De vegades els polítics es relaxen i diuen el que pensen de veritat i no el que l'estratègia partidista els obliga a repetir. Això és el que sembla que li va passar a Alberto Núñez Feijóo divendres durant un dinar amb periodistes. Allà va deixar caure tres bombes atòmiques que han commocionat el partit: que estaria disposat a concedir un indult a Carles Puigdemont si es donessin certes condicions (penediment, renuncia a la via unilateral, etc.), que va estudiar durant 24 hores la possibilitat d'oferir una amnistia als encausats pel Procés durant els contactes que el PP va mantenir amb Junts per a la investidura, i que considera que el jutge Manuel García-Castellón ho tindrà molt difícil per demostrar l'acusació de terrorisme en el Procés (quan ell mateix ha afirmat públicament que a Catalunya hi va haver terrorisme). Tot plegat, tres torpedes que contradiuen la línia que han mantingut el PP i el mateix Feijóo des del 23-J, i que han sumit el partit en una barreja d'estupefacció i malestar.

Miquel Iceta va deixar caure que, arribat el moment, l'indult podia ser una sortida als líders del Procés que havien de ser jutjats al Tribunal Suprem. Era el 13 de desembre del 2017, durant la campanya electoral a Catalunya, i faltava encara més d’un any per al judici i gairebé dos per a la condemna per sedició. Ara és una incògnita si l’expresident Carles Puigdemont tornarà o no a Espanya, però el ministre de Cultura i Esports i dirigent del PSC ja s’ha manifestat favorablement a concedir-li la mesura de gràcia si opta per seguir el mateix camí que els seus excompanys de Govern. Ho ha fet aquest matí en una entrevista a RAC1, com l’altra vegada: “Jo crec que hauria de decidir tornar i sotmetre's a la justícia. Després, entre tots ser capaços de trobar solucions felices, com l’hem trobat amb l’indult als ja condemnats pel Suprem”.

Dijous es complirà un any des que a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras va arribar la resolució del Tribunal Suprem amb els indults parcials dels nou presos polítics. Es posava fi a més de mil dies de presó i, a més, semblava col·locar-se la primera pedra d'un nou cicle en les relacions Catalunya-Espanya que permetia pensar amb més o menys optimisme en nous avenços futurs en l'agenda antirepressiva. El balanç des de llavors, però, ha desmentit aquesta expectativa. I no només això, sinó que en l'horitzó sobrevola l'amenaça d'un retrocés.

La concessió dels indults als presos polítics el passat 23 de juny va obrir una escletxa a la possibilitat de treure la política catalana dels tribunals, però la triple dreta està decidida a no donar treva i mantenir la judicialització. Ho han demostrat aquest mateix dimecres, ja que la resposta de Vox, Ciutadans i el PP a la compareixença que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet al Parlament per parlar precisament de la desjudicialització ha estat anunciar accions legals contra la decisió del Govern de crear un fons per assegurar els ex alts càrrecs afectats per les fiances milionàries que els imposa el Tribunal de Comptes per la despesa en acció exterior.

Per primera vegada en un any i mig, la reunió del comitè federal del PSOE s'ha celebrat aquest dissabte de manera presencial a Madrid. I ha estat en el marc d'aquesta trobada que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a defensar haver indultat els presos polítics. Ho ha fet traient pit per la decisió "valenta" d'haver fet "el primer pas" per superar el conflicte, i ha advertit que "la independència és del segle passat". Ningú, assegura, "té dret a obligar milions de catalans a escollir entre dues identitats perfectament compatibles". "Vivim junts, convivim junts i, per tant, decidim junts", ha reivindicat.

Els nou presos polítics van ser indultats fa tot just una setmana, i des de llavors la seva agenda ha tret fum. Aquest dimecres s'ha produït la primera trobada de part dels dirigents independentistes ja alliberats amb l'exili. El president d'ERC, Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa s'han retrobat a Suïssa amb la secretària general del partit, Marta Rovira. "És un dia especial, molt emotiu i emocionant, perquè fa quatre anys que no ens podíem abraçar i estar plegats per la repressió", ha assegurat Rovira en declaracions recollides per l'ACN. En una breu atenció als mitjans, Junqueras ha insistit en reivindicar l'amnistia i el dret a l'autodeterminació: "Li devem a la gent lluitar per acabar amb la repressió contra tothom i fer un referèndum".

Després de més de mil dies a la presó, el Govern de la Generalitat ha rebut amb tota la transcendència institucional els nou líders independentistes indultats dimarts passat per part del govern espanyol. Quan passaven pocs minuts de les quatre de la tarda, els exconsellers del Govern, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han arribat junts a la plaça Sant Jaume per escenificar el seu retorn a la vida pública després de més de tres anys de privació de llibertat.

Voldria fer uns comentaris sobre el debat que s’ha desfermat per l'article d’opinió d’Oriol Junqueras, que després va donar origen a diversos comentaris d’altres polítics i que ha motivat una nova reflexió del mateix Junqueras, enfocant-ho amb altres paraules. Va parlar d’un nou paradigma i d’una nova etapa. La primera qüestió és reflexiva, i la segona, d’actuació política. Parlava d’errors i encerts, fortaleses i febleses, d’actuacions que no van ser ben enteses, i per la qual cosa molta gent es va veure exclosa. Penso que té molt de mèrit conèixer i dir en públic aquestes coses, ser honestos i modestos. Dir que les estratègies s’han d’adaptar a les circumstàncies per ser guanyadores, per a mi vol dir que el futur s’ha d’encarar per altres camins. El fet que més del 85% de la població catalana, amb tres enquestes diferents, refusi avui dia la via unilateral, ja vol dir molt. Tots plegats hem hagut de reflexionar en el darrers tres anys, amb variacions inevitables, i cal fer-ho per prendre les millors decisions de cara al futur. El dia 16 d’aquest mes, Junqueras va posar l’accent en la multilateralitat, dient també que la comunitat internacional aconsella que Catalunya no s’aixequi mai de la taula de diàleg. La multilateralitat, i això és una afirmació meva a partir del que diu el diccionari, és el contrari de la unilateralitat, i les experiències dels fracassos de les vies unilaterals a tot el món aconsellen ser prudents i encetar noves vies, encara que siguin més lentes del que molta gent voldria. Aquestes vies poden permetre guanyar adeptes i reconeixement internacional, i si es fan bones polítiques en el dia a dia. Primer vindrà l'etapa bilateral i, si això avança, després vindrà la multilateral.

Després de l'indult als nou presos polítics, queden encara desenes d'encausats per l'1 d'Octubre, entre els quals, els exiliats. Ara mateix es troben a l'estranger arran de causes judicials obertes l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, a més de les exdiputades Marta Rovira –també secretària general d'Esquerra– i Anna Gabriel, de la CUP.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir la concessió dels indults per "obrir pas a la política". No obstant això, el PP, Ciutadans i Vox insisteixen en la via judicial per fer front al moviment independentista. La triple dreta ha anunciat que recorrerà la concessió de la mesura de gràcia, encara que la doctrina del Tribunal Suprem estableix que només els perjudicats directament pel delicte comès poden presentar un recurs contra l'indult. En un intent d'esquivar aquest requisit i ser acceptat com a part, el líder del PP, Pablo Casado, ha anunciat aquest dimarts que sol·licitarà la "legitimació" al tribunal com a "part afectada", un element que justifica brandant un informe de la Guàrdia Civil que diu que alguns membres dels CDR investigats a l'Audiència Nacional van fer cerques i buscar informació sobre personalitats unionistes, entre les quals ell mateix.

L'aprovació dels indults per part del consell de ministres aquest dimarts ha començat a fer córrer el rellotge per excarcerar els presos polítics. Els nou líders independentistes està previst que surtin de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses aquest dimecres al matí. L'efecte de la mesura de gràcia del govern espanyol, doncs, encara es pot demorar 24 hores, ja que abans hi ha un estricte procés que s'ha de seguir al peu de la lletra: primer, caldrà que el rei signi els indults -cosa que en principi ha fet aquesta mateixa tarda-, després que la decisió es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) -previsiblement al d'aquest dimecres a les 7.30 h- i finalment que el Tribunal Suprem ordeni l'excarceració dels presos i el jutjat de vigilància penitenciària notifiqui la resolució als centres penitenciaris on compleixen condemna.

Més de mil dies després, el recompte de nits a la presó dels líders de l'1-O arriba al seu final. El consell de ministres aprovarà aquest dimarts els indults als presos polítics, que aviat podran sortir en llibertat. El president espanyol, Pedro Sánchez, ho ha anunciat aquest dilluns en un acte al Liceu de Barcelona al qual no ha assistit cap membre del Govern, i en què ha presentat la mesura de gràcia com una via per "obrir pas a la reconciliació". "El govern d'Espanya ha decidit afrontar el problema, buscar la concòrdia, per això proposaré els indults al consell de ministres", ha dit davant d'un auditori de 300 persones, entre representants polítics i empresarials i d'organitzacions. Sánchez ha cridat a "arrencar el camí" per "recuperar la convivència", però ho ha fet sense desgranar cap proposta concreta per a Catalunya més enllà dels indults i remarcant que "fora del pacte constitucional no hi ha espai per a la política".

La Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix tots els bisbes catalans, advoca pel "diàleg" i les "mesures de gràcia" davant el context social i polític a Catalunya. En un comunicat recollit per Europa Press, l'òrgan considera que "l'assoliment d'un ordre social recte que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l'aplicació de la llei". És per això que "cal proposar el diàleg sempre com a via efectiva que doni resposta a l'esperança de resoldre les divisions", assenyalen en l'escrit: "Si s'admet que dialogar sempre significa renunciar a les pròpies exigències per trobar-se en el camí amb les renúncies de l'altre, hi haurà avanços". En ple debat sobre els indults, la comunitat religiosa també s'inclina , doncs, per alliberar els presos polítics.

L’indult com a part del dret de gràcia no ha estat mai una figura jurídica que hagi tingut especial atenció per part de la doctrina. Tanmateix, en aquests últims temps dia sí, dia també, apareix als mitjans de comunicació tant escrits com audiovisuals o digitals.

Després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders independentistes, moltes veus van dir que l’única solució vindria d’“Europa”, concretament del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquell moment es donava per descomptat que el Tribunal Constitucional confirmaria la sentència del Tribunal Suprem, perquè sempre havia confirmat unànimement totes les resolucions relacionades de manera directa o indirecta amb aquest cas, malgrat que algunes eren profundament discutibles, particularment les que van confirmar les presons provisionals dels polítics, o la que el juliol del 2019 va afirmar una inviolabilitat del rei extraordinàriament expansiva, anul·lant la reprovació que li va fer el Parlament de Catalunya.