El 2026 s'estrena amb nous fitxatges a les empreses catalanes, entre els quals apareixen dues velles conegudes de la política del nostre país. L'exministra i expresidenta del Congrés Meritxell Batet entra al consell de Sateliot i l'exconsellera Àngels Chacón dirigirà l'oficina de LLYC a Barcelona. També la filial d'AstraZeneca a Espanya i Iberia comencen l'any amb nomenaments de dones directives.

Curiosament, aquesta setmana les telecos han mirat cap a la política. D'una banda, Telefónica ha fitxat l'expresident del PNB, Andoni Ortuzar, per al seu consell d'administració. Un fitxatge polèmic, ja que arriba en plena negociació d'un ERO. D'altra banda, Sateliot ha trucat la porta de la socialista Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats entre 2019 i 2023, anteriorment ministra de Funció Pública (2018-2019) i actualment presidenta del Consell Nacional del PSC. A banda, l'Eurogrup estrena presidència i Oriol Oró deixa la direcció de Fira de Lleida després de 18 anys. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

La condició prèvia de Puigdemont d’amnistia ha posat cap per avall el tauler polític espanyol. Hi ha escàndol a la dreta i incomoditat al PSOE, que tornen amb la cançoneta de “la pàtria està en perill”. 

Meritxell Batet, cap de files del PSC per Barcelona al Congrés, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia com a diputada, segons ha avançat l'ARA. En l'escrit en què fa constar la seva dimissió es limita a manifestar el seu "agraïment als serveis de la cambra per les atencions rebudes". "Han sigut 19 anys intensos com a diputada del Congrés, ministra del govern d'Espanya i presidenta del Congrés. Marxo amb l'orgull d'haver servit un projecte col·lectiu que busca, per sobre de tot, millorar la vida de les persones i transformar la societat. Un projecte al qual m'he dedicat en cos i ànima i al qual seguiré servint vagi on vagi", ha explicat en una piulada a Twitter. Segons fonts del PSC, mantindrà els càrrecs orgànics –és vicesecretària primera del partit– i el seu escó serà ara per a Ignasi Coma Conesa.

Salvador Illa i Meritxell Batet van cridar al vot gairebé fins al tancament dels col·legis electorals. “Hi ha molt en joc”, va urgir a les portes de la seu el primer secretari del partit, abans de tancar-se a seguir l’escrutini. La cap de llista per Barcelona al Congrés era Batet, però s’han repartit el rol protagonista durant tota la campanya. Pedro Sánchez confiava en la bona estrella d’Illa per remuntar des de Catalunya un pronòstic advers al conjunt de l’Estat. El PSC ha complert i s’ha imposat com a primera força amb 19 escons i a 13 de distància del PP, que es queda en 6. Les crides al vot útil contra la dreta han convençut l’electorat i el partit s’ha alçat amb una victòria incontestable, que permetrà a Sánchez competir pel govern.

Nens i nenes d'entre 8 i 9 anys, tots cursant tercer de primària a les escoles Univers, Octavio Paz i Vedruna Àngels de Barcelona, han ajudat els periodistes de l'ARA a entrevistar els candidats catalans del 23-J.

La imatge que ens envia Meritxell Batet és la primera de les que rebem que ens permet inferir-ne una funció: fotografia d’una fotografia enviada per la mare de la candidata, el marc platejat i els colors esvaïts ens indiquen que la instantània va aconseguir sortir de l’àlbum per trobar un lloc d’honor a la casa. Amb una tendresa que encongeix, la mare de Batet ens ha fet arribar una nota de veu on explica que la nena tenia un any i mig, i estava molt contenta amb les polseres que li havien regalat, que és el que veiem que la criatura ensenya tan cofoia a la imatge: “Va ser un estiu molt maco per a ella i per a nosaltres, buscant llocs i fent excursions”.

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) torna a ser la cap de llista del PSC al Congrés per Barcelona. Entoma el repte de guanyar les eleccions a Catalunya amb suficient marge perquè Pedro Sánchez pugui mantenir-se al govern espanyol.

La candidata del PSC a les eleccions generals, Meritxell Batet, respon les preguntes dels alumnes de 3r de primària de l'Escola Univers i Escola Octavio Paz de Barcelona.

Des de Catalunya, aquest dijous es feia impossible, veient la tempestuosa sessió al Congrés de Diputats, no recordar les jornades del 6 i 7 de setembre de 2017 viscudes al Parlament amb Carme Forcadell de presidenta de la cambra. Maniobres per forçar al màxim el reglament, grups abandonant l'hemicicle, insults, acusacions creuades de cop d'estat i, sobretot, l'amenaça que el poder judicial acabaria imposant-se al poder legislatiu fins al punt d'arribar a empresonar Forcadell. Aquest dijous hi havia fins i tot una protagonista d'aquelles jornades, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha volgut recordar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, les paraules que li va dir a Forcadell al Parlament.

El govern espanyol dona per fet que reformarà el delicte de malversació, tal com li reclamen els seus socis independentistes. Aquest divendres s'acaba el termini per presentar esmenes a la reforma del Codi Penal pactada amb ERC i es comencen a aclarir les incògnites que encara hi havia sobre la taula. La primera, sobre una hipotètica reforma de la malversació que acompanyi la supressió de la sedició. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat aquest dimarts en conversa amb els periodistes que cobrien l'aniversari de la Constitució, que el delicte es modificarà, això sí, minuciosament per evitar que se'n beneficiïn els corruptes, la principal preocupació que hi havia a la Moncloa. No queda clar qui ho farà, però algú presentarà finalment una esmena sobre la malversació que hauria de beneficiar tant els condemnats per l'1-O com els càrrecs intermedis que encara han de ser jutjats per la seva implicació en el referèndum. I el govern espanyol l'acceptarà.

“Filoterrorista”, “feixista”, “fomentar la cultura de la violació”, “monarquia corrupta”. Aquestes paraules tenen comú que s’han proferit els últims dies al Congrés i que han motivat la intervenció de la presidència de la cambra. Hi ha hagut casos en què s’ha instat l’orador a retirar-les o se l’ha advertit, i, fins i tot, hi ha hagut criteris dispars sobre un mateix terme. L’espiral d’exabruptes, amb insults inclosos, ha portat la màxima representant de la institució, Meritxell Batet, a demanar als diputats que “s’autolimitin”, i alhora s’ha posat el focus en si hauria de ser més contundent contra determinats comportaments. S’han de proscriure paraules? Cal reformar el reglament del Congrés? Totes les veus consultades per aquest reportatge coincideixen que la solució és molt difícil: aquest clima respon a una estratègia de Vox que juga amb els límits de la llibertat d'expressió.

Els fatxes amb acta de diputat van tornar a muntar una tangana al Congrés quan Irene Montero va assenyalar que dues campanyes dels governs del PP, a Galícia i a Madrid, fomenten la cultura de la violació.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha fet aquest dijous una crida als diputats a no insultar ni faltar al respecte a la resta de ses senyories per poder tenir un nivell de debat públic a l'altura de la democràcia espanyola. No cal dir que no li han fet gens de cas. El prec de la presidenta arriba tard i cau en sac foradat, perquè el debat públic espanyol ha arribat a un punt que és indestriable del que podria tenir lloc en qualsevol taverna de mala mort.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha tallat el diputat de la CUP Albert Botran per parlar en català al Congrés durant la seva intervenció en el debat sobre la proposició de llei del PP per crear una alta inspecció educativa que serveixi per garantir l'ensenyament del castellà a les aules. Batet ha amenaçat amb expulsar Botran de la tribuna perquè desobeïa la instrucció d'utilitzar el castellà a la cambra -al Congrés no es pot intervenir utilitzant les llengües cooficials, sinó que només es poden fer les intervencions en castellà- i li ha apagat el micròfon. Botran ha hagut de baixar de la tribuna. L'independentisme en bloc ha carregat contra la iniciativa dels populars i de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer el 25% de les classes en castellà.

La reforma laboral s'ha aprovat el Congrés de miracle, amb un punt de poesia i confusió. Un diputat del PP, partit artífex del marc laboral que ara es modifica, va votar sí per error i ha permès que tiri endavant el reial decret. Si no hi ha hagut prou intriga els últims dies, durant el recompte han saltat totes les alarmes. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha anunciat que el decret quedava derogat, malgrat anunciar una votació ajustadíssima de 175 vots a favor i 174 en contra. Les cares del president, Pedro Sánchez, i les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz han estat un poema durant uns moments. La bancada de la dreta ho ha celebrat, però instants després Batet ha corregit: "Els serveis de la cambra m'informen que queda convalidat el reial decret". S'ha aixecat la sessió amb crits de "tongo, tongo" de la bancada de la dreta.

Que PSOE i Unides Podem fessin un govern de coalició va suposar un fet inèdit en la democràcia espanyola i va comportar també una situació singular al Congrés: que la presidència l'ostenti una política d'un partit que no representa la totalitat de l’executiu. Aquest fet s'ha notat especialment les darreres setmanes, quan Unides Podem ha arribat a amenaçar amb una querella contra Meritxell Batet per haver retirat l’escó a l’exdiputat Alberto Rodríguez, però ja fa temps que des d'aquest sector també se la critica per la permissivitat amb la qual entenen que actua amb PP i Vox a l’hemicicle. Més normal és que les crítiques contra Batet també s'acumulin entre els partits que s'oposen frontalment al govern espanyol, com són precisament PP i Vox.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha caigut en una trampa. O ha picat l'ham. Per molt que Manuel Marchena sigui president de la sala segona del Tribunal Suprem, Batet havia de ser forta i disposar de la informació per saber que no havia de picar. Per què? Per què ningú li va exigir o ordenar retirar l'acta al diputat Alberto Rodríguez. Enlloc de la sentència del Tribunal Suprem diu que se l'hagi de privar de la seva condició de diputat.

El xoc entre el Tribunal Suprem i el Congrés per la condemna del diputat de Podem Alberto Rodríguez ha passat a ser ara una guerra entre socis de govern. La llei d'habitatge, els mateixos pressupostos o ara també la reforma laboral havien airejat les diferències entre el PSOE i Unides Podem, però el veritable conflicte que posa al límit el govern de coalició ha arribat arran d'una decisió judicial. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha decidit aquesta tarda deixar finalment sense acta Alberto Rodríguez, després que el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, li recordés aquest matí que la inhabilitació mantenia "la vigència" tot i haver commutat la pena de 45 dies de presó per una multa. La decisió de Batet ha enervat Unides Podem, que poques hores després ha anunciat que Alberto Rodríguez presentarà una querella per prevaricació contra la presidenta de la cambra baixa i ha obert així un conflicte greu amb el partit amb qui comparteix govern.