Dues setmanes després de l'inici de l'operació Fúria Èpica contra l'Iran, queden moltes incògnites obertes, però hi ha un fet que és evident: al president Donald Trump no li ha sortit la guerra que desitjava. Les seves declaracions dels últims dies, que han donat a entendre que deia que havia guanyat la guerra, estan destinades a calmar els mercats financers i preparar l'opinió pública per una retirada. Tanmateix, no li serà fàcil. "Serem nosaltres qui determinarem quan acaba la guerra", van replicar en un to desafiant els Guardians de la Revolució, la guàrdia pretoriana del règim, tota una mostra que evidencia el règim dels aiatol·làs no se sent derrotat.

Nou rècord absolut de les exportacions catalanes el 2023. Les vendes a l’estranger de les empreses del Principat van créixer un 6,1% l’any passat, fins a situar-se en els 100.684 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Així ho ha explicat aquest dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, segons els càlculs de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, a partir de les estadístiques publicades avui mateix pel ministeri d’Indústria espanyol. Aquests registres estan un punt percentual per sobre de les previsions que havia elaborat el Govern català l’octubre passat.

No hi ha dubte que les mesures anticrisi aprovades pel govern espanyol, primer a causa de la pandèmia i després per la guerra a Ucraïna, han aconseguit pal·liar, almenys en part, l'efecte de les pujades de preus en les economies familiars. L'exemple més evident és el del preu de l'electricitat, que es va arribar a disparar a l'inici de la invasió russa i va obligar el govern espanyol a reduir dràsticament els impostos associats per intentar minimitzar l'impacte sobre les famílies. Dels més de 200 euros/MWh s'ha passat a només 36 i d'una inflació superior al 10% s'ha passat a una al voltant del 3%. L'estat espanyol ha gastat molts diners per intentar contenir els preus i ara, un cop normalitzada la situació, cal tornar a poc a poc a la situació anterior. Ara bé, retirar totes les ajudes de cop hauria suposat un xoc per a l'economia, amb un possible efecte rebot a la inflació, i per això cal fer-ho de forma gradual, amb un aterratge suau, tal com s'ha plantejat en el consell de ministres d'aquest dimecres.

Una població cada cop més envellida. És el motiu de fons que porta l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a posar la lupa, any rere any, en el sistema de pensions dels països i, en particular, en la seva sostenibilitat, és a dir, en el fet que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses i que aquestes últimes no suposin un llast per a les generacions futures. Aquest dimecres, Espanya no ha estat una excepció. En el nou estudi econòmic Espanya 2023, que recull una llista de recomanacions en matèria de política econòmica, l'OCDE anticipa que, malgrat la recent reforma del sistema de pensions, Espanya "és possible que necessiti més mesures", sobretot tenint en compte que els pròxims anys es començarà a jubilar la generació del baby boom i que el sistema es tensarà pel que fa a la despesa.

Des que a meitats del 2021 es van començar a notar problemes de subministrament de les matèries primeres, situació que es va agreujar més tard per la invasió russa a Ucraïna, aquestes van començar a augmentar exponencialment de preu, sobretot l'energia (gas i petroli). Això es va traduir en grans augments dels costos de producció de les empreses, sobretot per a les més intensives en energia i les del sector industrial.

Tenint en compte els bons resultats de l'excepció ibèrica o topall del gas a Espanya i Portugal, era difícil que la sol·licitud que va fer la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de prorrogar-la no obtingués el vistiplau de Brussel·les. El topall, vigent des del 14 de juny, no només ha rebaixat el preu de l'electricitat al mercat majorista (un 19% de mitjana), sinó que també ha contribuït a una caiguda de la inflació a Espanya i ha permès un estalvi de més de 5.100 milions d'euros en la factura de la llum d'alguns consumidors, segons les últimes dades del govern espanyol.

Durant el primer semestre del 2022 el consum de gas natural ha crescut a Espanya un 4,2% en comparació amb el primer semestre del 2021. Una de les raons són les exportacions d'electricitat a Portugal i França, que han obligat a les centrals de cicle combinat, les que utilitzen gas, a funcionar al màxim. De fet, si es desglossa el consum d'aquest combustible s'observa que l'ús domèstic, l'industrial o el que es destina a generar electricitat no han crescut, sinó més aviat al contrari.

Els carburants continuen abaratint-se coincidint amb els mesos típics de vacances d'estiu. Els preus de la gasolina i el dièsel a Espanya han registrat una nova setmana de caigudes i es manté la tendència a la baixa iniciada a finals de juny, segons dades publicades aquest dijous al Butlletí Petrolier de la Unió Europea, que es publica setmanalment.

Després de la manca de paper de vàter i farina durant la pandèmia, i de l'oli de gira-sol fa dos mesos, ara ens trobem amb una escassetat generalitzada de glaçons enmig d'un dels estius més calorosos dels últims temps. Si el lector encara no s'ha trobat en la situació que al seu refresc només hi posin un sol i trist glaçó i el cambrer li comenti que no n'hi pot posar més, probablement s'hi acabarà trobant. El motiu: una manca d'estoc generalitzada de glaçons i gel picat a escala nacional.

"La inflació durarà més temps". Amb aquest pronòstic, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, reconeixia aquesta setmana que la situació d'increment dels preus que travessa Espanya, però també les principals economies mundials, no acabarà aviat, com anaven alertant els principals organismes supervisors. Un escenari que ha portat l'executiu espanyol a moure fitxa: el paquet de mesures aprovat per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, i en particular a l'augment dels preus, es prorrogarà sis mesos, i no tres com estava previst. Així ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, des de Brussel·les, després del Consell Europeu d'aquest divendres.

L’escalada del preu de la benzina, que a Espanya està en màxims històrics, ha obert el debat de si el govern espanyol hauria d’abaixar els impostos que cobra pel combustible. Els de la llum ja es van abaixar al setembre, però els dels combustibles no. El futur líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar l’Estat de "forrar-se" amb la pujada dels preus i la patronal Foment del Treball va demanar que Hisenda deixi d’obtenir "beneficis caiguts del cel", fent una analogia amb els guanys inflats que tenen les elèctriques.

El govern espanyol vol que les mesures econòmiques per pal·liar els efectes econòmics de la crisi amb Ucraïna es converteixin en un pacte d'estat i que, per tant, comptin amb el màxim consens parlamentari. Aquest matí ha començat una ronda de contactes amb els grups per plantejar-los les fórmules que rumia per intentar rebaixar els preus de l'electricitat, el gas i els carburants. El 29 de març el govern espanyol preveu aprovar un decret amb tot un paquet de mesures que podrien anar més enllà de la rebaixa de preus energètics.

Les males notícies mai no arriben soles. Els britànics ho han pogut comprovar aquest dijous. Per segona vegada consecutiva en els últims disset anys, el Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès) ha apujat els tipus d'interès, del 0,25% al 0,50%. És la resposta de la institució a una inflació desbocada, que s'espera que arribi al seu màxim –el 7,25%– el pròxim mes d'abril i que durant el 2022 es calcula que serà del 6% de mitjana.