Les normes fiscals i l’impost de societats divideixen la UE

Brussel·lesPrimera trobada de l’any dels ministres de Finances i Economia de la Unió Europea amb dos temes especialment complicats sobre la taula. D’una banda, aquest dilluns l’Eurogrup ha abordat la reforma de les normes del dèficit i deute, suspeses per la pandèmia, i, de l’altra, aquest dimarts la totalitat dels vint-i-set ministres discutiran sobre l’aplicació a nivell europeu de l’acord global per a un impost de societats mínim. Les dues qüestions tenen en comú que generen profundes divisions entre els diferents governs. Tot i això, la presidència francesa de la UE, amb Emmanuel Macron al capdavant, i Brussel·les tenen la confiança de donar-hi una empenta. 

Hi ha un factor que, malgrat les dificultats, esperona Brussel·les i París: el canvi de govern tant a Alemanya com als Països Baixos, en el que són dues veus tradicionalment rígides en la defensa de l’austeritat. El nou ministre alemany de Finances és Christian Lindner, del partit liberal alemany, que ahir va defensar la necessitat de prioritzar una reducció del deute que altres països com Espanya, Itàlia o França volen flexibilitzar. Des de la Haia es va estrenar la ministra Sigrid Kaag, de la mateixa coalició anterior però renovada amb un enfocament econòmic més predisposat a la despesa. També hi ha nous ministres del ram de països com Àustria o Luxemburg. Els dos ministres de Berlín i la Haia, doncs, no trenquen del tot amb una posició austera i d’aversió al deute tradicional al país, però sí que aporten algun matís que París, Roma o Madrid veuen com una oportunitat per encaminar una reforma de les normes fiscals més cap al “realisme” i el “pragmatisme”, en paraules de la vicepresidenta Nadia Calviño. La ministra, com Brussel·les, insisteix en la necessitat d’assegurar que les polítiques d'estímuls es retirin gradualment per no truncar el creixement econòmic i la recuperació. 

L'altre gran debat econòmic d'aquest any és l'aplicació europea de l'acord en l'àmbit de l'OCDE sobre un impost de societats mínim global, que hauria d'entrar en vigor el 2023. La Comissió Europea ja va presentar la seva proposta per a la implementació del segon pilar, és a dir, un impost mínim del 15% per a tots els països de la UE, que genera reticències en diversos països europeus i que, segons admetien diverses fonts diplomàtiques, serà el gruix del debat d'aquest dimarts entre els ministres. La presidència francesa confia en poder empènyer el debat perquè a l'estiu hi hagi un acord que permeti complir el calendari, però governs com Malta, Bulgària, Suècia o Estònia –segons avançava Bloomberg– veuen el calendari massa ambiciós. D'altres països com Irlanda, considerat paradís fiscal per la seva baixa tributació corporativa, també mostren reticències.