"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

En una entrevista d’ahir a La Vanguardia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que Pedro Sánchez està endarrerint l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont. No és nou. Ja abans Feijóo havia dit que Sánchez ha enganyat Carles Puigdemont amb la llei d’amnistia.

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es van reunir fa pocs dies a Bèlgica. Així ho ha explicat el líder d'Esquerra aquest dimecres en una entrevista a la Cadena SER. Junqueras va ser a principis del mes de febrer al Parlament Europeu, però en aquell moment no va transcendir que els dos dirigents es trobessin. Ara bé, Junqueras ha revelat aquest dimarts que va ser durant aquella estada que es va reunir amb el líder de Junts. "Sí, ens vam reunir", ha afirmat en l'entrevista. L'anterior trobada que havien mantingut els dos dirigents va ser fa un any a Waterloo.

El vent ha paralitzat bona part de l’activitat del país. 

Junts pretenia en la seva gènesi deixar en segon pla el gen convergent. Amb el PDeCAT com a hereu directe de Convergència i el punt àlgid del Procés, Carles Puigdemont va idear un partit que s'assimilés més a un mecanisme per aglutinar independentistes que no pas a una estructura ideològica per plantar cara en l'eix esquerra-dreta. Però aquell objectiu fundacional de la candidatura del 2017 ha anat mutant amb el pas dels anys. No només per la desaparició del PDeCAT ni per la normalització política de la figura de Jordi Pujol, que des del 2014 havia quedat repudiat públicament per gran part de la societat catalana. El gen convergent s’ha revitalitzat dins les files juntaires, penetrant també en la direcció del partit, tot i que amb certs límits. Fins i tot s'han començat a organitzar trobades discretes per incidir en el canvi de rumb que, de fet, ja va començar especialment a partir del congrés del partit del 2024.

Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

Dimarts els vaig dir que l’Estat ha de compensar els perjudicis que Renfe i Adif, com a braços no-executors del ministeri de Transports, estaven causant a l'economia catalana. Dèiem que les obres de Rodalies no són ràpides, d’acord, però les compensacions econòmiques extraordinàries sí que podien ser ràpides. Doncs bé, avui és notícia que el Govern reclamarà a l’Estat que pagui la factura del caos ferroviari. Quina factura? Doncs algunes partides són molt clares: la gratuïtat del servei de Rodalies decretada fins a final de mes, o el cost de l’aixecament de les barreres dels peatges de la C-32, o el cost de la contractació d’informadors a les estacions o d’autobusos i conductors de les línies de Rodalies que ara han d’anar en bus. 

El Tribunal Constitucional evita anticipar una decisió sobre l'amnistia a Carles Puigdemont i, mentre estudia el fons de la qüestió, es nega a aixecar l'ordre de detenció que impedeix a l'expresident de la Generalitat tornar en llibertat a Catalunya. El TC ha rebutjat aquest dimarts les mesures cautelars que tant Puigdemont com Toni Comín i Lluís Puig van sol·licitar en el marc dels recursos d'empara que van presentar contra la negativa del Suprem a aplicar-los la norma de l'oblit penal. El Constitucional considera que acollir la seva petició produiria un "menyscapte de l'interès general", donat que avui encara hi ha un "procés penal obert" sobre "delictes greus".

Poques hores després que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, expliqués la proposta del nou finançament autonòmic, Junts va reafirmar-se en el que havia anat dient els últims mesos: que s'oposa al model pactat amb Esquerra perquè no és un concert econòmic per a Catalunya. Sense el suport, com a mínim, dels juntaires, el que han acordat socialistes i republicans quedarà en paper mullat quan arribi al Congrés, on també toparà amb l'oposició segura del PP i de Vox. Per això, des del carrer Ferraz de Madrid i des del carrer Calàbria de Barcelona s'ha iniciat una doble operació per fer canviar d'opinió els dirigents de Junts: d'una banda, se'ls pressiona ("Quan arribi el moment hauran de decidir si els recursos van a parar a les butxaques dels catalans o si se'ls queda el ministeri d'Hisenda", deia Oriol Junqueras); i, de l'altra, se'ls intenta seduir. El mateix president d'ERC ha explicat aquest dilluns que ja ha contactat amb el líder juntaire, Carles Puigdemont, per desplaçar-se a Waterloo tan aviat com sigui possible. Des de la Moncloa el president espanyol, Pedro Sánchez, també s'ha compromès a "suar la samarreta" per fer canviar Junts d'idea. "Faig una crida perquè pensin en els ciutadans", ha afegit. És un missatge calcat al que va traslladar el president de la Generalitat, Salvador Illa, i que van repetir els republicans i els comuns després de reunir-se amb el cap de l'executiu català divendres al Palau de la Generalitat.

Les enquestes publicades no són favorables a Junts per Catalunya. La darrera del CEO situava els de Carles Puigdemont com a tercera força al Parlament gairebé empatant amb Aliança Catalana (ara són el primer partit de l’oposició), mentre que a Barcelona els auguris del baròmetre municipal són encara pitjors.

En la primera copa de Nadal que Pedro Sánchez va protagonitzar a la Moncloa després de les eleccions del 2023 planava una possible reunió en les converses informals: la del president espanyol amb l’expresident Carles Puigdemont. De fet, aquest va ser el titular de la litúrgia, juntament amb la possibilitat també que es produís la trobada amb Oriol Junqueras. Dos anys després d’aquell primer input per a la “normalització política”, només se n’ha produït una, de reunió: la del líder d’Esquerra aquest dijous.

Primer van ser els indults, després l'amnistia i els acords de governabilitat amb l'independentisme i ara arriba la tercera pota de la normalització política a l'Estat: Pedro Sánchez obre les portes de la Moncloa als líders del Procés. El primer a travessar-les serà, dijous que ve, el president d'ERC, Oriol Junqueras, en una imatge simbòlica que servirà, a més, per certificar la restitució del líder republicà com un interlocutor de primer ordre per al govern espanyol. Junqueras, vicepresident del govern de l'1-O i pres polític durant gairebé quatre anys, mesurarà l'impacte d'una trobada com aquesta en l'esfera mediàtica madrilenya.

La Fiscalia ha demanat a la jutgessa que va autoritzar el desallotjament de l'antic Institut B9 de Badalona que demani explicacions a l'Ajuntament que lidera el popular Xavier García Albiol sobre quines mesures ha pres per protegir les persones vulnerables que han sigut desallotjades. El ministeri públic ha demanat saber "amb caràcter d'urgència" quines incidències hi va haver durant el desallotjament i què ha fet el consistori per protegir els fins fa una setmana ocupants del recinte. Fins fa unes setmanes, hi vivien unes 400 persones i prop d'un centenar han passat l'última setmana al ras.

Una de les grans relliscades d’Alberto Núñez Feijóo des que és líder del PP va arribar durant les eleccions gallegues de l’any passat: a la seva terra, relaxat, en una trobada informal amb periodistes va verbalitzar les condicions per indultar Carles Puigdemont. Pocs dies després se’n va desdir: “No accepto els indults ni els acceptaré”.

La legislatura espanyola no ha tingut ni un dia tranquil. Pedro Sánchez ha hagut de mantenir els equilibris dels socis de legislatura sabent que, més que una majoria en positiu que li permetés governar, sempre ha sigut una majoria per evitar una alternativa de dretes. 

Dimarts mateix, només minuts després que Pedro Sánchez sortís a admetre que no havia complert els acords amb Junts, contradient-se, per tant, a ell mateix i donant la raó a Junts, els vaig dir que el missatge implícit de les paraules del president espanyol a Junts era que, ara que podia faltar tan poc perquè tornés Carles Puigdemont, no trenquessin. Que, ara que el compromís del PSOE amb l’amnistia és més a prop de fer-se visible, Junts tenia raons per no engegar-ho tot a rodar.

Avui ha arribat la resposta que tothom esperava de Junts a Pedro Sánchez, per boca de Miriam Nogueras. Ahir vam definir les entrevistes matinals de Pedro Sánchez com les d’un president “a la desesperada”. A les nostres pàgines, David Miró escriu avui “autohumiliació”. Certament, no fa ni un mes que Miriam Nogueras li va dir a Pedro Sánchez, al Congrés, que era un “cínic i un hipòcrita”, i en canvi ahir Sánchez va sortir a empassar-se l’orgull i va reconèixer que havien estat els socialistes els que havien incomplert el que havien pactat amb Junts. És normal, l'hi va la legislatura. 

Durant el debat d’investidura del novembre de 2023, a Pedro Sánchez li van comunicar que Junts estava molest perquè en el seu discurs havia fet servir expressions com “retrobament” o “reconciliació” referint-se a la situació catalana. Quan va tornar a pujar a la tribuna, Sánchez, amb una habilitat sorprenent, va passar a parlar de “conflicte polític” i d’”oportunitat històrica”, més en consonància amb l’Acord de Brussel·les, fins que Santos Cerdán va rebre al seu mòbil la confirmació que els vots de Junts no perillaven.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet un pas aquest dimarts per intentar salvar una legislatura que trontolla perillosament tot just després de superar l'equador. En unes declaracions sense precedents, Sánchez ha admès els "incompliments i retards" del seu acord amb Junts i ha promès posar fil a l'agulla per redreçar la situació. No és habitual que un polític faci autocrítica de forma oberta, i més quan fins ara el PSOE havia negat aquests incompliments i es limitava a afirmar que treballava per complir els acords. Sánchez, però, s'ha adonat que necessita redreçar la relació amb Junts si vol esgotar la legislatura. No tant per aprovar uns pressupostos que ni hi són ni se'ls espera com per poder aprovar algunes lleis que li permetin mantenir el discurs actual que la legislatura avança malgrat un context extremadament difícil.

Continuen passant coses que no havien passat mai. És tanta la necessitat que Pedro Sánchez té dels vots de Junts que el president del govern espanyol ha demanat que l’entrevistin dos mitjans catalans, a les 8.30 h al programa de Jordi Basté a RAC1 i a les 9 al programa de Gemma Nierga a TVE. Tot i que l’entrevista de TVE s’ha emès simultàniament tot Espanya, Sánchez ha començat amb aquestes paraules: “Vull que els teleespectadors a Catalunya siguin molt conscients…”