Joan Laporta: "Un Barça presidit per mi genera molt d'interès"

BARCELONAJoan Laporta (Barcelona, 1962) va ser president del Barça entre el 2003 i el 2010 i candidat a les eleccions del 2015, que va guanyar Josep Maria Bartomeu. Cinc anys després afronta uns nous comicis amb l’etiqueta de favorit.

¿S’ha imaginat ja representant el Barça a Anfield, Stamford Bridge, l’Allianz Arena o l’Etihad a l’anada dels vuitens de final de la Champions?

Sí. En tinc ganes. I tant de bo arribi. Faré el que estigui a les meves mans per convèncer els socis del Barça.

Com valora la temporada fins avui? S’esperava que l’equip anés novè a la Lliga a 12 punts del líder i passés com a segon de grup a la Champions?

M’esperava que no aniria molt bé, però potser no a aquests nivells. És evident que tot afecta el rendiment de l’equip. Les notícies de l’estiu, la falta de públic als estadis, un nou entrenador, un nou sistema. Els projectes necessiten temps. Portem mitja temporada i les coses no funcionen.

¿Ens estem prenent massa al peu de la lletra això de la “temporada de transició”? ¿No creu que el Barça, malgrat les dificultats de l’any, està competint per sota de les capacitats de la seva plantilla?

No crec que al Barça hi hagi temporades de transició. Queda molt bé, però els socis culers som exigents perquè estem ben acostumats. Les transicions, al Barça, no existeixen.

Estem veient un Laporta moderat, conciliador. Contrasta amb el Laporta passional del passat. ¿És estratègia o és que el temps l’ha canviat?

Jo continuo sent el mateix de sempre. Però els temps requereixen rigor, seriositat i estar concentrats en el que cal fer. No són moments per deixar-se portar per segons quines passions. El moment és crític. Tinc l’experiència i la determinació necessàries per revertir la situació. Ja ho he fet abans i em sento amb aquesta convicció. Hem de prendre mesures molt serioses. Hem de reduir despeses, augmentar ingressos i prendre decisions correctes en l’apartat esportiu. Estic convençut que capgirarem el Barça.

¿Podria ser més precís amb el pla de xoc econòmic que diu que té a punt?

Em remeto al monogràfic que farem. No em vull avançar. Tenim preparat un pla que va en la línia de reduir les despeses en relació als ingressos previstos, que com a molt seran de 661 milions. I les despeses són de 955 milions. Aquest desequilibri s’haurà de corregir. I després haurem de tenir cura d’un deute de gairebé 1.000 milions.

¿Són les primeres eleccions en què interessa més la part econòmica que l'esportiva?

Si volem que el cercle virtuós giri i recuperar-nos en el tema esportiu, cal recuperar l’economia del club. Potser on cal més imaginació és amb les noves fonts d’ingressos. Hem de treballar per generar 350 milions. Ho aconseguirem segur. La qüestió és fer-ho en el mínim temps possible. ¿Parlar de fitxatges en campanya? Tenim un equip competint a mitja temporada. Jugadors de molta qualitat. Sé com pot desestabilitzar qualsevol manifestació de l’entorn. Els futbolistes s’assabenten de tot i no vull desestabilitzar-los entrant en aquesta dinàmica. I em seria molt fàcil perquè ja he sigut president del club, perquè els clubs i els representants em coneixen i em truquen. Em fan propostes perquè el Barça, presidit per mi, genera interès, molt interès.

¿Bartomeu es va excedir en la despesa salarial amb el primer equip?

No s’ha tingut en compte la ràtio que recomana la indústria del futbol, que és posar la massa salarial entre el 55% i el 62% sobre el total dels ingressos. Quan ens vam presentar el 2003 també hi havia aquest problema. Quan te’n vas al 75% o al 80% és ingovernable. I és una cosa que només depèn de la junta. Si caus en el parany de la junta sortint, passa el que passa. Ara bé, la informació que tenim no es correspon amb uns comptes auditats ni aprovats per l'assemblea. Respecte, sí. Alarmisme, no. Hi ha possibilitats de revertir la situació. S’ha de treballar, treballar i treballar.

¿És compatible tot això amb renovar el millor jugador de la història?

Sí. S’ha d’intentar. Per interès del club.

Convindria que Messi comuniqués les seves intencions com més aviat millor. ¿Parlarà amb ell abans de les eleccions o s’esperarà?

És un tema de credibilitat. Amb el Leo hi tinc una relació personal i sé que els diners, per a ell, no són el més important. Hem de fer-li una proposta amb un equip competitiu. Ell vol guanyar Champions. Li queden uns quants anys de carrera i els vol aprofitar guanyant. Si li fem una proposta competitiva, no tindrem gaires obstacles perquè accepti renovar.

¿I si es compromet amb un altre equip abans de les eleccions?

Jo si fos ell esperaria. Hi ha ofertes que li poden donar molts diners, ofertes que el poden fer jugar amb companys amb els quals té ganes de retrobar-se, ofertes que el farien jugar a un equip competitiu i ofertes que poden combinar-ho tot. El Leo s’estima el Barça. Sap la importància que ell té per al club. De vegades es diu que cobra molts diners. ¿Però i els que genera? És un reclam. He sigut president i he vist contractes de partits amistosos condicionats a la participació del Leo. Tothom vol estar a prop seu.

¿I si Messi no segueix?

Trobarem altres vies d’ingrés. El Barça té una història i és una referència del món del futbol. Vull treballar perquè siguem la referència, com quan jo era president. I també per tornar a tenir un club solvent econòmicament, compromès amb la societat i que enviava un missatge al món a través de la seva samarreta. El Leo ens hi ajudaria molt. I si no el convencem, el club seguirà. Això sí, havent-li reconegut tot el que ha fet pel Barça.

És que parlem d’un jugador que va enviar un burofax en què deia que volia marxar. ¿No seria un acte de maduresa blaugrana assumir aquesta voluntat?

Si ell està així és perquè la junta sortint el va enredar, que és el pitjor que li pots fer a un jugador. La meva relació amb el Leo es basa en la confiança i en la credibilitat. Ell sempre diu: “Tot el que m’has dit ho has complert”. Però per fer-li una proposta necessito tenir l’autoritat de ser president. Llavors la proposta que li faré sap que la compliré. Ell està dolgut perquè l’han enganyat i l’han fet responsable de situacions que no li corresponien. Ara [Bartomeu i la seva junta] ja no hi són, però encara està enfadat. Tots volem veure el Leo somrient. Si espera la proposta del nou president, que tant de bo sigui jo, tornarà a somriure.

¿Li dol que Bartomeu cremés la carta de Koeman després del 2-8?

Koeman és Dream Team, Wembley, el gol del minut 111… El marge que tingui a la banqueta el fixaran els resultats i el patró de joc. La nostra filosofia es cruyffista i partidària del 4-3-3. Ell està buscant solucions.

¿Li agradaria que Xavi fos entrenador del Barça?

Ho serà, segur. Tinc molt bona relació amb ell i és el que més desitja. Hi ha jugadors que es volen distanciar del futbol quan es retiren, però el Xavi no és d’aquests.

¿Li preocupa la seva vinculació al projecte de Víctor Font?

S’ha atribuït Xavi i és molt respectable. Que faci el que consideri.

¿Seguirà confiant en l’estructura clàssica d’entrenador, director esportiu i vicepresident?

Evolucionada, però sí. Els jugadors, a jugar i a ser valorats. L’entrenador, a entrenar. El secretari tècnic, en sintonia amb l’entrenador, a proposar altes i baixes. I la junta, amb el president, a prendre les decisions. Després volem aplicar una metodologia a La Masia per convertir-la en un centre d’excel·lència que sigui garantia de la identitat futbolística i de la viabilitat econòmica del club.

¿Li agrada Mateu Alemany?

És un dels grans executius del futbol espanyol. Ha sigut president, president executiu, secretari tècnic i director esportiu amb èxit [al Mallorca i al València]. És un home respectat a la Lliga i al futbol i el conec personalment. M’agrada, sí. En el fitxatge d’Eto’o hi va intervenir decisivament.

Ja l’ha convençut?

Incorporarem professionals de prestigi en el món del futbol. Si tenim el mèrit de guanyar les eleccions, els anunciarem.

També és professional Ramon Planes, que acaba contracte el 30 de juny. ¿Compta amb ell?

No tinc el gust de coneixe'l. El primer que faré quan arribi, per respecte, és parlar amb les persones que treballen al club actualment. Ara bé, us he de dir que l’estructura és massa complicada. S’ha d’aprimar.

¿Entendria que la gestora fitxés al mercat d’hivern?

La gestora, que no s’extralimiti de les seves funcions. No poden fitxar, no poden incrementar la nòmina. De fet, haurien de fer propostes per reduir-la. Abans de comprar o vendre jugadors, que primer ens reuneixin i ens ensenyin com està el club. Potser ens posem d’acord els candidats. Entendria més que la gestora ens cités per analitzar la situació econòmica amb documents que per proposar operacions. Ells no poden fer actes de disposició. I em sorprèn que s’exclamin per la situació quan ells la coneixien pel fet de formar part de la comissió econòmica.

És viable l'Espai Barça?

M’agradaria parlar ara amb propietat, però soc advocat i sé que no puc dir segons què si no soc president. Vull veure els contractes amb Goldman Sachs, els seus condicionants… El projecte en si depèn del finançament, dels naming rights, de si estem subjectes a clàusules peremptòries… Tot això ho tenim en compte i no hi podrem aprofundir fins que no estiguem al club.

El 2003 Laporta representava una opció moderna. Ara té 58 anys, ja ha governat el club i fins i tot diuen que s’ha moderat. Malgrat això, continua sentint que el seu projecte és el més trencador dels que s’han presentat?

El meu projecte continua no tenint por als canvis. És una candidatura que respira el que necessitarem per arreglar aquesta situació. Tenim clars els valors: optimisme, actitud positiva, vocació de servei, aire fresc, alegria, valentia… Hem de salvar el club d’aquest context.

Molta gent parla d’un cara a cara entre Laporta i Font. Ho veu així?

Ja veurem qui passa el tall de les firmes. Hem de respectar tots els aspirants. Tothom té dret a estar il·lusionat en presidir el Barça. Màxim respecte per als nou precandidats.

Víctor Font va dir que vostè representa “el presidencialisme del passat”. Què n’opina?

No vull entrar en aquest joc, però ell sap que no és cert. Quan dic presidencialisme em refereixo a la intervenció que crec que requereix el club en moments així per part de la directiva i del president. Un lideratge fort, que la junta s’arremangui i marqui les línies d’actuació. Si no, aniríem a una tebiesa que faria que comencéssim el partit amb quatre gols en contra. El meu model proposa un lideratge fort, que els directius siguem els primers a agafar la maleta i vendre l’entusiasme pel Barça. El 2003 hi vam dedicar els millors anys de la nostra joventut i ara tenim al davant el repte més important de la nostra maduresa.

Ha parlat amb Bartomeu?

No, fa molt que no parlem. I m’agradaria fer-ho quan entrem al club i veiem com estan les coses.

I amb Sandro Rosell?

Sí, algunes vegades. Amb el Sandro teníem una relació molt bona que es va malmetre. Després ell va tenir un problema molt gros que no l'hi desitjo a ningú i vaig fer el pas per dir-li que m’oblidava del passat, que volia donar-li ànims. Sempre tenim el punt que en un moment de la vida hem estat bé. La vida és curta per tenir situacions desagradables.

¿Aquesta cordialitat entroncaria amb no fer una acció de responsabilitat contra la junta de Bartomeu?

No, no ho lligueu per aquí. No hi té res a veure. Tinc determinació per prendre les decisions que calguin per redreçar la situació. I si puc no posaré el retrovisor. No tinc cap ànim de revenja contra el Barto ni contra el Sandro. Però això no és incompatible amb la transparència, amb fer una due diligence per aixecar les catifes. No ens controla ningú. Prendrem les decisions lliurement.