Trump descarta negociar amb l'Iran i exigeix "la rendició incondicional"
Rússia ha estat proveïnt informació als aiatol·làs sobre objectius estatunidencs a la regió
WashingtonDonald Trump sembla disposat a cremar totes les naus amb l'Iran. A punt de complir-se una setmana des que els Estats Units van atacar conjuntament amb Israel el règim dels aiatol·làs, el president estatunidenc ha assegurat en una publicació a Truth Social que "no hi haurà cap acord amb l'Iran que no sigui la rendició incondicional". La declaració suposa un gir dràstic en la posició de l'administració des que van començar els bombardejos. Diumenge, en una entrevista a The Atlantic, el republicà va assegurar que els iranians "volen parlar" i han acordat fer-ho. "Així que hi parlarem", va afegir. De fet, el president iranià, Masoud Pezeshkian, va dir que alguns països ja havien començat a fer de mediadors per aturar la guerra. La Casa Blanca sembla voler dinamitar tots els esforços per frenar una guerra que encara no sap com vendre als seus ciutadans i que ja ha matat almenys 1.332 persones a l'Iran.
Washington no només acumula cadàvers a la seva esquena, sinó que també engreixa una factura que, en les primeres 100 hores del conflicte, s'enfila fins als 3.700 milions de dòlars. La bestreta també ve acompanyada de l'encariment del petroli i de la reducció de l'arsenal del Pentàgon, que ja estava minvat després d'un any donant suport a Israel. El president sembla disposat a embarcar-se en un conflicte llarg i assegura que el subministrament de munició "és pràcticament il·limitat". Però, per darrere, ja ha demanat ajuda a Ucraïna per lidiar amb els drons iranians i ha convocat una reunió amb els principals fabricants armamentistes per demanar que accelerin la producció. Produir un dron Shahed costa entre 20.000 i 50.000 dòlars, mentre que els interceptors antiaeris, com els Patriots o la munició dels THAAD, costen entre un i dos milions de dòlars i es requereix almenys un any per fabricar-los.
Una de les pors dels militars és que els aiatol·làs estiguin enviant els eixams de drons amb l'objectiu de reduir encara més les minvades reserves de munició de l'exèrcit estatunidenc. El departament de Defensa té la premissa de tenir sempre prou inventari i les tropes preparades per poder dissuadir o respondre qualsevol mena de conflicte amb la Xina. Rússia ha començat a moure fitxa des de la comoditat de la rereguarda. El Kremlin està proveint informació als iranians sobre objectius estatunidencs a la regió, segons han confirmat fonts coneixedores al Washington Post. Públicament, Moscou ha estat fent crides a posar fi a la guerra, la qual cosa ha qualificat d'"un acte d'agressió sense provocació". L'ajuda, encara que sigui en forma d'intel·ligència, és un símptoma més de com s'escampa de ràpid el conflicte a escala internacional. A més, a part de Rússia, també s'hi suma una altra potència amb armes nuclears.
Sense relat
Trump no ha parat d'enviar missatges contradictoris sobre quina és la posició de Washington respecte a aquesta guerra. En els sis dies de conflicte que arrossega la regió, l'administració no ha parat de canviar de versió. El republicà va justificar l'atac amb un argument similar a la guerra contra l'Iraq del 2003, però en lloc de parlar d'armes de destrucció massiva, deia que hi havia el risc que l'Iran desenvolupés una arma nuclear. Després, va passar a un terme més genèric dient que "el nostre objectiu és defensar els estatunidencs eliminant qualsevol amenaça provinent del règim iranià". En les declaracions a porta tancada al Congrés, membres del govern van dir que la informació que tenien no suggeria que els aiatol·làs estiguessin preparant cap mena d'atac preventiu contra els interessos dels EUA a la regió.
De la mateixa manera que el tipus d'amenaça que representava l'Iran s'ha anat desdibuixant, també ho ha fet el pla que se suposa que Washington té per al país. Primer, Trump deia que volia derrocar el règim i feia crida als iranians perquè sortissin al carrer. A mesura que han passat els dies, el republicà ha passat de voler anorrear-lo a controlar-lo. Dimarts, Trump deia al Despatx Oval que li agradaria fer una transició similar a l'aplicada a Veneçuela: decapitar el règim i convertir el govern interí en una mena de protectorat estatunidenc. El magnat ha dit per activa i per passiva que vol designar el nou successor d'Ali Khamenei, i fins i tot ha fet broma i ha dit: "L'atac ha estat tan exitós que hem matat gairebé tots els candidats. No serà cap de les persones en les quals pensàvem, perquè estan totes mortes". L’Iran va advertir ahir que el país no serà controlat per “la banda d’Epstein”, en referència al magnat estatudinenc implicat en abusos sexuals a menors.
Mentrestant, l'aparell propagandístic de la Casa Blanca funciona a tota màquina. El perfil d'X de l'administració Trump no para de compartir vídeos editats dels atacs subratllant la força del seu exèrcit. Un dels últims clips barreja fragments de les pel·lícules de Hollywood amb gravacions reals dels atacs i intenta tapar la manca de discurs amb una èpica buida.
Rumors de tropes sobre el terreny
Des del Pentàgon, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha convertit les rodes de premsa destinades a informar sobre l'evolució del conflicte en una mena d'arenga testosterònica sobre el poder dels EUA. "Res de regles de combat absurdes, res de paranys de construcció nacional, res d’exercicis de construcció democràtica, res de guerres políticament correctes. Lluitem per guanyar i no malgastem temps ni vides. Com va advertir el president, un esforç d’aquesta envergadura implicarà baixes. La guerra és un infern i sempre ho serà", va dir dijous a la tarda Hegseth, des de l'aixopluc de la sala de premsa del Pentàgon, a milers de quilòmetres d'on passa el conflicte i on no es descarta enviar tropes.
De fet, els rumors sobre la concreció d'aquesta possibilitat s'han vist alimentats després de la cancel·lació precipitada d'un exercici que una unitat d'elit de paracaigudistes tenia planejat per a aquests dies. Es tracta de la 82a Divisió Aerotransportada, amb base a Fort Bragg (Carolina del Nord) i que inclou una brigada de combat d'uns 5.000 soldats preparats per desplegar-se amb només divuit hores d’avís per a missions tan diverses com prendre el control d'infraestructures crítiques o realitzar evacuacions d'emergència.
