Quan s'acosta el 31 d'octubre sorgeixen dos bàndols: el de les persones que es moren de ganes de treure les disfresses de l'armari per celebrar Halloween i el de les que prefereixen quedar-se a casa menjant panellets, castanyes i moniatos. A Montcada i Reixac hi ha persones de tots tipus, però sembla que la balança s'inclina cap a les celebracions terrorífiques: quan arriba Halloween, un barri sencer es converteix en un escenari de pel·lícula a l'alçada de Malson a Elm Street. Les cases del barri de Terra Nostra s'omplen de carabasses, túnels del terror, crit o confit porta a porta i, sobretot, un ambient esgarrifós.

Fa tan sols uns mesos, Gerard Ribas va aconseguir colar-se en una de les llistes més prestigioses pel que fa a jocs de taula, l'alemanya Spiel des Jahres (Joc de l'Any, en alemany), que anualment reconeix els millors jocs de taula del món. En aquest cas, el guardó l'ha reconegut en la seva categoria infantil. Gràcies al seu joc Isla a la vista, arribava a una classificació en la qual ja havien debutat dos jocs més de casa nostra, Sherlock –cocreat per Martí Lucas i Josep Izquierdo– i Baobab, de Josep Maria Allué.

De sobte, Halloween esdevé no només el dia dels fantasmes i de la por, de les grans decoracions de les cases amb motius terrorífics –sobretot als Estats Units–, sinó el dia dels gossos. I, sobretot, el dia dels amos de gossos que han embogit o, per dir-ho d'una manera més amable, que han caigut sota l'encanteri de les xarxes socials i d'una nova moda que, com una perversió comercial extrema de la del famós trick-or-treat, també arriba des dels Estats Units.

Aquest dissabte, 18 de maig, coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus, en què la majoria de centres obren les portes fins a la 1 de la nit, amb activitats especials. A Catalunya s'oferiran més de 300 activitats gratuïtes per celebrar el Dia dels Museus, que aquest any volen incidir en el paper d'aquests centres com a espais de formació i recerca. Els museus estan recuperant el pols després de la pandèmia: l’any 2023 els museus catalans van rebre 20,4 milions de visitants, un 15,5% més que l’any anterior. Al vespre, sobretot a Barcelona i l'àrea metropolitana, els museus allargaran horaris per la Nit dels Museus i obriran 87 espais museístics, on se celebraran 170 activitats noctàmbules gratuïtes. Destaquem deu activitats especials per gaudir dels museus aquest dissabte.

Les reivindicacions de la pagesia de les darreres setmanes, que alerta del perill que el treball vinculat al camp desaparegui per les moltes traves que es troben pel camí, ha posat en el punt de mira la necessitat de dibuixar un nou model productiu, més sostenible, que permeti garantir la supervivència de la gent que hi treballa i, alhora, de tots els que depenem del fruit del seu esforç diari. Ara bé, dibuixar aquest nou model no és fàcil, especialment per la forta desconnexió que es registra avui entre els entorns rurals i els urbans, que fan difícil establir un diàleg necessari que ajudi a reconduir la situació. Un diàleg que cal fixar a escala local, però que podem extrapolar a escala global si ens plantegem quin món volem deixar a les generacions futures. 

Quan s'acosta Nadal o Reis, és normal anar de bòlit per triar el regal adequat per a cadascuna de les persones que ens envolten. Per ajudar-vos a escollir la millor opció, us oferim una àmplia llista de propostes on trobareu, sobretot, regals relacionats amb la cultura, l'oci i el bon menjar. Més de 100 idees perquè pugueu afinar la vostra tria.

Carrers amb noms d'escriptors il·lustres, de científics brillants o de polítics admirables i places amb noms d'altres pobles i ciutats, de rius i de muntanyes o que fan referència a gremis professionals formen la major part del nomenclàtor barceloní. Malgrat això, la capital catalana amaga carrers amb uns orígens molt curiosos. Entre aquests hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, el carrer d’en Panxampla o el del Castor. Tot i que puguin semblar escollits a l'atzar, sempre hi ha una història al darrere que n'explica l'origen. Aquí en teniu una tria.

L'estiu posa en safata com cap altra estació la possibilitat de viure altres vides i veure el món des de noves òptiques a través de viatges al voltant del globus, però també de la mà d'activitats d'allò més inusuals en la rutina del comú dels mortals, com els vols que imiten la trajectòria dels ocells. És el cas del lleure més arriscat representat pels esports d'aventura basats en el vol sense motor, que tenen gran implantació a casa nostra i, sortosament, una oferta sòlida i plena d'opcions per gaudir individualment o en bona companyia. Un dels indrets més interessants en aquest sentit a casa nostra és l'entorn del massís del Montsec, i en concret la població d'Àger, situat sota els freds vents del Pirineu, que, a més del Congost de Mont-rebei, té una atractiva oferta per volar, però no és l'únic hotspot dels vols sense motor.

Hi ha persones que en un mirador tenen sensació de llibertat. D'altres se senten poderoses. I algunes no identifiquen el sentiment que els provoca, però els encanta tenir vista d'ocell. I és que veure un poble, una zona o, fins i tot, part d’un país des de les altures ens en dona una altra perspectiva. No és el mateix ser al mig de la plaça Catalunya a Barcelona que veure la ciutat des del Tibidabo, allunyats de l'enrenou dels carrers. Ni tampoc estar enmig d’una muntanya envoltats d’arbres que pujar al cim i identificar exactament on està situat el bosc d’on venim. Per això, ara que anem encarrilant el mes d’agost i potser ja se us han acabat les vacances, us oferim un recull amb una vintena de miradors per descobrir Catalunya des de les altures. ¿No us sembla un bon pla per allargar, si més no, la sensació d’estar de vacances? 

L'Arnau i la Judit es planten davant de la torre Agbar de Barcelona. El seu objectiu no és visitar l'edifici ni fer-ne fotografies: hi han arribat seguint unes coordenades i de seguida inspeccionen minuciosament l'espai, buscant alguna cosa. La Judit troba un recipient petit com els dels carrets de fotos, d'on treu un paper on apunta el seu nom i el de l'Arnau i la data d'avui. Torna a guardar el recipient al mateix lloc on l'havia trobat i marxen, seguint unes noves coordenades que els indiquen l'amagatall d'un nou tresor.

La creativitat ha permès en els darrers anys convertir l’activitat agrícola en autèntics laberints, una proposta lúdica cada cop més consolidada a les comarques de Lleida. Però aquest any, aquesta creativitat ha anat més lluny. Els seus impulsors han hagut d’adaptar-se a una sequera que fa estralls entre la pagesia. La mala collita o, bàsicament, la pèrdua total de les collites, han posat en perill una tradició que ha pogut salvar-se novament amb l’enginy.

El turisme astronòmic no és nou, es tracta d’anar a llocs amb condicions òptimes per observar el cel, les estrelles o els astres a cel obert, a simple vista o a través d’estris com telescopis o prismàtics. És una activitat fàcil, barata i molt enriquidora on només cal tenir ganes de contemplar l’espectacle que ens ofereix la natura. “És tan senzill com mirar el cel, encara que si vols gaudir realment l’experiència és millor preparar-se abans d’anar-hi. Saber què t’hi trobaràs i en què t’hauràs de fixar”, recomana Joan Anton Català, astrofísic i divulgador científic. 

De camí a la Bisbal des de Girona, poc abans que la carretera que mena a Palamós trenqui a l'esquerra per anar en direcció a Torroella de Montgrí per Rupià i Parlavà, des de la primavera que una bandera grega dona la benvinguda a la plana empordanesa. És la del nou restaurant Meraki, a la Pera, un espai on teletransportar-se al país hel·lènic. Dos grecs i una catalana regenten un ampli espai, tant interior com amb una gran terrassa, que vol oferir el sabor modernitzat de les àvies gregues, així com una gran selecció de cafès grecs. Si mai heu viatjat al país mediterrani a l'estiu, segur que vau al·lucinar amb el cafè frappé i freddo, que els grecs es beuen ben a poc a poc durant hores amb una palleta. Doncs bé, una parada a la Pera amb un cafè a la mà és un petit viatge a una illa grega sense sortir de l'Empordà.

Més enllà del turístic mercat dels Encants a la plaça de les Glòries o del ja històric Camello de Portaferrissa, Catalunya està plena de petites i grans fires d'antiquaris, oportunitats i col·leccionisme per visitar aquest estiu arreu de les localitats més diverses de la costa i de l'interior, amb especial abundància a les localitats de Girona, i variar una mica de la (també) rutina de buscar lloc a la platja per al para-sol i la tovallola. Aquesta mena de fires són, a més a més, espais de descoberta de tresors: plats antics, fotografies històriques que bé poden inspirar una novel·la o làmpares d'aranya de les que no es venen a l'Ikea són alguns dels seus grans atractius. També reporten el plaer de regatejar en plena Catalunya del segle XXI, intercanviar cromos, cercar màquines d'escriptura antigues, càmeres de fotografia acordiòniques, postals dels primers anuncis de la Coca-Cola, icònics sifons o ninos de Playmobil i gaudir de la satisfacció i els bons preus dels articles de segona mà, que a més a més contribueixen a l'economia circular. A Catalunya hi ha vertaders marchés aux puces per triar i remenar com els més ambiciosos de França o els rastros més emblemàtics de finals del segle passat on perdre el temps remenant fins a topar amb un tresor únic i singular a un preu de ganga.

"Sabeu que si la Barbie fos una dona real, amb aquestes proporcions, hauria de portar els ronyons en un bolso?" Aquesta sentència, de l’escriptora Lani Diane Rich, exemplifica un dels molts aspectes que han fet de la nina Barbie una icona tant popular com problemàtica. Després d’anys de ser considerada la joguina sexista per excel·lència, la creació de Mattel es prepara per viure una època de renaixença de la mà de la pel·lícula de Greta Gerwig, una fantasia a tot color en què Margot Robbie es transforma en la rossa més coneguda del planeta (amb permís de Marilyn Monroe). La cinta, que s’estrena aquest divendres, vol ser el fenomen cinematogràfic de l’estiu i ens obliga a reflexionar sobre quin ha estat l’impacte social d’aquesta nina de mesures plusquamperfectes.

Decretada oficialment la fi de l'emergència sanitària pel coronavirus, Girona torna a estar a punt per engalanar-se sense restriccions per Temps de Flors, un dels esdeveniments que porta més turistes a la ciutat. Enguany se celebra del dissabte 13 al diumenge 21 de maig, amb horaris d'obertura dels espais de les deu del matí a les deu de la nit. Els dissabtes i el dimecres 17 de maig l'horari nocturn s'ampliarà fins a la mitjanit. Aquest 2023, però, la mostra foral està marcada per una altra emergència: la sequera. N'és una prova fefaent l'estat del riu Onyar, on s'han sacrificat bona part dels peixos per la manca d'aigua. La 68a edició de Temps de Flors s'ha hagut d'adaptar a la situació amb l'objectiu de reduir el consum d'aigua. Els muntatges s'han preparat amb plantes que requereixin el mínim possible de reg i, quan faci falta, es farà amb aigua freàtica repartida en un total de 25 dipòsits repartits per la ciutat emplenats amb un camió cisterna.

Al Rosselló hi trobem una de les processons més antigues dels Països Catalans que encara perviuen. La Processó de la Sanch acumula més de sis segles de resistència i ha superat les vicissituds tant del Tractat dels Pirineus, la Revolució Francesa i les lleis per separar església de l’estat francès. La Confraria de la Sanch de Perpinyà es va crear el 1416 a instàncies de sant Vicent Ferrer i, si no és la més antiga de totes les confraries de la Sang que existeixen als Països Catalans, poc n'hi deu faltar. Només la de Cotlliure, també a la Catalunya Nord, podria ser contemporània, però aquesta dada no està documentada. El motiu pel qual va néixer va ser la compassió: acompanyar la vetlla de l’execució als condemnats a mort que acceptaven fer penitència dels fets pels quals havien estat sentenciats i donar-los un final molt més digne del que tenien fins aleshores. “Fins al 1415, els condemnats eren conduïts al patíbul desfilant en mig de la plebs, que els llançava pedres i els vilipendiaven”, explica Cedrik Blanch Vicente, president de l’Arxiconfraria de la Preciosíssima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.

Carrer Major de Lleida. Anys cinquanta. Un edifici s’exhibeix sota una cascada de pilotes, pianos i cavallets per animar l’ensopiment generalitzat de la postguerra. És la façana del Baratillo, la botiga de joguines més emblemàtica de tota la província. La va obrir un tal Josep Soler l’any 1898 amb la intenció, fent gala al seu nom, de convertir-la en la botiga amb els productes més barats de la ciutat. El seu fill (també Josep) la va convertir després en una icona, i va penjar durant dècades les joguines a la façana. Els següents hereus no van tenir el mateix entusiasme i van liquidar el negoci el 1979, fet que va deixar un buit important en l’imaginari col·lectiu dels lleidatans. Les pilotes van desaparèixer per sempre més.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Llegiré la nova novel·la de Carlos Zanón, Objetos perdidos. L’autor es especialista en infiltrar-se amb gran ull pels llocs més obscurs i recòndits de la ciutat explicant històries que naveguen pels marges del noir. Després de l’anterior roadtrip musical, Love story, Zanón torna al que millor coneix, la Barcelona que no és l’aparador de fantasia que alguns esperen que sigui.

]]>

A dreta llei són un quadrat, quatre arestes i quatre vèrtexs, però els diuen que són un triangle: el Triangle Friki dels Encants Nous. Són les quatre botigues de joguines antigues que des de fa uns cinc anys habiten entre les antiquades, però fascinants parets i passadissos d’aquest indret barceloní, que sembla talment un túnel del temps, ancorat en el passat des de temps immemorials. Hi pots trobar tota mena de joguines, en essència dels anys vuitanta i noranta, que avui viuen una febrada revisionista, una onada simbòlica i nostàlgica que ocupa moltíssims col·leccionistes. La prova vivent són ells: Arquetoys, Irdol, Tannhäuser i Retro Toys.

]]>