Indra ha tornat a esquivar la trifulga política. L'actual president, Ángel Escribano, continuarà al capdavant de la companyia tot i la tensió dels darrers dies amb el govern espanyol, primer accionista d'Indra a través de la SEPI. De fet, en el consell d'administració d'aquest dimecres a la tarda ni tan sols s'ha discutit un pla B, segons expliquen fonts coneixedores del procés a l'ARA. El conclave de màxim poder de l'empresa tampoc ha entrat a qüestionar la continuïtat del conseller delegat, José Vicente de los Mozos, a qui se li acaba el mandat al juny. Fonts coneixedores del procés explicaven a Europa Press que el punt tampoc ha figurat en l'ordre del dia de la reunió.

El govern espanyol manté el pols amb el president d'Indra, Ángel Escribano. La pugna entre els dos principals accionistes de la companyia, l'Estat a través de la SEPI, amb el 28% del capital, i els germans Escribano, propietaris d'Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), amb el 14,3%, continua de cara al consell d'administració ordinari previst per a aquest dimecres. Aquesta reunió se celebrarà després que els Escribano miressin de parar la pressió de l'executiu espanyol aparcant el projecte de fusió d'Indra amb la seva companyia familiar.

Fa dies que l'empresa de defensa Indra, en què l'Estat té un 28% del capital social a través del seu braç inversor, la SEPI, està eclipsant els titulars de premsa, però també els números vermells a la borsa: els últims cinc dies les seves accions han caigut més d'un 11%. El motiu de fons és una operació empresarial que des que es va posar damunt la taula no ha estat exempta de polèmica: l'adquisició de l'empresa espanyola de defensa Escribano Mechanical & Engineering (EM&E Group). Es tracta d'una companyia que va cofundar l'actual president d'Indra, Ángel Escribano, i que avui presideix el seu germà, Javier Escribano. Tots dos, però, en són propietaris. Alhora, EM&E Group és el segon accionista d'Indra, per darrere de l'Estat, amb un 14,3% del capital social.

L'endemà de xocar contra el mur del PP per la reforma del finançament i mentre José Manuel Albares parlava de Veneçuela al Congrés, María Jesús Montero ha hagut de comparèixer al Senat –forçada per la majoria absoluta dels populars– per donar explicacions sobre el cas SEPI, una investigació de l'Audiència Nacional sobre l'adjudicació de contractes públics. La vicepresidenta primera del govern espanyol ha defensat "l'honor, la responsabilitat i el prestigi" de la SEPI, una empresa pública que està adscrita al ministeri d'Hisenda i actua com el braç inversor de l'Estat. Montero ha defensat que els procediments van ser "correctes". Apel·lant constantment al secret de sumari, ha subratllat que, "per ara", no es pot afirmar que "s'hagi fet res irregular" o s'hagi descobert "algun expedient que s'hagi tramitat de manera diferent a la legalitat" i ha sigut contundent avalant l'actuació de la SEPI: "No hi ha cap mena de responsabilitat política a la SEPI, no hi ha res imputable a un mal funcionament". El PP ha volgut arrencar l'any situant a la diana els casos de presumpta corrupció que envolten –i esquitxen– el govern espanyol, però –a menys de dos quilòmetres– la Moncloa ha optat per posar el focus en la política internacional de Pedro Sánchez amb la compareixença del ministre d'Exteriors a la cambra baixa.

L'arribada de Turkish Airlines a Air Europa comença a donar els primers resultats. El fins ara conseller executiu de l'aerolínia, Jesús Nuño de la Rosa, ha anunciat que abandona el càrrec després d'arribar a un acord amb el president, Juan José Hidalgo. Segons ha remarcat la companyia, s'ha subscrit en "un ambient d'amistat i màxima cordialitat" i, a més, ha estat aprovat pel consell d'administració.

Air Europa ha tancat l'acord que permet a Turkish Airlines entrar al seu capital amb una inversió de 300 milions d'euros. L'operació, que s'ha segellat aquesta matinada, es durà a terme mitjançant un préstec transformable en participació que, un cop obtingudes les autoritzacions pertinents, es transformarà en un 26% del capital.

La cadena hotelera Hotusa ha saldat completament el préstec que va rebre de l'Estat, a través de la societat pública SEPI, per fer front a les conseqüències de la crisi de la covid-19. La companyia presidida per Amancio López Seijas ha retornat els últims 56 milions del total de 241 que va rebre el 2021.

L'estira-i-arronsa pel control de Talgo continua. Finalment, el govern espanyol i el govern basc han acordat que la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, participarà en la presa de control de Talgo per part de Sidenor, tal com ha informat l'executiu autonòmic en un comunicat de premsa aquest dimarts a la nit, després de la Comissió Bilateral entre els dos governs celebrada a Madrid. "És una notícia molt esperada: tots dos governs hem encarrilat la participació de la SEPI per fer viable l'operació [de Sidenor] i mantenir així l'activitat i l'ocupació de Talgo a Euskadi", ha informat el govern basc.

El consell d'administració de Telefónica d'aquest dimecres no només ha estat el primer des que Marc Murtra va ser nomenat president de la teleco, sinó que també ha donat lloc a un ball de cadires dins d'aquest òrgan de poder just un dia abans de la presentació dels resultats anuals. Un dels canvis principals és l'ascens de Carlos Ocaña Orbis a vicepresident de la companyia, tal com ha informat la teleco a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) un cop ha acabat el consell. El moviment és rellevant perquè Ocaña és conseller de Telefónica en representació de la SEPI, el braç inversor del govern espanyol. Va entrar el maig de l'any passat, quan l'executiu ja havia comprat gairebé el 10% del capital social de la companyia, cosa que el convertia en el primer accionista i, per tant, li donava dret a tenir una cadira al consell d'administració.

Indra engega la maquinària per poder presumir d'un gegant de l'espai. Després de comprar el 89% del capital social d'Hispasat, l'operador de satèl·lits espanyol, a Redeia (matriu de Red Eléctrica) per valor de 725 milions d'euros, la companyia del sector de la defensa i la tecnologia també vol controlar la seva filial Hisdesat, especialitzada en l'observació de la Terra i el transport de les comunicacions governamentals per canals segurs a través de satèl·lits i, per tant, filial estretament vinculada al negoci militar. "La societat [Hisdesat] ha quedat reorganitzada de manera que siguem nosaltres [Indra] qui en tingui el control", ha confirmat el conseller delegat de l'empresa, José Vicente de los Mozos, en una conferència amb la premsa aquest dilluns al migdia.

Indra és la joia del sector de la defensa a l'Estat. N'era conscient Ángel Escribano (Madrid, 1971) la primavera del 2023 quan, de bracet amb el seu germà, Javier Escribano, van comprar un 3% de la companyia a través de la seva empresa familiar Escribano Mechanical & Engineering. Dos anys després d'aquell moviment, els germans madrilenys no només controlen un 14,3% del capital social d'Indra (són el segon accionista per darrere de la SEPI, el braç inversor del govern espanyol) i tenen una cadira al consell d'administració –Javier Escribano és conseller dominical–, sinó que Ángel Escribano acaba de ser nomenat president de l'empresa. Aquest diumenge va assumir les funcions de Marc Murtra, que dissabte va fer el salt a Telefónica –un canvi propiciat pel govern espanyol, que té un 10% del capital social, i amb el beneplàcit de CriteriaCaixa, l'altre gran accionista a la teleco (9,9%)–.

CriteriaCaixa culmina el seu desembarcament a Telefónica. Després de fer-se forta amb la recent compra d'un 5% del capital de la teleco espanyola, el hòlding presidit per Isidre Fainé ha escalat fins al 9,9%, tal com ha informat aquest divendres al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) abans de l'obertura de mercat.

Menys de dos mesos. Aquest és el temps que ha trigat la SEPI, el braç inversor del govern espanyol i que depèn del ministeri d’Hisenda, a adquirir el 10% del capital social de Telefónica des que va anunciar la primera compra d'accions a finals del mes de març. Amb l’última adquisició d’accions detallada aquest dilluns a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’Estat ja és, 27 anys després de la seva privatització, el primer accionista de la teleco espanyola.

A Marc Murtra li ha arribat un "reconeixement". Així ho apunta una persona que va treballar a prop seu quan se li pregunta pel fet que, després de tres anys com a president d'Indra, ara assumeix funcions executives. El cert és que el seu aterratge a l'empresa tecnològica i de defensa el maig del 2021 no va ser precisament plàcid. L'enginyer català, pròxim a l'entorn socialista, entomava aquest càrrec després del cessament de Fernando Abril-Martorell, a qui el PP va nomenar president d'Indra l'any 2015 –la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, ja era l'accionista majoritari de la companyia amb un 18%–. Murtra va arribar apadrinat per la SEPI i, per tant, pel govern de Pedro Sánchez, i va veure com se li van negar les funcions executives que sí que tenia Abril-Martorell. Fins avui. Tres anys després del seu nomenament, el directiu enceta una nova etapa com a president executiu.

Carlos Ocaña Orbis. Aquest és el nom que el govern espanyol ha triat com a conseller delegat de Telefónica en representació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació pública), segons ha avançat CincoDías i ha pogut confirmar l'ARA de fonts coneixedores. Les mateixes fonts expliquen que el seu nomenament serà immediat i per cooptació, és a dir, entrarà en substitució d'un dels consellers actuals. En concret, serà l'actual vocal Carmen García de Andrés, segons ha pogut saber l'ARA.

Tot i que ha evitat fer-hi referència explícitament, el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, ha aprofitat la junta general d’accionistes de la companyia celebrada aquest divendres per picar l’ullet tant a l’Estat com a la teleoperadora de l'Aràbia Saudita STC Group. "Donem la benvinguda a aquells que han decidit participar en aquest futur [de la companyia]", ha dit el president de Telefònica durant el seu discurs.

Aterratge, ara sí, de l'Estat a Telefónica. La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació pública) ha dut a terme una primera adquisició de participacions de la teleoperadora espanyola equivalent al 3% del seu capital social, segons ha informat en un comunicat publicat aquest dilluns a la tarda a la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV).

El govern espanyol crearà la Societat Estatal de Transformació Tecnològica (SETT): una entitat pública empresarial a través de la qual l'executiu gestionarà les seves inversions en empreses tecnològiques, segons ha anunciat el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, aquest dilluns a la tarda en el marc del Mobile World Congress (MWC).

Les darreres hores han canviat el tauler empresarial espanyol. L'entrada de l'Estat al capital de Telefònica 26 anys després de privatitzar-la ha causat un terratrèmol: si bé la SEPI, entitat que depèn del ministeri d'Hisenda, havia comunicat que "explorava" l'operació, l'objectiu d'adquirir fins a un 10% del capital social de la principal firma de telecomunicacions a Espanya ha generat certa sorpresa en l'entorn de l'empresa, constaten diferents fonts consultades per l'ARA. El moviment de dimarts a la tarda del govern espanyol planteja algunes incògnites que s'han de resoldre les setmanes vinents:

Telefónica ha anunciat una opa per controlar el 100% de la filial alemanya, Telefónica Deutschland. En concret, la companyia de telecomunicacions ha llançat una opa pel 28,19% del capital social que ara no controla, un moviment que implica una inversió de fins a 1.970 milions d'euros, segons ha informat l'empresa en un fet rellevant publicat aquest dimarts al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).