El PP i Vox naturalitzen la presència de franquistes a les institucions
Els dos partits eviten actuar davant dels nombrosos casos d'alts càrrecs que han lloat la dictadura
BarcelonaEl degoteig de pactes entre el PP i Vox a les autonomies després del 28 de maig –l'últim aquesta mateixa setmana a Múrcia– ha començat a mostrar ja nítidament algunes conseqüències de deixar entrar l'extrema dreta al govern. Una d'elles és haver obert de bat a bat les portes de les institucions al franquisme. Els episodis d'alts càrrecs relacionats amb conductes d'enaltiment del franquisme s'han anat succeint des que la coalició dretana ha proliferat en autonomies i municipis d'arreu d'Espanya. En els últims dies el focus ha estat sobre l'Aragó, on està en qüestió el vicepresident del govern, Alejandro Nolasco (Vox), per haver exaltat la División Azul, però també dos directors generals per haver exhibit a les seves xarxes contingut falangista. Tanmateix, tant els populars com els de Santiago Abascal s'han negat a destituir ningú. Qui sí que ha mogut fitxa ha sigut el govern espanyol, que està actuant a través de la secretaria d'estat de Memòria Democràtica per obrir expedients sancionadors, fent complir la llei memorialista aprovada l'any passat. Si es considerés que l'exaltació franquista és una falta molt greu, la multa podria anar de 10.000 a 150.000 euros. No està prevista per la llei, però, la possibilitat d'inhabilitar càrrecs que tinguin aquestes conductes.
Però què han fet exactament els alts càrrecs de l'Aragó? En el cas del vicepresident, va publicar el llibre Los últimos cincuenta de la División Azul el 2021, com ha recordat Infolibre aquest dimecres i ha confirmat l'ARA. Per a aquest llibre va entrevistar combatents que van lluitar al costat dels nazis i en l'escrit introductori i la presentació publicitària ell mateix va assegurar que havien anat a la guerra "per les seves idees", "per motius romàntics" i "contra el comunisme" i que van deixar un "testament històric", tot i que va obviar que van batallar contra les democràcies i a favor de l'imperialisme nazi. Aquesta controvèrsia se suma a la de la nova directora general de Justícia del territori, Esmeralda Pastor, franquista de soca-rel que havia publicat fotografies seves amb la bandera preconstitucional de l'àguila i textos lloant Franco i la seva "tasca social". També el director general de Caça i Pesca, Jorge Valero, ha elogiat el fundador de la Legión, José Millán-Astray, i ha fet esment de Franco, que, a parer seu, va evitar que "els rojos seguissin violant i assassinant monges". L'oposició aragonesa n'ha demanat la dimissió immediata.
Però més enllà de l'Aragó, també al País Valencià hi ha hagut polèmica pel passat dels dirigents de Vox. El vicepresident amb la cartera de Cultura del govern valencià, Vicente Barrera, és un torero que ha exaltat el règim de Franco repetidament a les xarxes: "La classe política del franquisme va ser brillant, segurament la més culta i preparada que hem tingut en segles". També va fer una enquesta per decidir si batejava el seu cavall amb el nom de Caudillo, en referència al dictador, o de Duce, en al·lusió a Mussolini, i va expressar sentir-se "orgullós de ser net dels que van donar la seva sang i van guanyar la guerra". A aquesta llarga llista de franquistes s'hi suma el vicepresident de Vox a Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, que ha deixat rastre del seu franquisme a les xarxes, on ha justificat el cop d'estat del 18 de juliol del 1936: "Si no s'hagués produït l'alçament nacional, Espanya hauria acabat sent una república soviètica". A més, ha argumentat que la dreta va ser "més democràtica" que l'esquerra durant la República, malgrat el desenllaç colpista.
També als ajuntaments hi ha franquistes. Tal com va explicar l'ARA, el regidor de Vox a Salou Paul Daniel Axinte, que està a l'oposició, va assegurar quan havia acabat el ple del passat dimecres 30 d'agost que s'identificava amb el tarannà del colpista Tejero, autor del 23-F. "Tu saps qui és Tejero? M'identifico amb el seu modus operandi en aquest moment. Al suelo todo el mundo", va afirmar.
El passat d'Ignacio Garriga
Aquestes actituds no són estranyes en un partit en què el secretari general, Ignacio Garriga, va publicar a X (abans Twitter) el 18 de juliol del 2016 un missatge d'exaltació feixista: "Avui agraeixo als meus avis que un dia com avui es van llançar a defensar els nostres principis". El seu cosí i president de Vox a Barcelona, Joan Garriga, apareix en fotografies amb la camisa blava exaltant les tropes franquistes, juntament amb el regidor de Vox a Roses, Ignacio Mulleras, abans que militessin a la formació. Alhora, el vicepresident d'Acció Política de Vox, Jorge Buxadé, va militar a la Falange i sempre se n'ha mostrat orgullós, més que del seu pas pel PP, i el vicepresident del partit, Javier Ortega Smith, ha fet bandera del seu falangisme i la seva admiració per José Antonio Primo de Rivera, que mai ha rectificat.
De fet, un dels símbols franquistes emblemàtics de Mallorca, Sa Feixina, romandrà intacte, després que ho hagi anunciat aquest mateix dimecres la portaveu de l'Ajuntament de Palma, Belén Soto. Ha explicat que la suspensió definitiva de l'enderrocament es notificarà a les empreses que van optar a la licitació del contracte. Per tant, l'objectiu de l'esquerra de fer net de símbols com aquest s'ha esfumat del tot per obra d'un consistori popular amb el suport de Vox. Així, l'extrema dreta podrà seguir celebrant els seus mítings al costat del monòlit com ja ho va fer Santiago Abascal en la campanya del 23-J.
