El govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual.

L'economia espanyola va créixer un 1,1% el segon trimestre de l'any, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Una dada que s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies.

TV3 va pagar un total de 31,3 milions d'euros entre el 2008 i el 2016 a Triacom, una productora investigada pel cas 3%, que analitza el presumpte finançament irregular de CDC, segons publica Eldiario.es. Concretament, l'Audiència Nacional, que instrueix la causa que investiguen conjuntament els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, afirma que Triacom ha tingut una importància "capital" en la "trama de factures falses" de CDC. De fet, el 80% dels ingressos de la productora provenien de TV3 i la investigació els vincula directament a l'elaboració de factures falses que anaven dirigides a despeses electorals o pagaments a dirigents del partit.

La concessió dels indults, la convocatòria de la taula de diàleg o la reunió de la Comissió Bilateral han sigut batejats per la part espanyola com a "primers passos per al retrobament" entre la Generalitat i l'Estat. Aquest dimarts el constitucionalisme n'ha afegit un altre d'inesperat en l'anomenada "agenda del retrobament": una trobada entre l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC) i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. "Un primer pas dels molts passos cap al retrobament", així ha definit la reunió el president de SCC, Fernando Sánchez Costa, que juntament amb Álex Ramos han representat l'entitat a la cambra catalana. Fonts de l'entorn de Borràs, però, treuen ferro a la reunió: recorden que era una audiència pública a petició de l'entitat i no en fan cap valoració al respecte.

Hi ha una gran distància entre la "sensació" entre la població que la pandèmia ja ha acabat i el que estan vivint els hospitals aquests dies. Així ho ha alertat la directora de l'Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi, que en una entrevista a RAC1 ha assegurat que "la sensació que ja hem passat el pitjor de la pandèmia està absolutament confrontada amb la realitat". La cinquena onada, ha dit, posa "en risc" els esforços per normalitzar l'atenció mèdica.

El Trofeu Joan Gamper no només havia de ser el primer partit de la temporada del Barça al Camp Nou, sinó que també havia de ser el dia que l’estadi blaugrana obria les portes després de divuit mesos tancat al públic pel coronavirus. Però la irrupció de la cinquena onada de la pandèmia, que està al seu punt àlgid aquests dies, fa que sigui gairebé impossible complir amb les previsions. La Generalitat, almenys, no ho veu gens clar, i així ho ha fet saber al conjunt blaugrana, segons va avançar TV3. Ara el club busca alternatives, com podria ser la de jugar al Johan Cruyff, o bé ajornar el torneig per a més endavant.

Els presos han sortit en llibertat reclamant l'amnistia de la resta de represaliats i assegurant que no canviaran les seves conviccions independentistes ni la seva aposta política per aconseguir una república.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a la Universitat de Barcelona (UB) per haver vulnerat el seu deure de neutralitat i lesionat els drets fonamentals a la llibertat ideològica i d'expressió de professors i alumnes i el dret a l'educació d'aquests últims per l'aprovació d'un manifest aprovat pel claustre en què rebutjava la "repressió i violència policial" i exigia la llibertat dels presos polítics.

Pas endavant de Salvador Illa, que aquest dimarts s'ha posicionat a favor de la concessió dels indults als presos polítics. "S'han de donar aquests indults", ha afirmat el líder del PSC al Parlament i cap de l'oposició en una entrevista a TV3 i Catalunya Ràdio, i s'ha convertit així en el primer socialista que defensa tan clarament la mesura de gràcia per als líders independentistes empresonats. Segons ha argumentat, la decisió favorable de la Moncloa a les sol·licituds permetria "refer la convivència" i la "cohesió" i "obrir un nou temps Catalunya", i és per això que ha demanat no demorar la decisió. "No em sembla massa lògic allargar aquesta decisió massa setmanes", ha dit, afegint que la seva previsió –un cop ja s'han emès tots els informes preceptius– és que el govern de Pedro Sánchez resolgui en "qüestió de setmanes o màxim un mes". La idea de l'executiu estatal és, de fet, resoldre abans de les vacances d'estiu.

L'any que ve farà deu anys que Catalunya va començar a implantar la formació professional dual, una modalitat de la FP en què es combina la formació a l'empresa i a l'aula i que té una inserció laboral més alta però que es desplega amb comptagotes, en part per les dificultats administratives que suposa per als centres educatius. "Planificar els horaris de grups en què el 75% dels alumnes no feien dual i el 25% sí ens generava unes tensions enormes i cada curs acabàvem fent receptes a mida", lamenta Jose Luis Duran, director de l'Escola del Treball. Per evitar aquestes tensions, el departament d'Educació va anunciar fa dos anys una reforma curricular de la formació professional que permetia gestionar els grups tant si els estudiants feien dual com si no. La idea era fer un currículum igual per a tothom, traient hores teòriques i augmentant les del mòdul de projectes i de formació en centres de treball (FCT, les pràctiques): els que triessin fer formació dual (i, per tant, ja feien moltes hores a les empreses), no haurien de fer ni el mòdul de projectes ni la FCT.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vol ampliar la seva activitat cap als vehicles de mobilitat personal o compartits –com patinets elèctrics– i el repartiment de mercaderies. Així ho recull el Pla Estratègic 2025, que ha presentat aquest dijous la presidenta de la companyia, Rosa Alarcón, i que entre els seus objectius inclou el de potenciar la intermodalitat entre mitjans de transport. L'empresa de transports també ha creat el consell assessor integrat per agents socials i econòmics de la ciutat que col·laboraran en l'elaboració del Pla Estratègic 2025 i entre els quals hi ha els màxims dirigents de patronals, sindicats, del Port de Barcelona i de l'aeroport, entre d'altres.

Llum verda de les bases de Junts per Catalunya a l'acord amb Esquerra per investir Pere Aragonès. Aquest migdia ha finalitzat la consulta interna a la militància sobre el pacte subscrit el cap de setmana passat entre el secretari general del partit, Jordi Sànchez, i l'aspirant a president, i el 83% dels afiliats hi han votat a favor (3.364 persones). Tanmateix, un 17% dels militants de Junts s'hi han oposat (689 persones), d'un total de 6.528 que han participat en la consulta (el 62,18% dels associats).

La primera reacció de la Moncloa al preacord entre JxCat i ERC per formar un nou Govern independentista ha arribat en forma d'advertiment. "Esperem que les tres formacions independentistes hagin entès que la conformació del Govern ha de comportar també l'abandonament de les vies unilaterals", ha dit la portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, en una entrevista a la SER. Tot i que ha donat per fet que "la conformació del nou govern segur que estarà envoltada de molta simbologia" –en un comunicat republicans i Junts es conjuren per seguir avançant cap a la independència–, Montero espera que la promesa no es materialitzi i que els dirigents independentistes hagin "après de l'etapa anterior", que va acabar amb el president Quim Torra inhabilitat per no haver tret a temps una pancarta en suport als presos polítics. Ara bé, el PSOE ha garantit mantenir el diàleg amb ERC a Madrid el que queda de legislatura.

“Els treballadors no podem deixar l’ànima al teclat dels nostres portàtils. No volem mòbils que ens penalitzin”. La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, compareixia dimarts per explicar que el consell de ministres per fi havia donat llum verda a una de les seves croades de legislatura. La llei rider era –aleshores amb altres paraules– un dels 264 compromisos del programa d’Unides Podem que va dur el partit a l’executiu de coalició. La norma només reforça el que els tribunals i la Inspecció de Treball havien reiterat en els últims anys: els repartidors de plataformes com Glovo, Deliveroo, UberEats i Stuart no són autònoms, sinó que hi ha una relació laboral amb les empreses que els fan arribar les comandes a la pantalla del mòbil.

La guerra entre la Unió Europea i la farmacèutica AstraZeneca està lluny d'acabar-se. De fet, tot just acaba de començar un procés als tribunals que també s'embolica. Brussel·les, amb el suport dels estats membres de la UE, ha presentat una segona denúncia contra la companyia que es resoldrà també als tribunals belgues i que té el doble objectiu de determinar si hi ha hagut un incompliment del contracte i d'aconseguir una indemnització econòmica si així ho determina el jutge. Aquesta causa s'afegeix a la primera, oberta fa dues setmanes, amb l'objectiu primer d'aconseguir l'entrega urgent de les dosis pactades.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a les 17 h d'aquest dissabte un home que hauria atacat amb un ganivet de grans dimensions diversos viatgers a l'estació de metro de Lesseps, a la Línia 3. Segons fonts policials, l'home anava mostrant el ganivet fins que ha començat a atacar els passatgers. Ningú ha resultat ferit, tot i que el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha hagut d'atendre una persona que havia estat atacada i ha patit una crisi d'ansietat. Segons sembla, el ganivet li hauria arribat a estripar la roba però no l'ha ferit. Després de l'atac, l'home ha fugit de l'estació i una patrulla dels Mossos d'Esquadra l'ha detingut a la plaça Lesseps. Els agents descarten qualsevol motivació terrorista en l'atac.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dilluns la prohibició de les manifestacions del 8-M a Madrid dictada per la Delegació del govern espanyol a la capital espanyola. Com informa l'ACN, en una resolució d'urgència els magistrats han denegat la suspensió cautelar de la prohibició que demanava un recurs dels sindicats UGT i CCOO. Tots dos havien impugnat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid d'aquest dissabte a la nit, que també havia avalat la prohibició. Amb tot, el TC admet a tràmit els recursos dels dos sindicats i emetrà una resolució del fons de la qüestió més endavant contra la resolució de Tribunal Superior de Justícia de Madrid que prohibeix per raons de salut les concentracions.

Ni un bri d'autocrítica del PP a escala estatal pel que ells mateixos admeten que és un "mal resultat" a Catalunya, on retrocedeixen fins a assolir les pitjors xifres de la seva història: només tres escons. Tot i el malestar entre alguns barons, que veuen com continua el declivi autonòmic al Parlament i la concatenació de mals resultats per a Pablo Casado –amb l'excepció de Galícia, on Alberto Núñez Feijóo es va poder penjar la medalla d'haver aturat Vox–, Génova no té intenció de variar ni un mil·límetre el rumb i argumenta que el resultat del 14 de febrer no és extrapolable al conjunt de l'Estat. Dos són els arguments de l'equip de Casado per explicar que l'extrema dreta no només els hagi superat a Catalunya, sinó que gairebé hagi quadruplicat el seu resultat en escons: l'alta abstenció, que consideren que ha perjudicat el "constitucionalisme", i el cas Bárcenas, en paraules del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos.