"Vaig decidir-me a escriure teatre perquè buscava una altra dimensió a la literatura plana", deia Joan Brossa (1919-1998) en una entrevista a la revista Serra d'Or el 1991. Des de molt jove, Brossa va intentar eixamplar l'espai de la poesia, dotar-la d'un suport físic que traspassés la lletra escrita. La primera provatura, en aquest sentit, va ser El cop desert: somni escènic en 2 actes i 5 quadres, una peça de teatre que va escriure el febrer de 1944, quan tenia 25 anys. El text original es va publicar per primera vegada el 2014, en el sisè volum de la col·lecció Poesia escènica d'Arola Editors, però no s'havia portat mai a escena. La companyia Projecte Ingenu hi posarà remei amb una adaptació lliure del text original, dirigida pels coreògrafs Andrés Corchero i Ana Pérez, que es podrà veure del 6 al 28 de juny a la Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures.

"Sentir que la meva experiència no és única al món em fa sentir menys fracassada", diu l'actriu i creadora Carla Rovira (Girona, 1982). Al seu últim espectacle, [Èxit] through the gift shop, comparteix sense embuts la història d'un embaràs ple de complicacions i incerteses. Com Gemma Brió, Clàudia Cedó, Concha Milla i La Danesa, Rovira aborda un relat cru sobre la maternitat i els processos de gestació que no acaben com s'esperava. Després d'estrenar-lo a la FiraTàrrega 2022, el recupera a la Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures entre el 22 de maig i el 2 de juny.

Les bones intencions

Centre de les Arts Lliures. Escenari Joan Brossa (Fins al 6 de juny)

Míriam Iscla ens fa riure. I molt. Acostumats a veure-la en personatges seriosos, com els de Barcelona de Pere Riera (TNC) o el més recent de la jutge de Crim i càstig (Teatre Lliure), Iscla ens redescobreix tota la seva vis còmica, els bons dots de comedianta que des que va sortir de la companyia T de Teatre gairebé no havia fet servir. Iscla domina i excel·leix en una comèdia d’aquelles que li escauen d’allò més a qualsevol festa major de Catalunya; és curiós, fins i tot estrany, que estigui programada al Centre de les Arts Lliure.

]]>

Als assaigs de Les bones intencions, les gralles han sonat amb força. "Soc fill de mare catalana i pare extremeny. Tinc els dos folklores dins del cos, però no tenia ni idea de ballar L’hereu Riera, ni de com posar-me una faixa o uns picarols", explica Joan Negrié, que els últims mesos s'ha posat les piles per saber-se tots els passos de la cançó tradicional catalana. "Me l'he apresa com si hagués de fer la coreografia d'All that jazz o de Full monty. El meu personatge ha de ballar-la, no parodiar-la", diu l'actor. "Sort que era curta", replica Míriam Iscla al seu costat. La parella d'intèrprets protagonitza una comèdia escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura que s'instal·la aquest dijous al Centre de les Arts Lliures (antic Espai Brossa de Barcelona). Hi arriben després d'estrenar-la a la Sala Trono de Tarragona –que ha produït el muntatge– i de comprovar que si munten una gran festa catalana, el públic s'hi tira de cap.

]]>

El Centre de les Arts Lliures, l’espai que gestiona la Fundació Joan Brossa al barri del Born, obrirà oficialment el 16 de desembre, després d’unes obres que han servit per unificar de nou tot l’edifici de La Seca. Els seus nous directors artístics, Maria Canelles i Marc Chornet, tenen per davant el repte d’omplir un espai que tant vol servir la memòria del poeta com actualitzar-ne el sentit al segle XXI. El repte no és fàcil, perquè servir totes les facetes de Joan Brossa –poesia, art, teatre, pensament, transformisme, música– és inabastable. Ho és gairebé tant com la programació que han presentat, que respon a una voluntat transdisciplinària, transgeneracional i renovadora, plena de noms propis coneguts i artistes emergents, iniciatives sorprenents com una escola de poesia d’avantguarda, un cicle de música indòmita amb 13 compositors i artistes, un cicle que fusiona dansa i so, i temporades teatrals de companyies consolidades com La Ruta 40, la Sala Trono, Roberto G. Alonso i Sixto Paz.

]]>