Política 15/02/2021

El PP retrocedeix fins als pitjors resultats de la seva història

Alejandro Fernández admet que són uns números “molt dolents”

3 min
Alejandro Fernández durant la compareixença a l'hotel Grand Marina de Barcelona
Disponible en:

BarcelonaEls diputats del PP segueixen cabent en un taxi. De fet, els sobra un lloc respecte a l’últim trajecte. El líder popular, Alejandro Fernández, ironitzava fa dos anys sobre la situació en què s’havia quedat el seu partit després de les eleccions del 2017, quan Xavier García Albiol va arrossegar els seus fins al pitjor resultat de la seva història: 4 diputats i 185.000 vots.

El 2017, l’últim escó el va salvar el PP a última hora. Precisament, suposava l’entrada al Parlament d’Alejandro Fernández, que aquest 2021 liderava el partit per intentar la remuntada. Però els populars han vist com, a mesura que avançava la campanya, les expectatives empitjoraven, i ahir es complien els pitjors pronòstics: en unes eleccions marcades per la baixa participació i la pandèmia, el PP va obtenir 3 diputats i poc més de 108.000 vots.

Uns mals resultats que no va amagar Fernández davant del faristol. “No soc amic d’edulcorar la realitat. Els nostres resultats són molt dolents, no hem aconseguit els dos objectius: créixer i tenir grup parlamentari”, va dir envoltat de les dues dones que l’acompanyaran al Parlament, dues independents amb passats ben diferents: Lorena Roldán, exportaveu de Cs, i Eva Parera, amb un currículum variat, d’Unió a regidora de Barcelona pel Canvi i acabant com a popular.

En la seva compareixença, Fernández va acceptar que el PP ha comès “uns quants” errors durant aquesta campanya, tot i que no va voler relacionar els seus resultats amb l’ascens fulgurant de Vox. Així doncs, el PP no es fa responsable de la irrupció de l’extrema dreta.

Després d’haver parlat amb Pablo Casado telefònicament, el líder català va voler defensar la necessitat d’un partit de “centredreta, liberal i europeista” en el panorama polític de Catalunya. “En una societat polaritzada, les idees que criden al xoc de trens són les que estan de moda”, va lamentar Fernández, que va dir que la baixa participació va perjudicar el bloc constitucionalista, sobretot el PP: “Quan Catalunya surt a votar en massa, l’independentisme es queda lluny del 50%. Crec que aquí hi ha hagut un problema de mobilització del votant constitucionalista”.

Des de Madrid, el secretari general, Teodoro García Egea, va donar suport a Fernández per seguir treballant i crear un espai polític per al PP català, tot i admetre que d’aquestes eleccions en surt reforçat l’independentisme. “Està més fort i el constitucionalisme més dèbil”, va dir. Demà el comitè executiu nacional del PP analitzarà en detall els resultats.

De més a menys

Aquesta vegada el PP no va poder salvar a Tarragona l’últim diputat, com va passar el 2017 gràcies al vot per correu. Tampoc va obtenir representació ni a Lleida ni a Girona, i els tres escons els van aconseguir a Barcelona.

Així doncs, la campanya de to mesurat de Fernández, en què feia gala de la seva bona oratòria i sarcasme, marcant distàncies amb Vox, no va arribar als votants. L’extrema dreta va doblar el PP, que no va saber pescar en la sagnia de Cs, que va perdre 950.000 vots. Al debat de TV3, per exemple, Fernández va ser qui va fer un discurs més contundent per rebatre els parlaments de Vox, fins i tot passant per davant dels partits independentistes o d’esquerra. Però, tot i això, el missatge popular no ha acabat arribant al votant constitucionalista, que ha vist, a més, com la campanya avançava en paral·lel al judici per la caixa B de Bárcenas. Un context que ha mantingut el PP en una posició residual a Catalunya.

stats