A l'octubre el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va signar el procediment d'acord amb la llei de memòria democràtica per extingir la Fundación Francisco Franco. No és l’única que pot tenir els dies comptats. Aquest dimarts, durant el consell de ministres, Urtasun ha anunciat que iniciarà les actuacions prèvies del procediment d’extinció de la Fundación José Antonio Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar, la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer i la Fundación Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano. Totes són fundacions contràries a la democràcia i que enalteixen la dictadura.

En plena commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco, hi ha nostàlgics que el segueixen reivindicant. En Joan Marc Alonso és un d'ells. I no se n'amaga. Al balcó del seu pis del barri del Guinardó de Barcelona hi té penjada la bandera franquista i una altra d'Espanya amb el lema Viva Cristo Rey. "Soc català i espanyolista", assenyala en conversa amb l'ARA. "Vaig néixer el 1965 i només he viscut dotze anys de franquisme, però soc afí al franquisme perquè Franco va fer coses molt bones i m'agradaria tornar a aquella època". Tot i admetre la "purga" que va portar a terme el dictador –que no comparteix perquè és contrari a la violència–, Alonso fa ús d'argumentari per recordar infraestructures com els pantans o els pisos de protecció oficial com alguns dels motius per justificar el seu suport al règim. "Llavors hi havia feina i seguretat als carrers", subratlla després de definir-se com de "dretes i anticomunista".

L'octubre del 2022 el Congrés de Diputats va aprovar l'anomenada llei de memòria democràtica, que actualitzava la llei de memòria històrica del govern Zapatero i anava un pas més enllà, i que, entre altres coses, declarava la il·legalitat dels tribunals franquistes d'excepció i buscava esborrar qualsevol rastre d'exaltació del franquisme de l'espai públic. Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i a partir de la configuració de nombrosos governs de coalició entre el PP i Vox, s'ha produït una important entrada de franquistes desacomplexats a les institucions.

El monument franquista de l'Ebre, que s'havia de retirar el 18 de juliol, podria quedar-se un any més a Tortosa. Les mesures cautelars del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona afecten, per ara, la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament de Tortosa al departament de Justícia i suposarà la paralització total del procés de retirada fins que no es resolguin els dos recursos contenciosos presentats pel Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (Corembe). Una decisió que la conselleria de Justícia ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar més retards. El departament de Justícia no vol allargar el procés perquè les tasques per retirar el monument s'han de fer ara, a l'estiu, quan el cabal és baix: "Si la jutge retarda la decisió sobre la retirada del monument franquista, podria obligar-nos a retardar-la un any. Ara és el moment de fer-ho, amb el cabal del riu baix", ha assegurat la consellera Lourdes Ciuró.