Finances públiques
Economia 10/09/2021

Comença la batalla per estovar les normes europees del dèficit

Els ministres de l'eurozona enceten el debat sobre el futur dels límits de deute i dèficit postpandèmia

2 min
El comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, atenent la premsa a l'inici de la trobada de ministres de finances celebrada aquest divendres a Eslovènia

Brussel·lesL'optimisme envaeix els principals indicadors i institucions econòmiques a Europa. Aquesta setmana el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que comença a retirar els estímuls d'emergència que va posar en marxa amb l'arrencada de la pandèmia, i així és com es va aclarint el final del 2021 com l'horitzó de la fi de la crisi. Ara bé, a mesura que ens hi acostem també es va obrint el meló d'un debat dels que van al cor del funcionament de la Unió Europea. El coronavirus va fer volar pels aires les normes de dèficit i deute d'Europa que defensen aferrissadament els nòrdics frugals, però aquesta excepcionalitat no durarà per sempre, perquè la suspensió és temporal, fins al 2023. La pregunta és fins a quin punt és realista tornar a normes que fixen el límit de dèficit al 3% i del deute al 60% del PIB quan l'eurozona té actualment un dèficit que supera el 7% i un deute que volta el 100%. Amb l'horitzó de la recuperació comença també el debat polític entre els que volen aprofitar el moment per estovar aquestes normes i els més reticents a tocar-les.

Els ministres d'Economia i Finances dels països de l'euro s'han reunit aquest divendres de manera informal a Eslovènia i han començat a prendre la temperatura a un debat que fonts europees preveuen més llarg i embullat del que països com Espanya voldrien. "Espero que en tot cas tinguem noves normes, que siguin les adequades, abans que sortim d'aquesta situació extraordinària, d'aquest marc extraordinari que hem acordat per poder respondre de manera adequada a les necessitats de la pandèmia", ha dit aquest divendres la vicepresidenta Nadia Calviño a l'arribar a la reunió.

Espanya, sempre amb un dels dèficits i deutes més elevats d'Europa, advoca per flexibilitzar-les –ja ho feia abans de la pandèmia– i defensa que cal abordar la reforma de les normes abans que tornin a reactivar-se. Però no hi ha prou consens. Abans de la trobada, vuit governs de la UE encapçalats pels frugals –els Països Baixos i també Dinamarca i Àustria– han fixat les seves línies vermelles en una carta de cara a les reunions de l'Eurogrup i l'Ecofin d'aquest divendres i dissabte, i demanen no vincular la revisió de les normes a la seva reactivació. Avisen que la discussió anirà per llarg i, tot i que es mostren oberts a debatre "millores" –concretament "simplificacions i adaptacions"–, recalquen que mai s'ha de posar en perill la sostenibilitat financera del conjunt de la UE.

En aquest debat, França està del costat d'Espanya i altres països com Itàlia i, com sempre, serà clau la posició que adopti Alemanya, ara en plena campanya electoral, que, de fet, pot ser determinant per al resultat d'aquest debat que s'ha reobert aquest cap de setmana. Brussel·les activarà d'aquí 15 dies la consulta pública per a aquesta qüestió. Aquest divendres el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha admès que "la qualitat és més important que la velocitat" però també ha recalcat que "cal trobar maneres de gestionar la situació sense esperar només que expiri la clàusula". Gentiloni és conscient que el repte és aconseguir un consens que enfronta, altre cop, el nord i el sud d'Europa.

stats