Cien años de soledad (1967), de Gabriel García Márquez, acostuma a aparèixer com una de les obres literàries més difícils —si no impossibles— d'adaptar. El clàssic de la literatura llatinoamericana s'endinsa en la història dels Buendía al llarg de diverses generacions i compta amb trames nombroses i enrevessades que han complicat sempre fer-ne una versió audiovisual. Netflix s'hi ha atrevit amb una sèrie homònima de vuit episodis que s'estrenaran en dues tandes. Els quatre primers arriben aquest dimecres a la plataforma, i els quatre segons, a partir de l'any vinent. "És un dels projectes més ambiciosos de la història de Llatinoamèrica", afirma el gegant de l'streaming en un comunicat.

La directora escènica Carme Portaceli ha abaixat el teló del Teatre Nacional de Catalunya i ha posat una pila de llibres a la maleta per marxar de vacances. "M'encanta llegir a l'aire lliure, al mig del no-res, a l'Empordà, entre arbres, ocells i sons de la naturalesa", explica. Tanmateix, que li agradi aquesta calma no vol dir que busqui lectures lleugeres.

Alguna vegada us ha fet la sensació que hi ha sèries que només mireu vosaltres? Són ficcions que no teniu ningú amb qui comentar-les perquè sembla que cap altre espectador s'ha adonat de la seva existència. A la redacció de l'ARA aquesta situació ha sigut sovint motiu de debat i, per això, vam fer una crida a través de xarxes per saber quines són aquelles sèries que els nostres lectors creuen que només miren ells. La llista que va sortir va ser llarga, amb títols com El padrino de Harlem, Noches en vela, Pagan Peak, Upload, Breeders, Schitt's Creek, Red Oaks o Somebody Somewhere. De totes les que vam recopilar, n'hem fet una selecció de 10 amb arguments per veure-les. Si algun lector vol fer-ne arribar alguna més, ho pot fer a través d'X, on tenim converses obertes a través dels nostres perfils (@AlexGutierrezM i @apales).

Abans que ens tireu la cavalleria per sobre, aquí també som més de Sant Jordi que de Sant Valentí, però qualsevol excusa és bona per apreciar la comèdia romàntica i recomanar-ne unes quantes. Tot i que no sigui una festivitat que se celebri gaire a Catalunya, moltes plataformes de streaming global sí que en treuen rendiment estrenant pels volts del 14 de febrer pel·lícules o sèries pensades especialment per a l'ocasió o endreçant els seus continguts sota l'epígraf de Sant Valentí, amb els casos més evidents de Netflix o Disney+. Si teniu ganes de posar-vos romàntics, us fem sis propostes.

En un estiu una mica insípid pel que fa a les sèries, l'última setmana d'agost arriba amb dos títols potents per als amants de la ficció, Solo asesinatos en el edificio i El senyor dels anells: els anells de poder. Més enllà de noves temporades, trobem diferents sèries d'estrena.

La casa del dragón ha sigut una de les estrenes més sonades d'aquesta temporada. El drama ha arribat amb la pressió de, d'una banda, estar a l'altura de la seva predecessora, Joc de trons, i, de l'altra, competir amb Els anells de poder, la sèrie sobre l'univers de Tolkien. Ara que ja s'han estrenat els primers cinc episodis de la temporada, fem un repàs de què ens està semblant la nova sèrie de la HBO. ¿Val la pena veure-la?

Després d'unes setmanes de vacances, comencem nova temporada de La seriòfila proposant-vos dues sèries amb les quals arrencar el curs, dues ficcions que potser us han passat desapercebudes però que val la pena veure. La primera és la minisèrie The dropout, que explica el negoci fraudulent de qui va ser la milionària més jove dels Estats Units. Si li doneu una oportunitat, trobareu una de les interpretacions femenines de l'any. La segona proposta és una mica menys convencional, tot i que ja és un fenomen a Netflix: es tracta de Woo, abogada extraordinaria, una ficció sud-coreana que està causant sensació i que se centra en una advocada amb autisme.

Hi ha setmanes en què gairebé no hi ha estrenes seriòfiles i altres en què s'acumulen. Si us heu perdut quines són les novetats que valen la pena, us fem tres recomanacions que mereixen ser tingudes en compte. D'una banda, aquest divendres torna un dels clàssics de la ficció política, Borgen. Nou anys després del seu final, el drama danès estrena nova temporada gràcies a Netflix. Aquesta quarta entrega recupera l'essència de la sèrie i gairebé la millora. No us la podeu perdre. Les altres dues sèries que us proposem són La serpiente de Essex (AppleTV+), un drama d'època amb un punt sexi, i The staircase (HBO Max), una història real de true crime amb Colin Firth.

Aquesta setmana us recomanem dues ficcions que se submergeixen en l'adolescència des de dues òptiques diferents que poden arribar a ser complementàries. Si sou de drames socials, és el moment de descobrir In my skin (Filmin), sèrie que han alabat rostres populars com Leticia Dolera i Ana Pastor i que també ha elogiat la crítica de l'ARA Mònica Planas. La ficció, nominada al millor drama als Bafta de televisió que s'entreguen el 8 de maig, explica la història de la Bethan, una adolescent amb un pare alcohòlic i una mare que pateix trastorn bipolar. 

El calaix de sastre que són les sèries d'època ens permet endinsar-nos en qualsevol dècada i en molts entorns diferents. Més enllà del fenomen dels Bridgerton, aquestes últimes setmanes les plataformes han estrenat diverses ficcions que ens permeten viatjar al passat: des de la divertida i sexi Minx (HBO Max), ambientada als anys 70 i en una revista eròtica per dones, fins a la vuitantera The newsreader (Movistar+/ Filmin), passant per l'emotiva i espectacular Pachinko (AppleTV+). Vinga, ja podeu pujar a la màquina del temps!

Sentir esperit nadalenc no sempre està ben vist, sobretot si vius envoltat de grinchs, però en un moment o altre tots hem acabat veient una pel·lícula de Nadal arraulits sota una manta, sols o acompanyats de la família. Les plataformes fa temps que han descobert que els productes nadalencs, sèries incloses, són un filó per mantenir els espectadors enganxats al seu servei. Enceneu els llumets de Nadal, poseu-vos roba còmoda i remeneu i trieu entre la selecció de les millors pel·lícules de temàtica nadalenca que podeu trobar a les plataformes (tranquils, hem evitat les dues mil cinc-centes propostes que cada any produeix Netflix)

L'estiu és sinònim de tenir més temps d'oci, sobretot si gaudim d'uns dies vacances. També és un bon moment per recuperar aquelles sèries que no hem pogut veure o treure més rendiment de les subscripcions a plataformes de streaming que tenim. Per això, tal com fem cíclicament, us recomanem què mirar segons quin servei tingueu (les recomanacions anteriors les trobareu al final de l'apartat de cada plataforma).