Creta viu aquests dies sota un cel tenyit de taronja per l’arribada d’una massa de pols del Sàhara impulsada pel vent. El fenomen ha reduït de manera dràstica la visibilitat i ha alterat la normalitat a tota l’illa. L’impacte es nota sobretot en el transport aeri, amb operacions afectades i vols desviats davant la dificultat d’operar amb seguretat. També s’han registrat incidències puntuals en altres serveis.

Cada edició del Wildlife Photographer of the Year confirma per què és una referència mundial en fotografia de natura. El certamen reuneix les millors mirades al món i la complexitat i la bellesa de la fauna salvatge, sovint poc accessible als nostres ulls.

La investigació de Reuters sobre la identitat de Banksy, signada per Simon Gardner, James Pearson i Blake Morrison, ha tornat a situar l'artista al centre del debat cultural. Amb un llenguatge visual directe i una càrrega política constant, Banksy ha convertit l’espai públic en un escenari de crítica social immediata, sempre mantenint l'anonimat. Aquestes són algunes de les obres més emblemàtiques del misteriós creador.

"Et recordo bé al Chelsea Hotel, parlaves tan valenta i tan dolça", li cantava Leonard Cohen a Janis Joplin a la cançó Chelsea hotel #2, un tema en què el canadenc recordava una nit d'amor apassionat amb la cantant. La porta de l'habitació on dormia Joplin en aquest hotel va ser un dels objectes venuts en l'última subhasta que es va fer dels objectes de l'època daurada de l'underground novaiorquès. També es va subhastar el rètol de neó d'aquest mític hotel situat al carrer 23 de Nova York. Els seus passadissos van veure passar artistes com Bob Dylan, Jack Kerouac, Patti Smith, Jackson Pollock o Lou Reed. Avui l'hotel, com el barri, ha perdut la seva aura alternativa, però els propietaris han sabut preservar l'aire vintage de les seves habitacions, el vestíbul, els salons i, fins i tot, del restaurant El Quijote, que sembla un decorat de Hollywood.

Una espiral que s'enlaira, com a part d'una creació artística. El fum –i el fet de fumar– forma part de l'estètica de la fotografia. Durant tot el segle XX es va utilitzar el fet de fumar com a element creatiu i narratiu, per fer imatges més convincents, transgressores, modernes. El fum i el fumador serveixen per mostrar-nos persones més complexes o ambigües. El fum expressa la fugacitat del moment. A través del fum la fotografia es torna una instantània i s’eleva com un fil invisible dins la cultura popular. Encara que se’n coneguin els perills, el ritual resisteix, carregat de simbolisme. Fem un recorregut a través de les imatges per la història que uneix el fum amb la fotografia, que enllaça aquest hàbit amb les imatges en blanc i negre que ens remeten a una altra època i a una estètica d'un altre temps.

Perifèria_ Del ll. td. peripherīa, i aquest, del gr. periphéreia. Extrems o marges de qualsevol entitat. Antropologia f. Disciplina que estudia l’ésser humà des de la perspectiva social i cultural, l’essència de l’humà i el seu lloc en el món. Frontera f. Límit entre dues coses pròximes. La frontera difusa entre creença i superstició. Limítrof_ adj. Adjacent, territori que és tocant als límits o fronteres d’un altre territori. Satèl·lit_ m. Que depèn d’una influència exterior. Ciutat satèl·lit. Llindar_ m. Valor extrem d’una magnitud que, en ser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert. Extraradi_ m. Perifèria d’una ciutat. Metròpolis_ Ciutat principal d’una contrada, d’un estat. Anarquisme_ m. Teoria social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l’abolició de tota forma de poder polític. Llibertària_ Partidària de l’ideari i les actituds que proposa l’anarquisme. Emma Goldman_ f. Anarquista fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX. Retorn_ m. Acció de tornar al lloc d’on hom havia partit.

En aquest reportatge us presentem una selecció de les imatges premiades a la desena edició del concurs Bioimatges, el certamen de fotografia biològica que el Col·legi de Biòlegs de Catalunya impulsa cada dos anys. Enguany, el certamen ha reunit 396 fotografies d’una qualitat sorprenent, repartides en sis categories que abracen des d'estudiants de totes les etapes —primària, ESO, batxillerat, cicles i universitat—, a més de professors i altres ciutadans. Cada categoria té dos premis, als quals se sumen guardons especials per a microfotografia i fotografia de recerca, fotografia subaquàtica i el premi del diari ARA, dedicat a les imatges amb mirada fotoperiodística i valor documental. Amb aquesta mostra, el Col·legi vol reconèixer el talent i la curiositat de tots els participants, així com la feina del jurat i el suport dels col·laboradors. Una celebració de la vida vista de prop, a través d’objectius que capturen allò que sovint se’ns escapa. La imatge guanyadora del premi especial del diari ARA –que podeu veure encapçalant el reportatge– ha estat per a una escena mínima i, alhora, poderosa, amb la mirada personal de l'autora i la capacitat de plasmar la plasticitat i bellesa de l’animal, sense perdre el sentit documental i de reportatge.

Weegee és un dels grans mestres de la fotografia. Nascut el 1899 a l'actual Ucraïna, Arthur Usher Fellig va escollir aquest pseudònim, quan va començar a treballar com a fotògraf a Nova York, on va emigrar l'any 1909. Destacat fotògraf, amb un estil molt personal, les seves fotografies de carrer, amb força contrast, el van acabar acostant a la premsa, on va retratar la vida a Manhattan i al Lower East Side de la ciutat nord-americana dels anys 30 i 40. Gran part de la seva feina documenta escenes realistes de vida urbana, delictes, lesions i morts. Aquest treball és una mostra del seu talent documental. Utilitzant pel·lícula negativa infraroja va fotografiar el públic de diverses sessions en cinemes de la ciutat. Aquestes són algunes de les fotografies que l'Agència Getty distribueix del seu catàleg de l'International Center of Photography de Nova York.

Quan la càmera d’Antoni Bernad ha parlat és com si hagués passat un àngel. S’ha produït la màgia, alguna cosa ha transformat etèriament la realitat, sempre tan subjectiva. Antoni Bernad actua sobre nosaltres com un mag seductor. Primer t’embolcalla amb una capa d’estrambòtics afalacs i quan et té desarmat, despullat, fa el clic. Llavors emergeix l’àngel que a tots ens acompanya, l’instant essencial i íntim que carretegem amagat, el tresor ocult que sovint ni tan sols sabem que guardem. Molts dels somriures que veureu en aquest reportatge són robats, són arrencats amb la vareta fotogràfica d’un artista amb un do: el de la simpatia provocadora.

E nterraments solitaris, vetlles familiars a través de Zoom o soterranis plens de taüts. La pandèmia del covid-19 ha generat imatges i situacions que ja formen part de la nostra història col·lectiva. El virus ha provocat que milers de les 50.000 persones mortes a l’estat espanyol durant el 2020 hagin mort en solitud, sense la companyia dels seus pròxims. Milers de famílies s’han hagut d’enfrontar a la dolorosa situació de no poder acomiadar-se dels seus éssers estimats. No va ser fins que es van relaxar les mesures de confinament que molts ciutadans van poder celebrar algun ritual o homenatge de comiat, religiós o laic, per poder començar el dol necessari per intentar curar el dolor provocat. Així i tot, a molts sempre els quedarà l’angoixa i el dubte per no haver-hi pogut ser. Aquells records, encara molt frescos, són el millor exemple contemporani per entendre el reclam de fa dècades dels familiars de les desenes de milers de persones que van ser assassinades per la dictadura franquista. 80 anys després, els familiars dels desapareguts del règim de Franco exigeixen un comiat per donar una sepultura digna a aquells que no en van tenir cap.

L'homenatge dels veïns a la tercera persona sense sostre morta, probablement de fred, als carrers de Barcelona, una intervenció quirúrgica a l'Hospital Clínic i ciutadans russos protestant, a la plaça Catalunya, per la detenció de Navalni són algunes de les imatges imprescindibles d'aquesta setmana del nostre equip del diari ARA

“Quan em demanen algun consell de fotografia no parlo mai de tècnica, això ho deixo a internet, que està ple de manuals -afirma Tino Soriano, fotògraf freelance, entre d’altres, per a National Geographic-. Prefereixo parlar de la mirada i l’actitud davant del que fotografiem”. Així que, fotògrafs aficionats: hi ha possibilitats de triomfar al marge del preu de la càmera i de la llargada de l’objectiu. Alguns trucs dels experts poden ajudar els amants de la fotografia a aconseguir imatges excepcionals. Dels consells de Soriano i tres professionals més -David Ruano, fotògraf d’escena referent del teatre català; Ferran Forné, fotoperiodista de l’ARA, i Carles Costa, professor a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya-, en sorgeix aquest manual imprescindible abans de disparar.

Ha començat Austràlia, ha seguit Àsia... i així, progressivament, el món ha rebut el 2026 amb grans espectacles lumínics i musicals.

Les previsions del temps per a aquest dia de Nadal indiquen que la cota de neu baixarà de manera notable i se situarà al voltant dels 500 metres. Serà la porta d'entrada d'un Sant Esteve que possiblement portarà una nevada important al Pirineu, especialment al vessant sud, tal com explica extensament Xavi Segura a l'espai La Méteo del nostre diari. Amb aquesta fotogaleria, que iniciem avui, us convidem a fer-nos arribar les vostres millors fotografies de la nevada. Les podeu enviar al correu electrònic meteo@ara.cat.

L’ARA ha celebrat el seu quinzè aniversari aquest dijous 27 de novembre al Palau de la Música, amb un acte presentat pels periodistes Carla Turró i Antoni Bassas en què s'ha fet lliurament del premi Tatiana Sisquella la iniciativa Girem Full, el premi Ignasi Pujol a l'empesa tecnologica Openchip, el premi Carles Capdevila a Juan Carlos Unzué i el premi internacional a Theodor Kallifatides. El colofó de la festa ha estat operístic, amb obres de Verdi interpretades per la soprano Berna Perles, el tenor Antoni Lliteres, el baríton Àngel Òdena, el Cor Madrigal i l'Orquestra Simfónica del Vallès, dirigida per Beatriz Fernández Aucejo.

Carreteres, vies de tren i rius. Aquests són els tres elements principals que divideixen el municipi de Montcada i Reixac, i deixen marcat un territori amb ferides grises. A part de la divisió territorial i un paisatge en què predomina el gris per sobre de qualsevol altre element. Aquestes cicatrius territorials del municipi també deixen al descobert la fragilitat d’una natura que s’ha d’obrir pas entre murs de ciment, asfalt i ferro.

Fa quaranta anys, la nit del 13 de novembre del 1985, Colòmbia va viure una de les seves tragèdies més grans: l’erupció del volcà Nevado del Ruiz. Després de gairebé set dècades d’inactivitat, el volcà es va despertar i, tot i les advertències dels científics, el país no estava preparat per a la catàstrofe. Una allau de fang i roques –baixant des de 5.000 metres sobre el nivell del mar– va sepultar la ciutat d’Armero, al departament de Tolima, la va esborrar del mapa i va causar la mort de més de 23.000 persones. Aquella nit, el rostre d’Omaira Sánchez, una nena de 13 anys que va quedar atrapada al fang, es va convertir en el símbol mundial del dolor i de la impotència davant la natura. L'Omaira va acabar morint, envoltada dels serveis d'emergència, impotents al veure que no podien salvar-li la vida. Les seves paraules de comiat, amor i esperança a Informe semanal, de TVE, van impactar tota una generació a la qual el record de la seva mirada intensa segueix interpel·lant.

L'ARA a Girona ha celebrat aquest dimarts 11 de novembre un acte d'entrega de guardons titulat "Els 25 gironins que han marcat el 2025". Uns premis inèdits, transversals i plurals que posen llum a històries i personatges que són una mostra clara del talent gironí i que mereixen més visibilitat. Presentat de forma coral per l'equip de l'ARA a Girona, l'esdeveniment s'ha celebrat a l'antic teatre Odeon, al Barri Vell de Girona, que ha reobert enguany reconvertit en un temple ciclista de la mà de Velodrom.

El barri del Raval de Barcelona fa servir l'art com a vehicle per millorar les seves façanes i persianes a través del projecte comunitari Ravaleart, que del 6 al 9 de novembre ha omplert de color els carrers. La transformació ha estat gràcies a les hàbils mans de trenta artistes locals i internacionals, a qui se’ls ha assignat una persiana a cadascun, el material necessari per poder fer les seves creacions i un tema compartit: la justícia global. Dins el paraigua de "justícia global" hi havia els següents eixos: justícia ambiental, interculturalitat crítica, pau i no-violència, perspectiva feminista, justícia econòmica i social, relacions de poder, drets humans i governança i memòria històrica i identitat de barri.

Ha mort Robert Redford. Un dels grans actors de la història del cinema i una de les belleses masculines més apreciades a la pantalla gran. També director, i amb una vida prou inquieta per ser el fundador del festival Sundance de cinema independent o per no haver amagat la seva ideologia política, Redford tenia 89 anys.

Us proposem un seguiment gràfic de la Diada Nacional de Catalunya 2025. Comencem a primera hora del matí amb l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en què participen les autoritats i entitats. Durant tota la jornada, seguirem concentracions i altres celebracions oficials. Les tres manifestacions simultànies a Barcelona, Tortosa i Girona, convocades per les principals entitats independentistes, se celebraran a les 17.14 h, i després hi haurà l'acte institucional al Teatre Nacional de Catalunya, seguit dels concerts al passeig de Lluís Companys.

Tot un espectacle al cel. Ahir va tenir lloc un eclipsi total de la Lluna, un fenomen en què l’ombra de la Terra es projecta de forma completa sobre el nostre satèl·lit. L’eclipsi –conegut com a lluna de sang pels tons vermells que la tenyeixen– es va poder veure amb tota la seva esplendor sobretot a l’Àsia central. A Catalunya es va poder observar des de primera hora del vespre, però en ciutats com Barcelona els núvols el van tapar al començament i es va fer esperar una mica. Després de l’eclipsi es va poder gaudir, a més, d’una espectacular lluna plena.

Fundada l’any 1800, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units compta amb un fons de més de 178 milions de documents, entre els quals s’inclouen fotografies. Col·leccions úniques que mostren les condicions de vida del país, així com les seves tradicions.

Els nois i noies del Campus de Periodisme de l'ARA van sortir, acompanyats del fotoperiodista de l'ARA i professor de fotografia a l'IEFC Pere Virgili, a realitzar un reportatge al Mercat Setmanal del Prat de Llobregat. Situat al barri de Sant Cosme, a tocar de la seu i l'alberg de Fundesplai, els joves fotoperiodistes van documentar l'activitat i les persones que donen vida a aquest mercat, cada dijous. Amb les seves fotografies i textos ens acosten a la realitat d'un ofici dur i amb molta tradició a casa nostra.

Don Pettit va passar –recentment– set mesos a bord de l'Estació Espacial Internacional. Durant la seva estada, Pettit va contribuir a les investigacions per les futures missions espacials. Pettit també va compartir el que ell anomena "ciència de l'oportunitat" per demostrar com experimentar amb el nostre entorn pot ajudar a comprendre millor com funcionen les coses. Segons la seva manera d'entendre la ciència, aquesta comprensió es veu reforçada quan l'art i la ciència s'uneixen.

El sud d'Europa crema per l'onada de calor sense precedents en un mes de juny. De Barcelona a Lisboa, de Sevilla a Roma, moltes ciutats del Vell Continent afronten una altra setmana d'altes temperatures. Als carrers és el gran tema de conversa, mentre els turistes que l'onada enganxa fora de casa tracten de sobreviure a les altes temperatures. Per als propers dies –tal com expliquen Xavi Segura i Àlex Sancliment a la seva previsió a l'ARA–, els termòmetres variaran poc i es mantindran els avisos per calor intensa, que afecten pràcticament tot el país, amb alerta també per calor nocturna.

Es compleixen 50 anys del naixement del festival de música abanderat de l'underground i la contracultura a la Catalunya dels 70. El Canet Rock celebra, enguany, mig segle d'aquella primera edició, que es va fer encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern.

Moscou ha celebrat el 80è aniversari de la victòria sobre l'Alemanya nazi i la fi de la Segona Guerra Mundial amb una demostració de força i poder a la plaça Roja de Moscou aquest divendres. El president rus, Vladímir Putin, s'ha acompanyat de líders internacionals, i al seu costat, en un missatge directe cap a la Casa Blanca i Europa, ha fet seure el president xinès, Xi Jinping. La selecció d'imatges recullen alguns dels moments estel·lars de la commemoració militarista.

La diada de Sant Jordi 2025 en imatges

Un repàs en imatges de la trajectòria del papa Francesc des de la seva arribada (atípica) al Vaticà el 2013 després de la renúncia de Benet XVI.

Un any més, i coincidint amb el Comic Barcelona, l'ARA omple les seves pàgines de vinyetes i il·lustracions per reinventar l'actualitat.

L'etíop Tesfaye Deriba Ketema i la keniana Sharon Chelimo estableixen nous rècords.

No hi ha cap gènere fotogràfic que interpel·li més que el que ens mostra un altre ésser humà nu. Milers d'anys de desig, d'empatia i curiositat, plasmats en una imatge. El nu és familiar o prohibit; innocent o pecat; és ètica i honestedat. Mai és fàcil despullar-se davant la càmera. Quan ho fas, el cos, el gènere i la raça es posen al descobert. La pornografia acompanya de prop l'observador. La història de la fotografia de nus és principalment la història de retrats de dones nues fets per homes vestits. Amb tot, la història de la fotografia també és plena de nus meravellosos.

Molts van ser els culers que el 28 de maig del 2023 van voler acomiadar-se de l'escenari on s'han viscut tantes alegries. El Camp Nou va començar aquell mes de juny les obres per mudar de pell –i una mica més– i convertir-se en un estadi del segle XXI. Mentre la renovació segueix en marxa, ja amb una mica de retard i moltes incògnites, el Barça juga els seus partits a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. En aquesta fotogaleria us proposem repassar el minut a minut –que anirem actualitzant puntualment– de l'estat de les obres de l'Spotify Camp Nou. És el compte enrere dels culers per tornar a casa.

El soroll ambiental, quan fem fotografies, forma part del record que guarda l'autor de les imatges. Quan la fotografia l'ha fet una altra persona, sovint imaginem els sons que hi havia en el moment de fer-la. Aquesta informació la desconeixem, però la nostra gestió del soroll i del silenci en l’activitat diària condiciona com mirem, com aprenem i fins i tot com rendeix el nostre cervell. Ser capaços de concentrar-nos quan mirem una obra gràfica i escoltar l'impacte del silenci és el que pretén aquest treball. El silenci en l'era del soroll.

Ha començat Austràlia, ha seguit Àsia... i així, progressivament, el món rep el 2025, una data que marca el primer quart de segle del segle XXI.

L’ARA ha celebrat el seu catorzè aniversari aquest dijous 28 de novembre al Palau de la Música, amb un acte presentat pels periodistes Carla Turró i Antoni Bassas en què s'ha fet lliurament del premi Tatiana Sisquella a la contribució social a la Fundació Arrels, el premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria a Puig i el premi Carles Capdevila d’educació a l'Escola del Treball. La festa, amb el suport de Fundació La Caixa, a més del d’Estrella Damm, la Fundació Vila Casas i Gramona, ha culminat amb un concert homenatge a Puccini al mateix Palau de la Música.

El migcampista de Fuentealbilla, exjugador i excapità del Barça, anuncia que es retira amb 40 anys i presenta els seus plans de futur. A l'ARA recordem la seva carrera, resumida en aquestes imatges.

Aquí teniu un seguiment gràfic, minut a minut, de la Diada Nacional de Catalunya, amb les habituals ofrenes florals al monument a Rafael Casanova, la Medalla d'Honor del Parlament al monestir de Montserrat, l'acte institucional i la commemoració anual al Fossar de les Moreres.

La temporada de passarel·les de moda ja ha començat. Com cada any, Nova York ha estat la primera ciutat a fer desfilar a les models amb les col·leccions de primavera 2025. Les setmanes vinents les ciutats de Londres, Milà i París prendran el relleu com a capitals del disseny i l'alta costura.

Els Jocs Paralímpics de París van acomiadar-se amb una cerimònia sota la pluja a l'Stade de France. Així finalitza tot l'estiu olímpic a la Ciutat de les Llums, amb una edició dels Paralímpics que passarà a ser considerada com la millor de tots els temps. Mai s'havien venut tantes entrades, amb més de dos milions d'espectadors, i mai s'havien aplegat tants esportistes en una sola ciutat. I tot, en un escenari de luxe com és París. Històries de superació i alegres, però també dures com la sanció a la catalana Elena Congost, qui s'ha quedat sense medalla per una normal mal aplicada a la marató. Aquests són 10 moments per recordar d'aquesta cita: