Per primer cop en un segle, els parisencs poden tornar-se a banyar al Sena. La capital francesa va aprofitar els Jocs Olímpics de l'any passat per canviar la relació dels veïns amb el seu riu. La postindustrialització, sumada a un control més gran dels abocaments amb la instal·lació de depuradores amb millor tecnologia i al redescobriment del medi natural més proper d'ençà de la pandèmia han donat una nova vida als rius europeus. Només cal veure que a Berna el riu és una autopista de persones on deixar-se anar i sortir a la gran zona de piscines de la capital suïssa. També passa, en un grau més baix, a la zona urbana de Girona, on d'ençà del Gloria i el coronavirus la relació amb el Ter ha canviat per complet.

Josep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

Alfafar és un dels pobles de l'epicentre dels efectes de la gota freda a València. Molts pàrquings continuen inundats una setmana després i als carrers s'acumulen els cotxes que s'han de retirar i els mobles xops per desballestar. Encara no ha tornat la cobertura, no hi ha internet i fa poc que han recuperat la llum. Ni tan sols tenen un recompte provisional de morts. El seu alcalde, Joan Ramon Adsuara (PP), fa dies que eleva el to a la recerca d'auxili, tenint en compte que Alfafar és fronterer amb Paiporta, la que s'ha considerat zona zero de la DANA. Adsuara va denunciar que l'exèrcit no havia arribat (ha arribat aquest dilluns) i que faltava maquinària pesant per retirar cotxes o rescatar cadàvers i que l'autoorganització dels veïns i dels voluntaris que hi han pogut arribar és la que ha evitat un drama humanitari encara més gran. Paraules que no han agradat al seu partit. Segons expliquen fonts del consistori a l'ARA, l'alcalde d'Alfafar ha rebut pressions per part del PP i també de la Generalitat valenciana reclamant-li que rebaixi les crítiques.

Primers estralls laborals a causa de la sequera. El Grup Freixenet ha presentat un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major que tindrà una afectació de fins a 615 persones de les companyies Freixenet i Segura Viudas. L'expedient s'activaria a partir de maig. En un comunicat emès aquest dilluns, la companyia ha explicat que ha pres la mesura com un "exercici de responsabilitat", i que l'objectiu és garantir l'operativitat del negoci i preservar l'ocupabilitat per poder fer front a la sequera.

Amb una temporada d'estiu incerta per endavant a causa de les (encara) baixes reserves als embassaments, el Govern posarà per primer cop restriccions de consum d'aigua al turisme. Ara bé, només ho farà si el municipi en què estan ubicats els establiments incompleix la nova dotació d'aigua permesa durant tres mesos consecutius. Via decret, la Generalitat ha modificat el pla de sequera i ara fixa per a cada habitació d'hotel els mateixos límits que hi ha per al consum domèstic: 115 litres en localitats en situació d'excepcionalitat; 100 litres per emergència o emergència 1, i 90 litres en fase d'emergència 2. Si no se sobrepassa la dotació, el llindar és recomanable, no obligatori. 

Un sabotatge a tres pous de Castelló d'Empúries que havien de garantir l'aigua de boca a una desena de municipis del nord de les comarques gironines col·loca en una situació encara més alarmant una de les zones més colpejades pels efectes de la sequera. La denuncia de l'atac es produeix l'endemà de les protestes que els pagesos van fer dimarts passat a pocs metres d'on s'ha produït el sabotatge per denunciar la gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i alertar que els tres pous acabats de recuperar produirien una salinització irreparable de l'aqüífer Fluvià-Muga. El Consorci d'Aigües de la Costa Brava, que és qui gestiona aquests pous, ha presentat denúncia davant dels Mossos d'Esquadra, que ja estan investigant els fets.

La denominació d'origen (DO) Cava està estudiant la creació d'un mecanisme per guardar vi per tal de garantir que, en anys de baixa producció de raïm a causa de la sequera, podrà treure al mercat un mínim d'ampolles. La DO ha presentat també els resultats del 2023, quan va tancar l'any incrementant tant del nombre d'ampolles venudes com de la facturació.

La marca de vins escumosos Corpinnat va tancar un 2023 marcat per la sequera amb un lleuger increment de la facturació, tot i caure el nombre d'ampolles venudes, segons el balanç anual de la marca. En total, l'any passat el nombre d'ampolles venudes va disminuir un 6,2% en comparació amb el 2022, fins als 2,28 milions, però, en canvi, el valor de la facturació va ser de 26,42 milions d'euros, un 1,6% més que l'exercici anterior. D'aquests, un 19% van ser vendes a l'estranger. A més, l'augment del preu mitjà de venda de cada ampolla va ser significatiu: de 18,35 a 20,15 euros en un any.

Quants litres d’aigua calen per produir una rajola de xocolata? I darrere d’un bistec o una samarreta, quanta aigua s'hi amaga? Una estructura de quatre metres construïda amb garrafes d’aigua capta l’atenció del visitant a l’entrada de la mostra Aigua, una exposició sense filtre i s’il·lumina per desvelar-li la resposta. Per a una rajola de xocolata de 100 grams es necessiten 1.700 litres d'aigua; per a un bistec, 3.750 litres, i per a una samarreta, 2.500 litres.

Després de mesos d'avisos que les pluges són insuficients per mantenir el cabal actual d'aigua a les aixetes, ha arribat el dia de les primeres grans restriccions per a la població que viu a la conca del Ter-Llobregat, uns sis milions de catalans, que a partir d'ara hauran de rebaixar el consum domèstic. El Govern preveu decretar en aquesta gran àrea de Barcelona i Girona l'estat de prealerta que limita a 210 litres per persona i dia, una xifra que, amb les dades de l'octubre, sobrepassen 91 municipis dels 202 que entren en aquesta nova fase prevista al decret de sequera, el que suposa el 45% del total.

Obrim l’aixeta i l’aigua raja. Ho ha fet sense pràcticament cap entrebanc durant els 36 mesos en què s’arrossega un dèficit de pluja greu que ha derivat en la pitjor sequera del segle a Catalunya. “Una sequera bíblica”, segons apunta el geògraf i membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la UAB David Saurí. L’aigua, malgrat tot, raja amb normalitat a les llars de l’àrea de Barcelona, on es concentra la major part de la població del país, malgrat que les reserves que queden als embassaments han caigut en picat i es troben sota mínims mai vistos. Però encara que a simple vista no es noti, aquesta aigua no prové de les mateixes fonts que abans.

Amb la capacitat dels pantans catalans a mínims històrics, les restriccions de consum d'aigua potable es van endurint per a tota la població. Amb una excepció significativa: el sector de l'aigua mineral natural embotellada, que, malgrat la sequera, pot continuar extraient i envasant el mateix nombre de litres anuals que en una època de pluges. És així perquè la seva aigua no és de domini públic i no depèn de l'estat de les conques internes, sinó de les reserves de les fonts subterrànies, propietat exclusiva de l'empresa que en té el permís d'extracció. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no hi té competència i la regulació recau en la direcció general de Mines del ministeri, que aplica la llei de 1973 per donar concessions a cent anys vista.

Fa més de 12 mesos que bona part de l'aigua que consumeix l'àrea de Barcelona (i no només) prové de les dessalinitzadores, que han pal·liat i alleugerit els efectes d'una sequera que ja és la més important del segle. Obtenir aquest recurs hídric, molt costós en termes energètics, comportarà aviat l'encariment del rebut que paguen les llars, ja que l'empresa pública de la Generalitat (ATL), que és la proveïdora d'aigua, apujarà a partir del gener la tarifa que paguen els 116 municipis que són els seus clients, entre els quals els de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Solució provisional per a la fuita d'aigua del barri del Canyet, a Badalona. Els 180.000 litres d'aigua diaris que durant més de dues dècades s'han perdut per aquesta fuita es redirigiran ara fins al dipòsit pluvial de Montigalà a través d'una nova canonada de 70 metres que, segons ha explicat aquest dilluns l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, hauria d'estar en funcionament a finals d'aquest mateix mes d'octubre. D'aquesta manera, l'aigua s'acabarà aprofitant per regar tots els parcs i jardins del districte 2 de Badalona, que comprèn els barris de Sant Crist, Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, La Pau i Montigalà Occidental.

Jornada reivindicativa a Amposta (Montsià), on aquest dissabte s'ha celebrat la segona cimera social per la sequera. Més d'una vintena d'entitats ecologistes i mediambientals de tot Catalunya han denunciat la "mala gestió" del Govern respecte a la greu crisi d'aigua que pateix el país i "el saqueig" dels recursos hídrics en benefici dels interessos econòmics, afirmen, "de la gran agroindústria, la ramaderia intensiva i el sector turístic".

Després de 36 mesos amb pluges molt per sota dels nivells habituals, l’embassament de Darnius-Boadella es troba en el seu mínim històric. Està a poc més del 16% de la capacitat, quan fa exactament un any acumulava el doble. El pantà de Darnius-Boadella pot encabir 61 hm3 i actualment n’hi ha 10. Per això, abans-d’ahir van entrar en estat d’emergència dotze poblacions de l’Alt Empordà que s’abasteixen d’aquest embassament. Figueres, Roses i Castelló d’Empúries, que són uns dels municipis que tenen més població de la comarca, s’afegeixen als vint-i-dos de l’aqüífer Fluvià-Muga, que ja estan en situació d’emergència des de l’agost. 

Les pluges dels últims dies gairebé no s'han notat als embassaments, i la previsió de cara a la tardor no augura prou precipitacions per sortir de la situació de sequera d'extrema gravetat. És per això que el Govern ha ampliat aquest dimarts les zones que entren en l'estadi més greu que preveu el pla de la sequera i que endurirà les restriccions vigents. Els afectats són els 12 municipis empordanesos que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella, al 17% de la seva capacitat, entre els quals hi ha Figueres, Roses i Cadaqués. Se sumen així als 22 pobles que es nodreixen de l'aqüífer Fluvià Muga (també a l'Alt Empordà) i als dos que s'abasteixen de Riudecanyes, que ja estan en emergència des de principis d'agost.

Feia temps que esperàvem una tongada de xàfecs com la d’aquestes últimes hores. Serà la més important des de la primavera i potser la més significativa des del febrer, si no de tot l’any, però caldrà veure on cauen finalment les pluges més abundants, que apunten a la costa, on també és important que plogui molt. Però, com se sap, aquesta és aigua que no s'emmagatzema.

Fa només cinc mesos l'ONU alertava del "risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua". Aquest dimecres ho fa també una de les institucions de recerca més prestigioses en matèria climàtica i mediambiental, el World Resources Institute (WRI). Segons el seu nou estudi, almenys 25 països del món fan servir regularment més del 80% de les seves reserves d'aigua. Això implica més d'una quarta part de la població mundial que afronta un estrès hídric molt greu.

La situació crítica per la sequera no només no s'ha esvaït en ple pic de l'estiu sinó que s'agreuja a nivells inèdits en algunes zones del país. Una vintena de municipis de l'Alt Empordà entraran en situació d'emergència (el pitjor escenari) els pròxims dies pel mínim històric en què es troba l'aqüífer Fluvià-Muga. Aquest pas implicarà endurir les restriccions per a pobles com Sant Pere Pescador, Peralada, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera o Viladamat. També l'embassament de Riudecanyes –que està al 6% de la seva capacitat– passarà a l'estat d'emergència, cosa que afectarà en aquest cas un parell de pobles: Riudecanyes i Duesaigües.