La supressió del delicte de sedició s'obre pas en un Congrés instal·lat en la bronca

MadridEnmig d'una ja gairebé bronca permanent al Congrés, la proposició de llei per suprimir el delicte de sedició continua endavant. La cambra baixa ha tombat les cinc esmenes a la totalitat que havien presentat el PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP en un debat crispat com el de la setmana passada, amb altres polèmiques cuejant, en especial les de la triple dreta i el ministeri d'Igualtat. El PP, Vox i Ciutadans no han renunciat, però, a tornar a assenyalar el govern espanyol com a còmplice de l'independentisme.

El que també ha tornat a quedar en evidència han sigut les discrepàncies entre les diferents forces sobiranistes. Junts i la CUP han defensat les seves esmenes a la totalitat, a les quals els republicans s'han abstingut. El PDECat s'ha abstingut al text de Junts i ha votat en contra del de la CUP. Unides Podem hi ha votat en contra. El diputat de Junts Josep Pagès ha tornat a carregar contra l'estratègia de diàleg d'ERC i els ha demanat que reflexionin per deixar enrere una tàctica "simplista". A més, ha insistit que la proposta acordada amb l'executiu espanyol pretén extradir l'expresident Carles Puigdemont. "No es pren cap joguina als jutges, sinó que se'ls en dona una altra per a la seva voluntat repressora", ha replicat a les paraules del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, de la setmana passada.

La CUP, igual que Junts, també ha alertat del risc que suposa pel dret a la protesta aquesta reforma del Codi Penal. Per a la diputada cupaire Mireia Vehí, l'únic motiu que hi ha darrere d'aquesta iniciativa és "la pacificació de l'independentisme i tots els moviments contestataris". Considera, així, que la "substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats" suposa una "amenaça pel dret a la protesta" i avisa de la "discrecionalitat" amb què pot interpretar el jutge el concepte "d'intimidació". Per això, plantegen derogar la sedició i també la llei mordassa.

ERC admet que la proposició es pot "millorar"

Precisament sobre aquesta qüestió, la diputada d'ERC Carolina Telechea ha admès que la proposició es pot "millorar" en la tramitació parlamentària i ha obert la porta a avalar canvis que protegeixin el dret a la protesta. Telechea ha defensat haver introduït que la violència hagi de ser "efectiva i demostrable" en el delicte de desordres públics agreujats, però ha evitat referir-se a la "intimidació", el concepte que critiquen Junts i la CUP però també els moviments socials. Unides Podem ja ha anunciat que vol presentar esmenes per evitar que aquesta "intimidació" doni peu a una criminalització del dret a la protesta i ERC està disposat a parlar-ne per consensuar-les, malgrat que des del partit es defensa que el nou text del delicte de desordres públics és millor que el vigent fins ara.

Les crítiques per part de la triple dreta han estat gairebé calcades a les de la setmana passada. El PP ha tornat a incitar al transfuguisme dels diputats del PSOE i ha defensat la seva proposta de tipificar com a delicte la convocatòria de referèndum il·legal, penat amb fins a cinc anys de presó. Ciutadans ha emmarcat els fets del 2017 en un delicte de rebel·lió, mentre que Vox s'ha dirigit directament a Gabriel Rufián per dir-li: "Renunciï a la nacionalitat espanyola, agafi un avió i marxi". A l'hora de votar les tres esmenes, la dreta també s'ha dividit i només han votat en bloc en el text del PP. Ciutadans ha votat en contra de la de Vox, i el PP s'hi ha abstingut, mentre que el grup de Santiago Abascal ha votat a favor del text de Ciutadans i el PP s'hi ha abstingut.

El PP manté Montero a la diana

En el debat sobre la sedició, la dreta ha fet entrar en escena també la presidència del Congrés, que aquesta setmana va retirar la paraula a la diputada de Vox Patricia Rueda per dir "filoterroristes" a EH Bildu. Ciutadans ha defensat els ultres i la líder de la formació, Inés Arrimadas, s'ha pronunciat en la línia de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. "No són filoterroristes, són terroristes", ha afirmat Arrimadas.

El PP, en canvi, ha tornat a posar el focus en la ministra d'Igualtat, Irene Montero, tant dins l'hemicicle com fora. Després que Montero enervés la bancada del PP a l'acusar-los de fomentar la cultura de la violació, aquest dijous al matí els populars han respost amb una imatge unitària a les portes del Congrés per expressar el seu rebuig frontal a la llei del només sí és sí i tornar a demanar la dimissió de la ministra. A la fotografia, això sí, una absència destacada: la del president del partit i també senador, Alberto Núñez Feijóo, que en un altre acte ha obert la possibilitat de presentar una querella contra Montero. I una incorporació inesperada: la d'alguns diputats de Vox que s'han intentat afegir a la foto al final.

Era només una concentració del PP, han recordat des del partit, però s'hi han afegit el portaveu de l'extrema dreta, Iván Espinosa de los Monteros, o la diputada que va llançar un atac masclista a Montero, Carla Toscano. "Nosaltres sabem de quin cantó s'ha d'estar, el del bé, i ella [Irene Montero] representa el mal", ha dit Espinosa de los Monteros a posteriori. De fet, ha enviat un dard als populars quan els ha acusat d'haver sigut poc "solidaris" quan no van fer costat a Toscano ni tampoc a Rueda.