Els primers plans del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tenen en el punt de mira l'urbanisme tàctic ideat per Ada Colau en l'anterior govern dels comuns en coalició amb els mateixos socialistes. Aquest dilluns han començat els treballs per esborrar la pintura de la calçada del carrer Pelai que marcava tota una àrea pacificada i que ara es convertirà en aparcament per a bicis, motocicletes i àrea de càrrega i descàrrega.

La senyora Antonyita té la llengua afilada. Al cafè del barri, cada tarda, abans de les cartes, es deixa anar davant una claca fidel:

Vergonya aliena. Quin nyap! Colau vota Collboni, es queda a l’oposició i dona la clau de la investidura al PP... en defensa d’un pacte d’esquerres! Jugada mestra. Esperpèntic. No hi ha qui ho entengui. "Que us bombin!", ha acabat desfogant-se un Trias enfadat amb raó. "Un espectacle indigne", ha dit Maragall. El seny dialogant dels dos vells líders del catalanisme conservador i del catalanisme republicà una vegada més ha quedat aparcat per la confluència de la fam de poder socialista, l’obsessió antiindependentista del PP i l’esquerranisme dogmàtic dels comuns. Un trio a la contra que ha servit per evitar el govern Junts-ERC però que no suma per governar. Barcelona, a la deriva. Una vegada més, els perdedors no han sabut perdre.

El primer debat dels alcaldables de Barcelona, organitzat per la patronal Pimec, ha donat pistes rellevants sobre com serà la batalla electoral de la capital catalana. Amb quatre candidats amb possibilitats (Colau, Trias, Collboni i Maragall) i un cinquè (Sirera) que aspira a treure el cap, la cursa es presenta emocionant i plural. Però alhora també pot resultar poc útil, o directament contraproduent. Hi ha, com a mínim, tres esculls a superar.

Com que s’acosten les eleccions municipals, candidats i partits fan gestos per sortir als diaris i assegurar-se el vot d’una part de l’electorat.

La Fiscalia ja va arxivar la investigació contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per l'adjudicació de subvencions a entitats de l'òrbita dels comuns perquè no hi veia delicte i ara vol acotar al màxim la causa judicial oberta pel jutjat d'instrucció 21 arran d'una nova querella que té darrere la mateixa entitat que la primera. En un contundent escrit al qual ha tingut accés l'ARA, el fiscal que porta el cas ha demanat al jutge que rebutgi les proves que li demanen els querellants i que considera "innecessàries, ineficaces, excessives i sense fonament". També l'adverteix del perill d'acabar creant una "causa general" contra l'alcaldessa si es fiscalitza tota la seva gestió al capdavant del consistori.

L’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es prepara per al pitjor dels escenaris: el no-acord entre els sindicats i les empreses de recollida de residus que presten el servei a la ciutat. Si la mediació no funciona, i la vaga d’escombriaires tira endavant, la ciutat farà front a una setmana sense servei de recollida de residus, una situació sense precedents des dels anys 80. Tot plegat, enmig d'un debat encès a la ciutat sobre la situació de la neteja als carrers.

La sentència judicial no és ferma i, per tant, la zona de baixes emissions (ZBE) continua vigent. Aquesta és la línia que ha defensat aquest dimarts al matí l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha assegurat –en declaracions a RAC1– que el consistori defensarà el projecte de manera "col·lectiva" amb totes les administracions. Després que ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés la ZBE, Sanz ha insistit aquest dimarts que la mesura buscava "protegir la vida de la gent sense distinció per rendes". Aquesta és, de fet, la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea urbana.

Un mes i mig després que un jutjat admetés a tràmit una querella contra l'alcaldessa de Barcelona per les subvencions a unes quantes entitats, Ada Colau ha declarat davant el jutge que porta el cas. Segons fonts judicials, l'alcaldessa ha negat qualsevol tipus d'irregularitat en la concessió de les ajudes i ha explicat que no intervenia directament en l'adjudicació. L'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica acusa Colau de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a un funcionari públic, per haver destinat arbitràriament diners de l'Ajuntament a entitats de l'òrbita dels comuns i de la mateixa alcaldessa, entre les quals la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual Colau va ser fundadora i portaveu.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat en una entrevista a TV3 que ara "no hi ha cap condició" per plantejar un nou referèndum d'independència a curt termini. "És irreal", ha dit, i ha reclamat a l'independentisme "menys grandiloqüència i menys promeses incomplertes" perquè "la gent no està per tonteries". Hores després d'aquestes declaracions, que han desfermat les crítiques de diversos líders independentistes, l'alcaldessa ha matisat les seves paraules en un comunicat en què ha insistit que el concepte tonteries no es referia al referèndum "en si", sinó a "fer polèmiques amb temes menors com si Pedro Sánchez va o no va a una reunió, a les baralles entre partits i les promeses irreals a curt termini".