La jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, diu no a Carlos Mazón. La magistrada ha rebutjat la petició de l'expresident valencià de personar-se en la causa en la qual investiga la gestió de la gota freda, segons ha avançat El Levante i ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV). L'excap del Consell, a qui la jutgessa respon que la personació és incompatible amb la seva condició de testimoni –ella mateixa el va citar a declarar, tot i que encara no ha fixat la data–, podria recórrer ara la decisió davant l'Audiència Provincial, segons el diari.

L'expresident valencià Carlos Mazón ha demanat a la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, personar-se en la causa. Ho ha fet en un escrit que ha remès al jutjat després que la jutgessa el cités la setmana passada a declarar com a testimoni –una citació que encara no té data– i que el Tribunal Superior de Justícia (TSJPV) valencià rebutgés la petició d'investigar-lo. Per què fa ara aquest moviment Mazón? Què hi guanyaria si s'accepta la seva petició?

Corre per les xarxes un vídeo en què es veu Carlos Mazón pels passadissos de les Corts Valencianes traient-se del damunt, amb excuses vagues i somriures forçats, un núvol de periodistes que li pregunten per una qüestió: si pensa deixar el seu escó com a diputat, una vegada la jutgessa Núria Ruiz Tobarra –més coneguda com "la jutgessa de la dana"– l'ha citat a declarar com a testimoni en el procés sobre les presumptes negligències de la Generalitat Valenciana durant la dana del 29 d'octubre de 2024. Aquell dia els protocols no es van activar correctament perquè, mentre queia la barrumbada, Mazón es fotia un dinar de quatre hores en companyia de la periodista Maribel Vilaplana, a la vegada que el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, li deia a la consellera d'Interior, Salomé Pradas, que ni li passés pel cap la idea de confinar la població. Pradas també va endarrerir, presumptament, l'enviament de l'alerta telefònica, perquè li preocupava que estigués en “català” i no en “valencià”. Un combinat de barra, ganduleria, decisions ideològiques i disbarats propis de gent curta que van desembocar en una gran tragèdia. El màxim responsable de tot allò –responsable polític, però també operatiu– era Carlos Mazón, i això el converteix en presumpte autor d'homicidi imprudent (de 230 homicidis), que és del que l'acusa la jutge Ruiz Tobarra.

Ha arribat el moment. La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal sobre la dana al País Valencià ha citat com a testimoni l'excap del Consell Carlos Mazón. La citació, que encara no té data, incorpora la petició que aporti de forma voluntària els missatges i les trucades del 29 d'octubre del 2024 relacionats amb la gestió de la tragèdia.

A diferència de la jutgessa de Catarroja que investiga la dana, la Fiscalia no creu que sigui el moment d'imputar Carlos Mazón. El ministeri públic s'ha oposat a la petició que va fer fa un parell de setmanes la instructora del cas, Núria Ruiz Tobarra, al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) perquè no veu encara "dades o indicis amb prou solidesa" contra l'expresident de la Generalitat. Ara bé, la Fiscalia no descarta que n'hi pugui haver més endavant i defensa que la magistrada continuï investigant. Ruiz Tobarra no pot fer el pas d'imputar-lo ella mateixa pel fet que Mazón és diputat autonòmic i, per tant, aforat, i va demanar al TSJPV en una exposició raonada que actuessin ells contra l'excap de l'executiu valencià per homicidi i lesions imprudents i omissió de socors davant la conclusió que la gestió de la catàstrofe per part seva va ser d'"inactivitat negligent".

Finalment seran els cinc magistrats de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) els que hauran de decidir si accepten investigar l'excap del Consell Carlos Mazón –que continua sent aforat com a diputat a les Corts–. Als tres jutges designats inicialment, el president de la sala i del TSJPV, Manuel Baeza; la magistrada María Pía Calderón, que serà la ponent; i el togat José Francisco Ceres, se sumen ara els magistrats Antonio Ferrer i Vicente Torres. L'ampliació ha estat acordada aquest dijous per Baeza atesa la rellevància de la causa. Sobre la taula hi ha la petició de la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que defensa que cal imputar el polític alacantí pels delictes d'homicidi i lesions imprudents i omissió de socors.

La jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, ha fet el pas i ha demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià imputar Carlos Mazón per homicidi i lesions imprudents i omissió de socors per una gestió de la dana que ha qualificat d'"inactiviat negligent". La decisió suposa elevar la causa al tribunal autonòmic, que haurà de decidir sobre el futur de l'expresident, que manté la condició d'aforat perquè encara és diputat a les Corts. Si el TSJ dona per bons els arguments de la magistrada, Mazón se sumarà a l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i al seu exnúmero dos Emilio Agüero, que són els únics imputats en la causa fins ara.

Amb el canvi d'any, el Partit Popular va aconseguir finalment dur la crisi de la dana al País Valencià més o menys allà on volia: Mazón fou dimitit i substituït per un nou president del Consell (per bé que l'escollit no fos ni tan sols el candidat de Feijóo, l'urgent era treure el carbonitzat Mazón de la primera línia). Juan Francisco Pérez Llorca –Juanfran, per als amics– presideix ara un executiu que es pot dedicar tranquil·lament a allò que importa: fer-se càrrec del pla de reconstrucció del País Valencià després de la dana, un Pla Endavant (així s'anomena) que suposa 29.000 milions d'euros a repartir entre els afortunats beneficiaris de contractacions i subcontractacions. És important no oblidar-ho, perquè aquest, com deia el poeta, és el vertader argument de l'obra.

Amb un to agre i bel·ligerant i anant a l'ofensiva, Alberto Núñez Feijóo ha comparegut a la comissió del Congrés sobre la dana del País Valencià per donar explicacions sobre la informació que va tenir el dia de la tragèdia. Al llarg de tres hores i mitja, ha utilitzat la carta d'ETA, ha evitat aclarir per què el PP manté Carlos Mazón com a diputat a les Corts Valencianes –cosa que li permet continuar sent aforat–, ha culpat els socis del govern espanyol d'haver avalat la gestió de la Moncloa, s'ha parapetat darrere del caos ferroviari i ha recorregut a una expressió que ha repetit tres vegades: "Tan valents amb un president dimitit i tan covards amb un president en exercici".

"Ara no és moment de polèmica". Les paraules d'aquest dijous del portaveu del PP al Parlament andalús, Toni Marín, exemplifiquen el que ha sigut la gestió comunicativa de la tragèdia d'Adamuz per part del govern de Juanma Moreno Bonilla. Totes les administracions, inclòs el govern espanyol, "han estat molt a l'altura", va remarcar Marín en el seu torn de paraula per agrair que se suspengués el ple que inicialment estava previst per ahir. Unes hores després era el mateix president andalús qui preferia no col·laborar amb les crítiques d'Isabel Díaz Ayuso a l'executiu de Pedro Sánchez: "Fa tres hores que hem extret dos cadàvers. No sóc home de polèmiques, temps hi haurà perquè s'investigui". L'estratègia del PP andalús li serveix per diferenciar-se clarament del PP estatal i, sobretot, de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que amb l'accident s'ha imposat una "llei del silenci" per tapar el tema Zapatero i fins i tot ha proposat que el funeral de les víctimes (majoritàriament andaluses) es faci a Madrid i no a Huelva, com han pactat la Junta i el govern espanyol.

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha afirmat que les actes de diputat “no les concedeix ni les retira cap polític”, sinó que corresponen a “la sobirania popular”, i ha defensat que Carlos Mazón ja “va assumir la seva responsabilitat política” al presentar la dimissió com a cap del Consell. Així s'ha expressat en declaracions als mitjans de comunicació aquest dijous després d'assistir a València a l'homenatge al professor i polític Manuel Broseta amb motiu del 34 aniversari de l'assassinat perpetrat per ETA.

Les compareixences de polítics davant la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, van aclarint o confirmant les sospites sobre el comportament de Mazón i el seu govern, i també de Feijóo, el dia de la dana. Hi ha poques sorpreses. Es confirma que Feijóo va mentir quan va afirmar públicament que havia estat informat per Mazón “en temps real” del que succeïa el 29 d'octubre del 2024 al País Valencià. En una tradició política menys deutora del fregolisme que l'espanyola, una mentida de tal calibre sobre un fet d'aquesta gravetat significaria el final de les aspiracions de Feijóo com a candidat a la Moncloa, i segurament el de tota la seva carrera política.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dir el 31 d'octubre de 2024, dos dies després de la dana, que l'aleshores president valencià, Carlos Mazón, el va informar en "temps real" de la situació de l'emergència i de totes les mesures que havia pres des del dia abans de la catàstrofe. Avui, però, ha rectificat i ha afirmat que les seves declaracions als mitjans de comunicació van incloure "un error", que no va ser fins al vespre del dia 29 quan va conversar amb l'excap del Consell, que no va rebre informació de la catàstrofe i que tampoc la va demanar.

Finalment, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha entregat a la jutgessa de la dana els seus missatges a Mazón durant les hores crítiques de la catàstrofe. Recordem que Feijóo només havia entregat els missatges de l'expresident valencià, però no els seus, i que a més va fer-ho poques hores abans de la nit de Nadal. En aquesta nova remesa de missatges, el que s'observa és que el líder popular està, ja des del principi de la crisi, neguitós i preocupat per les conseqüències polítiques de tot plegat. Només així s'explica que, a les 20.26 h, després d'un missatge protocol·lari de suport mitja hora abans, escrigui a Mazón: "Ànims. Lidera com vas liderar amb l'incendi". I més tard li envia instruccions i consells insistentment sobre com ha de gestionar la crisi per tenir èxit comunicativament: "Porta la iniciativa de comunicació. És clau. Els alcaldes, diputacions, coordinats i amb la gent i tu informant", li diu.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha entregat a la jutge de Catarroja els missatges que ell va enviar el dia de la dana al llavors president valencià, Carlos Mazón. Després que en un primer lliurament, en plena vigília de Nadal, el dirigent gallec només aportés a la instructora del cas els missatges que ell va rebre de Mazón, aquest divendres ha acabat remetent una acta notarial amb la resta de whatsapps que la magistrada li havia demanat. "Porta la iniciativa de comunicació. És clau. Els alcaldes, diputacions, coordinats i amb la gent i tu informant", li diu a les 23.27 hores, tres hores i mitja després d'iniciar la conversa. Una ordre, o suggeriment, que ja li havia formulat mitja hora després del primer missatge del dia: "Lidera informativament com ho vas fer a l'incendi [de València]", li havia dit un quart d'hora després que s'enviés l'alerta a la ciutadania. Precisament, el PSOE s'ha aferrat a aquests missatges per criticar que estigués "més preocupat pel relat" que no pas "per la gestió de l'emergència i la protecció de la ciutadania".

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, hauria d'entregar a la jutge en els pròxims dies els missatges que va escriure a Carlos Mazón durant les hores crítiques de la dana el 29 d'octubre del 2024. Recordem que dimecres passat, aprofitant que faltaven poques hores per a la nit de Nadal, Feijóo va enviar al jutjat només els missatges que li va escriure Mazón, mutilant així una conversa que, segons la jutge, té un interès processal clar, ja que podria haver influït en la gestió de la dana. El fet que Feijóo hagi amagat fins ara a l'opinió pública els seus missatges fa sospitar que, des d'un primer moment, la seva principal preocupació no van ser les vides humanes que estaven en perill sinó el cost polític que podia suposar-li la crisi.

Els missatges amb l'expresident valencià Carlos Mazón el dia de la dana persegueixen Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP va lliurar-ne només una part la vigília de Nadal –els que va escriure Mazón–, però la jutge no en té prou i demana que també li faci arribar els seus. Per desgranar la polèmica gestió de la gota freda d'aquell fatídic 29 d'octubre del 2024 fins ara s'ha posat el focus en les mentides de Mazón. Però ¿va mentir també Feijóo?

La jutge de Catarroja no en té prou amb els missatges que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va rebre del ja expresident de la Generalitat Carlos Mazón durant la nit del 29 d'octubre de l'any passat. Feijóo s'havia limitat a complir literalment amb la petició de la magistrada, però havia decidit no aportar també els missatges que ell li va enviar a Mazón. Des d'aquest dilluns, però, ja té sobre la taula una nova petició de la jutge perquè aporti la conversa completa i no pas només els textos de l'excap del Consell. Així, doncs, la instructora, Nuria Ruiz Tobarra, ha sol·licitat que es comuniqui "novament" al dirigent gallec "la possibilitat d'aportar voluntàriament a aquesta causa, en el termini de tres dies, els missatges de WhatsApp que formen part íntegra de la conversa" entre ell i Mazón aquell 29 d'octubre del 2024. En paral·lel, ha accedit a la petició que havia fet Feijóo de declarar de manera telemàtica com a testimoni el pròxim 9 de gener, des del seu despatx al Congrés.

L'expresident valencià, Carlos Mazón, no ha deixat de donar versions contradictòries del que va fer la tarda de la dana. Davant d'una tragèdia que es va saldar amb la mort de 230 persones, va amagar amb diferents excuses que havia dinat amb Maribel Vilaplana. També va mentir sobre la seva arribada al Palau de la Generalitat i al Cecopi. La comunicadora tampoc ha dit tota la veritat des d'un principi. Un mes després de la dana, va dir que s'havia acomiadat de Mazón a les 17.45 hores, però gairebé un any després de la riuada va trencar el silenci amb un comunicat i va endarrerir una hora més el final del dinar que havia mantingut amb Mazón al restaurant El Ventorro. I poc després es va fer públic que Mazón hauria acompanyat Vilaplana al pàrquing cap a les 18.45 hores, quan ella a la seva carta oberta havia donat a entendre que l'expresident s'havia quedat al restaurant.

1. Amb un dia sense diari i amb més sobretaules familiars que hores de televisió, una notícia ha quedat molt amagada entre els esbarzers dels festius nadalencs. Per la rellevància que té, ha passat massa desapercebuda. La jutgessa de Catarroja va demanar els missatges de WhatsApp que Núñez Feijóo i Mazón s’havien intercanviat el dia de la dana. I el president del Partit Popular, que no havia esborrat les comunicacions, les ha hagudes de lliurar. Havent-se fet públiques, són converses que deixen, encara més, Carlos Mazón amb el cul a l’aire. Si no fos pel comodí de la immunitat parlamentària —un estrany invent que a polítics i monarques els serveix per delinquir i que la justícia miri cap a una altra banda—, l’expresident valencià s’asseuria al banc dels acusats i tindria una sentència en contra que no rescabalaria el dolor de 229 famílies. Més enllà de la gravetat de la irresponsabilitat, de la pèssima gestió de la crisi, del tantsemenfotisme d’aquell dia —mentre era a El Ventorro o al pàrquing—, ara tenim la prova que acumula catorze mesos de falsedats sostingudes. Però Mazón no és l’únic que ha mentit reiteradament a la població. Alberto Núñez Feijóo ha quedat retratat, també, per aquesta col·lecció de missatges al mòbil.