La idea que els països nòrdics haurien de desenvolupar un programa d’armament nuclear conjunt hauria estat considerada com a absurda i ridícula fa pocs anys. Però ara els temps han canviat, i la incertesa sobre si els Estats Units han deixat de ser un aliat fiable genera una profunda preocupació en una regió que tem l’agressivitat de Rússia. En aquest context, corre una pregunta que abans hauria estat impensable, però que comença a circular entre diverses personalitats i acadèmics, que qüestionen si ha arribat l’hora que els països nòrdics construeixin el seu propi paraigua de protecció atòmica.

A finals de l’estiu del 2021, Greer Jarrett va emprendre el primer de vint-i-sis viatges per recórrer els camins marítims que havien seguit els mariners nòrdics durant l’era vikinga, que va durar aproximadament del 800 al 1050 dC. Més enllà de la seva reputació de brètols medievals, els vikings eren experts comerciants que van establir rutes comercials que arribaven fins a Bagdad. La seva hegemonia es basava en el domini dels mars.

L'auge de l'extrema dreta i la caiguda dels partits ecologistes a Europa són les dues principals conseqüències de les eleccions d'aquest diumenge. Però hi ha una zona del continent en què ha passat justament el contrari. Als tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), els partits de l'esquerra verda són els grans guanyadors d'aquests comicis, mentre que l'extrema dreta ha reculat. I en tots tres estats, els resultats han sigut inesperats i històrics.

Les eleccions presidencials a Finlàndia feia anys que no despertaven tant interès. El país nòrdic vota aquest diumenge entre nou candidats a substituir el conservador Sauli Niinistö, que ha esgotat els 12 anys que permet com a màxim la Constitució, després de liderar el canvi en política exterior més important del país: l'ingrés a l'OTAN, una decisió històrica que fins que no va començar la guerra a Ucraïna tenia un suport molt minoritari a Finlàndia. A la pràctica, el lloc se'l disputen tres candidats: un ex primer ministre liberal, el ministre d'Exteriors del govern de Sanna Marin i l'exlíder del partit d'extrema dreta. Si cap dels tres aconsegueix més d'un 50% dels vots, cosa que es dona pràcticament per descomptada, hi haurà segona volta l'11 de febrer.

Europa s'ha de preparar per afrontar una altra guerra "abans que s'acabi aquesta dècada". No és una afirmació de qualsevol; és del ministre de Defensa d'Alemanya. En una entrevista el mes passat al setmanari Welt am Sonntag, Boris Pistorius va plantejar aquest futur ombrívol, tot i que no és l'únic que ho ha fet. La setmana passada, el ministre de Defensa Civil suec, Carl-Oscar Bohlin, va alertar que "hi podria haver una guerra a Suècia", i el cap de les forces armades va afegir que tots els suecs s'han de preparar per a aquest escenari, unes declaracions que han generat alarma i un enorme debat polític al país.

Siham El Haddad passejava un diumenge amb la seva família per Nørrebro, el barrí més multicultural de Copenhaguen, quan una dona es va apropar cap a ella increpant-la: "T’has de treure la bufanda (fent referència al hijab que portava), en sou masses, vosaltres!”. No era la primera vegada que El Haddad havia rebut insults racistes pel carrer, de vegades també l’han escopit. Amb enuig, El Haddad explicava: “Vaig néixer i créixer a Dinamarca, per tant, la meva família és danesa, però fets així em fan sentir de fora”. En un altre cas recent, el canal TV2 gravava un programa en què la Zainab i en Haryad (dos joves de 24 anys nascuts a Dinamarca), enviaven currículums a diferents empreses per fer pràctiques com a electricistes, però a cap dels dos els trucaven per a una entrevista de feina. En canvi, quan van canviar els noms dels seus currículums pel de Sara i Victor, i les seves fotografies, a la Sara li van trucar una vegada i al Víctor tres.

El trànsit als punts fronterers del sud de Finlàndia, limítrofs amb Rússia, s'ha animat els dos últims dies. A partir de la mitjanit d'aquest divendres a dissabte, els quatre passos del sud-est del país, els de més activitat, quedaran completament tancats, inicialment durant tres mesos. El govern finlandès va anunciar dijous que havia pres aquesta decisió davant d'un increment important dels migrants sense papers que han arribat les últimes setmanes al país nòrdic, procedents de Rússia, en una acció deliberada del govern de Vladímir Putin, segons les autoritats finlandeses.

El municipi de Grindavík, a Islàndia, s'ha convertit en un poble fantasma. Amenaçat per una erupció de lava que podria ser imminent, les autoritats del país van ordenar-ne l'evacuació dissabte a la nit, després de dies alertant els veïns que estiguessin a punt per si calia marxar ràpidament de casa seva. Imatges difoses aquest dilluns pels mitjans locals i a les xarxes socials mostren una esquerda enorme en una de les carreteres d'accés a la població, on viuen unes 4.000 persones, que ara han hagut de buscar un altre lloc per viure, de moment de manera temporal, però ningú sap del cert si hi podran tornar.

Sis pins i dos bedolls resisteixen solitaris enmig d'una gran clariana que un dia havia sigut un bosc. Han estat amnistiats, però les desenes o centenars d'arbres del seu voltant han desaparegut. Recorrent el centre de Suècia, d’Estocolm cap a l’interior, es repeteix sovint aquesta estampa. Un grapat de pins o pícees que regnen enmig del no-res; una imatge que ja s'ha tornat habitual al país, on la tala massiva domina de forma contundent l'explotació forestal des de fa dècades. Els boscos boreals (la taigà) han definit els paisatges suecs durant segles, però aquesta pràctica, generalitzada des de fa un segle, els està redibuixant.

Finlàndia torna a donar un cop de volant cap a la dreta. El partit conservador Coalició Nacional (Kokoomus) liderarà el nou govern del país nòrdic, que també incorporarà el Partit dels Finlandesos, d'extrema dreta, i dues formacions minoritàries de centredreta. El líder dels conservadors, Petteri Orpo, serà el nou primer ministre en substitució de la socialdemòcrata Sanna Marin, que durant l'última legislatura ha encapçalat un executiu d'esquerres liderat per dones. Les línies bàsiques del nou govern són l'austeritat fiscal i el fre a la immigració.

El cas de l'assassinat a trets d'un mafiós suec en un pis de Barcelona el 2019, tancat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, acosta una realitat cruenta (i potser sorprenent): la sagnant guerra entre bandes rivals a Suècia, que situa aquest país escandinau al capdamunt de les estadístiques d'aquest tipus de violència a Europa. La pugna entre grups criminals s'ha convertit en un problema tan gran a Suècia que el ministre de Justícia, Gunnar Strömmer, el va descriure a principis d'aquest any com "un tipus de terrorisme domèstic". El 2022 va ser un any de rècord, amb el màxim històric de tirotejos: n'hi va haver 391, que van provocar 63 morts, també una xifra històrica. Aquest any, fins ara, hi ha hagut 14 morts en tirotejos, l'últim dels quals aquest dilluns als afores d'Estocolm.

"Mai més sols". Aquesta expressió, dita en finès (Ei koskaan enää yksin), s'ha repetit aquesta setmana en moltes de les anàlisis i comentaris sobre l'entrada de Finlàndia a l'OTAN; una frase lligada a records foscos que la invasió russa d'Ucraïna ha despertat. Aquestes paraules del general Adolf Ehrnrooth, veterà de les dues últimes guerres entre Finlàndia i Rússia, resumeixen els motius darrere del gir radical que ha fet Hèlsinki unint-se a l'Aliança Atlàntica: Finlàndia vol garantir-se que mai més haurà de lluitar sola contra el colossal veí rus. El convenciment que aquest és un moviment beneficiós per a Finlàndia és molt majoritari al país nòrdic, però també hi ha consens en el fet que l'ingrés de Finlàndia és un bon negoci per a l'aliança militar occidental, tant per la seva posició geogràfica com per la potència del seu exèrcit.

Cap primer ministre finlandès havia tingut tanta projecció internacional com Sanna Marin. La popularitat de la jove mandatària socialdemòcrata també és alta dins de les seves fronteres, però podria no ser suficient per mantenir-se en el càrrec. Finlàndia celebra eleccions parlamentàries aquest diumenge, i totes les enquestes auguren un empat a tres que fa impossible endevinar qui liderarà el pròxim govern. Fins i tot podria ser el Partit dels Finlandesos, una formació populista i antiimmigració d'ultradreta, que trepitja els talons a la conservadora Coalició Nacional en tots els sondejos. En tercera posició, però a molt poca distància, hi ha els socialdemòcrates de Marin.

El 1644 Dinamarca i Noruega estaven en guerra amb Suècia. L’enfrontament decisiu va ser una batalla naval al mar Bàltic, a l’estret de Fehmarn, a tocar d’Alemanya. Els suecs, amb l’ajuda de la flota dels Països Baixos, van guanyar després que Dinamarca perdés dotze dels seus vaixells: deu van ser capturats i dos es van enfonsar. Gairebé quatre-cents anys després, les restes d’aquelles fragates s’han localitzat sota el Bàltic durant la construcció d’una de les infraestructures més grans d’Europa. Es tracta del Fehmarn Belt, un túnel submergit que tindrà carretera i vies de tren i enllaçarà l’illa alemanya de Fehmarn amb la danesa de Lolland. Un cop acabat, el 2029, serà el túnel combinat més llarg del món i connectarà, de manera més ràpida, els països nòrdics amb la resta d'Europa.

L’amenaça russa i la proximitat amb la guerra a Ucraïna ha obligat els països nòrdics a fer un gir radical en les seves polítiques de defensa i seguretat. Finlàndia i Suècia han demanat l’ingrés a l’OTAN, i Dinamarca, que és un dels països fundadors de l’Aliança, busca complir els requisits de l’organització després que un últim informe hagi apuntat que encara hi està lluny, perquè necessita invertir més diners en soldats i armes. El govern danès ja ha anunciat que augmentarà el pressupost en Defensa i estudia com modernitzar i reforçar les forces armades.

"Vaig córrer, córrer i córrer". Andrei Medvédev, que assegura que era comandant d'una unitat del grup de mercenaris russos Wagner a Ucraïna, va creuar divendres a la matinada la frontera noruega esquivant les bales dels guàrdies fronterers russos. Aquest és el seu relat, que ha difós l'organització de drets humans Gulagu.net a través d'una entrevista amb el seu fundador, el dissident rus Vladímir Ossetxkin. Medvédev assegura que comandava una unitat estacionada a Lugansk i que va participar en les batalles al voltant de la ciutat assetjada de Bakhmut. Explica que va escapar-se quan va constatar crims de guerra.

Finlàndia afronta el moment més decisiu en la seva política de defensa, pendent del seu ingrés a l'OTAN, però aquest escenari històric no ha suposat cap obstacle perquè el ministre del ram hagi optat per agafar-se dos mesos de baixa de paternitat per cuidar el seu segon fill. Antti Kaikkonen deixarà temporalment el càrrec durant els mesos de gener i febrer; és la baixa parental més llarga d'un ministre (home) al país nòrdic, segons destaquen els mitjans locals.

"Suècia és una superpotència humanitària", va declarar orgullós el 2013 Carl Bildt, llavors ministre d'Exteriors del govern consevador de Fredrik Reinfeldt. La fita s'havia aconseguit després de dècades de creixent inversió en cooperació internacional, fet que va consolidar el país escandinau com un dels líders mundials en ajuda per al desenvolupament. Ja fa més de 50 anys, el 1968, que el Parlament suec va establir l'objectiu de destinar l'1% de la riquesa del país a ajuda internacional. Des de llavors, tots els governs, fossin socialdemòcrates o conservadors, s'hi havien compromès. Fins ara.

"Seguretat en moments d'incertesa". Aquest ha sigut un dels eslògans de la candidata socialdemòcrata i actual primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, durant la campanya per a les eleccions al Folketing (el Parlament danès) que se celebren aquest dimarts. La incertesa que viu el país nòrdic és causada, com a tot Europa, per un context econòmic advers, amb una inflació disparada a l’11%, i per una crisi energètica a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

Encara no hi ha res segur, però tot apunta que Suècia s'encamina cap a un canvi de govern. Els resultats d'aquest diumenge encara no són definitius, perquè fins dimecres no es comptaran els vots de l'estranger i els anticipats, uns 200.000 sufragis. El marge entre els dos blocs és tan curt que l'actual primera ministra, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, es resistia a admetre la derrota en el seu discurs des de la seu electoral: “S'han de comptar tots els vots, i esperarem el resultat”. Amb el 95% escrutat, el bloc de dretes té un avantatge de 47.000 vots i només un diputat (175 contra 174). Tot i que és poc, els analistes i mitjans suecs, en general (i amb prudència), donen per bona la victòria conservadora.