mes que el conflicte a l'Orient Mitjà va esclatar i en aquest temps s’han hagut de lamentar milers de morts, pèrdues de patrimoni cultural i històric i el temor creixent d’un enquistament del conflicte, amb potencial –ja demostrat– per desequilibrar l’ordre mundial. Però mentre la preocupació per la crisi humanitària augmenta, el conflicte ja s’ha consolidat com un dels desastres ambientals més grans de la història, amb implicacions que duraran dècades.

Gairebé el 70% dels municipis catalans ja són considerats zones amb un risc alt o molt alt de patir inundacions i, per tant, estan obligats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d'aiguats. Així ho recull la nova actualització del pla Inuncat que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que eleva a un total de 656 (164 més dels que hi havia fins ara) el nombre de municipis en perill. La resta de localitats, les 231 que falten, tenen un risc moderat o baix, però, tot i això, Protecció Civil recomana que tinguin a punt igualment el pla d'actuació.

En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

Aquesta setmana, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament —a través dels fons Next Generation i Feder— per impulsar la construcció de tres noves dessalinitzadores a Catalunya. El Govern va traslladar la petició a la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, en una visita a Barcelona. L'executiu ho va justificar per la necessitat de reforçar la disponibilitat d'aigua i reduir la dependència de la pluja després d'una històrica sequera que, a hores d'ara, sembla llunyana davant dels nivells de les reserves d'aigua en embassaments i conques internes (92%), però que va dur Catalunya a una situació crítica el 2023. A l'espera de saber si l'òrgan executiu de la Unió Europea els dona suport, l'organisme llança un avís a la Generalitat: més dessalinitzadores, sí, però només si formen part d'un pla més ampli i integral de la gestió de la demanda i del subministrament d'aigua. I si tota la resta de deures estan fets.

Deixem enrere un hivern que ha estat excepcionalment plujós. Feia trenta anys que no teníem un període hivernal tan humit, i fins i tot s’ha fet un lloc entre els quatre hiverns més plujosos des que es tenen registres. Una situació que ha omplert fins dalt de tot els embassaments –les conques internes es troben al 92%– i que ha saturat d’aigua boscos i rius d’arreu del país. Després d’aquest període històric, ara arriba la primavera astronòmica. Serà aquest divendres a les 15.46 hores, quan es produirà l’equinocci primaveral. Hem de tenir en compte que aquesta és una de les estacions més plujoses de l’any a casa nostra. Per tant, la pregunta està servida: després de l’aigua molt abundant caiguda durant l’hivern, continuarà plovent tant aquesta primavera?

Darrere els murs de pedra del monestir de Pedralbes, durant set segles hi han viscut moltes generacions de dones. Cada corredor guarda moltes històries, no només de pregàries i de silencis introspectius, sinó també de pugnes, conspiracions, supervivència i creativitat. És una rara avis perquè ni les desamortitzacions, ni les revolucions ni les dictadures, ni tan sols la voracitat immobiliària, l’han pogut engolir. Qui hi entrava havia de seguir els vots d’obediència, castedat i pobresa, però durant molt de temps va ser un espai on es podia transcendir el poder patriarcal. Enguany celebra els 700 anys amb exposicions, taules rodones i la revelació de molts dels secrets que poden amagar les tombes d’una reina i de les dames que l’acompanyaven. Us convidem a entrar en tots els espais del monestir a través de set dones, algunes poderoses, d’altres molt humils.

El Vaticà ha ocultat durant gairebé un segle milers de casos de pederàstia en diversos punts de tot el món. Així ho ha destapat una investigació del mitjà alemany Correctiv, en col·laboració amb El País i juntament amb els mitjans internacionals The Boston Globe dels Estats Units, l'Observador de Portugal i Casa Macondo de Colòmbia, en la qual afirmen que "el Vaticà té el que és probablement l'arxiu més gran de pederastes impunes del món".

Fa anys que la sociòloga Elisa García-Mingo se submergeix en l'estudi de la masclosfera, comunitats online que difonen contingut misogin, sigui en comentaris i missatges ridiculitzants o demanant a la intel·ligència artificial que reinventi fotografies de dones per despullar-les.

El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, el PSOE –que està personat com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" del cas per comminar el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per investigar Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

La Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.

El coet de la missió Artemis II de la NASA ja es troba a mig camí de la Lluna, després d'abandonar l'òrbita terrestre, i avança a 5.632 kilòmetres per hora per convertir-se en la primera missió que porta humans al satèl·lit després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028. Els quatre astronautes de la missió -que porten els seus propis telèfons mòbils a bord- han enviat ja les primeres imatges espectaculars de la Terra des de la seva perspectiva i s'espera que dilluns a la nit arribin a la Lluna. Aquest dissabte, la nau ja estava més de 219.000 kilòmetres de distància, més a prop de la Lluna que del nostre planeta.

A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants?

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya al final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. En el conjunt de l'Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, un rècord històric d'ocupació. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any.

L'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

El dia al calendari és dijous 9 d'abril. Cupra presentarà el model Raval, el primer cotxe 100% elèctric dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell. És el resultat palpable d'un pla del grup Volkswagen per electrificar la mobilitat a Espanya i que, malgrat presentar el seu primer fruit, presenta encara moltes incògnites de futur.

El Correllengua Agermanat celebrarà el seu acte central el 21 d’abril a la plaça Comercial de Barcelona amb diversos grups musicals dels Països Catalans. Aquesta jornada musical i cultural serà un punt clau del recorregut de la Flama de la Llengua, i comptarà amb Auxili, Els Catarres, La Fúmiga i la Companyia Elèctrica Dharma, entre altres grups i artistes coneguts com ara Júlia Colom, Mar Grimalt, La Maria, Pèl de Gall, Pitxorines i Xanguito, Abril i Maxime Cayuela.

Acabes de ser pare del teu primer fill, l'inscrius al Registre Civil i, quan un mes després arriben els seus documents, descobreixes que li han castellanitzat el cognom, i en lloc de 'Garcia' com tu, el teu fill es diu 'García'. Aquest és el cas d'una família catalana que Plataforma per la Llengua ha denunciat després que el Registre Civil hagi ignorat les reiterades peticions de la família perquè esmenin l'error i l'inscriguin de nou amb el cognom del pare que apareix sense accent al seu DNI, passaport i certificats de naixement i matrimoni. Després de diverses reclamacions i d'esgotar la via administrativa, ara la família ha decidit recórrer a la via judicial per aconseguir que els documents del seu fill portin el seu cognom i no un d'imposat en castellà. L'entitat assegura que en els últims cinc anys ha rebut una vintena de queixes per vulneració de drets lingüístics al Registre Civil.

No feia gaire temps de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, quan el professor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional a la UPF i gran expert en la història jurídica contemporània d’Espanya, ens va avisar, en una reunió de treball del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREFD-UAB; actualment, Grup de Recerca sobre les Dictadures i les Democràcies, GReDD-UAB), que tot allò que feia referència a la llengua catalana en l’àmbit públic en sortia profundament tocat. Dit en termes no jurídics, en aquest àmbit de la sentència del TC s’havia imposat el nacionalisme espanyol més radical i retrògrad, aquell que sempre ha mantingut, des dels temps imperials (tornats a l’actualitat i pels quals el rei Felip VI no ha de demanar perdó perquè, com escrivia una novel·lista molt estimada a Espanya, els seus antecessors els van portar l’urbanisme, les clavegueres i alguna altra cosa) fins als nostres dies (més de 500 anys!), que la nació es fonamenta en la llengua i la religió; és a dir, la llengua castellana i el catolicisme més ranci. Caigut en desgràcia el catolicisme, quedava (i queda) la llengua. El resultat final estava cantat.

Per als joves és positiu i necessari que tinguin referents als quals seguir, els ajuda a construir la seva identitat, imaginar-se diferents possibilitats, trobar motivacions i saber cap a on anar. “El més important seria tenir diversos referents i que siguin humans i imperfectes, així es converteixen en una guia en la qual poden emmirallar-se i no en una pressió a qui imitar”, proposa Sylvie Pérez Lima, psicòloga col·legiada i professora de la UOC. Però com són els ídols dels joves a l’era digital?

L'ARA us proposa alguns plans arreu del país per a aquest cap de setmana.

1987. Dissabte a la tarda. La Lali i la Blanca havien quedat a casa de la Marta per emprovar-se roba i posar-se guapes: ombra aquí, ombra allà, enormes arracades triangulars, minifaldilles i espatlleres pròpies de futbol americà. Tenien una cinta BASF Chrome Super amb tota la música que més els agradava, perfectament enllaçada, on la intensitat dels temes anava pujant fins a un èxtasi absolut al final, amb Can't Take My Eyes Off You i el moment I love you, baby, and if it's quite alright I need you, baby, to warm the lonely night I love you, baby... que era just quan ballaven embogides davant del mirall del rebedor, disposades a incendiar Barcelona. 

Les continuades pluges de l'hivern han deixat el sòl a Catalunya al límit de la seva capacitat de retenció d'aigua, segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquestes reserves hídriques del sòl permeten disposar d'una base robusta per afrontar la primavera amb resiliència.

La Costa del Sol, amb l'epicentre situat a la ciutat de Marbella, és la porta sud de l'entrada de la droga a Europa i un autèntic hub on conflueixen màfies de tot el món, fins al punt que les forces policials reconeixen la seva inferioritat respecte a organitzacions que mouen centenars de milions i no tenen pràcticament límits. L'ARA ha volgut conèixer de prop l'impacte del negoci de la droga a la costa andalusa amb dos grans reportatges, un centrat en Marbella i un altre, que es publicarà demà, en Barbate. Marbella és sinònim de luxe i glamur, però també de corrupció, des de fa moltes dècades. Barbate, en canvi, representa l'altra cara de la moneda, la de les antigues poblacions de pescadors on la pobresa ha empès cap al narcotràfic molts joves, que no són més que peons dels càrtels internacionals.

Un equip de l'ARA ha viatjat al sud d'Espanya per conèixer a fons com funcionen les màfies que controlen els circuits de l'haixix i la cocaïna que entren a la Península i utilitzen l'AP-7 per transportar la droga fins a Europa.

Més de 15 quilòmetres de retencions aquest dissabte al matí a l'AP-7 per un accident entre un camió i dos turismes a l'AP-7 a Llinars del Vallès. El sinistre s'ha produït poc després de les 10 hores i ha obligat a tallar la via durant prop d'una hora en sentit Barcelona.

Un total de 65 exemplars de fauna marina s'han rescatat al litoral català durant el primer trimestre del 2026, segons el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Es tracta d'un 6% menys que l'any passat, quan es van rescatar 69 animals.

La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

Un home de 78 anys ha patit cremades greus a l'incendiar-se la butaca de casa seva a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. Té cremades a pràcticament la meitat del cos i l'han traslladat a l'Hospital Vall d'Hebron en helicòpter.

L’Ertzaintza ha detingut aquest divendres un home de 45 anys per la seva presumpta implicació en la mort violenta de la seva parella, una dona de 44 anys, que es va produir dimecres en un habitatge de la localitat biscaïna de Basauri. El cas s’investiga com a violència de gènere.

Els sindicats CCOO, UGT, Semaf i SF han donat llum verda als anomenats gràfics de línia, és a dir, als horaris i serveis que els maquinistes de Rodalies han de complir a tota la xarxa.

Els Agents Rurals ultimen els treballs per ampliar la zona de seguretat per evitar l'expansió de la pesta porcina africana i instal·laran una tercera barrera fins a la B-40, entre Abrera i Terrassa. El cos justifica l'acció per "seguretat, no per necessitat".

Prop de la meitat dels catalans van resar l'últim any i un 38% parlen amb els seus éssers estimats morts, incloent-hi agnòstics i ateus, una mostra de la tendència de la societat a desvincular cada vegada més les pràctiques espirituals de la pertinença a una confessió concreta.

El DNI digital ja és igual de vàlid que el carnet físic des d'aquest dijous, quan fa un any que es va llançar oficialment l'aplicació MiDNI per consultar la versió digital del carnet d'identitat. Des d'avui les entitats públiques i privades estan obligades a acceptar-lo. La seva posada en marxa arriba quan es compleixen 20 anys del DNI electrònic, que va suposar la integració del document d'identitat en la transformació digital de l'administració estatal.

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, es reincorporarà dimarts vinent després de dos mesos de baixa per malaltia, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ACN. La consellera participarà prèviament en el consell executiu.

El DNI digital ja és un mitjà vàlid d'identificació legal amb les mateixes condicions que el carnet físic. Des d'aquest dijous les entitats públiques i privades estan obligades a acceptar-lo. Per acreditar presencialment la identitat és necessari descarregar-se l'aplicació MiDNI al mòbil.

Barcelona obrirà abans que s'acabi l'any la primera electrolinera de recàrrega ultraràpida pública d'Espanya, que funcionarà les 24 hores i permetrà recarregar diàriament uns 300 vehicles amb energia fotovoltaica en un màxim de 15 minuts. S'instal·larà a la sortida 4 de la ronda de Dalt.

Després dels càntics racistes a l’estadi de Cornellà-El Prat durant l'amistós entre Espanya i Egipte, el grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona ha demanat a l'alcalde Jaume Collboni que no s'instal·lin pantalles gegants a la ciutat per veure la selecció espanyola durant el Mundial de futbol.

L'Ajuntament de Badalona ha instal·lat una vintena de blocs de formigó sota del pont de l'autopista C-31, just on fins fa pocs dies malvivien en tendes de campanya desenes de persones sense llar, la majoria provinents de l'antic Institut B9. El 24 de març el consistori que dirigeix el popular Xavier García Albiol va ordenar el desallotjament de l'assentament amb la justificació que era una mesura temporal per la necessitat de netejar i sanejar l'espai, ocupat des de finals del mes de desembre de l'any passat. Va dir, però, que un cop passat l'efecte tòxic dels productes utilitzats permetria que es tornés a ocupar. Ara, però, una brigada municipal ha bloquejat totalment l'accés al lloc, que vigila una patrulla de la Guàrdia Urbana, segons informa l'ACN.

La plaça 3 de violència sobre la dona del tribunal d'instància de Barcelona ha decretat presó provisional sense fiança per al detingut per agredir sexualment una dona al Parc de Montjuïc de Barcelona el febrer passat. L'home ja era a la presó per delictes previs.

La professora Doro Carbó Martorell, responsable de l'acció pastoral a les escoles vicencianes, va morir divendres a l'edat de 63 anys. La barcelonina va morir a la capital catalana i havia estat vinculada a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que l'ha recordat amb un missatge a X.

Catalunya veu passar de llarg (per ara) l'AVE que ha de connectar Barcelona i París. El projecte ferroviari que havia de connectar la capital catalana amb la francesa queda en espera després que Renfe hagi decidit renunciar-hi fruit de les traves del país gal que han acabat suposant un llast per a la seva culminació, inicialment prevista per al 2024, tal com ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts de Renfe a l'ARA. L'any passat, també va quedar suspesa la connexió Barcelona-Tolosa.