Internacional 25/02/2022

Rússia amenaça Finlàndia i Suècia amb "repercussions militars" si entren a l'OTAN

Els dos països nòrdics insisteixen en la seva sobirania, però no es plantegen una adhesió a curt termini

3 min
Un soldat de l'exèrcit Finlandès en una imatge d'arxiu

Barcelona"Finlàndia no afronta ara mateix una amenaça immediata, però està clar que el debat sobre la pertinença a l'OTAN canviarà". Així s'expressava la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, aquest dijous després que Rússia iniciés l'ofensiva contra Ucraïna. Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, no forma part de l'Aliança Atlàntica, igual que Suècia. En els dos països nòrdics, el debat sobre la pertinença a l'OTAN ha revifat els últims mesos per l'augment de les tensions a Ucraïna, i aquest divendres els líders de Finlàndia i Suècia han estat convidats a la reunió que l'OTAN ha celebrat a Brussel·les .

I Rússia ha redoblat la pressió. "Clarament, l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, que és abans que res una aliança militar, tindria serioses repercussions militars i polítiques que exigirien una resposta del nostre país", ha dit aquest divendres en roda de premsa la portaveu del ministeri de Defensa rus, Maria Zakhàrova. "Finlàndia i Suècia no haurien de basar la seva seguretat en danyar la seguretat d'altres països", ha insistit. A principis de gener, Zakhàrova ja va fer la mateixa advertència i va parlar de "greus conseqüències polítiques i militars". Ara, però, la situació s'ha deteriorat clarament i Rússia ha deixat clar fins on està disposada a arribar.

A més, aquest divendres la portaveu russa ha afegit: "Considerem que el compromís del govern finlandès amb una política de no alineació militar és un factor important per garantir la seguretat i l'estabilitat al nord d'Europa". Aquests últims dies, molts analistes han ressuscitat el concepte de finlandització per parlar de la situació a Ucraïna, un terme que fa referència a una política exterior de neutralitat imposada per la Unió Soviètica a Finlàndia després de la Segona Guerra Mundial. "A Finlàndia, l'opinió majoritària és que va ser una vergonya i una cosa negativa per a la sobirania i la política interna del país, que va estar influenciada per l'URSS indegudament, i que no s'hauria de recomanar a ningú seguir la mateixa línia", diu a l'ARA el politòleg de la Universitat d'Hèlsinki Teivo Teivainen. "També hi ha una part de la població, una minoria, que pensa que la finlandització i la relativa bona relació amb l'URSS va ser un èxit. Són els que més fermament advoquen per no entrar a l'OTAN", afegeix.

La línia oficial tant de Finlàndia com de Suècia no ha canviat: de moment no es plantegen demanar l'adhesió a l'Aliança Atlàntica, però deixen clar que són sobirans per decidir-ho i que Rússia no els pot dictar la seva política de seguretat. "Crec que tothom hi està reflexionant", va dir dijous el president finlandès, Sauli Niinistö, un dels líders europeus que tenen una relació més freqüent amb el president rus, Vladímir Putin. "Entenc que molts finlandesos tenen por", va admetre, i va augurar que la guerra a Ucraïna afectarà les relacions entre Finlàndia i Rússia i es reflectirà en les polítiques de seguretat i d'exteriors del país.

Aquest temor accentuat entre els finlandesos s'ha evidenciat en un fet molt concret: les pastilles de iodur de potassi s'han esgotat de les farmàcies del país. Aquest dijous, les autoritats ucraïneses van informar que les tropes russes havien pres el control de l'antiga central nuclear de Txernòbil, cosa que ha disparat la compra d'aquest tipus de fàrmac, que ajuda a evitar que la tiroide absorbeixi el iode radioactiu. "Les pastilles de iodur de potassi s'estan acabant en gairebé totes les farmàcies de Finlàndia", explica Erkki Kostiainen, portaveu de la patronal farmacèutica al diari Iltalehti.

L'exèrcit suec apuja l'alerta

Després de l'inici de la invasió a Ucraïna, diverses autoritats sueques han augmentat el seu nivell de preparació. Les forces armades, per exemple, han desplegat avions de combat per protegir les fronteres. La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, ha insistit després de la reunió de l'OTAN que Suècia col·labora estretament amb l'Aliança, i ha retret les amenaces de Moscou: "Hem sentit moltes coses des del Kremlin en les últimes setmanes, però, malgrat el que diguin, la línia sueca és clara: a Suècia, som nosaltres els que decidim sobre la nostra política de seguretat". Ho ha dit en una roda de premsa juntament amb el ministre de Defensa, Peter Hultqvist, i el comandant en cap de les forces armades, Micael Bydén, que ha dit que l'exèrcit suec participa regularment en exercicis de l'Aliança Atlàntica i que poden entrar en operacions conjuntes.

"Ara mateix no veiem cap moviment militar rus preocupant al voltant de les nostres fronteres", ha dit Bydén. En un vídeo penjat a la web de les forces armades, el comandant deixa clar que l'exèrcit està "preparat per a tots els desenvolupaments". "Farem el que sigui necessari per complir la nostra principal missió: mantenir Suècia segura", afegeix.

stats