Quan la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina va tornar a intensificar-se després d’un període de distensió provisional, va quedar clar fins a quin punt la crisi de malentesos entre les dues superpotències havia augmentat. El president dels EUA, Donald Trump, va afirmar que l’havien agafat desprevingut els nous controls de la Xina sobre els metalls de les terres rares i els productes derivats, anunciats a principis de setmana, malgrat que en els darrers mesos hagués qualificat la relació amb Pequín de “molt bona”. Els comentaristes xinesos, per la seva banda, van insistir que Pequín simplement responia a noves agressions per part dels Estats Units, i que Washington era el veritable provocador, ja que havia incrementat les restriccions tecnològiques sobre la Xina alhora que professava bona voluntat.

El 2016, quan treballava de corresponsal a la Xina, ens van convidar a diversos periodistes a visitar les instal·lacions de DJI, l’empresa de drons més gran del món. Els seus models eren els més competitius en preu i qualitat. Les vendes augmentaven cada any als Estats Units i Europa. Hi havia preocupació sobre on anaven les dades de les seves càmeres, però la discussió tenia un caràcter més aviat tècnic. DJI anava ampliant el seu negoci per crear drons de missatgeria, per a l'agricultura o per a produccions cinematogràfiques.

Quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, les fàbriques a la Xina van tancar i el trànsit marítim global es va alentir. En qüestió de poques setmanes, els productes van començar a desaparèixer de les botigues dels Estats Units i les empreses americanes que depenien de materials estrangers van començar a fer fallida.

Una de les moltes explicacions del president Donald Trump per justificar la seva guerra comercial és que, a més de la hipotètica reindustrialització del país –una quimera a curt termini, i caldrà veure què passarà a mitjà i llarg termini–, aconseguiria prou ingressos fiscals per rebaixar el deute federal. Amb posterioritat a la suposada pluja de diners que rebria de l'exterior –a la pràctica, d'empobrits contribuents estatunidencs– podria allargar la baixada d'impostos de què va gallejar durant la campanya del 2024 i que seria una continuació de la del 2017. Però aquelles retallades, contra el que deia Trump, van afegir 1,5 bilions de dòlars als números vermells del Tresor.

Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

Donald Trump ha fet moltes promeses sobre els seus primers dies a la presidència: la deportació d'immigrants "més gran de la història", abaixar el preu del cistell de la compra o indultar els condemnats per l'assalt al Capitoli. El republicà també va dir en campanya que posaria fi ràpidament a la guerra de Gaza i a la d'Ucraïna. Trump torna aquest dilluns a la Casa Blanca amb un context molt diferent de fa vuit anys, dins i fora dels Estats Units.

La febre de l'or no s'atura. Aquesta setmana el metall preciós ha batut el seu rècord històric de preus i s'ha situat per sobre dels 2.400 dòlars l'unça –va arribar fins als 2.415 aquest divendres, amb una correcció posterior–, uns preus mai vistos fins ara. Només en els últims cinc anys, el preu de l'or en dòlars s'ha revaloritzat més d'un 80%, i en tan sols l'últim mes la revaloració ha estat de prop d'un 10%. Quins en són els motius?

El 2016, quan vivia a Pequín, anava cada dia a la feina amb una bicicleta que semblava treta de l’època maoista. Als carrils bici de la ciutat no només ens trobàvem ciclistes tradicionals. Hi havia dos espècimens que gairebé mai havia vist a Barcelona: les bicicletes elèctriques i les motos elèctriques. A la Xina s’estava posant en marxa una revolució de la mobilitat elèctrica. Ara estem veient els seus fruits: la Xina és la gran potència del vehicle elèctric. També serà el país que més guanyarà amb la transició verda mundial.

Continuen els esforços dels Estats Units per limitar TikTok, una de les xarxes socials més utilitzades al país, amb més de 100 milions d'usuaris, que ha adquirit la categoria d'"amenaça per a la seguretat nacional". La Casa Blanca va llançar dijous un ultimàtum a la seva empresa matriu, ByteDance: o ven la seva versió nord-americana o s'enfronta a una prohibició al país. Washington tem que la Xina estigui utilitzant la xarxa social per recopilar informació privada dels ciutadans nord-americans. Però el motiu de fons podria estar, també, en la brutal competència que ha suposat la plataforma per a les xarxes socials nascudes als EUA, com Facebook, Instagram, Twitter o Snapchat, que estan perdent la seva hegemonia.

El president de la Xina, Xi Jinping, ha iniciat el seu històric tercer mandat amb una reorganització radical de les institucions governamentals. L'Assemblea Nacional Popular (ANP) va aprovar divendres la creació de dos nous organismes reguladors que dependran directament de l’aparell del Partit Comunista Xinès (PCX) i no dels ministeris o d'altres agències. La Xina fa així un pas més per difuminar la divisió entre govern i partit, amb la creació d'aquests nous superorganismes sota control del PCX que pretenen impulsar sectors clau com el financer o el tecnològic.

L'exèrcit dels Estats Units ha abatut un nou objecte volador no identificat (ovni) aquest diumenge: aquest cop, l'artefacte sobrevolava el llac Huron, al nord del país, segons ha avançat el congressista Jack Bergman i han confirmat després fonts governamentals. Es tracta del quart ovni neutralitzat en els últims dies a l'Amèrica del Nord.

Els Estats Units han assegurat en un comunicat aquest dijous que el globus xinès albirat –i finalment abatut– la setmana passada al país "estava clarament destinat a l'espionatge d'intel·ligència i duia un equipament que no concordava amb el que utilitzen els globus meteorològics", com defensa la posició xinesa. D'acord amb la informació obtinguda per un avió espia nord-americà (un U2), el Pentàgon diu que està en condicions de confirmar que el globus tenia múltiples antenes destinades a la "recollida i geolocalització de comunicacions", així com panells solars prou grans per fer funcionar "múltiples sensors de col·lecció d'intel·ligència".

Les manifestacions contra la política de covid zero han trastocat la imatge que molts tenien de la Xina. Comparada amb la percepció d’autoritarisme per la reelecció de Xi Jinping de fa unes setmanes, les protestes actuals transmeten una imatge molt més dinàmica de la societat xinesa.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

Els xinesos de la meva generació sentien admiració pels Estats Units.

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

La Xina segueix ferma en la seva resposta a la visita de Nancy Pelosi a Taiwan. Pequín ha anunciat que congela la cooperació amb Washington en assumptes clau com el medi ambient i que suspèn les reunions militars d'alt nivell. A més, s'hi inclouen la suspensió de trobades bilaterals sobre la cooperació entre Pequín i Washington en temes com la repatriació d'immigrants il·legals, l'assistència judicial penal, la lluita contra els delictes transnacionals i el control de drogues. En total, un conjunt de vuit mesures de represàlia que suposen un nou pas en l'escalada de la tensió a l'estret de Taiwan. La portaveu d'Exteriors, Hua Chunying, ha responsabilitzat els Estats Units de provocar la crisi. “Les mesures de resposta estan justificades, són necessàries, apropiades i gens excessives”, ha defensat, ja que Pelosi ha fet "cas omís de la preocupació i la ferma oposició" de la Xina amb el seu viatge a la capital del país, Taipei.

L'any 1991 Nancy Pelosi, aleshores una demòcrata emergent de Califòrnia, va visitar la Xina i Hong Kong en un gest de solidaritat amb els opositors del govern i les víctimes de la massacre de la plaça de Tiananmen. L'acompanyaven el republicà de Washington John Miller i el congressista demòcrata Ben Jones. A l'arribar, van desplegar una pancarta per petició d'un dissident xinès que deia: "Als que van morir per la democràcia a la Xina".

La portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, ha aterrat a Taiwan aquest dimarts en una visita històrica les conseqüències de la qual encara són difícils de preveure. Taiwan és una espina que la Xina té clavada des del 1949, quan els perdedors de la guerra civil xinesa, seguidors del Kuomintang, es van instal·lar a l'illa i hi van mantenir el govern de l'antiga República de la Xina, en contraposició amb la República Popular comunista que governa el continent. Des de llavors l'illa ha evolucionat al seu ritme i ha aconseguit tenir un gran èxit econòmic, però sempre ha estat en fals a nivell internacional, on viu en uns llimbs diplomàtics per la forta pressió xinesa. Els Estats Units li donen suport, però des de fa anys intenten fer-ho sense fer enfadar del tot Pequín. Fins ara, quan Pelosi ha visitat Taiwan contra l'opinió del govern del seu país, en mans dels demòcrates, el seu partit, i contra el parer de les agències d'intel·ligència i de l'exèrcit nord-americans. Naturalment, també en contra de l'opinió de la Xina, que ha respost a la visita anunciant maniobres militars amb foc real a les aigües properes a l'illa que es poden quedar en una simple demostració de força intimidatòria o anar a més.