Punt final al calvari de Samuel Umtiti. Després d’una temporada sense jugar ni un sol minut al Lilla i no trobar cap equip, el central francès, que va tocar el cel el 2018 amb el Mundial, s’acomiada dels terrenys de joc als 31 anys (en farà 32 el 14 de novembre). Ho ha fet amb un vídeo en què apareix a l’estadi de l’Olympique de Lió, el seu club, mentre repassa la seva trajectòria. Al vídeo, publicat a Instagram, parla en francès i apareix subtitulat en anglès i en català. “A Catalunya he après molt, però també he descobert una faceta del futbol per a la qual ningú està realment preparat”, diu, en referència al lloc on la seva carrera va començar a fer una davallada per culpa de les lesions. Precisament, els problemes al genoll han estat el detonant perquè Umtiti plegui. El seu últim partit va ser el 21 de gener del 2024: 90 minuts a la Copa de França amb victòria (0-1) al camp del Racing Club de França. 603 dies després ha anunciat el punt final a la seva carrera esportiva.

Si Hansi Flick envia un missatge en què afirma que cal controlar els egos dins del vestidor, cal estar alerta. Ell ho veu millor que la premsa, l'entorn, els directius del Barça, els socis, els aficionats i els usuaris de xarxes socials amb un nom anònim. Ell és allà, al vestidor, cada dia. Nosaltres no. Flick va ser el gran encert de Joan Laporta, l'home clau en girar la situació al club. S'ha guanyat ser escoltat i respectat. Ha demostrat tenir seny i caràcter.

Samuel Umtiti tancarà un 2024 per oblidar. Un dels defensors més ben pagats del Barça l'última dècada i un dels contractes alts més enquistats que va provocar suors fredes a l'antic director de futbol Mateu Alemany viu un nou descens als inferns. Acumula gairebé un any (més de 340 dies) sense jugar a futbol. El motiu? Els problemes cronificats que té al genoll esquerre, els mateixos que li van fer la guitza després de signar una suculenta renovació com a blaugrana el 2018 i que, malgrat un petit parèntesi al Lecce italià el curs 2022-23, han tornat a apartar-lo dels terrenys de joc. Ara, com a futbolista del Lilla, no disputa ni un sol minut des del 21 de gener, en què va jugar els 90 minuts contra el modest Racing Club de France en un partit de Copa. És per això, malgrat que el seu entorn ha declinat fer-ne declaracions a l'ARA, que diverses veus de França apunten que el futbolista s'està plantejant retirar-se a 31 anys.

El Barça es resigna a perdre diners amb els grans contractes heretats de la junta de Josep Maria Bartomeu. El mes de novembre l'ARA es va posar en contacte amb el club per preguntar sobre el futur de Clément Lenglet, un dels cedits que no compta per a Xavi Hernández. Aleshores tenia bona premsa al Tottenham i des d'Anglaterra arribaven rumors que els Spurs el podien comprar. Però ja llavors al Camp Nou tocaven de peus a terra: "Si ens estalviem el sou i cobrem de traspàs l'amortització pendent, ja serà un èxit". Les previsions pessimistes s'han complert i avui el central francès és un dels jugadors que està a la rampa de sortida del Barça.

"Farem tot el possible i més per fitxar Bernardo Silva". La frase la va dir a l'ARA un directiu del Barça fa uns dies, abans fins i tot que el club pogués resoldre la inscripció dels futbolistes que havien arribat aquest estiu. El club, malgrat els ingressos extraordinaris que ha aconseguit amb la venda de part dels drets de televisió i de Barça Studios, encara no ha inscrit Jules Kounde i té emparaulat i pendent de signar Marcos Alonso. Tot i això, des de l'entitat insisteixen en el fitxatge del migcampista. Una operació que es podria resoldre amb relativa facilitat si Frenkie de Jong accedeix a sortir però que, en el cas contrari, suposaria un autèntic trencaclosques per al club.

La presentació de la plantilla del Barça al Trofeu Joan Gamper va encomanar il·lusió en la contundent victòria contra el feble Pumas mexicà. Després d'un final de temporada tan decebedor com apàtic el curs passat, els fitxatges de nivell tornen a apropar el Barça a la grandesa o, si més no, al fet de tornar-se a sentir un club de primer nivell gràcies al que estan transmetent les cares noves que han arribat aquest estiu. Però per poder gaudir de Lewandowski, Raphinha, Kounde i companyia (també dels refixats Dembélé i Sergi Roberto), no n'hi ha prou amb l'activació d'una quarta palanca –la venda del 24,5% de Barça Studios al fons GDA Luma per 100 milions d'euros, segons ha avançat SER Catalunya–, sinó que també cal acabar de fer net amb l'operació sortida, el veritable taló d'Aquil·les al qual els gestors blaugranes, amb el director de futbol Mateu Alemany al capdavant, s'han d'enfrontar en cada finestra de mercat.

Xavi Hernández està a punt de començar la seva primera pretemporada com a entrenador del Barça. D'aquí una setmana i dos dies, el tècnic egarenc i el seu staff es posaran a treballar amb les piles carregades després de les vacances i la il·lusió de retornar l'equip blaugrana al camí dels èxits. Els agradaria tenir a la seva disposició els fitxatges que han demanat perquè la plantilla tingui dues peces competitives per cada posició, però les limitacions econòmiques del club demanen paciència. El límit salarial colla per tot arreu i qualsevol moviment d'entrada (sigui modest o ambiciós) està condicionat a l'activació de les ja cèlebres palanques. Si no hi ha un daltabaix, la primera —la venda d'un percentatge de drets televisius—  es tancarà abans del 30 de juny per evitar un tancament d'exercici amb pèrdues, però en caldran una o dues més per capgirar el patrimoni negatiu de la institució, revertir el fair play excedit i poder operar amb certa normalitat. Aquesta és l'única recepta per tornar a la regla 1/1, que permet la inscripció de noves fitxes sense que abans sigui obligatori fer un espai salarial equivalent al triple o al quàdruple del que es pretén donar d'alta.

Si tens diners, no tens problemes per viure en una ciutat. Si vas curt de diners i veus com els lloguers no deixen de pujar és una història diferent, però un futbolista professional de primer nivell no entra dins d’aquest grup. Els jugadors del Barça, encara menys. Ara que existeix el debat sobre què passa amb Barcelona, sobre si és millor marxar a un poble o cal sortir als carrers per exigir que ens deixin de prendre el pèl amb uns preus que no deixen de pujar, tenim un grup de jugadors que han pres partit: ells es queden a Barcelona. El problema és que el Barça no els vol.

És el Barça del mentrestant. No per culpa de Laporta, sinó de Bartomeu. Gairebé un any després que hi hagués canvi a la presidència, el club segueix gestionant el mentrestant perquè la llosa del passat –sobretot en termes de massa salarial– és tan gegant que no es pot iniciar el nou projecte sense seguir hipotecant el futur. El botó de reset no existeix. Cada operació per intentar fer més competitiu l’equip requereix autèntics malabarismes. La famosa enginyeria fiscal que criticàvem en el passat. Però amb una diferència. La junta anterior va tirar de trilerisme financer per corregir els seus propis errors, mentre que Mateu Alemany i Ferran Reverter ho fan per sobreviure a les pèssimes gestions dels seus antecessors. I, de moment, malgrat els errors, perquè se n’han comès, els dos executius se n’estan sortint. El Barça té millor plantilla que fa un mes. I això que s’arribava a la finestra del mercat d’hivern amb una massa salarial que impedia imaginar qualsevol operació d’aquestes magnituds. A més, l’enginyeria comptable que s’utilitzava cada estiu per maquillar els números responia sobretot a motius econòmics. Ara, en canvi, primen els esportius.

El Barça i Samuel Umtiti han arribat a un acord per a l'ampliació del seu contracte fins al 30 de juny del 2026. El defensa francès redueix una petita part del sou que havia de percebre en l'any i mig que tenia de contracte. Des del club blaugrana s'explica que, amb aquesta operació, ampliant el contracte d'Umtiti, el club no adquireix cap compromís econòmic superior amb el futbolista del que ja tenia fins ara, sinó que es reparteixen en tres anys més (fins al 2026) els pagaments que Umtiti hauria cobrat fins al 2023, quan finalitzava el seu antic contracte. El defensor gal tenia una de les fitxes altes de la plantilla. D'aquesta manera, el Barça ja pot inscriure Ferran Torres. El Barça ha acabat de segellar aquesta operació al cap de setmana, mantenint el màxim silenci mediàtic i confidencialitat abans de fer-ho públic aquest dilluns.

Ferran Torres és el primer dels reforços que Xavi Hernández desitjava i que Joan Laporta va prometre just després de caure contra el Betis al Camp Nou i quedar eliminats de la Champions a Munic. L'acord entre el Barça i el City, així com amb el jugador, és total: l'atacant valencià de 21 anys arribarà a canvi de 55 milions –a pagar de manera fraccionada–, més unes variables que aniran dels 10 als 12 milions. Fins i tot en una compareixença d'aquest mateix dijous Pep Guardiola donava gairebé per segura la marxa de Ferran a Barcelona. El problema, però, segueix sent que avui dia el conjunt blaugrana no podria inscriure el davanter perquè excediria el marge salarial, el denominat fair play financer estipulat per la Lliga.

El 4 de juny del 2018, Josep Maria Bartomeu va sortir a la sala de premsa del Camp Nou al costat de Samuel Umtiti traient pit per haver tancat la seva renovació fins al 2023 amb una clàusula de 500 milions. El central ja tenia problemes al genoll. Tots dos reien amb la boca oberta i Bartomeu va arribar a dir-li, com si fos premonitori, que podia quedar-se quinze anys més al Barça. Umtiti, ràpid com un guepard, li va etzibar: “D’acord, ja parlarem del nou contracte”. Com si no acabés de signar el document que el convertia en un dels jugadors més ben pagats de la plantilla, amb un salari creixent –típic de l’època– i amb el tram econòmicament més exigent justament a partir de quan Bartomeu havia de deixar de ser president. El “ja ho trobarem” per sistema, sense tenir en compte una massa salarial que ja era preocupant. I qui s’ho ha trobat ha estat Joan Laporta, a qui li ha estat impossible desfer-se’n.

Joan Laporta prometia al maig una “renovació profunda” de la primera plantilla del Barça. El flamant president considerava que s’havia “acabat un cicle” i que era el moment de retocar l’equip de dalt a baix. Però les coses no han sortit com ell volia. A hores d'ara, ha marxat Messi, jugador que el president volia que seguís, i no s’ha trobat sortida per a la majoria de futbolistes que s’havien posat a la venda. L'últim, Samuel Umtiti. Després de negociar sense èxit perquè marxés del Camp Nou, el club ha claudicat i ha retirat el central francès de l’aparador. El jugador no estarà apartat, sinó que seguirà en la dinàmica habitual del primer equip i s’haurà de guanyar un lloc si vol tenir minuts. Umtiti s’ha sortit amb la seva.

Quan Samuel Umtiti va renovar el contracte amb el Barça l’estiu del 2018 ja hi havia una mica de mal ambient al club quan es parlava d’ell. Fins llavors, la seva operació era tot un exemple de com cal actuar al mercat de fitxatges. Trobar un futbolista de primer nivell sense haver de pagar un traspàs esbojarrat. Encertar-la amb algú que ja ha demostrat tenir talent en un club com el Lió, on durant dos anys va esdevenir un dels millors defenses del món. Aquell 2018, la parella Umtiti-Piqué semblava destinada a fer història. I el Mundial que va jugar el francès a Rússia, amb gols clau i el títol de campió del món sota el braç, no van fer sinó reforçar la idea que el Barça havia fet bé renovant-lo just abans del torneig, el juny del 2018.

Antoine Griezmann és un dels jugadors que està a la rampa de sortida, aquest estiu, al Barça. El davanter francès no ha acabat d'encaixar a l'equip i a més té una de les fitxes més altes del vestidor. Per això el club blaugrana es planteja des de fa setmanes l'opció de vendre'l. Això sí, no a qualsevol preu. Ho van deixar ben clar el president Joan Laporta i el director esportiu, Mateu Alemany, durant la presentació de Memphis Depay.

Entre la multitud de carpetes obertes en l'apartat de sortides, la de Samuel Umtiti és una de les que més maldecaps està donant al Barça. El cas del central francès és ben complicat de resoldre. Fa només tres anys el jugador tocava la glòria al Mundial de Rússia, però a partir d'aquell moment la seva carrera va iniciar un declivi constant per culpa d'uns problemes persistents al genoll esquerre. En les últimes tres temporades com a blaugrana, Umtiti, que té contracte fins al 2023 a raó d'11 milions anuals, només ha participat en 15 partits (1.268 minuts), 18 (1.316) i 16 (827) respectivament. A les ordres de Koeman ha patit retrats de davanters veterans com Roberto Soldado o de companys de posició com Jules Koundé, ara central francès de moda.

Arriba l'hora de la veritat per al Barça de Ronald Koeman. Aquest dimecres contra el Sevilla (21 h, DAZN) i la setmana vinent contra el PSG, l'equip blaugrana mesurarà on té posat el llistó. Degut a les circumstàncies –és un any de canvis i s'han lesionat peces importants–, el tècnic neerlandès ha qualificat amb un "10" la trajectòria de l'equip fins ara. El Barça té moltes coses a millorar, però el gener ha sigut un mes de recuperar bones sensacions, amb remuntades plenes de fe i amb versions millorades de futbolistes com Griezmann, De Jong i Trincão.

El 10, present. Hores després que un diari exhibís el seu contracte amb llum i taquígrafs, per encàrrec de no se sap qui, Messi es va calçar les botes i es va posar el braçal de capità per guanyar l'Athletic Club i intentar animar la tristor que amara el Barça a base de desgovern, crisi transversal, retrets i, últimament, filtracions. Un cop més, malgrat que l'assenyalin com a principal responsable dels mals que arrossega el club, va donar la cara per tirar endavant un partit gos contra un rival desagradable. D'aquí el significat del seu gol 650 com a blaugrana, el que va servir per desfer la igualada inicial gràcies a una falta meravellosament executada. Un missatge implícit en forma de rosca perfecta per superar tots els esculls possibles.

El partit del Barça al Martínez Valero segurament no passarà a la història com un dels enfrontaments més atractius de tots els temps. Però per al culer que encara vol il·lusionar-se amb el seu equip, probablement va ser un petit raig d’esperança pel que fa a Samuel Umtiti. Un atac de nostàlgia provocat per una versió del francès que, per moments, va recordar la del seu primer any al Barça. Amb una sortida de pilota notable, el central va registrar un 97% (106 de 109) d’efectivitat en la passada en el duel contra l’Elx.