El ministeri de Cultura notifica a la Fundación Francisco Franco l'inici de la seva extinció

BarcelonaIl·legalitzar les associacions que enalteixen el franquisme no ha estat mai fàcil, però el ministeri de Cultura ha fet un pas definitiu per acabar per via judicial la Fundación Francisco Franco (FNFF). El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha signat el procediment d'acord amb la llei de memòria democràtica i ha comunicat a la fundació l'acord per la seva extinció. Es tracta d'un pas previ al tancament de l'entitat franquista, fundada el 1976. Després de mig segle de democràcia, cap govern ni institució ha aconseguit tancar les portes d'una entitat que enalteix la figura d'un dictador i, cosa excepcional a Europa, en conserva molta documentació. De moment, han enviat la notificació a la fundació, que té deu dies per respondre i fer les al·legacions. Després estarà en mans d’un jutge posar punt final a la llarga vida d’aquesta fundació.

En l’informe de mil pàgines, elaborat per la secretaria de Memòria democràtica i les associacions de víctimes, al qual ha tingut accés l'ARA, es vol demostrar que l’entitat incompleix la llei de memòria històrica. "Fa apologia del franquisme, enalteix el cop d’estat i la dictadura, enalteix els seus dirigents, menysprea i humilia la dignitat de les víctimes del cop d’estat, de la guerra i del franquisme, i incita de manera directa o indirecta a l’odi o a la violència contra aquestes víctimes". A més, l’informe cita la Constitució i diferents sentències judicials que destaquen quin ha de ser l’objectiu d’una fundació, que seria, al capdavall, l’interès col·lectiu, cosa que no fa la Fundación Francisco Franco.

En aquest sentit, un informe de l’Advocacia General de l’Estat, datat el 5 de juliol del 2024, assenyala el següent: "Els estatuts de la FNFF vinculen expressament els seus objectius fundacionals –fent referència a l’article 3.1 de la llei de fundacions– a finalitats aparentment culturals, històriques, bibliogràfiques i documentals, i podria semblar, en un primer moment, que es tracta d’una fundació destinada a promoure interessos d’utilitat pública". Tanmateix, com assenyala l’informe, continua incomplint la llei i en cap cas promou interessos d'utilitat pública. A més, la FNFF ha anat modificant els seus estatuts per adaptar-se als canvis legislatius i evitar anar als tribunals. "La FNFF, com evidencia el seu nom, existeix principalment per difondre la figura del líder d’una dictadura expressament condemnada per la vigent llei de memòria democràtica, així com per organismes internacionals".

L’informe fa una anàlisi detallada dels continguts de la web de la fundació. "Fa un relat unificat que barreja memòria familiar, nacionalisme festiu i mitificació bèl·lica per exaltar la dictadura i banalitzar qualsevol crítica". Segons el mateix informe, aquesta línia editorial implica "menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes a través del negacionisme de la repressió" en qüestions especialment sensibles, com ara l’ocupació de Badajoz, el bombardeig de Gernika, el cas dels nens robats, la construcció del Valle de Cuelgamuros i, en general, tota la política repressiva de la dictadura.

5.500 textos apologètics

D’altra banda, un informe de la secretaria d’estat de Memòria Democràtica, datat el 13 de maig del 2025, conclou que "el contingut de la pàgina web de la FNFF està dedicat a l’exaltació i l'apologia del dictador, de la dictadura i del bàndol rebel durant la Guerra Civil". En destaca especialment l’apartat Actualitat, que recull prop de 5.500 textos apologètics que exalten el cop d’estat, la dictadura i els seus dirigents, "i encaixa de ple en la definició d’apologia" prevista a la disposició addicional cinquena de la llei de memòria democràtica.

En els seus informes, el ministeri de Cultura també recull entrevistes a moltes de les víctimes de la dictadura i destaca que, amb la seva propaganda, la FNFF obre ferides i provoca dolor als testimonis. Cita com a exemples les famílies que han hagut de lluitar durant anys per treure pares, avis, rebesavis o besoncles de Cuelgamuros. "Hi van ser traslladats, sense coneixement ni autorització dels seus familiars, des de les fosses comunes i clandestines on havien estat llençats després de ser assassinats" i, segons detalla l'informe, han hagut de patir totes les accions que ha emprès la FNFF per "obstaculitzar i impedir el seu dret a recuperar les restes dels seus éssers estimats i donar-los una sepultura digna".

L'informe destaca també el dolor dels familiars de les víctimes enterrades a les fosses comunes del barranc de Víznar: "Veuen com la FNFF promou i difon, a Granada, cada aniversari de la mort de Franco, celebracions i cerimònies en record i homenatge al dictador i al règim que va assassinar i llençar a fosses comunes els seus avantpassats". "O amb les famílies de les víctimes o supervivents del bombardeig de Gernika, quan llegeixen escrits que neguen la realitat dels fets en un exercici de revisionisme històric. O amb els familiars de la matança de Badajoz, l’any 1936, quan la FNFF nega aquests fets".