Ja no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

El bloqueig naval dels Estats Units a l’Iran iniciat dilluns té pocs precedents recents, i el Pentàgon ha donat molt pocs detalls sobre com es durà a terme exactament. Tot i això, operacions anteriors al Pròxim Orient i pràctiques consolidades de la Marina nord-americana permeten entreveure com podria funcionar en la pràctica. Els EUA tenen una llarga experiència en la vigilància de vaixells mercants i en l’abordatge d’embarcacions, fins i tot sense el consentiment de la tripulació.

La doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.

Una treva feble a costa de la credibilitat dels Estats Units com a primera potència mundial. L'alto el foc temporal a l'Iran evidencia l'alt preu que Donald Trump ha hagut de pagar amb una guerra que volia ràpida i se li ha complicat fins a un punt que no havia ni sospitat. Dimarts al matí, el president estatunidenc amenaçava amb "destruir la civilització" persa i aquella mateixa tarda acabava anunciant una treva de 15 dies. Amb el règim de Teheran enrocat i en hores de descompte, la mediació del Pakistan donava una sortida digna a Washington. El resultat és una veritat dolorosa per als Estats Units: la seva guerra ha consolidat l'Iran com a actor que controla l'estret d'Ormuz i té el poder de desestabilitzar l'economia global. Els aiatol·làs han jugat bé les seves cartes en un conflicte asimètric i han resistit.

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

En una compareixença inusual des de la Casa Blanca, Melania Trump ha dit aquest dijous que no ha tingut mai cap relació amb el pederasta Jeffrey Epstein i ha assegurat que les acusacions al respecte són difamatòries. "Les mentides que em vinculen amb el desprestigiat Jeffrey Epstein han d’acabar avui mateix. Les persones que menteixen sobre mi no tenen cap estàndard ètic, ni humilitat ni respecte. No m’oposo a la seva ignorància, sinó que rebutjo els seus intents mesquins de difamar la meva reputació", ha defensat tot llegint la declaració des del faristol.

L'abast de les conseqüències de la guerra a l'Iran són encara imprevisibles. L'atac conjunt d'Israel i els Estats Units contra la República Islàmica del 28 de febrer, i la reactivació de l'ofensiva de Tel-Aviv al Líban, han deixat milers de víctimes mortals, han incendiat l'Orient Mitjà i han provocat un terratrèmol en l'economia mundial. Però com hem arribat fins aquí? Per què els EUA s'han embrancat en un conflicte que fa gairebé sis setmanes que dura? I sobretot: en quin moment Trump va decidir que era una bona idea?

Finalment, la destrucció de l'Iran promesa per Donald Trump no ha estat executada ni pel president estatunidenc ni patida pel país persa. Washington i Teheran branden en l'aire una fràgil treva com a trofeu de guerra, amb les bombes israelianes sobre el Líban com a teló de fons. Els aiatol·làs clamen l'inici de "l'era de l'Iran", després d'haver sobreviscut un dia més a l'ofensiva del "gran Satan". Trump pregona l'adveniment de "l'època daurada de l'Orient Mitjà" i ja parla de pau, malgrat que Tel-Aviv fa perillar l'incipient alto el foc. Benjamin Netanyahu ha continuat atacant el sud del Líban en contra de les exigències dels iranians en el pacte mediat pel Pakistan. L'Iran, que mai ha tingut pressa per acabar el conflicte, aquest dimecres ja ha posat a prova l'acord i ha dit que mantenia tancat l'estret d'Ormuz.

El dia del judici final anunciat per Donald Trump tampoc ha arribat aquesta matinada a l'Iran. Poc abans que el rellotge a Washington marqués les vuit de la tarda i expirés el seu darrer ultimàtum, el president estatunidenc ha tornat a recular. El republicà ha anunciat a la seva xarxa social que deixa en suspens durant dues setmanes "l'infern" amb què havia promès anorrear la civilització persa, a canvi que l'Iran reobri l'estret d'Ormuz. Però la treva, mediada pel Pakistan, accentua l'asimetria que s'ha constatat durant el mes de conflicte. En la seva confirmació de l'acord, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Aragchi, ha subratllat que es podrà "circular de manera segura" pel pas marítim "mitjançant la coordinació de les forces armades de l'Iran".

L'ultimàtum de Donald Trump de desfermar "l'infern" a l'Iran ha entrat en temps de descompte. Tot i que ja fa dies que els Estats Units bombardegen ponts i plantes elèctriques, el president ha redoblat les seves amenaces de cometre crims de guerra amb un atac massiu a objectius civils. "Tota una civilització morirà aquesta nit, sense que es pugui recuperar. No vull que passi, però probablement passarà", ha escrit aquest dimarts en un missatge a Truth Social, en què ha assegurat que "47 anys d'extorsió, corrupció i mort finalment s'acabaran". Això ho diu el president d'un país que fa només 250 anys que existeix, davant dels més de 2.000 anys d'història persa.

Donald Trump s'ha recreat en relatar la seva pròpia versió de Salvar al soldat Ryan per intentar convèncer els estatunidencs que la promesa de l'America First no s'ha ofegat en el fangar de l'Iran. El president estatunidenc ha comparegut aquest dilluns per explicar com va ser el rescat del pilot que es va estavellar al sud del país persa divendres passat. Trump s'ha aferrat a l'èpica hollywoodiana per tapar el greix de la gasolina que cada dia ofega més la butxaca dels ciutadans. "A l'exèrcit dels EUA no deixem cap soldat enrere", ha afirmat. La premissa no aplica per als més vulnerables que depenen dels programes socials que el magnat vol retallar (uns 73.000 milions de dòlars) amb l'objectiu d'augmentar un 40% el pressupost del Pentàgon per a l'any fiscal del 2027.

Quan divendres va arribar a Langley, Virgínia, la notícia que l’Iran havia abatut un avió militar nord-americà i que dos oficials de les forces aèries s’havien ejectat en territori enemic, els màxims responsables d’intel·ligència dels Estats Units van entrar en acció immediatament. Mentre que el pilot de l'F-15E Strike Eagle va ser rescatat relativament de pressa, l’exèrcit nord-americà no va poder localitzar un segon membre de la tripulació, un oficial de sistemes d’armes, i es va iniciar una cursa urgent per trobar-lo abans que les forces iranianes ho fessin.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

L'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.

Després d'adreçar-se a la nació per demanar més temps i paciència per acabar la guerra contra l'Iran, Donald Trump mira ara al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar 1,5 bilions de dòlars en defensa el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de campanya –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, és a dir, uns 888 milions de dòlars cada dia.

El president Donald Trump ha cessat Pam Bondi com a fiscal general dels Estats Units, segons ha anunciat en una publicació a Truth Social aquest dijous. "Tots estimem la Pam, i ara ella anirà a fer una feina molt més important, on se la necessita molt més, al sector privat", ha escrit el republicà. Segons el president, a partir d'ara assumirà el càrrec de manera interina el fiscal general adjunt, Todd Blanche.

"Hi ha mètode en la seva bogeria", diu Poloni, conseller del rei, referint-se a Hamlet. En l'obra de Shakespeare, Hamlet fingeix estar boig. Però només ho fa veure per guanyar temps i preparar la venjança contra l'assassí del seu pare. Amb aquesta metàfora, el professor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Christopher Tulloch defineix l'estratègia comunicativa de Donald Trump, també amb la guerra de l'Iran. Durant les últimes setmanes, el compte oficial de la Casa Blanca ha compartit diversos vídeos a les xarxes que fan referència a videojocs com Call of Duty o Wii Sports de Nintendo. I amb talls de pel·lícules com Braveheart, Superman o Top Gun. Escenes frenètiques que es barregen amb imatges desclassificades d'atacs sobre instal·lacions iranianes.

Un discurs que podria haver estat un dels seus missatges a Truth Social. Tota l'expectativa generada entorn de la compareixença d'aquest dimecres al vespre s'ha vist reduïda a una intervenció de 20 minuts que semblava un recull de les declaracions dels dies previs. Donald Trump ha tornat a dir que espera acabar la guerra en les pròximes dues o tres setmanes; que està negociant amb el suposat nou règim iranià de qui ni tan sols ha revelat la identitat i que els Estats Units estan molt a prop d'assolir els seus objectius. El president estatunidenc cerca guanyar temps per a una guerra que, segons les seves pròpies previsions, ja hauria d'haver acabat. "És molt important que mantinguem la perspectiva d'aquest conflicte", ha defensat el republicà, que ha citat les quatre setmanes de guerra inconclusa com un suposat triomf en comparació amb altres conflictes més llargs com el Vietnam o la Segona Guerra Mundial.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha iniciat aquest dimecres el procés per determinar la legalitat de l’ordre executiva de Donald Trump per limitar la ciutadania per naixement. I, en un gest inèdit, el president s'hi ha personat per escoltar els arguments orals. És la primera vegada que un president en actiu assisteix a una sessió del Suprem i remarca com és d'important aquesta causa per al mandatari.

Després de plantejar una retirada "mot aviat" dels Estats Units de la guerra de l'Iran, Donald Trump continua generant confusió. Aquest dimecres al matí ha assegurat que Teheran els ha demanat un alto el foc. En concret, en una publicació a Truth Social, ha dit que el "president del nou règim del país" –sense especificar qui és– ha demanat a Washington un "alto el foc". Una proposta que consideraran "quan l'estret d'Ormuz estigui reobert", ha escrit també el mandatari nord-americà. Poques hores després, el portaveu del ministeri de Relacions Exteriors de l'Iran ha negat a la televisió estatal iraniana la petició d'alto el foc, que, segons ha explicat, és “falsa i infundada”. Teheran fa dies que nega que existeixi cap mena de negociació amb els estatunidencs.