L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) mou fitxa per desvincular-se del catedràtic i fundador del polèmic grup de recerca CREA, Ramon Flecha, denunciat per assetjament sexual i de poder. El consell permanent de l'entitat ha proposat al ple la destitució de la junta directiva de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), "dominada des de 2017 per membres del grup CREA", i retirar a Flecha el Premi Catalunya de Sociologia 2019, segons ha informat la institució en un comunicat.

El sector musical està remogut. Desenes d'alumnes han sortit al carrer per demanar que s'acabi la impunitat en relació amb l'abús de poder que exerceixen alguns docents. Ha estat el torn d'un professor de guitarra apartat del Conservatori del Liceu després de la denúncia per tocaments d'una alumna, un cas que va avançar El Periódico. Durant els últims anys, el món de la cultura ha viscut un canvi a l'hora d'establir les relacions entre alumnes i professors, especialment després que esclatés el cas de l'Institut del Teatre. Ara és el cas de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Quan l'ARA va fer públic el reportatge sobre l'Institut del Teatre, la directora, Núria Sempere, va escriure a prop de 2.500 titulats del centre per saber si havien viscut situacions similars. "En aquell moment 11 persones ens van escriure i ens van relatar el que havien patit. Situacions d'abús de poder i situacions que es podrien qualificar d'assetjament. Qui et digui que no n'hi ha casos, menteix", explica Sempere des de París.

En els darrers dies a la denúncia formal de l'actriu Elisa Mouliaá contra Íñigo Errejón i de l'exconcursant de Gran Hermano Aída Nízar per presumpte assetjament sexual s'hi han anat sumant diverses denúncies anònimes a les xarxes socials d'altres dones que asseguren haver viscut situacions similars amb el fins fa pocs dies portaveu de Sumar al Congrés. Davant d'aquestes acusacions públiques, que Errejón va admetre parcialment al dimitir, l'ARA parla amb quatre juristes per conèixer quines poden ser les implicacions d'aquestes denúncies anònimes.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va actuar correctament suspenent de sou i feina durant 14 mesos el professor de filologia espanyola Ángel Gallego per una falta molt greu de prevalença de la condició d'empleat públic i dues faltes greus d'abús d'autoritat. El jutjat del contenciós administratiu número 15 de Barcelona ha avalat la sanció al docent que va imposar el març del 2023 la universitat i ha desestimat el recurs que va presentar Gallego, que ara té 15 dies per acudir a una instància superior. El cas, que va avançar l'ARA, va destapar-se després que una alumna de doctorat denunciés el professor per assetjament sexual i set persones més ho fessin per assetjament laboral i abús de poder.

Llegeixo a l’ARA que una periodista espanyola acaba de denunciar per violació l’actor Gérard Depardieu, trenta anys després dels fets, i entenc que arran del degoteig de denúncies que ara va acumulant, i que no són poques. Va passar l’any 1995, quan ella tenia 23 anys, i va anar a entrevistar-lo amb motiu de l’estrena d’una pel·lícula. Diu que li va fer petons i tocaments als pits i que li va ficar els dits a l’entrecuix. Diu l’ARA: “Aquells fets no només van quedar anotats en el diari personal que ha recuperat, sinó que a l'arribar del viatge a París en va parlar amb la seva mare i amb Javier Angulo, que en aquella època era el director de la revista Cinemanía. Llavors ningú va atrevir-se a fer públic els fets ocorreguts i tampoc a denunciar-los”.

El que ens sembla llunyà sovint és també al nostre costat sense ser-ne conscients. L’autoritarisme està creixent al món, i és prou evident per a tothom, però també augmenta a les organitzacions del nostre entorn, i sovint no ens n'adonem. Amb models autoritaris, globals o locals, no podem esperar democràcia, i sense democràcia no hi haurà benestar ni igualtat.

El titular del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona ha tancat la investigació al periodista Saül Gordillo, acusat d'una presumpta agressió sexual a una redactora que treballava al digital Principal, del qual ell era director. El magistrat veu "indicis clars" que sustenten "sobradament" la versió de la víctima i, per això, deixa a un pas del judici a l’exdirector de Catalunya Ràdio. Gordillo també té una segona denúncia per agressió sexual d’una altra treballadora, per uns fets que van passar la mateixa nit, l’1 de desembre del 2022, després del sopar d’empresa.

No és tolerable que un estudiant de doctorat imparteixi totes les classes que té assignades el seu director de tesi. Ni tampoc que li toqui corregir els exàmens de l’assignatura. Ni que el mateix professor signi també els articles del doctorand sense haver escrit ni una línia. Tampoc que el director de tesi li demani cuidar els seus fills una tarda. Són situacions que s’han donat recentment a la universitat catalana i que la Universitat Pompeu Fabra pretén corregir: es busca un canvi de cultura de tots els seus membres per combatre l’abús de poder.

Els va lligar amb brides a una taula. Amb el tors nu, tapats amb una tovallola petita i només calçotets. Duien un antifaç i no veien res. Només sentien les pessigolles que ell els feia per tot el cos. J.G. era president d’un club de futbol, el Valldoreix, i guia espiritual dels nois. Els havia conegut en clubs juvenils de l’Opus Dei, a Barcelona i Sant Cugat, i s’havia apropat a ells per ajudar-los, ja que travessaven moments difícils.

"En més de 20 anys a l’empresa mai havia vist un clima de treball així". Fins a set treballadores –sis al mateix temps– de la Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra van arribar a estar de baixa a finals del 2022 i principis del 2023. El motiu: el clima laboral dels últims mesos al centre, coincidint amb els canvis impulsats pel nou subdirector general d’estratègia i desenvolupament de negoci, C.P., un nou càrrec que s'havia incorporat de manera oficial el setembre del 2022 i que va acabar acomiadat per "una falta molt greu" el febrer del 2023. En pocs mesos hi va haver dimissions, acomiadaments, baixes per estrès, atacs d’ansietat i una denúncia per assetjament laboral que van signar set treballadores. Una part important de la plantilla, però, considera que tot arrenca abans i que els canvis que volia impulsar el nou subdirector van ser només "la cirereta del pastís".

"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

La comissió d'organització de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) s'ha reunit aquest dilluns i ha decidit el cessament del professor de filologia espanyola Ángel Gallego com a coordinador de les proves de llengua i literatura espanyoles. La mesura arriba després que el departament d'Universitats comprovés que Gallego utilitzava el seu càrrec de coordinador de les PAU en llengua castellana i literatura per acostar-se a estudiants molt joves. Des que es va fer públic el cas han aparegut nous testimonis que expliquen com el professor utilitzava les xarxes socials per entrar en contacte amb estudiants de batxillerat. Una de les noies ha explicat a l'ARA que Gallego feia videotrucades privades amb estudiants per parlar de qüestions relacionades amb l'examen de castellà, però que sovint hi introduïa comentaris sexuals. "Em va preguntar si havia estat amb nois més grans i quin era l'home més gran que em follaria", explica la noia, que aleshores tenia 17 anys.

El 2017 va començar una relació amb una estudiant de doctorat de primer any. El 2020, amb una estudiant de grau a qui donava classes. El professor de filologia espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ángel Gallego (1978) ha estat suspès de sou i feina durant un any i dos mesos per una falta molt greu de prevalença de la condició d’empleat públic i per dues faltes greus d’abús d’autoritat. Una resolució que arriba després que una alumna de doctorat el denunciés per assetjament sexual i set més per assetjament laboral i abús de poder. Altres estudiants de grau amb les quals ha parlat l’ARA no han denunciat el docent, però la UAB té constància dels fets que s’han donat a la Facultat de Filosofia i Lletres al llarg dels últims anys. També el departament d'Universitats ha pogut comprovar que Gallego utilitzava el seu càrrec de coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU) en llengua castellana i literatura per acostar-se a les seves potencials víctimes. De fet, ara manté una relació amb una noia que va conèixer el 2022, quan aquesta estudiant de batxillerat preparava les PAU que ell coordinava. Dilluns s'ha convocat una reunió de la comissió que el va nomenar per abordar la seva substitució.

Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) és una escriptora valenta que en algunes de les seves obres ha explicat part de la seva realitat més íntima, com l'anorèxia a Els dies sense fam (2005; Edicions 62) o la reconstrucció de la vida de la seva mare després de trobar-la morta al seu apartament a Res no s'oposa a la nit (2011; Edicions 62). L'autora, a qui li agrada molt observar, ha escrit sobre crisis personals i professionals a Les hores soterrades (2009) i sobre els sensellar a No i jo (2007), també publicades per Edicions 62.

“De vegades costa d'explicar per a què serveix el periodisme, però avui no costa gens: el periodisme serveix per això”, va dir la directora de l'ARA, Esther Vera, per obrir l'estrena a Barcelona del documental d'Isabel Coixet El sostre groc, que ahir dimarts es va projectar als Cinemes Comèdia amb la presència de les seves protagonistes, set exalumnes de l'Aula de Teatre de Lleida que van patir-hi abusos, i també dels periodistes de l'ARA que van donar veu a les víctimes per denunciar els fets, Albert Llimós i Núria Juanico. I el fet d'estar totes juntes i envoltades d'amics, família i companys d'un viatge molt dur va amarar d'emoció i aplaudiments espontanis la projecció de la pel·lícula i el col·loqui posterior, on es respirava satisfacció. “El procés del documental ha sigut molt sanador, vist en perspectiva és bonic”, explicava Aida Flix, intentant resumir els sentiments que l'embargaven. “A veure, no és agradable haver de ser aquí –matisava Goretti Narcís–. Però és emocionant veure tot el camí que hem fet des que fa quatre anys vam denunciar fins ara”.

El departament d’Interior de la Generalitat ha posat en coneixement de la Fiscalia els casos d’assetjament relatats per treballadores del 112, revelats per l’ARA. Segons ha pogut saber aquest diari, l’escrit, que parla d’"assetjament laboral i sexual", es va presentar aquest dijous al migdia. Ara el ministeri públic podria iniciar una investigació d’ofici sobre el cas.

“Intentava fer-me tocaments en una part de la sala on segons ell no hi havia càmeres i ningú ho veuria". "Em deia que anés al lavabo a fer-me fotos i que les hi enviés". Una teleoperadora del 112, el servei d'atenció a trucades d'urgència de la Generalitat, relata així els comportaments del seu coordinador i superior directe. "Aquestes exigències em creaven ansietat i em feien pensar que jo estava obligada a comportar-me d'una certa manera perquè ell era el meu superior i el meu lloc de treball perillava", explica. Altres treballadores de Serveo (abans coneguda com Ferrovial Servicios), que és l'empresa que gestiona el 112, també descriuen situacions d'assetjament per part del mateix coordinador, B.P.E., al centre de la Zona Franca, segons consta en un document al qual ha tingut accés l'ARA.

"Disfruta, guapíssima... ¿No em dius res més?", "Ànims, guapa... ¿tot controlat?", "Sexiiiisss" o "Ampolla... conté una paraula dins". Són els comentaris que hauria enviat un professor de medicina de la Universitat de Girona (UdG) a les seves alumnes, segons denuncia l'assemblea feminista d'aquesta facultat, que s'anomena Les Metzines. El col·lectiu ha fet públic al seu compte d'Instagram els missatges que hauria enviat aquest docent, en resposta a les stories que penjaven estudiants en aquesta mateixa xarxa social. Fonts de la Universitat sostenen que "es tracta de denúncies anònimes que no fan possible cap actuació", ja que el protocol només es pot activar quan hi ha almenys una persona denunciant.

"El Col·legi de Teatre de Barcelona no va ser un centre segur on existís un treball previ de prevenció de violències masclistes, fet que incomplia el marc normatiu vigent". És la conclusió a la qual arriba el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, en la resolució emesa aquest dilluns arran d'una actuació d'ofici oberta després que l'ARA destapés la denúncia de 13 alumnes sobre les pràctiques abusives de vuit docents, especialment el cas dels abusos comesos per l'actor i director T.S., professor d'aquesta escola situada al Poble Espanyol de Barcelona. Després de reclamar informació al mateix centre i al Consorci d'Educació de Barcelona, la sindicatura conclou que aquest últim organisme ha tingut una actuació "insuficient" per garantir el "dret a la integritat i la dignitat personal de l'alumnat".

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha sigut molt contundent a l'hora de valorar els assetjaments sexuals i abusos de poder a l'Institut del Teatre (IT) que va destapar l'ARA al febrer: "És evident que s’han produït situacions d’abús de poder, assetjament sexual i fins i tot abús sexual”. De fet, ha explicat que l'Institut del Teatre ha de "promoure una investigació exhaustiva" perquè els fets són "més amplis del que s’ha presentat fins ara" i ha recomanat que el centre investigui els casos dels exalumnes que van presentar denúncies i que el protocol actual no permet investigar. "Caldria donar-hi un abast més ampli, incloure-hi l'alumnat anterior i les responsabilitats atribuïbles als professionals", ha conclòs Ribó, que considera que hi ha hagut "mancances" del centre a l'hora de "protegir" els alumnes.