Internacional 13/01/2022

Suècia i Finlàndia també s'acosten a l'OTAN davant l'amenaça de Rússia

Es reforcen militarment i revifen el debat per por a una agressió de Moscou en cas de conflicte

4 min
Soldat de l'exèrcit de Finlàndia en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa pressió de Rússia sobre l'OTAN perquè garanteixi que no inclourà nous membres a l'Aliança no afecta només Ucraïna, país sobre el qual fa dies que es fixen totes les mirades, sinó també Finlàndia i Suècia, dos estats de la Unió Europea que no són socis de l'aliança militar. Les amenaces de Moscou sobre conseqüències greus si l'OTAN amplia els seus membres han aixecat suspicàcies sobre la seguretat dels dos països nòrdics i han fet revifar el debat sobre la conveniència de plantejar-se un canvi en la seva política de seguretat.

"A escala nacional, ens estem preparant adaptant els nostres recursos de defensa", va dir a principis de setmana el ministre suec de Defensa, Peter Hultqvist, que va assenyalar que cal reforçar especialment l'illa de Gotland, situada al mar Bàltic i considerada un dels territoris suecs potencialment més vulnerables a possibles atacs russos. Aquest dijous diversos mitjans locals han publicat que les forces armades estan augmentant la seva presència a Gotland i que a partir d'ara seran més visibles en llocs civils, com el port i l'aeroport. "La situació és tensa a l'entorn més pròxim, amb un país amenaçant-ne un altre [en referència a la tensió a Ucraïna] i amb negociacions en marxa", ha argumentat Tomas Ängshammar, portaveu del regiment de Gotland al diari Aftonbladet.

La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, va discutir la situació amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, la setmana passada, i va subratllar la importància d'"aprofundir la cooperació" entre Suècia i l'Aliança. Malgrat que no en formen part, tant Suècia com Finlàndia són considerats socis actius de l'OTAN, i els últims anys s'hi han anat aproximant cada cop més, per exemple participant en la gran maniobra Trident Juncture del 2018 a Noruega.

Suècia descarta de moment l'entrada a l'OTAN, però ha volgut deixar clar que, en tot cas, serà decisió seva, "i no de Rússia", com ha subratllat aquest dijous la ministra d'Afers Exteriors, Ann Linde, abans de participar en la reunió de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a Viena. "Ara mateix no és rellevant [l'entrada a l'OTAN], però el que és important és que ho decidim nosaltres", ha afegit.

Una decisió pròpia

Linde ha fet èmfasi en la cooperació que ja hi ha amb l'OTAN i amb Finlàndia, on el debat també torna a formar part de l'agenda política. La qüestió ha pres embranzida a partir del discurs de Cap d'Any del president finlandès, Sauli Niinistö, en què va destacar que "l'espai per maniobrar i la llibertat d'elecció de Finlàndia també inclouen la possibilitat d'alinear-se militarment i sol·licitar l'adhesió a l'OTAN". "Si nosaltres mateixos ho decidim", va afegir. Aquest és el quid de la qüestió, segons opina Hanna Ojanen, professora de la Universitat de Tampere experta en polítiques de defensa i seguretat. "Suècia i Finlàndia han hagut de reaccionar, no podien simplement quedar-se callades. Han hagut de marcar perfil i subratllar que són lliures de decidir les seves polítiques de defensa", explica a l'ARA.

A Niinistö s'hi va sumar la primera ministra, Sanna Marin, que també va fer-ne referència en el seu discurs d'Any Nou: "Conservem l'opció de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN. Hem de mantenir aquesta llibertat d'elecció i assegurar-nos que segueixi sent una realitat, ja que això forma part del dret de cada país a decidir sobre les seves pròpies polítiques de seguretat". Les paraules dels dos líders finlandesos van arribar pocs dies després que la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, advertís de "greus conseqüències polítiques i militars" si Finlàndia i Suècia s'uneixen a l'Aliança.

De moment, l'adhesió a l'OTAN no té el suport ni d'una majoria parlamentària ni de l'opinió pública en cap dels dos països. Tot i que ara sembla una realitat força allunyada, Ojanen afirma que la qüestió podria agafar ímpetu si es converteix en un tema important a la campanya de les pròximes eleccions –a Suècia, al setembre, i a Finlàndia, la primavera de l'any que ve– i alguns partits canvien la seva posició. A Suècia, quatre partits del bloc de dretes, actualment a l'oposició però amb possibilitats d'arribar al poder a la tardor, són favorables a l'adhesió a l'Aliança Atlàntica, i el percentatge de suecs que hi és favorable ha augmentat els últims anys: s'ha aproximat al 50%. A Finlàndia, en canvi, és només un 24%, segons una enquesta de l'any passat, i també hi ha menys partits polítics que hi donin suport.

Equilibri delicat

A Finlàndia, aquest aspecte és més delicat que a Suècia, tenint en compte que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i que hi manté relacions econòmiques importants. "Rússia és la principal preocupació per a Finlàndia, però també la principal raó per no unir-se a l'OTAN", resumeix Ojanen. "La línia bàsica a Finlàndia és que malgrat que la situació sigui tensa i malgrat que el país prepara constantment la seva defensa cap a Rússia, cal mantenir-hi el diàleg i la cooperació econòmica", explica. "Si Finlàndia s'adherís a l'OTAN, Rússia reaccionaria, i seria una reacció econòmica i política problemàtica. La qüestió és si Finlàndia està disposada a assumir aquest risc", afegeix.

"Finlàndia mai ha retallat la seva defensa", diu la investigadora; al contrari que Suècia, que durant les últimes dècades havia reduït considerablement la despesa en aquest àmbit. Des de la caiguda de l'URSS, el pressupost suec en defensa havia caigut dràsticament, des del voltant del 2,5% del PIB fins a l'1,2% el 2020, segons dades de l'Institut d'Investigació Internacional per la Pau d'Estocolm (Sipri, per les sigles en anglès).

Però les tensions al Bàltic, especialment des de l'annexió de Crimea el 2014, han empès el govern suec a revisar els números. Si es compleixen les xifres promeses, entre el 2014 i el 2025 el pressupost en defensa haurà crescut un 85%, "la inversió més gran des dels anys 50", segons va destacar el titular del ram quan va fer-ne l'anunci el 2020. La preocupació principal, segons va assegurar, és l'actitud de Rússia i les seves "agressions a Geòrgia i Ucraïna", que fan témer que la inestabilitat a la zona vagi a l'alça.

stats