El grup del Parlament Europeu del partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha acceptat finalment els eurodiputats de S'ha Acabat la Festa (SALF) Nora Junco i Diego Solier. Ara bé, n'ha deixat fora el dirigent i la cara més visible de la formació: Alvise Pérez. El líder del partit d'extrema dreta espanyol l'estiu passat va demanar entrar en aquest grup, el de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, en les sigles en anglès). I abans, havia tingut converses amb altres forces encara més escorades a la dreta, com les que formen els partits de l'hongarès Viktor Orbán i la francesa Marine Le Pen, o el que lidera Alternativa per a Alemanya.

La fama que persegueix el Parlament Europeu diu que s'hi treballa poc i s'hi cobra molt, especialment pel que fa als eurodiputats. I les crítiques se centren contra aquells que han estat en la primera línia política dels seus respectius països i decideixen acabar la carrera professional a l'Eurocambra, als quals sovint se'ls acusa de buscar una jubilació d'or per avançat. Ara bé, cada vegada són més els que fan el camí a la inversa: s'inicien a la cambra comunitària —alguns de ben joves i com a assistents parlamentaris—, s'hi foguegen i acaben fent el salt a la política estatal. "Això ha anat canviant amb el temps, i les dues esferes polítiques, la nacional i l'europea, estan molt connectades", assegura una font de l'equip de premsa del Parlament Europeu a l'ARA.

Els cap d'estat i de govern dels Vint-i-set han fallit en el primer intent per decidir qui comandarà la Unió Europea els pròxims cinc anys i han acabat la cimera d'aquest dilluns sense un acord. Tot i això, diferents dirigents han constatat un "consens emergent" sobre els perfils que estan sobre la taula i s'han instat a trobar un acord a tot estirar la setmana a la cimera europea del pròxim 27 i 28 de juny. "Es clarificarà la setmana que ve, la discussió d'avui ha sigut un pas endavant", ha assenyalat en declaracions als mitjans el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Fa mesos que el joc de cadires dels alts càrrecs de la Unió Europea va començar, però ara ha arribat l'hora de la veritat: l'acord sobre quins seran els noms dels pròxims dirigents comunitaris s'ha de tancar durant els pròxims dies. Aquesta vegada, però, diferents fonts diplomàtiques ho veuen sorprenentment força ben encaminat i a priori hi ha un gran consens al voltant de quatre noms: la conservadora alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, l'ex primer ministre socialdemòcrata portuguès António Costa de president del Consell Europeu, la primera ministra d'Estònia, la liberal Kaja Kallas, de cap de la diplomàcia de la UE i la conservadora maltesa Roberta Metsola altra vegada com a presidenta del Parlament Europeu.

Als veïns del Montmell que els toca estar en una mesa electoral la jornada se'ls fa llarga. Més enllà de les hores que s'hi han d'estar, la poca afluència de votants a les urnes fa que el temps passi lent. Aquest municipi del Baix Penedès és el més abstencionista de Catalunya. Ho va ser a les últimes eleccions al Parlament, quan només 525 habitants dels 1.425 censats van exercir el dret a vot, amb una participació del 36,8%, més de vint punts per sota de la mitjana catalana d'aquell dia (57,9%). Entre els pocs votants que van acudir a la convocatòria electoral, a més a més, dos van votar en blanc i cinc van votar nul. A les del 2021, que es van celebrar en plena pandèmia, la participació encara va ser més baixa i només van votar 425 veïns (32,5%), també el poble amb menys percentatge de votants.

El camí de l’agitador d'extrema dreta Alvise Pérez fins al Parlament Europeu s’ha construït en gran part sobre mentides i notícies falses. Algunes li han comportat processos judicials, com quan va afirmar que l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena havia rebut un respirador a casa seva durant la pandèmia o quan va difondre una prova PCR falsa del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa. Però Alvise no s’atura i, en un altre exemple de la seva manera d'actuar habitual, ara alimenta una altra teoria de la conspiració sobre els resultats de les eleccions europees, en què va obtenir 800.000 vots i 3 eurodiputats.

D’entre les poques sorpreses que ens va portar la nit electoral de diumenge va sobresortir la irrupció d’una nova formació política –una agrupació d’electors, per ser més precisos– que va entrar amb força al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats i el 4,6% dels sufragis. Estem parlant, lògicament, de S’ha Acabat la Festa (SALF), la marca de l’agitador digital Alvise Pérez.

A finals dels anys noranta, Riace, una localitat de 2.000 habitants situada a Calàbria, una de les regions més empobrides del sud d'Itàlia, s'estava quedant buida per l'emigració cap al nord del país. Domenico Mimmo Lucano, un professor de química a l'escola local, va tenir la idea de repoblar els carrers oferint una casa abandonada als immigrants que arribaven a les costes italianes fugint de la guerra i la fam.

Pocs mandataris tenen l'eloqüència d’Emmanuel Macron. Fins i tot per pronunciar proclames que s’acaben convertint en lapidàries. “La Unió Europea està amenaçada per enemics externs i per enemics interns”, va dir Macron a finals de maig, en plena campanya electoral per a les europees. L’advertència la va fer des d’Alemanya, país del canceller Olaf Scholz. Tretze dies després, Macron i Scholz eren derrotats –i ferits, i sacsejats– pels enemics interns als quals feia referència. 

Després de guanyar les eleccions europees a Alemanya, el líder del partit conservador CDU, Friedrich Merz, demanava al canceller Olaf Scholz que assumeixi les conseqüències del mal resultat del partit socialdemòcrata i els seus socis de coalició. L’aspirant a canceller va celebrar la victòria acompanyat d’Ursula von der Leyen a Berlín. Tot i així, va admetre que Scholz “no sembla disposat a arribar a la mateixa conclusió” que el president francès, Emmanuel Macron, de convocar eleccions.

El Partit Popular Europeu (PPE) ha guanyat les eleccions europees de manera folgada i la gran coalició que va dominar l'Eurocambra la legislatura passada ha aconseguit mantenir la majoria parlamentària tot i el creixement substancial de l'extrema dreta. Entre conservadors (186), socialdemòcrates (135) i liberals (79) sumen més de 400 eurodiputats i, per tant, la candidata del PPE i actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a priori ho hauria de tenir bastant encaminat per revalidar-se al capdavant de Brussel·les.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va deixar el país en estat de xoc diumenge a la nit amb el seu anunci de dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades. L'endemà de la victòria històrica de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta capitanejat per Marine Le Pen, amb un 31,5% dels vots a les eleccions europees, aquest dilluns els partits han començat a discutir aliances i estratègies electorals. El rellotge ja ha començat a córrer: la primera volta de les eleccions serà d'aquí només tres setmanes.

El resultat de les eleccions europees de diumenge confirma el gir a la dreta del continent, però no tant cap a la ultradreta com preveien les enquestes. Els conservadors del Partit Popular Europeu han tingut una victòria clara (184 escons de 720), mentre que els socialdemòcrates i els liberals han perdut força. La ultradreta surt reforçada. Von der Leyen es podria assegurar la reelecció i continuar aprofundint en la seva agenda conservadora, sense haver de dependre dels vots de la ultradreta, però, si convé, hi pot recórrer. Al final no hi ha cap canvi espectacular el Parlament Europeu, però aquestes eleccions sí que han tingut un impacte polític en l'àmbit nacional sobre els dos països més importants de la Unió Europea: França i Alemanya. Emmanuel Macron i Olaf Scholz han quedat per darrere dels partits de l'extrema dreta respectius. Tot un terratrèmol.

No ha trepitjat cap plató, no ha fet cap míting, no ha anat a cap debat electoral. I ha aconseguit més de 800.000 vots amb un discurs que podem situar a la dreta de Vox.

Mentre els seguidors d'Alvise corejaven "Irene Montero, a la caixa tres!" [com si fos una caixera de supermercat] amb esquirols estampats a les samarretes, una pregunta recorria les principals cadenes televisives. ¿Com és possible que una nova força d'extrema dreta hagi pogut obtenir més de 800.000 vots sense trepitjar cap plató, fer mítings polítics ni anar a cap debat?

El que en un altre context es podria haver qualificat de desfeta, Junts i Esquerra ho han convertit en un "bon resultat". Les expectatives de l'independentisme eren baixes en aquestes eleccions europees, especialment després de la davallada a les catalanes, i els dos partits han preferit fer-ne una lectura positiva tot i haver perdut gairebé un milió de vots respecte al 2019. Totes dues formacions van obtenir més d’1,7 milions de vots als comicis de fa cinc anys i ara s'han quedat en poc més de 780.000.

Tomàs Molina ocupava el quart lloc de la candidatura d'Ara Repúbliques, la coalició que han presentat ERC, EH Bildu, el BNG i Més per Mallorca a les eleccions europees. Tot i la baixada d'ERC, els resultats d'aquest 9-J els han permès revalidar els tres eurodiputats que tenien fins ara gràcies a l'impuls de les formacions basca i gallega i també al fet que Espanya ha guanyat set eurodiputats respecte al 2019. Amb aquests resultats a la mà, Tomàs Molina, el fitxatge estrella dels republicans per a aquests comicis, no entraria al Parlament Europeu de moment. Ara bé, el pacte entre els partits que formen la coalició és que el tercer escó, que ara mateix és per al BNG –hi entraria Ana Miranda– es reparteixi amb els republicans. Quan arribarà el torn de Molina? No estava tancat abans de les eleccions perquè depenia de la proporció de vots que aconseguís cada partit, però hi ha una dada a tenir en compte: Molina no hi entrarà abans de mig mandat, és a dir abans del 2027. "Serà la segona part del mandat i probablement estigui tres anys", ha explicat el mateix Molina aquest dilluns a Catalunya Ràdio.

Els resultats de les eleccions europees a Catalunya del 9 de juny, tal com va passar amb les eleccions catalanes del maig, han deixat el PSC, una altra vegada, com el gran guanyador. I ha quedat clar que tant Junts com ERC han perdut vots a la majoria de poblacions, tal com demostra la notícia dels 17 mapes clau per entendre els comicis. L'anàlisi geogràfica dels resultats permet treure més conclusions, i la informació més detallada és a les seccions censals. El mapa dels resultats per seccions censals és el més detallat de les eleccions europees a Catalunya, que pot mostrar el resultat gairebé carrer per carrer a les zones més denses del país. Us l'oferim tot seguit.

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

Avui a l’ARA analitzem els resultats de les eleccions europees que deixen tres titulars:  a Europa l’extrema dreta es dispara, a Espanya el PP s’imposa i a Catalunya el PSC arrassa. En parlem amb la directora Esther Vera que ens ensenya la portada de l’ARA d’aquest dilluns. 

El 2019 Podem es convertia en la cinquena força a Catalunya amb 288.393 vots, un total d’un 8,4% de suports, gairebé triplicant els resultats que van assolir el 2014, quan van irrompre al Parlament Europeu. Aquest 2024, la formació lila, que ha decidit presentar-se en solitari després de la trencadissa amb Sumar, ha quedat molt lluny d’aquell èxit, però els resultats d’ahir són una petita victòria. Més enllà dels dos eurodiputats que va assolir al conjunt de l’Estat, Podem va superar els comuns a Catalunya, que va ser l’única comunitat autònoma on es va imposar a Sumar. A tota la resta, el partit liderat per la vicepresidenta Yolanda Díaz va quedar per davant de Podem. De fet, una cinquena part del mig milió de vots que va tenir a Espanya van sortir de Catalunya.

Les eleccions europees d'aquest diumenge tenen una gran quantitat de lectures possibles: des de la victòria del PSC a Catalunya, molt per davant de Junts, i l'augment de l'extrema dreta a tot Europa, que tot i això no ha aconseguit arrabassar la majoria de conservadors, socialdemòcrates i liberals, fins a la victòria per la mínima del PP respecte del PSOE a Espanya. Però més enllà d'aquests, que són alguns dels grans titulars de la nit, els mapes electorals són capaços d'oferir molta més informació, amb molt de detall. Per això us oferim tot seguit els 17 mapes clau per entendre els resultats del 9-J. Recordeu, amb tot, que al portal de resultats de les eleccions europees hi teniu els principals mapes per entendre el 9-J.

L'Audiència Nacional dona el tret de sortida al judici del cas Kitchen. És l'operació que van orquestrar les clavegueres de l'Estat per robar a Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, informació o dades que poguessin comprometre dirigents dels populars en el marc del cas Gürtel. Al banc dels acusats seuen, entre altres, Jorge Fernández Díaz (que va ser ministre de l'Interior del 2011 al 2016), Francisco Martínez (que va ser secretari d'Estat d'Interior), Eugenio Pino (que era director adjunt operatiu de la policia espanyola) i el comissari jubilat José Manuel Villarejo. "Afronto al judici amb molt entusiasme, confio que la veritat prevalgui", ha reconegut Villarejo quan ha arribat a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares. I ha dit que no té "por" a entrar a la presó: "Si m'hi posen de nou, serà per no sortir. Com que han vist que no callo, és normal que aquesta vegada els surti bé la jugada", ha afegit.

La Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.

A Damasc, el record de la guerra no és abstracte; es troba als edificis reconstruïts a mitges, als barris buits que encara no han pogut recuperar els seus antics habitants, als comerços que obren cada matí amb l'esperança que l'economia millori. També es filtra en les converses quotidianes, en què el conflicte ja no s'evoca com a passat, sinó com una possibilitat que pot sortir de qualsevol cantonada.

El règim de l'Iran s'està defensant de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel amb una arma que no és militar, sinó econòmica: ofegar el trànsit de petroli a l'estret d'Ormuz, per on circulava una cinquena part del trànsit mundial de gas i petroli. Però és un tancament selectiu: en lloc de minar l'estret per bloquejar el pas de tots els vaixells, Teheran permet el pas de les seves pròpies embarcacions i de les que considera "no hostils", mentre bloqueja les procedents de països que considera "enemics". Ha establert un peatge selectiu amb un corredor físic al mar pel qual obliga a passar els vaixells que li interessen. Els que no ho fan s'exposen a ser atacats amb drons, míssils o llanxes ràpides.

L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya al final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. En el conjunt de l'Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, un rècord històric d'ocupació. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any.

L'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

El dia al calendari és dijous 9 d'abril. Cupra presentarà el model Raval, el primer cotxe 100% elèctric dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell. És el resultat palpable d'un pla del grup Volkswagen per electrificar la mobilitat a Espanya i que, malgrat presentar el seu primer fruit, presenta encara moltes incògnites de futur.

Recorrent-la en cotxe, des dels accessos fins a les principals avingudes, Marbella té allò de ser una ciutat que podria ser moltes altres ciutats. Més ben dit, qualsevol altra ciutat massificada de la Costa Daurada, de la Costa Brava, de la Costa Blava o de la mateixa Costa del Sol de la qual és emblema. Els edificis més alts són hotels i no oficines, els blocs d’apartaments, també imponents, tenen piscines comunitàries, i les muntanyes que queden a l’horitzó estan plenes de punts blancs; edificis que han destrossat el paisatge natural. Però si t’endinses en les carreteres que desfilen entre les muntanyes veus que no són xalets ni cases velles: hi ha moltes mansions, complexos, clubs de tenis i camps de golf exclusius. Les creus sanitàries van acompanyades de cartells que diuen “arzt” i “apotheke”, i no “doctor” o “farmàcia”. Les tanques publicitàries són en anglès i anuncien clíniques privades, la majoria per fer-se retocs estètics, per tractar la baixa fertilitat o la falta de cabells, i estan adreçats a un públic d’una certa edat que no vol –o almenys vol dissimular– fer-se gran.

Un equip de l'ARA ha viatjat al sud d'Espanya per conèixer a fons com funcionen les màfies que controlen els circuits de l'haixix i la cocaïna que entren a la Península i utilitzen l'AP-7 per transportar la droga fins a Europa.

Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià, Josep Piera (Beniopa, Gandia, 1947), ha mort als 78 anys. Es considerava sobretot poeta, però va deixar un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot va reeditar en una versió corregida i ampliada. El 2023 va rebre el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquell moment, va expressar el seu astorament per rebre el premi i com entenia la literatura: "Això d'escriure en nom de tots ho trobo d'una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no, als altres, què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules", va assegurar.

Un grup de cinc amics adolescents que viuen en una urbanització d'una petita ciutat de províncies francesa es decideix a entrar en una casa abandonada: l'experiència serà el punt de partida d'un malson que els canviarà les vides. Aquesta és la premissa que sura a la superfície argumental de La nit devastada, primera novel·la de Jean-Baptiste Del Amo (Tolosa, 1981) que podem llegir en català gràcies a la traducció que Oriol Vaqué ha fet per a Proa. Rere aquest plantejament de terror bateguen conflictes familiars, abusos i desencisos, però també la descoberta del desig i la força de l'amistat. Després de consagrar-se abans de fer 30 anys gràcies a Una educación libertina (2008) i La sal (2010), totes dues en castellà a Cabaret Voltaire, Jean-Baptiste Del Amo es fixa una vegada més en els clarobscurs de la intimitat i en les desigualtats socials a partir d'una història poderosa que homenatja escriptors com Stephen King i cineastes com John Carpenter i Wes Craven amb un estil literari poderós, ric i sensorial.

Jordi Faulí (Barcelona, 1959) es va incorporar a l'oficina tècnica de la Sagrada Família el 1990, quan el temple encara no estava cobert. Tres anys després va ser nomenat arquitecte director adjunt. I el 2012 es va convertir, com a successor de Jordi Bonet, en el setè arquitecte director des d'Antoni Gaudí. Entre les fites de la seva direcció hi ha la finalització de les naus i la culminació de la torre de la Mare de Déu i la torre de Jesús.

Les europees eren unes eleccions difícils per als comuns després d’empitjorar els seus resultats en les eleccions catalanes al Parlament del 12 de maig. Els resultats a Catalunya ho confirmen, i és que la candidatura que encapçalava Jaume Asens, que és el número 2 de la candidatura que a escala estatal liderava Estrella Galán, és la setena força, amb el 4,3% dels vots. “No hem complert les expectatives i no és el resultat que esperàvem”, ha reconegut el candidat dels comuns i número 2 de la llista, Jaume Asens, poc abans de la mitjanit, acompanyat de la líder de l’espai, Jéssica Albiach, i de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’ascens de l’extrema dreta arreu d’Europa no deixa al marge Catalunya, que veu com Vox segueix acumulant forces. Si fa cinc anys la formació espanyolista aconseguia només 68.286 vots amb un 1,9% de suport, aquest diumenge ha duplicat els resultats del 2019. La formació encapçalada un altre cop pel català Jorge Buxadé i amb l’exdirigent de Cs Juan Carlos Girauta de número 3, ha pujat més de quatre punts (6,1%) i ha fregat els 150.000 vots al Principat. Tot i l’espectacular creixement del PP, que guanya els mateixos vots que ha sumat Vox, el partit ultra ha mantingut la tendència a l’alça en els darrers comicis i ha posat en relleu que té un nínxol de votants fidel que no deserta a les convocatòries electorals, a diferència de l’independentisme o del progressisme. La candidatura d’extrema dreta s'ha beneficiat de la nova patacada de Ciutadans, que després d’obtenir 295.435 vots (8,6%) el 2019, ara s'ha quedat fora del Parlament Europeu. Sí que la irrupció de S’ha Acabat la Festa, de l’influencer d’extrema dreta Alvise Pérez, amb 67.299 vots i un 2,8% de suport, implica que als ultres de Santiago Abascal els ha sortit un altre competidor a l’extrema dreta. En tot cas, Vox s'ha quedat a Catalunya per sota de la mitjana espanyola, on ha obtingut el 9,6% de suport i s'ha enfilat fins al tercer lloc.

La victòria del Partit Popular a l’Estat té trasllat a Catalunya, on consolida la quarta posició que va aconseguir a les eleccions al Parlament de fa menys d’un mes. Amb el 13,8% dels vots, queda a poc més d’un punt d’Esquerra, que han sigut tercers. Però el bon moment per a la formació d’Alberto Núñez Feijóo a Catalunya no és nou, sobretot si comparem la dinàmica dels últims mesos amb la que van tenir durant el Procés. No fa ni trenta dies es convertien en la quarta força del Parlament i van multiplicar per cinc el seu nombre d’escons, però a les eleccions generals de l’any passat ja havien aconseguit ser la tercera força en vots, només per darrere del PSC i Sumar, i per davant de les forces independentistes.

La vida sense Carles Puigdemont és difícil per a Junts. Tant que en els comicis europeus del 9-J ha caigut deu punts percentuals i mig milió de vots respecte als del 2019, quan va treure un milió de sufragis i el 28% dels suports. I això són dos eurodiputats menys. Però ara té una bona dada a la qual aferrar-se: ha consolidat el lideratge a l’independentisme aguantant per davant d’Esquerra i assolint la segona posició de manera folgada tot i els pobres resultats. Els 430.000 vots al Principat i el 18% de percentatge de vot disten molt del 30,6% del PSC i de l’èxit de Puigdemont, però també és prou lluny de la tercera força, ERC, amb 354.000 vots (14,82%).

Esquerra salva els mobles i aconsegueix mantenir la representació que va obtenir fa cinc anys: tres eurodiputats, compartits amb EH Bildu i el BNG, els dos partits amb qui s’han tornat a presentar en la coalició Ara Repúbliques, per segona vegada. L’impuls d’aquestes dues últimes formacions els ha permès revalidar la representació de fa cinc anys i convertir-se en quarta força a tot l’Estat. Ara bé, a Catalunya, els republicans han reculat respecte al 2019: han obtingut el 14,82% dels vots, 6,39 punts percentuals menys. En vots la pèrdua és de 372.000. Ara bé, respecte a les eleccions catalanes del 12-M, Esquerra ha frenat la tendència a la baixa i ha aconseguit un punt més que fa un mes, quan van obtenir el 13,68% dels vots. De tota manera, en la particular pugna amb Junts, el partit de Carles Puigdemont s'ha tornat a imposar als republicans (18,02%).

El PSC s'ha tornat a imposar aquest diumenge com a primera força a Catalunya, amb 732.128 vots, el 30,6%, gairebé el doble que el segon partit més votat. Conserva els seus dos eurodiputats, Javi López i Laura Ballarín, i és, a més de Vox, l’únic partit que tindrà dos representants catalans a l’Eurocambra. A més, obté una nova carta que podrà jugar per reclamar a la resta de partits que no bloquegin la investidura de Salvador Illa: haver revalidat la victòria un mes escàs després d’haver-se alçat també com a guanyador de les catalanes. “Penso que la rotunditat amb què s’han expressat els catalans convida que tots reflexionem sobre la necessitat d’obrir una nova etapa a Catalunya. Reitero, amb humilitat, el meu desig que tothom hi col·labori”, ha dit Illa en roda de premsa.

El PP pensava que després dels indults i la derogació de la sedició era impossible no fer fora Pedro Sánchez el 23-J. I no va passar. I ara pensava que després de l’amnistia, el cas Koldo i el cas Begoña, Espanya votaria en massa per fer fora l’autòcrata de la Moncloa. I tampoc ha passat. Tot i això, els quatre punts i dos eurodiputats de diferència respecte al PSOE són suficients per a Alberto Núñez Feijóo per sobreviure ell mateix com a líder del PP però insuficients per moure-li la cadira a Pedro Sánchez. Al final, doncs, Feijóo ha superat pels pèls el plebiscit sobre ell mateix en què s’han convertit totes les eleccions després del 23-J. El PP somiava amb una victòria més àmplia, d’almenys cinc punts de diferència (que és el que pronosticava el guru Narciso Michavila, que torna a fer curt).

Durant 60 anys la Unió Europea ha operat a partir d’un pacte entre conservadors, democratacristians, liberals i socialdemòcrates. ¿L’ascens de l’extrema dreta pot significar el principi del final d’aquest acord històric? Els resultats de les eleccions europees confirmen el que ja sabíem: que hi ha un vent social que empeny els partits de la dreta autoritària, xenòfoba i neofeixista, amb la indolència o la impotència dels partits convencionals davant dels símptomes de malestar d’amplis sectors socials. Ja els tenim aquí, penetrant en les institucions europees per fer una regressió cap a la fragmentació nacional i la democràcia orgànica (com deia el franquisme)

No per esperat és menys impactant. Però la solvent victòria aquest diumenge de Giorgia Meloni davant els socialdemòcrates la situen exactament on volia. A Roma consolida la seva obra de govern després de quasi dos anys com a primera ministra –tota una fita a Itàlia–, i a Europa s'erigeix en la cara visible de l’extrema dreta "amable", que buscarà formar part de la nova Comissió Europea. Sens dubte, la mandatària italiana és una de les grans triomfadores d'aquestes eleccions europees.

Els resultats del 9-J fan que vuit catalans hagin de fer les maletes cap a Brussel·les (o més aviat prorrogar els seus contractes de lloguer a la capital belga). Són els candidats que han estat escollits a les eleccions d’aquest diumenge com a eurodiputats. La majoria repeteixen –sis dels vuit–, un debuta –Jaume Asens, dels comuns– i Juan Carlos Girauta, que va ser representant de Ciutadans a l’Eurocambra, torna ara amb l’extrema dreta Vox. Per contra, perfils com el meteoròleg Tomàs Molina, flamant fitxatge d’Esquerra, o el fins ara eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, s’han quedat fora de l’Eurocambra.

Els resultats històrics de l'extrema dreta de Marine Le Pen a les eleccions europees, amb el 31,3% dels vots, han provocat un terratrèmol polític a França. El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat per sorpresa aquest diumenge, amb una declaració institucional des de l'Elisi, quan només es coneixien els sondejos a peu d'urna –que a França són bastant fiables–, la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives. La primera volta serà el 30 de juny i la segona el 7 de juliol, pocs dies abans de la celebració dels Jocs Olímpics de París. La coalició que liderava el partit de Macron ha obtingut la segona posició però amb només el 14,6% dels vots, amb el 100% escrutat.

Eleccions al Parlament del 2021; municipals i espanyoles del 2023; de nou, catalanes el 2024 i ara també les europees. El PSC és el primer partit de la història de Catalunya que ha guanyat cinc eleccions de forma consecutiva. Tot apuntava en aquesta direcció quan fa tot just un mes els socialistes van guanyar amb claredat els comicis al Principat, però el component estatal d'aquestes eleccions europees no ha fet més que impulsar el partit de la mà de Pedro Sánchez. Un 30,6% dels vots ha aconseguit el PSC, dotze punts per sobre de Junts, el seu principal competidor també a les europees, i més de quinze per sobre d'ERC. "Som el partit socialista més fort de tot Europa", ha reivindicat Javi López, que seguirà cinc anys més d'eurodiputat. Al seu costat, Salvador Illa ha celebrat que el PSC s'hagi consolidat com "el primer partit de Catalunya" precisament la vigília de l'inici de la legislatura catalana.

La polarització és tanta a l'Estat que ni tan sols hi haurà acord en la interpretació dels resultats del 9-J. ¿Alberto Núñez Feijóo ha guanyat el plebiscit que havia plantejat a Pedro Sánchez? El PP s'ha imposat per 4 punts i 2 escons al PSOE en les eleccions europees –22 a 20–, que, com que no configuren la composició del Congrés dels Diputats, permeten múltiples lectures. El líder del PP buscava una victòria contundent que no s'ha materialitzat i a això s'aferren a la seu de Ferraz, que veuen aquest triomf de Feijóo com a insuficient per als seus ànims de canvi. "Està clar que ha perdut el plebiscit", ha manifestat la candidata socialista, Teresa Ribera. Per la seva banda, a la seu de Génova poden defensar que han doblat l'avantatge al PSOE respecte al 23-J: llavors van ser 340.000 vots més i ara 700.000. Aquests 4 punts són més que la diferència a les generals (1,4) i a les municipals del 2023 (3,4).

La jornada dels comicis europeus d'aquest diumenge ha transcorregut amb normalitat al llarg del dia, però amb algunes curiositats destacables. Totes les meses s'han pogut constituir a primera hora del matí, com estava previst, i aquesta vegada –a diferència de les eleccions catalanes del 12-M– no hi ha hagut incidències destacades a Renfe, ja que els Mossos d'Esquadra i el personal de seguretat d'Adif han reforçat la vigilància sobre la circulació de trens per tal de garantir el vot durant aquest diumenge.