El destí ha volgut que el primer retrobament públic entre el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra sortint, Josep Maria Estela; l'entrant, Eduard Sallent; i el conseller, Joan Ignasi Elena, fos pel tema que va provocar el trencament definitiu entre els tres. Des que Elena va decidir cessar Estela i situar Sallent al capdavant dels Mossos encara no s'havien vist, i això que ja fa dos mesos de la decisió. La tensió venia de lluny, però el detonant va ser l'elecció de les noves comissàries. Elena i Estela no van coincidir en la tria i dos dies després el comissari en cap passava a ser el cap de la regió de Ponent. El retrobament podia haver sigut de moltes maneres, però ha sigut per l'element de la discòrdia. Aquest dijous les noves comissàries prenien possessió del càrrec en un acte al departament d'Interior, i allà hi eren tots dos.

L’enèsima crisi al vèrtex del Cos de Mossos d’Esquadra (CME) ha estat notícia política rellevant des de la setmana passada. I, naturalment, tothom hi ha ficat cullerada. Salvador Illa ha demanat insistentment la dimissió del conseller d’Interior. Junts va aprofitar el flanc que deixaven al descobert els seus aliats d’ahir i adversaris d’avui. Vox aplicà al tema l’única idea que es pot trobar al seu programa: que l’Estat prengui el control dels Mossos. Alguns mitjans de comunicació s’han deixat endur per metàfores desgraciades i impròpies (“soroll de sabres”), com si, en lloc d’una policia civil, estiguessin parlant de la Divisió Cuirassada Brunete a principis dels anys 1980. Fins i tot la CUP ha pontificat sobre com s’hauria de comandar el cos; la CUP, que dissoldria totes les policies per “repressores” i el model de seguretat pública de la qual deu ser, mentre no ens n’expliquin un altre, el de les Patrulles de Control del 1936...

"El que m'etiqueta, em nega", escrivia el filòsof Søren Kierkegaard i llegia Eduard Sallent abans d'entrar a la classe de filosofia. L'autor danès no entrava en el temari que els professors, entre ells Lluís Maria Xirinacs, havien escollit, però era el filòsof de capçalera de Sallent. Kierkegaard i Kafka el fascinen, igual que la música clàssica que el seu pare li posava al cotxe. De Kierkegaard va aprendre que les generalitzacions no plasmaven la realitat, però el nou cap dels Mossos viu entre etiquetes. Geni o manipulador. Obscur o transparent. Estimat o odiat.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha donat explicacions aquest dijous en una entrevista a RAC1 sobre la destitució, dilluns, de Josep Maria Estela com a comissari en cap. Elena, que posteriorment ha anunciat que compareixerà dimarts a la comissió d'Interior del Parlament, ha confirmat que tenia diferències de criteri pel que fa al ritme amb què ha d'avançar la feminització del cos, però ha assegurat que el punt clau de la decisió són les divergències sobre com s'ha d'organitzar la direcció del cos, que ell vol coral i que, segons ha dit, Estela preferia més unipersonal. “Ell creia que els noms de la prefectura els havia de nomenar ell”, ha apuntat. El conseller ha defensat una prefectura amb tres o quatre persones de perfil diferent. "Les organitzacions piramidals són del passat", ha afegit. I ha assegurat que el cessament és una "decisió política" i que li correspon a ell com a conseller prendre-la si no es comparteixen criteris.

Feminització. Aquesta és una de les primeres paraules que va pronunciar Joan Ignasi Elena quan va ser nomenat conseller d’Interior. Ja va ser una de les paraules amb les quals es va justificar el cessament del major, Josep Lluís Trapero, i ara també és el principal argument públic per haver destituït dilluns Josep Maria Estela com a comissari en cap. Per a la conselleria, Estela no acabava de compartir aquest objectiu, prioritari per al departament, vistos els últims esdeveniments. Aquest dimarts, el director de la Policia, Pere Ferrer, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que el fins ara cap del cos no estava “alineat” amb la fita de la feminització després que divendres, en una reunió amb Elena, defensés ascendir quatre homes i només dues dones a comissari, mentre que la proposta d’Elena era de quatre dones i dos homes. El moment, molt tens, va ser un “punt d’inflexió”, en paraules de Ferrer, que no nega que la decisió “l’entristís”, però és “el que s’havia de fer”.

Ahir els dèiem que al comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, estava a punt de ser cessat, que era qüestió d’hores, de dies a tot estirar. Tal dit, tal fet: ahir el conseller Elena va cessar Estela, i el va cessar després que aquest es negués a dimitir.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, sabia que no tenia una missió fàcil quan va posar en marxa el relleu del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que havia estat restituït al capdavant del cos policial pel conseller Miquel Sàmper, de Junts. Tot i això, l'operació dissenyada per situar Josep Maria Estela com a comissari en cap i obrir així una nova etapa ha resultat un fracàs. Deu mesos després d'aquell nomenament, Elena l'ha destituït i ha fet evident el que era públic i notori, i és que no hi havia sintonia entre la direcció política del departament i el màxim responsable policial. El comissari Eduard Sallent, que ja va ocupar el càrrec en època del conseller Miquel Buch, recupera la posició almenys de manera interina fins al desembre.

Als Mossos d’Esquadra hi ha un problema greu. És un problema de direcció i d’autoritat, com demostra el fet que en cinc anys haurà canviat de cap sis vegades. No estic dient que la policia catalana no funcioni: funciona, fa la feina i està ben desplegada a tot el país. El que passa és que des del 2017 no ha trobat el lideratge i l’estabilitat necessàries en la direcció, i això apunta tant als polítics com als personalismes interns d’un cos jeràrquic, amb l’opacitat que això implica.

El comissari Josep Maria Estela entrava aquest dilluns a la seu del departament d’Interior sabent que molt probablement en sortiria sense ser el cap dels Mossos d’Esquadra. L’esperava el conseller, Joan Ignasi Elena, amb una idea al cap: cessar-lo. La situació, després de mesos de crisi i amb les confiances mútues per terra, era irreconduïble. Tant, que Estela ja havia posat abans de l’estiu el càrrec a disposició del conseller i ara tornava a pensar en dimitir. La reunió ha sigut breu, d’uns 20 minuts, i Elena li ha comunicat, quan no feia ni un any que el va nomenar, que seria destituït. I reubicat. Estela, que cada dia va i ve d’Alcarràs amb cotxe, serà el nou cap de la regió policial de Ponent.

A hores d'ara, la principal incògnita a resoldre pel que fa a la direcció dels Mossos d'Esquadra és si el comissari en cap, Josep Maria Estela, dimitirà o si abans de fer-ho el faran cessar. La situació, després de mesos de tensions a la cúpula del cos, sembla ja irreconduïble. De fet, tal com va explicar aquest dissabte l'ARA, Estela va posar el càrrec a disposició del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, abans de l'estiu pels desacords en "la preservació de la governança interna del cos". Elena el va convèncer perquè no dimitís, però la relació, lluny de reconduir-se, no ha fet res més que empitjorar. Fins fa poc la intenció del Govern era aguantar Estela almenys uns mesos, tot i que ja hi havia molts dubtes sobre el seu lideratge, i després reestructurar la cúpula. Els últims esdeveniments i l'últim xoc amb Elena per l'elecció de les noves comissàries allunyen aquest escenari i n'apropen un altre de més precipitat: Estela pot deixar de ser cap del cos en qüestió de dies i Interior configuraria un govern de transició als Mossos fins que pogués establir una nova direcció definitiva, probablement al desembre.

La relació entre el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela, és tan tensa que Estela va posar el càrrec a disposició del conseller a finals de l'estiu pels desacords en "la preservació de la governança interna del cos", segons ha pogut saber aquest diari. La cúpula d'Interior el va convèncer perquè no dimitís, però el conflicte continua obert. Tant és així que el cap del cos s'ha donat un temps per reflexionar si fer el pas i dimitir.

Al departament d'Interior i a la cúpula dels Mossos d'Esquadra se'ls acumulen els problemes. El seu objectiu era que aquesta setmana fos la de fer abaixar la tensió després del comunicat del cap del cos, Josep Maria Estela, intentant apaivagar la crisi interna pel trencament amb el seu número dos, Eduard Sallent. Lluny d'això, cada dia s'obre un nou front. Primer, un mòbil gravant d'amagat en una reunió del tribunal per a les oposicions a ser intendent i inspector, que s'han suspès. Després, el contingut de la denúncia de l'excap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, Toni Rodríguez, assenyalant la politització del cos. I l'últim: aquest dijous, tres intendents aspirants a ser comissari han presentat una denúncia contra les bases del procés de selecció, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. El motiu? Un article anomenat dispensa de grau, que permet als agents poder ascendir en el rang sense tenir els estudis requerits donant valor a altres variables com l'experiència o els mèrits.

El 22 de setembre van saltar totes les alarmes als Mossos d'Esquadra: es va trobar un mòbil gravant a la sala on es reunia el tribunal avaluador de les oposicions per a intendents i inspectors. Ràpidament, es van obrir dues vies d'investigació, una d'interna i una d'externa, i es va deixar la qüestió també en mans de la justícia. Finalment, després d'un informe de la Divisió d'Afers Interns, el departament d'Interior va decidir suspendre la convocatòria d'oposicions. "La conselleria ha actuat com havia d'actuar", va afirmar aquest dimarts el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, des del Parlament. Segons fonts que coneixen el procés de selecció, a la sala en qüestió s'hi reunia el tribunal de proves i havien de parlar del contingut dels exàmens que havien de passar els candidats a intendents i inspectors. Què volia saber el propietari del mòbil?

Un nou capítol complica les relacions a la ja tensionada cúpula dels Mossos d'Esquadra. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) detalla aquest dilluns que el departament d'Interior ha suspès la convocatòria a les noves places per a 24 inspectors i 10 intendents del cos, un pas imprescindible perquè els agents puguin ascendir. En plena crisi a la cúpula policial, a més, aquesta promoció s'apuntava com un pas que podia facilitar eventuals canvis en els comandaments els pròxims mesos.

El que s’havia pogut percebre els últims mesos, que els rols a la nova cúpula “coral” dels Mossos d’Esquadra havien generat recels entre els dos càrrecs principals, s’ha acabat materialitzant. La tensió es va fer evident dissabte, quan El País va publicar que el cap dels Mossos, el comissari en cap, Josep Maria Estela, havia exigit al departament d’Interior que cessés el seu número dos, el comissari Eduard Sallent. Un extrem que, segons Interior, no es va arribar a produir, malgrat que des del departament admeten les diferències entre Estela i Sallent. Ara Estela ha enviat un missatge intern al cos, que també s’ha difós als mitjans, per intentar tancar la crisi interna.

A mesura que avança l'any, les dades delinqüencials s'acosten cada cop més a les del 2019. L’estiu d’aquell any, l’Ajuntament de Barcelona va parlar d’una “crisi de seguretat”, amb un màxim històric de delictes a la ciutat, però la pandèmia va capgirar la tendència. Ara, quan ja fa més de dos anys de la primera onada del covid, els Mossos d’Esquadra es preparen per a un estiu en què preveuen que hi pugui haver tanta delinqüència com el 2019. Algunes xifres ho demostren: fins al maig, els robatoris violents al carrer, les estrebades, han pujat un 4% i han passat de 6.158 a 6.406. Les violacions i els altres delictes sexuals també van a l’alça, amb percentatges de creixement superiors, malgrat que això s’atribueix al fet que es denuncien més.

Quan fa mig any el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra, un dels encàrrecs que va rebre la cúpula entrant va ser dissenyar una nova organització interna. L’estiu del 2020 s’havia presentat una modificació de l’estructura, però va quedar en un calaix després de la sortida de Miquel Buch com a conseller i amb el retorn de Trapero liderant el cos. El nou comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, ha reunit aquest dijous a Riner, al Solsonès, els comandaments de la policia per debatre una nova proposta d’organització. Un dels canvis serà el model dels antiavalots, que volen passar d’anomenar-los d'"ordre públic" a “intervenció”.

La detenció d’un noi de 20 anys per la brutal violació a una menor a Igualada ha coincidit amb la celebració de la festa dels Mossos: el Dia de les Esquadres. En l’acte nacional de la festivitat, els discursos s’han referit a aquesta investigació, anomenada cas Nit, que ha durat més de cinc mesos, fins que s’ha arrestat el presumpte autor. El líder de la policia catalana, el comissari en cap Josep Maria Estela, ha dit que és el resultat de vigilàncies “discretes”, feina “intensa”, nits “inacabables” i dies “frenètics”. Estela també ha defensat que és “igual d’important” detenir l’autor i recollir proves que atendre la víctima. Segons el cap dels Mossos, la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) –que ha liderat la investigació– treballa amb aquesta “mirada triple”.

Josep Maria Estela (Alcarràs, 1970) és des de fa un mes el nou comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. El seu nomenament en substitució del major Josep Lluís Trapero i els canvis a la cúpula que ja ha dut a terme han aixecat fortes suspicàcies. S’ha parlat de purga, però ell els defensa com una renovació d’acord amb el nou projecte i manera de fer que vol desplegar en l'etapa que comença després de 27 anys de carrera dins del cos policial.

¿Renovació en el marc de la normalitat o purga dins els Mossos d'Esquadra? Aquest ha estat el debat que s'ha produït aquest dilluns a la comissió d'Interior del Parlament, on ha comparegut el conseller Joan Ignasi Elena per donar explicacions a sobre la destitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant de la cúpula de la policia catalana i el nomenament de Josep Maria Estela com a número 1 del cos. Si bé Elena ha defensat els canvis com una qüestió "habitual" i com un fet "necessari" per tenir als Mossos un lideratge "cooperatiu" i de més "proximitat", els partits de l'oposició no li han comprat el relat. Hi veuen ingerències polítiques i, fins i tot, una voluntat d'intercedir en les investigacions en marxa relacionades amb casos de corrupció.