Fa cinc anys feia el mateix exercici amb el president Bartomeu. Preguntes pensant en l’assemblea d’aquest octubre. Ara, a Laporta.

Quan parla a títol personal prescindeix de la corbata, quan parla en l'ecosistema empresarial en porta una de qualsevol color (habitualment groga) i quan parla en nom del Barça en llueix una de blaugrana. A l'hora de contextualitzar el que diu Eduard Romeu (Barcelona, 1968), cal parar atenció a la seva vestimenta. El seu somni era entrar a la junta del Barça i el 2021 ho va aconseguir de la mà de Joan Laporta. Però, en les dates prèvies a les eleccions, l'actual president no va ser l'únic aspirant amb el qual es va reunir Romeu juntament amb José Elías, fundador i president d'Audax Renovables i avalador perquè l'advocat tornés a la llotja del Camp Nou. Van parlar amb Jordi Farré, van intentar reunir-se amb Víctor Font sense aconseguir-ho i van estar a punt d'asseure's amb Toni Freixa. Les agendes, finalment, no van coincidir.

Ferran Reverter va agafar el telèfon i va trucar a les persones de Goldman Sachs amb qui havia estat negociant com a CEO del Barça el finançament de 1.500 milions d’euros per a l’Espai Barça. En aquella conversa, entre altres coses, va advertir dels perills que suposa invertir en el club blaugrana avui dia. Només havien passat uns dies des del 8 de febrer, quan va dimitir com a director general. Precisament el seu últim servei al Barça havia sigut viatjar als Estats Units per avançar en les negociacions amb la coneguda banca d'inversió. La comunicació de Reverter va tenir com a objectiu salvaguardar la seva reputació professional. Ara considera que el projecte de futur més important de l’entitat catalana ara mateix no està en les millors mans després de la reestructuració interna feta per Laporta, autoproclamat president executiu del club.

Amb Òscar Grau, la figura de CEO del Barça es va diluir fins al punt de convertir-se en una extensió del braç de Josep Maria Bartomeu que signava papers que ni revisava. No és una suposició, és una afirmació del protagonista al jutjat d’instrucció número 13 pel cas Barçagate. Grau s’ajustava al que volia l’amo: mantenia un perfil baix i sempre es mostrava fidel i obedient, sense qüestionar res del que li venia marcat de l’àrea de presidència. Un dels grans encerts de Joan Laporta va ser apostar per un CEO amb personalitat, independent i un currículum contrastadíssim en l’elit empresarial. Venint d’on veníem, no és estrany que l’elecció de Ferran Reverter generés una unanimitat inusual en l’opinió pública blaugrana. Per això ara, després de mesos treballant per treure el Barça del pou, la seva dimissió abrupta ha sobtat tant. Perdre l’executiu més brillant i capdavanter no és una bona notícia per al club, per més que s’hi intenti posar maquillatge. 

"El Barça necessita un lideratge fort. Que el president i la junta s’arremanguin i marquin les línies d’actuació". Més que una promesa electoral, aquesta frase de Joan Laporta a l'entrevista que va concedir a l'ARA durant la campanya era un avís per a navegants. L'actual mandatari blaugrana no va amagar el seu presidencialisme abans de tornar a la llotja del Camp Nou. És més, el considerava com una virtut imprescindible en temps de dificultats al club. Onze mesos i escaig de la seva folgada victòria a les urnes, el relat dels fets reforça aquesta condició, començant per l'afany gairebé exclusiu que l'advocat català dedica en l'exercici d'unes funcions per les quals, per manament estatutari, no cobra ni un euro. Tant ell com el vicepresident Rafa Yuste, expliquen des d'Arístides Maillol, es passen hores i hores treballant a les dependències del club, cosa que sorprèn tant els empleats de l'entitat com alguns companys de junta, sobretot els que fan mans i mànigues per conciliar les seves feines amb les obligacions que tenen com a directius.

Joan Laporta és així. Ni el descobrirem ara, ni el canviarem. I els milers de socis que li van fer confiança votant-lo ja sabien com era. De fet, per això el van votar. Ja els agrada, un lideratge fort, d’un home passional. Un mandat presidencialista, en el qual Laporta entén que ell és el capità. I, per tant, li toca portar el timó.

Després de diversos mesos de negociacions des de l'arribada de Joan Laporta a la presidència del Barça, el club blaugrana afronta la recta final de l'aventura per aconseguir el que ha de ser l'acord de patrocini més important del segon mandat de l'advocat barceloní. Un tracte que, al seu torn, és imprescindible per alleugerir la greu situació econòmica que viu l'entitat i per contribuir a la construcció del projecte esportiu.

El Barça necessita fitxar. A curt i a llarg termini. Això vol dir reforçar-se tant ara a l'hivern com al pròxim estiu. Però el límit salarial del club s'ha espremut al màxim i el marge és escàs. El director de futbol, Mateu Alemany, i el CEO, Ferran Reverter, s'estan movent per satisfer les necessitats de Xavi i fer mans i mànigues per reforçar un equip especialment debilitat en la parcel·la ofensiva. El davanter valencià del Manchester City Ferran Torres convenç, així com l'atacant català del Leipzig Dani Olmo. Tots dos són futbolistes que, si bé veurien amb bons ulls un canvi d'aires, els seus clubs d'origen són conscients que estan en una posició de força i no prescindiran amablement dels seus serveis. El passat cap de setmana Alemany i Reverter van ser a Manchester, però no només per preguntar per Torres –taxat en 70 milions–, sinó també per veure com cotitza la figura de Coutinho a Anglaterra i per preguntar per Anthony Martial, atacant que ha perdut protagonisme al Manchester United i correspondria al perfil de davanter pretès per Xavi.

L’impacte de l’exposició de Ferran Reverter resumint l’herència catastròfica deixada per Josep Maria Bartomeu durarà dies i dies. Tot i que el nou CEO no va explicar gairebé res que no sabéssim, veure la magnitud de la tragèdia desgranada punt per punt davant els nostres nassos, exemplificant la mala praxi de la junta anterior, va ser com assistir a la dissecció d’un cadàver a les mans d’un expert.

El barcelonisme coneix per fi Ferran Reverter, màxim responsable executiu de la gestió dels últims mesos al Camp Nou i principal encarregat de la reconstrucció sobre la ruïna propiciada per l'anterior govern. Amb una roda de premsa n'hi ha hagut prou per confirmar que la transició de Suárez a Braithwaite a la davantera del primer equip o de Luis Enrique a Koeman a la banqueta és inversament proporcional al canvi de CEO que va proposar la junta de Laporta després de guanyar les eleccions. L'antic conseller delegat de MediaMarkt implica dos o tres salts de nivell en relació amb Òscar Grau, que durant els últims exercicis es va limitar a rubricar, sense vot i amb poca veu, el que el seu (encara) impune valedor li manava des de dalt.