Important gest polític d'una estranya parella de ball a Europa en un moment d'inflació desbocada per la guerra a Ucraïna i de por a una nova crisi econòmica. Els Països Baixos, que durant la negociació dels fons antipandèmia van ser un dels murs més durs d'escalar pel grup de governs del sud, ha fet un important canvi de posicionament. Després d'un lleuger canvi de pesos en la coalició neerlandesa de govern i de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la Haia s'ha unit a Espanya per demanar una reforma de les normes fiscals europees que obre el camí al consens en una de les qüestions més divisòries dins la Unió Europea: la política fiscal (és a dir, la despesa, el dèficit i el deute). Els dos països proposen normes més simples, més personalitzades que permetin reduir el deute d'una manera realista i prioritzant inversions essencials com les ecològiques o digitals.

"Espanya incompleix les normes del dèficit". Després de la crisi financera ens vam fer un fart de llegir aquesta notícia any rere any. Les famoses normes són les del Pacte d'Estabilitat i Creixement, ara mateix suspeses per permetre barra lliure de despesa en resposta al coronavirus. Però la recuperació econòmica es va consolidant i, en una UE tradicionalment dividida entre partidaris de la disciplina pressupostària i els que reclamen màniga ampla, el debat sobre què fer amb les normes serà una de les grans batalles econòmiques d'aquest 2022, com va intuir-se aquest dilluns en la primera reunió de l'Eurogrup de l'any.

Primera trobada de l’any dels ministres de Finances i Economia de la Unió Europea amb dos temes especialment complicats sobre la taula. D’una banda, aquest dilluns l’Eurogrup ha abordat la reforma de les normes del dèficit i deute, suspeses per la pandèmia, i, de l’altra, aquest dimarts la totalitat dels vint-i-set ministres discutiran sobre l’aplicació a nivell europeu de l’acord global per a un impost de societats mínim. Les dues qüestions tenen en comú que generen profundes divisions entre els diferents governs. Tot i això, la presidència francesa de la UE, amb Emmanuel Macron al capdavant, i Brussel·les tenen la confiança de donar-hi una empenta.