Les Corts Valencianes acolliran aquest divendres un acte organitzat per la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes) i el grup parlamentari de Vox —formació que presideix la cambra autonòmica— que, sota el títol Literatura valenciana i tradició espanyola: del catalanisme oficial a la memòria silenciada, persegueix denunciar la suposada "instrumentalització de la literatura valenciana" duta a terme "pel bipartidisme i el nacionalisme". La jornada situarà al centre de la diana les figures i l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés i l'assagista Joan Fuster, als quals considera "eixos centrals d'un model literari i identitari" que promouria implementar un "procés d’assimilació cultural" i "colonització simbòlica vinculat al nacionalisme català".

Fins a 205 departaments de català d’instituts del País Valencià s’han adherit ja a un manifest contra la modificació del decret de currículum de batxillerat que pretén convertir l'estudi de l'obra d'escriptors catalans i illencs en una qüestió opcional.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha explicat que, tot i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) conegut dissabte, que defensa que cal mantenir la forma única amb l’accent obert del topònim de la ciutat, el consistori tirarà endavant la petició de modificació de la denominació per incloure una versió bilingüe amb Valencia en castellà i una fórmula valenciana secessionista, Valéncia.

El PP i Vox es refermen en la seva estratègia secessionista i la conselleria d'Educació culminarà l'arraconament dels autors catalans i de les Illes de l'assignatura de valencià. Així ho farà aquest dimarts mitjançant la modificació del currículum de la matèria en l'etapa de batxillerat en la Taula Sectorial d'Educació. Ho han confirmat a l'ARA fonts del departament d'Ensenyament, després que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) alertés de la mesura, ja avançada per conservadors i ultres el setembre passat.

Les eleccions aragoneses han evidenciat un acostament del líder de Vox, Santiago Abascal, a almenys un alcalde del Partit Aragonès (PAR), el de la localitat de Fanlo, Horacio Palacio. Una aproximació que es va traduir en un vídeo promocional en plena campanya electoral i en la victòria de l'extrema dreta al municipi (dinou vots i el 36,5% dels sufragis, quan el 2023 només n'havien obtingut dos, més dels que es van emportar aquest cop els regionalistes, que van mantenir un dels vint vots de fa tres anys). Tot i que teòricament l'objectiu de Vox és suprimir les autonomies, no és un fenomen estrany que busqui aliances en els moviments pretesament regionalistes, també al País Valencià i a les Illes Balears. En els tres territoris hi ha com a denominadors comuns la ideologia i l'anticatalanisme furibunds, amb el rebuig als Països Catalans i la llengua catalana.

Els cines Yelmo Campanar de la ciutat de València es van negar a tramitar una reserva per a una projecció d'una pel·lícula a un grup d'estudiants perquè la docent que va sol·licitar la reserva de les entrades es va dirigir a la companyia en valencià i es va negar a canviar de llengua, tal com li van reclamar reiteradament els treballadors de la companyia. Així ho va denunciar el passat 28 de gener el consell escolar de l'institut del barri de Benicalap mitjançant un comunicat i ha avançat aquest dijous el diari Levante.

La campanya electoral a l'Aragó té una gran protagonista: Catalunya. Com ha passat altres vegades en diverses comunitats de l'Estat, els comicis se centren en atiar l'anticatalanisme des de partits de tendències diferents. El president aragonès, el popular Jorge Azcón, s'ha aferrat a la bandera del finançament per posar Catalunya a l'ull de l'huracà parlant de "privilegis". Una estratègia amb què ataca la candidata socialista, l'exministra portaveu Pilar Alegría, i a la qual també s'aferra la Chunta, que ha protagonitzat diverses polèmiques pel finançament. I què passa al PSOE? Els votants deuen haver detectat un canvi radical amb Alegría, que ha fugit de l'estil anticatalanista que tenia Javier Lambán.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha denunciat aquest divendres que el valencià i la mateixa institució viuen "un dels moments més crítics" de la seva "història recent" i que, per això, demana al conjunt de la societat "no interioritzar ni normalitzar el discurs de l’odi, sinó combatre’l amb determinació, fermesa i fortalesa". Així ho ha dit en un contundent discurs durant l’obertura del curs acadèmic 2025-2026.

Passat el moment en què s'ha qüestionat més Carlos Mazón, el PP pretén fer oblidar la crisi per la gestió de la DANA enfrontant-se al govern espanyol i atiant l'anticatalanisme. Els conservadors valencians han tret del calaix la seva agenda identitària i, ara que necessiten el suport de Vox per als pressupostos de la Generalitat, preparen un altre atac a la unitat del català: esborrar del currículum escolar autors catalans i illencs.

Més de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

La castellanització i l'anticatalanisme avancen al País Valencià amb el PP i Vox. Després que l'Ajuntament d'Alacant acordés demanar a les Corts que canviïn la llei autonòmica per definir la ciutat com a zona castellanoparlant, ara el consistori de València ha aprovat sol·licitar al Consell de la Generalitat —l'òrgan que assigna els noms oficials dels municipis— que admeti com a oficial "la denominació bilingüe", és a dir, la forma Valéncia (amb accent tancat, per marcar la pronúncia habitual) i Valencia (sense accent, en castellà) en comptes de la forma tradicional, València, que estableix la normativa. El PSPV-PSOE i Compromís s'hi han oposat.

Les muixerangues han patit un cop dur: l’Institut Valencià de Cultura (ICV) ha retallat a la meitat el pressupost dedicat a la tradició valenciana per a aquest 2025. Des de la Federació Coordinadora de Muixerangues consideren que és “una clara decisió política contra la cultura popular valenciana i contra tot el que aquesta representa”, segons un comunicat de denúncia en contra del govern del PP i Vox.

Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

Debats encesos en les xarxes, cartes de queixa d'antics alumnes i alguns retrets. El PP i Vox han aconseguit que l'impuls de la doble denominació bilingüe de la ciutat de València hagi generat una nova polèmica entre les diferents sensibilitats del valencianisme polític i, de pas, reforçar les tesis dels populars que acusen les universitats i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) d'impulsar un model de llengua allunyat del que utilitzen els ciutadans.

Si l'hi donen a Catalunya, l'hi han de donar a tothom. Si l'hi donen a Catalunya però està governada pels independentistes, que no li donin res. I si governen uns altres, tampoc, que amb Catalunya no se sap mai.

L’anticatalanisme és i ha estat present sovint en el debat polític. Abunden els exemples de les manifestacions d’una part important de la ciutadania espanyola contra l’"enemic interior", per utilitzar la idea de l’historiador Antoni Simon. Es tracta, però, d’una narrativa que sovint xoca amb una altra, més actual, que ens diu que l'anticatalanisme és més aviat un invent de certes elits polítiques per tal de mantenir la tensió política, privilegis o la pròpia parròquia satisfeta.

L’historiador Borja Ribera (València, 1987) és autor de l'obra Una historia de violencia. La Transición valenciana (1975-1982). L'estudi, publicat per l'editorial Tirant lo Blanch, analitza els més de 1.000 episodis de "violència política" que es van produir en aquest període al País Valencià, entre ells, alguns de molt coneguts, com les bombes a intel·lectuals com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. També s'inclouen els sistemàtics atacs a llibreries o l'assassinat del militant valencianista Miquel Grau. A més de fer un recompte detallat, l'autor reflexiona sobre com aquestes agressions tenien com a principal objectiu fixar els límits de la democratització del País Valencià i avortar qualsevol entesa amb Catalunya i les Illes Balears.

Menú complet: lluita contra la diversitat sexual, negació de l’existència de la violència masclista i del canvi climàtic, tergiversació de la memòria democràtica i defensa dels toros i, sobretot, anticatalanisme. Un autèntic embat contra la llengua i la cultura pròpies. Aquest és el llegat que ha deixat Vox al País Valencià i a les Illes Balears un any després de la seva arribada al govern en aliança amb el PP, en coalició a València i amb un pacte de legislatura a Mallorca. En dotze mesos, el binomi ultraconservador ha premut l’accelerador per implantar la seva agenda. Reconstruïm el modus operandi de l'extrema dreta, que ha actuat en paral·lel als dos territoris.

Partit Popular i Vox continuen fent passos per imposar el seu biaix ideològic i han rebutjat respondre a una pregunta formulada pel diputat de Compromís Jesús Pla sobre el destí de fons de cooperació autonòmics, adduint que la redacció de la qüestió inclou el nom País Valencià. "Cal indicar que no existeixen criteris de distribució d'un [sic] Fons de Cooperació Municipal per a municipis del País Valencià, perquè esta denominació no està prevista en el text articulat de l'Estatut d'Autonomia", ha estat la resposta del departament de Presidència de la Generalitat que ha avançat el setmanari El Temps i a la qual també ha tingut accés l'ARA.

Vox ha reunit representants del partit d'arreu dels Països Catalans per reivindicar el castellà com a llengua comuna d'Espanya. La jornada ha estat qualificada d'"històrica" pel mateix candidat a les eleccions catalanes i secretari general dels ultres, Ignacio Garriga, que ha volgut defensar la "llibertat lingüística". Aquesta llibertat suposa privilegiar el castellà en tots els àmbits públics i treure les "imposicions" del català i les altres llengües cooficials, que ells també anomenen "regionals". L'acte, titulat Jornada por la libertad lingüística, s'ha celebrat aquesta tarda en un hotel de Barcelona i no ha reunit representants d'altres comunitats de l'Estat amb dues llengües oficials, com ara Galícia, Euskadi o Navarra, sinó que s'ha limitat als territoris de parla catalana, que és on tenen més implantació.