Junts per Catalunya i la CUP presentaran esmena a la totalitat als pressupostos del 2023 del govern espanyol. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha convertit aquest dijous en el seu principal argument el fet que els diners que es pressuposten cada any "no arriben a Catalunya". Per la seva banda, els anticapitalistes, segons el text al qual ha tingut accés l'ARA, demanaran retornar els comptes perquè el govern del PSOE i Unides Podem "no compleix, avala l'espionatge a l'independentisme i no assumeix l'amnistia i l'autodeterminació".

Tard i sense arribar a tothom que ho necessita. És el diagnòstic que fa la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya sobre les prestacions que hi ha per garantir ingressos mínims, que per diversos motius deixen desatès el gruix de població més pobra. És la pobresa “invisibilitzada”, de la gent que no surt a les estadístiques. “No havíem estat mai tan malament com ara; estem molt pitjor que el 2008, la situació és crítica”, ha clamat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha insistit que a l’horitzó hi ha mesos molt durs.

Un dels cavalls de batalla de la negociació entre el PSOE i Unides Podem ha estat la inversió en defensa, que Pedro Sánchez s'ha compromès amb l'OTAN a apujar fins al 2% del PIB, més del doble de la xifra actual, que se situa al voltant de l'1%. Doncs bé, aquest dimarts l'executiu ha fet un pas important per assolir aquest objectiu i ha anunciat que l'any que ve augmentarà la despesa militar en un 25,8% sumant totes les partides previstes. Tot i això, a efectes de còmput de límit de despesa només constarà el 6,5% que augmenta el pressupost del ministeri de Defensa.

Un any més, el PSOE i Unides Podem estan immersos en una tortuosa negociació pressupostària. En paraules del soci minoritari, "bloquejada" i "encallada". Així ho ha manifestat el portaveu lila al Congrés, Pablo Echenique, que aquest migdia ha lamentat en roda de premsa que els socialistes deixin les converses per a "l'últim moment". El toc d'alerta ha donat fruits i s'ha reprès la negociació en les últimes hores, abans que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciï el paquet de mesures fiscals que vol aprovar abans que acabi l'any. La dels impostos s'ha convertit en la gran batalla entre la Moncloa i les comunitats governades pel PP, però també té una derivada en el si de la coalició.

"No sé si és el que més convé en la lògica partidista al meu partit, però estic segur que és el que més convé a Catalunya". Amb aquestes paraules tornava a oferir Salvador Illa, en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest agost, la mà estesa del PSC per a un pacte pressupostari amb el Govern. Una reflexió amb una part certa i una altra de, si més no, matisable. En l'actual context de crisi econòmica, tenir nous comptes que amorteixin els efectes de la inflació és un objectiu de país compartit per tot l'arc parlamentari. En el cas dels socialistes, però, sortir a la fotografia dels pressupostos els podria beneficiar també políticament. No només els permetria reivindicar la imatge d'alternativa "responsable" i "útil" que, davant la divisió ERC-Junts a l'executiu, s'esforcen a cultivar, sinó que sobretot donarien una nova estocada a la dinàmica de blocs i, en definitiva, a la ja debilitada majoria independentista, el seu principal escull per arribar a la Generalitat.

La posada en marxa d'un dentista municipal que ofereixi els serveis a un preu entre un 10% i un 40% per sota de les tarifes de mercat és un dels cavalls de batalla de l'equip d'Ada Colau des de finals del mandat passat. I ha topat amb el recurs del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs (COEC), que va fer que un jutge anul·lés el projecte el maig de l'any passat i que l'Ajuntament recorregués aquella decisió i esperi ara resolució del TSJC amb la previsió -i la "confiança", segons la regidora de Salut, Gemma Tarafa- de poder tenir funcionant les primeres vuit butaques en una consulta a Ciutat Vella abans que acabi aquest any. De moment, la ciutat sí que té quatre punts on atendre persones vulnerables de manera gratuïta, que l'any passat van oferir prop d'11.000 visites.

Si em disculpen el col·loquialisme, Déu n’hi do l’atac de banyes que ha tingut la CUP arran de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i de l’escena que, per congratular-se’n, van protagonitzar dijous passat al Parlament el president Aragonès (ERC), el conseller Giró (JxCat) i la diputada Albiach (comuns).

Després de dotze anys sense entrar en vigor l'1 de gener, els pressupostos de la Generalitat del 2022 i la llei d'acompanyament s'han aprovat a temps perquè el Govern comenci el nou any amb uns comptes per estrenar. El Govern ha tirat endavant el projecte aquest dijous al Parlament amb el suport dels comuns, a qui malgrat els recels de Junts, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha agraït la seva "responsabilitat" per donar llum verda als seus números. En Comú Podem ha esdevingut d'aquesta manera el soci de l'executiu després que la CUP s'hagi desmarcat de la coalició d'ERC i Junts i s'hagi conjurat per "desestabilitzar" la legislatura mentre duri la "deriva autonomista" del Govern de Pere Aragonès. "Han fet un trist servei al país", ha dit la diputada cupaire Eulàlia Reguant als comuns, ja que a parer seu han pressionat poc el Govern per condicionar els pressupostos i s'han limitat a fer un canvi de cromos pels comptes de l'Ajuntament de Barcelona. "No és moment de brega, és moment de diàleg i negociació", ha replicat el diputat d'En Comú Podem Joan Carles Gallego, que és qui ha liderat les negociacions amb el departament d'Economia i amb el de Presidència per tancar el pressupost.

El projecte de pressupostos del govern espanyol va passar el tràmit del Congrés i ara es debat al Senat. Aquesta setmana s’estan debatent les seccions en comissió i el divendres a les 12 hores del migdia acaba el termini per presentar vetos totals o parcials als comptes. Junts, per exemple, que ja va presentar una esmena a la totalitat al Congrés, també ha presentat el seu veto als pressupostos al Senat.

No els avorriré amb les xifres. Es poden quedar amb una idea molt simple: els acords pressupostaris en matèria de cooperació internacional no es compleixen mai. Ni a Catalunya ni pràcticament enlloc. Des que el govern espanyol va desactivar les acampades de protesta a desenes de ciutats de l’Estat que reclamaven el 0,7%, prometent arribar al 0,35% del seu pressupost, amb cada nou pressupost es repeteix la situació. Vint-i-set anys després d’aquella tardor amb la ciutadania instal·lada en places i avingudes, la Moncloa ha reprès la recuperació d’aquesta política pública. Amb prou feines arribarà al 0,28% el 2022, mentre que en paral·lel prepara una reforma legal per actualitzar la cooperació als nous temps.

1. Desencallar. El president Aragonès ha anat a buscar els comuns –és a dir, ha obert el joc, davant la rigidesa dels socis de la gran marxa– i confirma d’aquesta manera dues coses: que a l’independentisme no hi ha una línia estratègica compartida i que el seu partit, decidit a sortir de la llarga ressaca de l’octubre del 2017, opta per una via transitable: la recerca pacient d’espais de negociació i l’acumulació de capital polític i electoral, malgrat que és fàcil imaginar els obstacles que s’amuntegaran pel camí.

És una bona notícia, que hem de celebrar, l’augment del pressupost en educació a Catalunya. Portem massa anys sota mínims en la inversió pública en el món educatiu. El cos docent està cansat, cansat de posar-hi més esforços. La pandèmia també ha passat factura. És tan cert que hi ha hagut compromís com que hi ha hagut desànim. Escric aquestes ratlles després de llegir el testimoni d’una professora de secundària: “De vegades ens aclapara el desànim quan entrem per la porta de l’institut. No és políticament correcte dir-ho, ni agrada sentir-ho, però és una realitat existent que cal abordar si volem avançar cap a un sistema educatiu millor”. (Teresa Terrades, a El Diari de l’Educació).

Després de plantar-los diumenge en la reunió decisiva per la tramitació dels pressupostos, JxCat ha tornat a la taula de la negociació amb els comuns. Ho ha confirmat aquest divendres el conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha explicat que aquesta setmana s'han produït noves reunions amb En Comú Podem després que aquesta formació acordés amb ERC retirar l'esmena a la totalitat que havien presentat als comptes a canvi que els republicans permetessin alhora tramitar els d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona.

La fita històrica de superar el 50% del vot independentista en unes eleccions només s’ha traduït per ara en la investidura de Pere Aragonès com a president. I pels pèls. Ni en l’ampliació de l’aeroport del Prat, ni en la taula de diàleg, ni tampoc ara en el debat dels pressupostos Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP han aconseguit mostrar una posició unitària. Al contrari. En només sis mesos –els que van de legislatura–, els tres principals debats que ha viscut la política catalana han suposat les corresponents tres crisis entre els teòrics socis. L'anomenada majoria del 52% està demostrant ser en realitat una minoria de tres partits amb projectes sovint antagònics i sense projecte conjunt pel que fa al model de país però tampoc en l’horitzó nacional. Fins al punt que a hores d’ara és lícit preguntar-se ja si el que perjudica més el projecte independentista és buscar aliances amb altres partits o, per contra, mantenir una convivència artificial entre formacions que ara mateix semblen incompatibles.

Des de les eleccions autonòmiques del 2015, la majoria parlamentària dels partits independentistes no permet la formació d'un govern a la Generalitat. Formalment sí que ho permet, però materialment no, perquè no es pot constituir sense comptar amb els escons de la CUP, i amb els seus escons es pot articular, com a molt, una majoria d'investidura, però no una majoria de govern.

Per aprovar els pressupostos es necessiten més vots a favor que en contra. Evidentment, no és cap novetat d'enguany i es compleix la mateixa premissa per a qualsevol altra qüestió, ja sigui una investidura, una moció de censura o una llei sectorial aprovada pel Govern. Ara bé, amaga una manera habitual de procedir perquè l'executiu surti victoriós en les votacions: aconseguir els vots imprescindibles, no més. La teoria es basa en l'assumpció que per negociar els vots s'haurà de cedir i, per tant, se cedirà fins que sigui estrictament necessari. El politòleg nord-americà William H. Riker n'és el pare des del 1962 i ara Junts i ERC han decidit presentar-li una esmena a la totalitat.

Feia anys que el Govern no tenia tantes opcions diferents per aprovar els pressupostos –la CUP, els comuns i el PSC s'han mostrat disposats a negociar–, però el cert és que a quatre dies d'acabar el termini per al debat a la totalitat l'executiu no té cap suport garantit. Davant les dificultats amb els cupaires, aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va activar els contactes amb els comuns i aquest dijous representants d'Economia i Presidència han aprofundit en la negociació per començar a estudiar les condicions d'En Comú Podem per facilitar la tramitació. Paral·lelament, però, les converses amb la CUP s'han mantingut vives: Junts ha tingut aquesta tarda una trobada sense ERC amb els cupaires per intentar que aixequin el veto a la tramitació dels comptes i mantenir la "majoria independentista del 52%". El Govern, doncs, negocia a dues bandes per aconseguir in extremis un pacte que no acaba d'arribar.

La CUP, ERC i JxCat saben a hores d’ara que l’acord entre tots tres pels pressupostos és pràcticament impossible, però ningú ho verbalitza en públic per no ser etiquetat com el que desfà la majoria independentista. Fa temps que a Catalunya la cursa per no ser el culpable del desacord és sempre molt més disputada que la de ser artífex d’un pacte, i sovint els partits han esmerçat molta més energia en assenyalar els altres com a culpables d’una trencadissa que en trobar la via per evitar-la. La negociació dels comptes no ha esquivat aquesta dinàmica, i amb la CUP fent equilibris per presentar esmena però seguir a la taula, Junts posant línies vermelles però començant a carregar la responsabilitat sobre Aragonès, i ERC agitant el fantasma de la sociovergència, el camí conduïa on va portar ahir: a l’escapatòria dels comuns.

Fotografia de nou desagradable per als interessos del govern d’Ada Colau a Barcelona, que aquest dimecres s’ha quedat sol amb el suport de Barcelona pel Canvi per poder continuar la tramitació dels pressupostos del 2022. La formació que capitanejava Manuel Valls, i que ara està liderada per Eva Parera, ja va tenir la clau, quan encara no s’havia separat de Cs, per donar la investidura a l’alcaldessa i no a Ernest Maragall (ERC), i avui ha tornat a ser decisiva; ara per a l’acord de pressupostos.