Sara Mesa ens arrossega a la novel·la Un amor (2020) en la caiguda a l'abisme d'una dona urbana instal·lada en un poble que s'enconya d'un veí amb qui intercanvia favors sexuals per feines de lampista. L'escriptora amara tot el llibre d'una atmosfera enrarida, des d'aquell pol oposat a la concepció idíl·lica del món rural que poua tant d'una tradició literària concreta com d'un subgènere cinematogràfic típic dels setanta. Resulta inevitable pensar en la magistral Wake in fright (Ted Kotcheff, 1971) mentre acompanyes la protagonista que s'enfonsa en un fangar moral esperonada pel context masclista que l'assetja.

Aquest divendres 10 de novembre s’estrena als cinemes El mestre que va prometre el mar, una pel·lícula que valora la lluita de tantes famílies que encara busquen els seus familiars enterrats anònimament en fosses comunes. El film és dirigit per Patricia Font, guanyadora del Goya al Millor Curtmetratge per Cafè per portar. El tràiler està disponible des de fa uns dies.

A Un amor, Laia Costa s'enfronta a un dels papers més foscos de la seva carrera: una traductora carregada de ferides emocionals que s'instal·la en un poble on no coneix ningú i acaba atrapada en una relació autodestructiva i tòxica amb un dels veïns. El nou film d'Isabel Coixet, que arriba divendres als cinemes, culmina un any esplèndid per a l'actriu, que espera un segon fill, ha debutat a la sèrie d'Amazon La roda del temps i ha estrenat dues pel·lícules més: Els encantats i, aquest mateix divendres, el drama històric El mestre que va prometre el mar.

Després de guanyar el Gaudí amb el documental El sostre groc, Isabel Coixet (Sant Adrià de Besòs, 1960) torna a la ficció amb Un amor, una història fosca de passions incontrolades que protagonitza una gran Laia Costa en el paper d'una traductora que comença una nova vida en un poble on no coneix ningú i on l'aïllament i la frustració l'acabaran empenyent a enredar-se en una relació tèrbola amb un veí del poble (Hovik Keuchkerian) que desperta en ella una atracció inexplicable. Coixet l'estrena al Festival de Sant Sebastià, on ja va presentar la seva primera pel·lícula, Massa vell per morir jove, el 1986.

Dos desconeguts es troben i tenen una cita romàntica (o no) en una Barcelona de postal. Aquest era i és el punt de partida de Cites, una de les sèries més populars de TV3, que ara ha decidit recuperar la ficció canviant-li el títol per Cites Barcelona. La nova temporada, que s'estrena aquest dilluns a les 22.00 h, manté elements de les entregues anteriors, com l'amor i els pisos espectaculars que pocs barcelonins poden pagar, però arriba amb polèmica al voltant de la llengua: el projecte és compartit entre TV3 i Amazon i la sèrie ara és bilingüe (les dues primeres temporades eren íntegrament en català). La versió que es veurà a TV3 serà doblada al català, tot i que els espectadors també tindran l'opció de veure-la en versió original triant l'emissió en dual.

Després d'una carrera impressionant que va començar fa només vuit anys amb Victoria, l'actriu Laia Costa (Barcelona, 1985) s'estrena en el cinema català (i en català) amb Els encantats, d'Elena Trapé, que arriba als cinemes divendres. Com a l'aclamada Cinco lobitos, d'Alauda Ruiz de Azúa, Costa interpreta una mare que travessa un moment difícil, aquest cop una separació de la parella. És un treball descarnat i expressiu que omple de veritat una de les grans pel·lícules catalanes de l'any.

La carrera al cinema de Laia Costa ha avançat en l'ordre invers de l'habitual. La vam descobrir en un primer èxit internacional, Victoria (Sebastian Schipper, 2015), fa no gaire ha triomfat al cinema espanyol amb Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022), i ara estrena el seu primer gran paper en català a Els encantats de la mà d'Elena Trapé. Com en el film basc, torna a encarnar un perfil poc explorat de la maternitat. La Irene s'acaba de separar de la parella i viu el primer cap de setmana en quatre anys allunyada de la seva filla. La protagonista descobreix que no estava preparada per assumir el pes d'aquesta absència. I marxa a la casa familiar a la Vall Fosca per retrobar-se amb ella mateixa enmig d'aquest paisatge amb un rerefons de màgia dels Pirineus.

La nova pel·lícula d'Elena Trapé, que es presenta aquest diumenge al Festival de Màlaga, comença allà on acaben la majoria d'històries sobre separacions o divorcis: quan les coses ja estan clares entre la parella, la reconciliació ni es planteja i només queda començar una nova vida –cadascú pel seu compte– i gestionar les restes del naufragi el millor possible. Per a la protagonista d'Els encantats, la Irene, això vol dir instal·lar-se al seu nou pis i passar uns dies sense la seva filla, que ha marxat amb el pare. Però l'absència de la nena li resulta insuportable i la casa li cau a sobre, així que tot d'una agafa el cotxe i enfila cap als Pirineus, a la casa del poble, la dels estius feliços, els dies llargs i les nits sense preocupacions.

L'arribada d'una brillant generació de directores al cinema no només serveix per corregir la falta de paritat del sector sinó també per introduir algunes temàtiques poc habituals en el repertori dels directors. Amb Cinco lobitos, que s'estrena aquest divendres, arriba l'hora de parlar sense mites ni tòpics de la maternitat, el tema que vertebra la pel·lícula d'Alauda Ruiz de Azúa, l'última cineasta a sumar-se al club de les debutants –hi són també Carla Simón i Pilar Palomero– que arrasen al Festival Màlaga, on el film va emportar-se el premi a la millor pel·lícula i guió, el premi del públic i un ex aequo a la millor actriu per a les seves dues protagonistes, Susi Sánchez i Laia Costa.

El 2015 el món va descobrir Laia Costa a la Berlinale. Set anys després hi torna amb una pel·lícula petita i sentida de la debutant Alauda Ruiz de Azúa, que participa en la secció Panorama. Cinco lobitos comença parlant del repte de ser mare però acaba sent una pel·lícula sobre la dificultat de ser filla. Costa hi interpreta l'Amaia, una mare novella plena de dubtes que recorre als pares quan el seu company ha de marxar per feina. L'entrega i profunditat emocional de l'actriu marquen un punt d'inflexió en la seva trajectòria; si el món és una mica just, ella i Susi Sánchez, que interpreta la seva mare, es faran un tip de guanyar premis aquest any.