La companyia energètica catalana Estabanell ha firmat un préstec sindicat de 22 milions d'euros amb Triodos Bank i l'Institut Català de Finances (ICF) per desplegar 16 parcs solars fotovoltaics propis. En un comunicat, l'empresa catalana, amb seu a Granollers (Vallès Oriental), ha explicat que Triodos aportarà 15 milions i l'ICF els set milions restants.

Aquest dimecres, durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Elon Musk ha assegurat que una gran planta solar situada en zones poc poblades d’Espanya o Sicília podria generar prou energia per abastir tot Europa. Segons l’empresari, les instal·lacions necessàries són tecnològicament viables i només caldria decidir implementar-les. Musk, de fet, ha posat com a exemple la Xina, on plantes solars produeixen ja 540 gigawatts (GW) anuals.

Les energies eòlica i solar van generar més electricitat que els combustibles fòssils a la Unió Europea (UE) per primera vegada l'any 2025. Les dues fonts d'energia en conjunt van assolir un rècord del 30% de la generació d'electricitat a la UE, davant dels combustibles fòssils, que van representar el 29%, segons l'informe anual de referència European Electricity Review, del think tank britànic Ember, que ofereix un panorama complet del sistema elèctric a Europa.

Girona és a la cua d'inversions en energia verda. A diferència de les altres demarcacions de Catalunya, les comarques gironines no tenen cap parc eòlic en funcionament i només una desena d'instal·lacions fotovoltaiques operatives. Això sí, ara mateix, tant la Generalitat com el ministeri de Transició Ecològica hi estan tramitant més de 200 projectes de renovables que veuran la llum els pròxims anys. Molts d'aquests futurs parcs eòlics i fotovoltaics, però, han generat controvèrsia, i tenen veïns i ajuntaments de pobles petits en contra. Els ciutadans s'han unit en diferents plataformes reivindicatives i, la setmana passada, més de 40 consistoris gironins van fer pinya per fer sentir el seu malestar davant de la delegació de la Generalitat. Tots reiteren que, malgrat ser favorables a la transformació verda, els projectes planificats en el seu entorn estan "sobredimensionats", faran "malbé l'entorn natural" i lamenten que s'han projectat "sense tenir en compte l'opinió del món local".

La producció d'energia renovable a Catalunya es va situar, el tercer trimestre, en 1.497 GWh. Suposa un 4,5% menys que en el mateix període de l'any anterior, en contrast amb la pujada del 2% en el conjunt d'Espanya. Això és el que posa de manifest l'informe trimestral de l'Observatori d'Energies Renovables, elaborat per la consultora Opina 360 amb les dades provisionals de Red Eléctrica. La raó principal d'aquesta reculada és la producció eòlica, que es va desplomar un 26,3%. Aquesta caiguda va quedar mitigada pel creixement de l'energia hidràulica (16,7%) i la fotovoltaica (11,3%). Aquesta caiguda en la generació d'energies renovables ha motivat que les energies verdes perdin pes i es quedin en el 14,8% del total de l'electricitat generada durant el trimestre, set dècimes menys que fa un any.

L'energètica Naturgy, a través de la plataforma d'innovació Innovahub, està impulsant un projecte pioner a Espanya per al desenvolupament de tecnologia fotovoltaica flotant a mar obert, en col·laboració amb la start-up espanyola BlueNewables, segons ha informat aquest dimarts la companyia que presideix Francisco Reynés. Aquesta iniciativa, que compta amb una subvenció de l'Idae –un organisme de l'Estat– en el marc del programa Renmarinas, busca explorar noves solucions renovables que permetin avançar en la descarbonització de l'energia.

Catalunya va acumular el 2024 un nou any amb pocs avenços en la instal·lació d'energies renovables, per la qual cosa va tancar l'any havent assolit només una cinquena part dels objectius previstos per al 2030, fins al punt que l'any passat no es va poder aprovar cap nou parc eòlic per les traves polítiques i administratives, segons l’Informe de Situació 2024 de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya. L'increment respecte a l'any anterior de la generació d'energia hidroelèctrica després de tres anys de sequera va permetre a les renovables arribar a un 19,1% de la producció elèctrica i cobrir un 16,2% de la producció.

Un total de 23 recursos contra projectes de renovables a Catalunya durant aquest any, i 32 recursos presentats el 2023. Aquesta és l'activitat d'Unió de Pagesos, el principal sindicat agrari del país, contra els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics al territori del Principat. I, al marge dels recursos, durant el 2024 s'han presentat al·legacions a 19 dels 76 projectes fotovoltaics i a 5 dels 7 projectes eòlics. El 2023, les al·legacions van afectar quasi la meitat dels projectes fotovoltaics (55 dels 120) i dos terços dels eòlics (10 de 18).

La companyia catalana de plaques i instal·lacions elèctriques solars SolarProfit presenta davant els jutjats mercantils de Barcelona un pla de reestructuració que contempla per als seus creditors quitances d'entre el 86% i el 100% del deute. La companyia va comunicar diumenge al BME Growth (la borsa de pimes) els seus plans per superar la crisi que l'afecta els últims mesos.

El preu de l'electricitat al mercat majorista espanyol podria caure a la meitat dels nivells actuals en els pròxims sis anys si es compleixen els escenaris de desplegament d'energies renovables previstos al Pla Nacional Integrat de l'Energia i Clima (PNIEC) per al període 2023-2030, segons un article del Banc d'Espanya publicat aquest dimecres.

Les notícies més recents sobre els fabricants xinesos són dolentes per als seus rivals a tot el món. Els governs estrangers temen que els seus campions nacionals siguin colpejats per rivals xinesos de baix cost. El 5 d'agost, però, el món va rebre un petit recordatori que els productors de la Xina enfronten grans problemes propis. Hengchi, un fabricant de vehicles elèctrics propietat d'Evergrande, un desenvolupador immobiliari en fallida, va dir als inversors que dues de les seves subsidiàries s'havien vist obligades a declarar-se en fallida. El grup originalment tenia com a objectiu vendre un milió de vehicles elèctrics a l'any a partir del 2025; enmig d'una competència febril, només en va vendre 1.389 l'any passat.

El mes de maig passat es va aconseguir una fita que, només fa un lustre, era totalment impensable. La fotovoltaica, per primer cop, es va convertir en la tecnologia que més electricitat va aportar al sistema elèctric espanyol: el 23% del total de la generació mensual. Així, en el mix elèctric, l’energia del sol, transformada en electricitat, se situava en el primer lloc clarament per davant de la nuclear, el gas, la hidràulica i l’eòlica. Així, l’energia solar avança com un element clau en la descarbonització de l’economia.

La sequera fa mesos que ens demostra cada dia –i d’una manera molt palpable– les conseqüències que pot tenir la crisi climàtica. Les pluges d’aquesta Setmana Santa no l’arreglaran, han estat una petita pausa, i de moment res fa pensar que a l’estiu ens hàgim de salvar de les restriccions. Tot i això, i encara que sabem que a Catalunya els efectes de l’escalfament global poden ser devastadors, ens continuem quedant enrere. Aquests últims dies a l'ARA hem explicat que la majoria de grans obres hídriques pendents encara no s’han ni començat, i que en energies renovables també anem tard. I les dues qüestions estan vinculades, ni que sigui perquè per fer funcionar les dessaladores es gasten grans quantitats d’electricitat. 

Espanya se situa en el top ten dels estats amb més inversió en energies renovables. Diversos estudis ho avalen. I l'aposta comença a donar resultats. El 2023, per primer cop, l'estat espanyol haurà generat la meitat de l'electricitat amb fonts d'origen renovable. Una fita aconseguida gràcies a tres factors: un fort impuls de l'energia fotovoltaica, una eficiència més gran, sobretot de les empreses, i conseqüència d'això, una demanda elèctrica més baixa.

La plataforma de finançament participatiu Fundeen ofereix la possibilitat als veïns de la comarca de l'Anoia i els municipis de la Molsosa, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable i obtenir un rendiment econòmic resultant de l’aposta per la sostenibilitat. Concretament, es tracta d'ANOIA HIVE, un nou projecte de la promotora Hive Energy, SPV Via Solar Anoia, SL, que consisteix en la creació d’una planta solar fotovoltaica de 13,40 MWp en el municipi Sant Pere Sallavinera. 

Superada la fase inicial de desconeixement i incertesa, la demanda d’instal·lacions fotovoltaiques per produir electricitat a partir de l’energia del sol s’ha disparat. Té tota la lògica en un territori, l’estat espanyol, que va acabar l’any 2022 amb 26 gigawats (GW) de potència solar instal·lada i arribarà al final de la dècada amb 39 GW, però té una capacitat potencial de 179 GW, només superada dins d’Europa per Alemanya.

La majoria d’empreses instal·ladores de plaques fotovoltaiques ni tan sols volen fer pressupostos per instal·lar energia solar en edificis comunitaris. Són una part encara ínfima del mercat i saben que la probabilitat que tot acabi en res i els veïns no es posin d’acord durant la negociació és molt elevada. Però tampoc no és el principal motiu: els tràmits són una autèntica cursa d’obstacles irritant i de vegades kafkiana que pot allargar la connexió a la xarxa més d’un any des de l’inici del procés. Dos projectes gironins, amb tossuderia i paciència, obren camí a l’energia fotovoltaica en edificis comunitaris. Cap dels dos, amb més d’un any de tràmits, ha aconseguit encara connectar-se a la xarxa, però ja veuen la llum al final del túnel.

La secció segona del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el projecte d'un macroparc fotovoltaic al municipi de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages, que havia rebut el vistiplau de la Ponència de Renovables de Catalunya. La justícia ha donat la raó a l’Ajuntament en el contenciós que va presentar contra la resolució favorable de la Ponència d’Energies Renovables del desembre del 2020. L'Ajuntament ha expressat la seva satisfacció per la resolució, malgrat que encara no és ferma i es pot presentar recurs.

L'endarreriment de Catalunya en matèria d'energies renovables (només un 14% del consum energètic prové de fonts verdes) és un diagnòstic que no admet discussió entre administració, empreses i societat civil. Ara bé, des que fa més d'un any es va reactivar la tramitació de desenes de projectes afloren discrepàncies sobre com cal fer aquest desplegament compatible amb totes les activitats i el valor paisatgístic i ecològic de molts indrets del país. On han d'anar i quins espais han d'ocupar les instal·lacions de renovables?

La Comissió de Territori de Catalunya –l'organisme consultiu de la Generalitat sobre urbanisme– ha unificat els criteris urbanístics i paisatgístics per a la implantació de plantes fotovoltaiques. La Comissió ha publicat un document en el qual autoritza la instal·lació de parcs solars en zones no urbanitzables, com ara entorns industrials, infraestructures, dipòsits de residus i àrees degradades.