La Policia Nacional ha informat aquest divendres de la detenció a Madrid d'un home per difondre, a través d'una aplicació de retransmissió en directe, les agressions sexuals que ell mateix cometia a la seva filla menor. L'arrest de l'individu, que ja és a la presó, va tenir lloc al desembre, després que un ciutadà alertés la policia un mes abans a través d'un correu habilitat per denunciar pornografia infantil.

A Criadas de la globalización (Icària, 2024), Gabriela Poblet, doctora en antropologia social i cultural, directora d'Europa Sense Murs i actualment professora a la Universitat de Valladolid, radiografia el servei de la llar a Espanya i Catalunya a partir d'entrevistes amb dones que treballen d'internes a les cases on tenen cura de persones grans o criatures. Avui són bàsicament dones de l'Amèrica Llatina, moltes a l'espera dels permisos de residència, que han emigrat soles i els és molt difícil escapar de situacions d'abusos i reclamar drets. Amb les denúncies per agressions i assetjaments sexuals i abusos laborals de dues extreballadores de les mansions de Julio Iglesias, l'expertesa de Poblet serveix per posar el focus en les condicions en què treballen aquestes dones.

Les plataformes de contingut sexual es presenten gairebé com un rasca i guanya, una manera còmoda i ràpida de guanyar diners. A través d’un bon màrqueting, el suport d’influencers i l’opac algoritme d’internet, xarxes com OnlyFans o les webs de sugar daddies –les relacions asimètriques entre un home i una jove a canvi de regals o diners– s’han posicionat no només com una opció per a la població adulta, sinó que també capten adolescents, a qui els arriba publicitat i crides perquè comparteixin contingut sexual com si es tractés “d’una iniciativa pròpia”. Una enquesta elaborada per Save the Children a un miler de joves espanyols indica que un de cada quaranta –el 2,5%– ha rebut una compensació econòmica, un regal o un favor si enviava material eròtic quan era menor d’edat. Un 15% afirma, a més, conèixer casos que han accedit a enviar aquesta mena d’imatges.

Gairebé la meitat dels joves espanyols declaren haver patit violència psicològica en la infantesa i l'adolescència. Un 40% també afirmen haver rebut cops i pallisses, i tres de cada deu (29%), que durant l'etapa de creixement han estat víctimes d'agressions sexuals i violacions. Són xifres de la primera macroenquesta de prevalença de la violència entre els menors d'edat que ha presentat aquest dijous el ministeri de Joventut i Infància a Madrid, la primera gran fotografia d'una realitat que, segons la ministra Sira Rego, "s'ha viscut de portes endins" afavorida per "un pacte de silenci" que les dades ara pretenen trencar.

Les teràpies de conversió només estan prohibides en vuit estats membres dels vint-i-set de la Unió Europea i, segons dades de la Comissió Europea, un de cada quatre europeus del col·lectiu LGBTIQ+ ha estat víctima d'aquestes pràctiques, que impliquen violència física o sexual, abusos verbals o humiliacions i que representants de l'ONU han qualificat de tortures. Per aquest motiu, Brussel·les ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de prohibir-les i de posar-hi fi d'una vegada per totes. "Això s'ha de parar", ha remarcat en roda de premsa la comissària europea d'Igualtat, Hadja Lahbib.

Els dos homes d'entre 24 i 26 anys condemnats recentment a penes de 20 i 12 anys de presó per violar en grup una menor de 14 anys en un municipi de la comarca valenciana de la Vall d'Albaida han fugit d'Espanya. Així ho ha denunciat l'advocat de la víctima, Juan Molpeceres, que, al costat de la Fiscalia, ha sol·licitat que es dicti contra ells una ordre europea de detenció i una altra de crida i cerca internacional.

“Al final jo també vaig entrar al cotxe, em vaig deixar morrejar i l'home em va donar tabac”. Qui ho explica és una jove de 20 anys que durant bona part de la seva infantesa va estar tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). No ho va dir mai a ningú. La noia, que vol mantenir l'anonimat, va viure en tres centres diferents, els anomenats CRAE, on convivia amb més menors que, per diferents raons, també van ser separats de la família.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha rebaixat de 13 a 8 anys i 6 mesos de presó la condemna a un home que va violar una menor de 13 anys al municipi de Burlada perquè considera que l'acusat "va poder raonablement considerar" que la víctima tenia 16 anys, l'edat legal del consentiment sexual a Espanya. En aquest sentit, els magistrats sostenen que els fets jutjats no poden ser considerats una violació, sinó només un delicte d'agressió sexual, rebutjant el principi que el desconeixement o la ignorància de la llei no eximeix del seu compliment.

Gairebé quatre anys després, la Yaqui ha explicat en un tribunal l'agressió sexual que va patir en un pis del Prat de Llobregat on havia anat per a una entrevista de feina com a cuidadora d'una dona gran. "Pensava que ningú em creuria, i com que estava aquí de manera irregular creia que seria expulsada de primeres. No volia denunciar per por que em deportessin", ha respost quan l'advocat de l'acusat ha qüestionat que hagués trigat nou mesos a denunciar l'agressió.

En els últims sis anys, els casos coneguts de violència sexual contra criatures s'han multiplicat per cinc, i han passat de 2,8 cada 10.000 habitants (2018) a 16 (2024). Només en aquest últim exercici, els expedients oberts per aquest motiu s'han més que duplicat. En aquest període, el que ha canviat és l'obertura el 2020 de la primera Barnahus a Tarragona, un servei importat d'Islàndia que tracta el menor d'edat agredit des del punt de vista mèdic i social, però també policial i judicial. Des de llavors, el departament de Drets Socials ha implementat aquest tipus d'atenció a 13 municipis més i ha fet aflorar 2.897 casos nous, és a dir, s'atenen vuit menors cada dia víctimes d'agressions sexuals.

Més de la meitat de les periodistes catalanes, un 54%, han patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera. La dada la revelava a mitjans de desembre un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes a la professió. Menys d'un mes després, la periodista Ana Polo denunciava un cas patit per ella mateixa: el comunicador Quim Morales la va agredir sexualment quan era el seu cap a RAC1 i ella era becària, ara fa deu anys. L'assenyalat va admetre aquest dimarts els fets, que va qualificar de "mal comportament", i des de llavors diverses periodistes han aixecat la veu per denunciar agressions en una acció simultània que fa pensar en un nou Me Too.

L'Ajuntament de Barcelona acollirà el 20 de novembre un acte de reparació per a les persones que van patir violències sexuals a l'Escola Barcelona del barri de les Corts. En aquest centre hi va treballar durant més de dues dècades com a professor d'educació física l'exentrenador del Barça Albert Benaiges, que segons el testimoni de més de 60 persones va agredir sexualment desenes d’alumnes durant un temps en què també era tècnic del futbol base blaugrana i participava en la formació de talents. El cas, prescrit a la justícia malgrat l'acumulació de 19 denúncies de víctimes als Mossos d'Esquadra, va ser destapat pel diari ARA el desembre del 2021. Gairebé tres anys després, i per iniciativa de la Sindicatura de Greuges de la ciutat, l'alcalde Jaume Collboni presidirà un acte de reparació adreçat a la comunitat educativa de l'Escola Barcelona.

La Policia Nacional ha detingut 34 presumptes pedòfils per posseir i distribuir pornografia infantil, quatre dels quals a la demarcació de Barcelona. La trentena d'arrestos corresponen a dos operatius diferents en què es van intervenir continguts molt durs, on es veuen agressions a nadons de pocs mesos. El primer operatiu va començar fa dos anys, el juny del 2022, quan la Policia Nacional va rebre a través de l’Ambaixada dels Estats Units a Espanya diverses denúncies que havien arribat al Centre Nacional per a Menors Desapareguts i Explotats.

La posada en pràctica del model Barnahus permetrà quadruplicar la xifra de casos d'abusos a menors detectats en els pròxims anys. De fet, això mateix va passar a Tarragona en el primer any d'aquest servei d'atenció integral a les criatures que han patit agressions sexuals. En una visita a les noves instal·lacions que cobriran la ciutat de Barcelona, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha apuntat aquest divendres que poden aflorar uns 3.600 casos nous cada any. De moment, els treballadors tenen a sobre la taula una seixantena d'expedients.

Les agressions sexuals en grup són, en xifres, un percentatge petit respecte a la violència sexual contra menors, però cada any que passa les denúncies augmenten. Potser els 58 atacs grupals a Catalunya durant el primer quadrimestre de l'any passat sobre el total de 1.250 agressions sexuals poden semblar anecdòtics, tot i que alhora són els que més atenció mediàtica concentren. Per als professionals, són delictes que preocupen pel risc que entre els més joves arrelin com el pas cap a la vida adulta. Les dades reforcen aquest neguit: en més d'un 10% de les agressions múltiples, els joves perpetradors en deixen constància gràfica amb fotografies o vídeos, com un "senyal de poder i a l'espera del reconeixement del grup d'iguals", de les seves amistats, explica la directora d’Incidència Social i Polítiques d’Infància de Save the Children, Catalina Perazzo, en la presentació de l'informe Silenciades sobre agressions sexuals en l'adolescència.

L'Església ha fet públic aquest dijous l'informe que va encarregar al despatx d'advocats Cremades & Calvo Sotelo per investigar els casos de pederàstia per part de religiosos i sacerdots. El document, que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va rebre el passat 16 de desembre, recull un total de 1.383 denúncies i 2.056 víctimes, si bé els advocats adverteixen que el nombre real de víctimes deu ser molt superior. L'Església, però, no hi dona validesa: defensa que el nombre de denúncies només pot enfilar-se fins a les 1.302, adduint "duplicitats" en els registres i, a més, rebaixa els casos d'abusos a 800. D'aquests, a més, només en considera provats uns 200.

Les vuit agressions sexuals en grup registrades a Badalona en només onze mesos són un dels exemples més paradigmàtics d'un fenomen creixent. El ministeri de l'Interior hi posa dades en el seu últim informe sobre delictes contra la llibertat sexual, publicat aquest divendres. Fent repàs del 2022, el document constata que les agressions sexuals amb més d'un autor van a l'alça. En sis anys, del 2017 al 2022, han crescut gairebé un 40% a Espanya. Mentre que el 2017 se'n van registrar 384, el 2022 van ser 632, de les quals 434 comeses per dos agressors i 198 per tres o més. Ara bé, del total d'agressions sexuals amb penetració o sense –15.029 en tot l'any passat–, les grupals només representen el 4,2%.

El Govern obre la possibilitat de retirar la tutela a la família dels menors inimputables penalment que cometin una agressió sexual si no segueixen els programes socials que se'ls imposen des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquesta és una de les accions que s'ha compromès a tirar endavant el departament de Drets Socials per evitar la sensació "d'impunitat" davant dels delictes sexuals dels adolescents menors de 14 anys, que per llei no passen pel circuit de la justícia juvenil però sí per un d'acompanyament per ajudar-los en la rehabilitació i en la reparació de les seves víctimes. La diferència és que, fins ara, la retirada de la custòdia és una mesura que es pot valorar en casos en què es constati desatenció o abandonament per part dels pares i que a partir de l'any vinent es vol protocol·litzar. En aquest sentit, el conseller Carles Campuzano ha defensat que les famílies "han d'assumir la responsabilitat dels seus fills".

Viuen a 50 metres de distància. Se’l troba cada dos per tres pel carrer. Ella perquè participa activament en els esdeveniments culturals del municipi, ell perquè hi anava amb la càmera. L’Anna Maria no podia més. Portava més de 45 anys amb el dolor dins. Quan tenia 12 anys, mentre anava a casa dels tiets per jugar amb els seus cosins, ell va aturar-la i la va agredir sexualment en un portal d’una casa de Valls. En acabar, ell, que llavors superava la vintena, va dir-li que no ho expliqués a ningú. I el silenci va durar més de quatre dècades, un temps durant el qual l’agressor ha fotografiat desenes de cops l’Anna Maria en festes i actes culturals.

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), César García Magán, ha afirmat aquest divendres que l'Església contribuirà al fons d'indemnització a les víctimes d'abusos anunciat per Pedro Sánchez durant el seu discurs d'investidura i després que ho demanés el Defensor del Poble. L'Església, doncs, canvia la postura que ha tingut els darrers anys i s'obre ara a participar en un pla per compensar els afectats, analitzant cas per cas i sempre que hi hagi una "conclusió moral". "Si s'arriba a aquesta conclusió moral, hi haurà aquesta reparació moral", ha dit García en roda de premsa des de Madrid.