Els alumnes de quart d'ESO de l'Escola Virolai entren a la sala d'actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) quan passen pocs minuts de les onze del matí. Allà els espera el degà, Pedro Luis Yúfera, que els transmet, tot just seure a les butaques, la importància d'estudiar una carrera que els agradi. Ell és un enamorat de la seva professió. "La meva família ja sap que a l'esquela vull que em posin advocat ". Després de definir què és un advocat en diferents accepcions, el degà els subratlla que la vocació d'ajudar, la parcialitat i el secret professional són els pilars de la professió. Pel que fa a la confidencialitat afirma, rient: "Som pitjors que els capellans". Malgrat tot, reconeix que "sovint et mors de ganes de compartir-ho". Amb aquesta breu pinzellada, Yúfera dóna les primeres nocions de dret als alumnes del Virolai, que és el tercer centre que visita la seu del Col·legi aquest curs en el marc de la campanya Justícia i joves que organitzen els lletrats de la ciutat. El rerefons de la iniciativa no és cap altre que subratllar la importància de la justícia en la societat i que "el dret és present en tots els àmbits de la vida diària".
Perquè sentin el que viuen els advocats el dia que es llicencien, els estudiants fan el jurament protocol·lari en què els lletrats es comprometen a "exercir la defensa amb dignitat, consciència, independència i humanitat". En grups de quatre pugen a l'escenari amb la toga al braç. A dalt, els esperen els seus padrins, els advocats que validen els que ho seran aviat, que són els encarregats d'imposar les togues. Abans que li preguntin per què la seva toga és diferent, el degà els envia a fer punyetes. No perquè no parin atenció, sinó per desvelar-los que aquesta expressió prové de la feinada que antigament duia fer les punyetes, els punys de les camises de brodats i puntetes que porten, com ell, la resta d'advocats, magistrats i jutges. Amb la toga ja posada, els estudiants es planten davant del degà. No s'estalvia cap detall. Els padrins posen una mà a l'esquena del futur llicenciat mentre el degà els fa la pregunta que els obre les portes a la professió: "¿Prometeu respectar les normes deontològiques de l'advocacia?" Tots els estudiants, que no estan tan nerviosos com fa uns quants anys ho estava el mateix degà, donen el sí.
Perill a la xarxa
Després d'aquest acte simbòlic, tres advocats del Col·legi interpreten una obra de teatre basada en una història real. L'escena reprodueix l'estriptisque un noi va fer via xat a una noia, que posteriorment va difondre les imatges per la xarxa. Aquesta interpretació és l'excusa per prevenir i alertar sobre les amenaces i els assetjaments que es poden derivar de l'ús de les xarxes socials i internet. Tot i que l'ICAB proposa abordar altres temàtiques com la violència de gènere i el consum d'alcohol i drogues, els tres centres que han participat en la iniciativa s'han decantat de moment per parlar dels delictes relacionats amb la intromissió al dret a la intimitat o a la imatge perquè és un àmbit que afecta els joves en el seu dia a dia.
El degà remarca que els adolescents han de tenir clar que tenen uns drets que han de fer prevaldre, però també unes obligacions per complir. "Han de ser conscients de les conseqüències jurídiques de determinats actes que avui en dia són habituals i que poden tenir importants repercussions", exposa Yúfera en al·lusió a aquest tipus de pràctiques a la xarxa. La representació teatral dóna pas a un interessant col·loqui moderat per Oriol Rusca, que assegura: "Abans de ser advocat era una personal normal". Rusca exerceix de xòumandurant tota la sessió i aconsegueix captar l'atenció dels alumnes, que intervenen constantment per dir-hi la seva. El moderador engega el debat preguntant quina és la xarxa social que més utilitzen. Facebook arrasa. L'estudi de camp, que consisteix a aixecar el braç, continua amb una pregunta més directa: "Quants de vosaltres teniu gent que no coneixeu al Facebook?" Només un valent aixeca la mà. Rusca es posa a riure i els punxa: "Ningú més?" Dos més surten de l'armari.
Privacitat
Rusca i la resta d'advocats que l'acompanyen en la tertúlia adverteixen que el principal perill d'internet és que "tot s'emmagatzema, el que penges es queda a la xarxa per sempre", però en cap cas en criminalitzen l'ús. Sí que aposten per adoptar algunes mesures de control com ara no escriure l'adreça o el número de telèfon. En aquest també només un noi manté el braç aixecat. Rusca s'adreça directament a ell per fer-li veure que no cal donar aquestes dades personals. També es recomana no facilitar contrasenyes ni memoritzar-les i apagar la connexió quan s'abandona una pàgina web. En el cas que es produeixi qualsevol tipus d'assetjament, Rusca els avisa que cal "empassar-se la vergonya, reconèixer que l'has cagat i explicar-ho als pares o als tutors per tallar d'arrel el problema". I més tenint present, com es comprova avui, que menys de la meitat dels adolescents té els seus pares al Facebook. "Ho xafardegen tot", s'excusen els joves internautes. Un d'ells, Mario Moreno, és dels pocs que es planteja ser advocat: "La criminologia em motiva, investigar un crim per descobrir qui s'hi amaga al darrere i ser advocat et permet seguir tot aquest procés". Els alumnes de l'Escola Gravi seran els pròxims a visitar la seu dels advocats barcelonins, d'aquí tres setmanes. La iniciativa d'acostar el món de l'advocacia als més joves està tenint tant d'èxit que els seus promotors es plantegen organitzar dues visites en lloc d'una al mes com han estat fent fins ara. Els tutors de quart del Virolai que acompanyen els seus alumnes se'n van convençuts que l'experiència ha estat profitosa. Rosa Maria Sánchez valora que "es promocionin estudis socials i d'humanitats com a sortida laboral perquè ara tot està enfocat a l'emprenedoria" i Raimon Sebastian creu que "els pot servir com a orientació a l'hora d'escollir quin batxillerat faran".e
