L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

Han hagut de passar cinc anys, però finalment una jutgessa ha admès a tràmit una denúncia dels familiars de les víctimes de covid que van morir durant la pandèmia a les residències madrilenyes a causa d'un protocol que establia que no se les havia de traslladar a l'hospital, i ha imputat els dos càrrecs responsables. Recordem que es tracta de 7.291 persones, una xifra que s'ha fet tristament popular i que el govern d'Isabel Díaz Ayuso ha intentat minimitzar en més d'una ocasió. La jutgessa ha citat a declarar dilluns vinent Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo. El primer era director de Coordinació Sociosanitària de l'executiu madrileny quan va començar la crisi sanitària, i va firmar el conegut com a "protocol de la vergonya". El segon –segons les entitats de víctimes– va coordinar el protocol tècnic que complementava el primer i va substituir Mur en el càrrec a partir del maig del 2020.

Des que els científics van començar a fer proves amb patògens perillosos als laboratoris, el món ha patit quatre o cinc pandèmies, segons com es miri. Una, la grip russa del 1977, va ser provocada gairebé amb tota seguretat per un error de recerca. Alguns científics d'Occident van sospitar ràpidament que l'estrany virus havia estat al congelador d'un laboratori durant un parell de dècades, però la majoria es van mantenir en silenci per por de ferir susceptibilitats.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Cinc anys després que la covid-19 generés una alarma mundial, encara hi continua havent moltes incògnites sobre com es va originar. La hipòtesi que ha estat àmpliament defensada en diversos articles científics apunta a un mercat de la ciutat xinesa de Wuhan com l'epicentre de la pandèmia, però encara hi ha veus que defensen la teoria que el virus SARS-CoV-2 que causa la malaltia va sortir d'un laboratori xinès. Aquesta setmana dos diaris alemanys han publicat que l'agència d'intel·ligència del país va elaborar un informe el 2020 en què apuntava a la hipòtesi del laboratori, tot i que el govern, llavors liderat per la conservadora Angela Merkel, no el va arribar a fer mai públic.

Tot i que ja han passat cinc anys des de l'esclat de la pandèmia, per a moltes persones el coronavirus encara no forma part del passat. La covid persistent manté atrapades moltes persones en la malaltia i, en la majoria dels casos, això suposa tenir símptomes durant almenys dos anys. Aquest és el temps mínim que passen malaltes el 56% de les persones que tenen covid persistent, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). De fet, hi ha afectats que un lustre després no s'han curat.

Era una placa modesta de metall, situada al peu d'un desmai del parc de les Ribes del Ter, on el passejant que s'hi acostava podia llegir: “De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record”. Aquest 14 de març es compleixen 5 anys del decret de l'estat d'alarma per la pandèmia, però les víctimes gironines que la covid es va endur ja no tenen aquell espai simbòlic de record i homenatge que l'Ajuntament, llavors encapçalat per Marta Madrenas, va crear el 14 de juliol de 2020. Gairebé dos anys després, l'agost del 2022, la placa va desaparèixer i mai més se n'ha sabut res. També ha desaparegut el desmai que es va plantar al seu costat per fer-li ombra, que presumiblement no es va adaptar bé a l’espai i va acabar talat després de la darrera sequera.

La Comunitat de Madrid va ser un dels territoris europeus amb un nombre més alt de morts durant la pandèmia i on més es va reduir l’esperança de vida. Ho explica unes pàgines més endavant l’epidemiòleg Fernando García López. I això per no parlar de les 7.291 persones a les quals es va denegar el trasllat a l’hospital i van morir en residències. O que la llavors directora general de Salut, Yolanda Fuertes, va dimitir perquè no estava d’acord amb la política d’obertura que va imposar la presidenta Isabel Díaz Ayuso... I, tot i això, a les eleccions autonòmiques del 2023 Ayuso va treure majoria absoluta i prop d’un 50% dels vots.

Fa un mes i mig que el Miquel gairebé no surt del llit. Està completament anul·lat. Tot i que ja té 16 anys, els seus pares li han hagut de col·locar una barana per no caure mentre dorm perquè s'havia despertat diverses vegades de bocaterrosa a mitjanit. El 2020, com molta gent arreu del món, va emmalaltir de covid-19 durant la primera onada de la pandèmia. Ara bé, a diferència de la majoria de persones, ell encara no ha recuperat la seva vida cinc anys més tard i tampoc té cap perspectiva de millora. Té covid persistent, una malaltia sense cura i plena d'incògnites que limita greument la vida dels que la pateixen.

Aquest mes estem d'aniversari, ja que fa cinc anys del confinament per la covid. Sembla molt llunyà, però hi ha gent que es va infectar en la primera onada i que encara avui té covid. Són les víctimes oblidades de la covid persistent, algunes de les quals eren infermeres i sanitaris que ara veuen com els deixen a la cuneta. Revisem també què ha canviat després de la pandèmia en diversos àmbits, veiem com ha quedat la revolució de les vacunes i parlem amb l'epidemiòleg Fernando García López sobre què es va fer bé i què malament, amb Madrid en el punt de mira.

El Boyan Dimitrov (Varna, Bulgària, 1978) fa prop de vint anys que es dedica a matar plagues. M’ensenya al seu mòbil el calendari del dia: rates, paneroles, xinxes, formigues. Es troba de tot. Ha vist de tot. Tant en pisos particulars com en obres públiques. Ara, per exemple, fa el manteniment de les obres de l’AVE. Perquè sempre que aixequen el terra, explica, estan més a prop de la claveguera, que és en definitiva la casa d’aquests animals. 

El març del 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid, 230 persones grans vivien a la residència Ca n’Amell de Premià de Mar. En només dos mesos, més d’un terç dels residents (87) van morir i, com va fer en altres centres, la Generalitat va assumir-ne la gestió. Mesos després, una querella de la fiscalia va incentivar que una jutgessa de Mataró investigués si, més enllà dels efectes de la crisi sanitària, es podien atribuir responsabilitats per homicidi imprudent. Ara, familiars d’aquests avis critiquen que la fiscalia s'hagi "desdit" en un informe en què demana l'arxivament del cas. Malgrat que les males condicions al geriàtric van quedar constatades, la jutgessa comparteix que no es pot atribuir cap delicte a la direcció de la residència i ha decidit arxivar el cas. Aquesta és la segona investigació que s'arxiva de les tres que van arribar a la justícia per morts en residències de Catalunya durant la pandèmia de covid, i dels tres Ca n'Amell és el geriàtric on hi va haver més morts durant la primera onada de la pandèmia.

La covid-19 ja no és una emergència de salut pública, però avui encara es desconeixen moltes de les conseqüències que ha tingut. La pandèmia no només va ser una crisi sanitària, perquè va impactar de ple la resta d'esferes de la vida, sobretot entre els adolescents, un grup especialment vulnerable als efectes col·laterals del virus. La Universitat de Washington ha demostrat en un estudi que les restriccions socials per minimitzar el nombre de contagis, com el confinament i el toc de queda, van provocar una maduració cerebral "inusualment accelerada" en els adolescents. Aquestes conseqüències, que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (Pnas), van ser més pronunciades entre les noies, la qual cosa s'associa a un risc més gran de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament, com ara depressions i ansietat.

Durant la pandèmia, moltes dones van notar que les seves regles tenien alteracions i que sagnaven més abundantment que abans, o també se'ls alterava el calendari amb retards que fins aleshores no havien notat. Sense cap evidència ni cap explicació, n'hi va haver que ho van atribuir a haver passat la covid. Ara, però, un equip d'investigadors han conclòs que aquestes irregularitats en el cicle menstrual es van deure a l'estrès psicològic provocat per mesos de confinament i restriccions, més que no a la mateixa infecció del virus. En canvi, anteriors estudis sí que van vincular la vacuna contra el coronavirus amb alteracions temporals de la regla.

La grip va ser la gran protagonista de l'hivern després de tres anys de domini de la covid-19 i va desplaçar la resta de virus respiratoris. Fins ara, la malaltia que va posar cap per avall el món el 2020 ens havia donat pocs maldecaps aquest any. Però en les últimes setmanes, i a les portes de l'estiu, els casos i les hospitalitzacions per SARS-CoV-2 estan pujant. Actualment, hi ha gairebé 300 hospitalitzats i 9 estan en unitats de cures intensives. Si bé les consultes a les urgències dels hospitals i la proporció d’ingressos es mantenen "dins dels rangs esperats" de la conselleria de Salut, la malaltia pot ser especialment greu entre les persones més vulnerables, com els malalts de càncer.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

Un total de 529 empreses i autònoms catalans que van rebre ajudes del departament d'Empresa de la Generalitat el 2021 per fer front a la pandèmia podrien haver de retornar els diners en els pròxims mesos. La raó? Algunes van acabar abaixant la persiana l'any següent o van repartir dividends entre els seus socis en els exercicis 2021 i 2022, la qual cosa suposa un incompliment de les bases de la convocatòria de les ajudes, dissenyades per l'Estat i repartides per la Generalitat per ajudar empreses solvents que van tenir problemes durant la crisi del coronavirus. Així ho ha detectat un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimarts que alerta que les irregularitats afectarien un total de 26,87 milions en subvencions.