Internacional  /  Europa 12/05/2022

Finlàndia fa un pas històric cap a l’OTAN tot i les amenaces de Putin

El president i la primera ministra confirmen que demanaran l'adhesió i Rússia avisa amb "represàlies militars"

4 min
La primera ministra finlandesa Sanna Marin

BarcelonaEl president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, han confirmat aquest dijous que estan a favor de demanar l'entrada a l'OTAN. D'aquesta manera, el país nòrdic fa el primer pas per a l'adhesió a l'Aliança Atlàntica, tot i que la sol·licitud formal s'enviarà probablement la setmana que ve. "Finlàndia ha de demanar l'entrada a l'OTAN com més aviat millor", han dit en un comunicat conjunt. La intenció és fer-ho conjuntament amb Suècia, que està a la recta final del seu debat intern, però on tot apunta que també s'acabarà decidint en el mateix sentit.

"Aquesta primavera hi ha hagut un debat important sobre l'entrada de Finlàndia a l'OTAN. Ha calgut temps perquè el Parlament i el conjunt de la societat establissin els seus posicionaments. Ha calgut temps per establir contactes internacionals estrets amb l'OTAN i els seus països membres, així com amb Suècia", diuen els dos mandataris. "Ara que s'acosta el moment de prendre la decisió, manifestem que tenim el mateix punt de vista, per informar-ne també els partits i els grups parlamentaris. L'adhesió a l'OTAN reforçaria la seguretat de Finlàndia. Com a membre de l'OTAN Finlàndia reforçaria el conjunt de l'aliança defensiva", argumenten Niiniströ i Marin. I conclouen: "Finlàndia ha de sol·licitar l'entrada a l'OTAN sense demora".

Moscou ha reaccionat assegurant que l’entrada del país nòrdic a l’OTAN serà considerada “sens dubte” una amenaça per a Rússia i que l’expansió del bloc militar no farà més estable ni més segur el continent europeu, com ja havia dit en ocasions anteriors . El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha afegit que el camí emprès per Finlàndia per unir-se a l’Aliança motivarà una resposta simètrica de Rússia. En un comunicat del ministeri d'Exteriors, Rússia ha deixat clar que aquest "viratge de la política exterior" finlandesa obligaria el país a prendre mesures com a represàlia, "tant de caràcter tecnicomilitar com d'altres, per frenar les amenaces creixents a la seguretat nacional".

Segons el diari finlandès Iltalehti, alguns polítics del país han rebut informació que Rússia podria tallar el subministrament de gas a Finlàndia aquest divendres mateix. El mateix mitjà indica que el govern ja comptava que això podia passar a partir del 23 de maig, que és quan el país nòrdic ha de fer el pròxim pagament, que ja hauria de ser amb el nou sistema imposat per Moscou i que l'executiu finlandès ha rebutjat.

Canvi històric

El debat sobre una possible entrada a l'OTAN va prendre embranzida a Finlàndia a partir del discurs de Cap d'Any del president, en què va destacar que "l'espai per maniobrar i la llibertat d'elecció de Finlàndia també inclouen la possibilitat d'alinear-se militarment i sol·licitar l'adhesió a l'OTAN". Llavors, però, encara no havia començat la invasió russa d'Ucraïna, i l'opció d'adherir-se a l'Aliança semblava una hipòtesi poc probable. Però des que va començar la guerra, el procés s'ha accelerat ràpidament. Finlàndia ha pres la iniciativa de manera clara, i ha arrossegat així Suècia, d'entrada més reticent.

Avui, doncs, Finlàndia –que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia– ha optat per trencar amb la política de no-alineació en què ha basat la seva estratègia de defensa des de la Segona Guerra Mundial, justament per evitar els atacs dels veïns russos. A Suècia aquesta tradició de semineutralitat militar –no es pot parlar de neutralitat per la seva pertinença a la UE i la col·laboració amb l'OTAN– ha imperat des de fa dos segles i es concep com un tret identitari. Aquí tot està en mans del Partit Socialdemòcrata, que governa en solitari i que històricament s'ha mostrat contrari a unir-se a cap bloc militar. La formació celebrarà una reunió extraordinària diumenge i està previst que aquell mateix dia anunciï la seva decisió. Si es compleix el que la gran majoria d'analistes auguren, els socialdemòcrates confirmaran també el seu canvi radical de postura, fet que donarà llum verda a l'inici del procés formal, ja que confirmarà que hi ha una majoria parlamentària a favor d'unir-se a l'Aliança.

Soldats finlandesos participant en un exercici de l'exèrcit Arrow 22 a Kankaanpää, a Finlàndia

A Finlàndia, en canvi, la decisió de la primera ministra socialdemòcrata ha arribat abans que l'anunci oficial del partit, que serà dissabte. En aquest país, totes les formacions amb representació parlamentària s'han manifestat a favor d'entrar a l'OTAN, amb l'única excepció de l'Aliança d'Esquerra. A tots dos països, la confirmació oficial arribarà entre diumenge i dilluns. La setmana que ve hi ha una visita oficial del president finlandès a Estocolm per reunir-se amb el rei i el govern de Suècia, un viatge que probablement servirà d'escenari per formalitzar la petició conjunta.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha reiterat aquest dijous que l'Aliança està disposada a integrar Finlàndia de manera "ràpida". "Acullo amb satisfacció la declaració conjunta del president Niinistö i la primera ministra Marin de suport a la sol·licitud d'ingrés a l'OTAN sense demora", ha indicat el líder noruec, que ha remarcat que les portes de l'Aliança "estan obertes". La notícia ha estat aplaudida per diversos líders europeus, entre els quals els mandataris de les repúbliques bàltiques, que veuen l'entrada dels nòrdics a l'OTAN com un benefici clar per a la seva seguretat.

Suport popular

Aquest gir de volant de Finlàndia i de Suècia ve empès per un canvi també en l'opinió pública. Segons les últimes enquestes, més del 75% dels finlandesos donen suport a l'entrada a l'OTAN, mentre que abans que comencés la guerra a Ucraïna aquest percentatge fregava el 20%. Un sondeig publicat dilluns per la cadena pública Yle constata que ara només un 12% dels finlandesos hi estan en contra.

A Suècia el canvi no ha sigut tan acusat, tot i que la invasió russa d'Ucraïna ha provocat que per primera vegada hi hagi més d'un 50% de la població a favor d'unir-se a l'Aliança. Segons l'última enquesta, publicada aquest dijous, un 61% dels suecs en són partidaris.

stats