Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna la inflació va començar a augmentar sense fre i un dels factors que hi ha incidit més és el preu de la llum, juntament amb el dels combustibles. Aquesta tendència no s'ha revertit, al contrari, encara es podria accentuar arran del conflicte al Pròxim Orient. Per tot plegat és clau que els ciutadans puguin tenir informació actualitzada i veraç sobre l'evolució dels subministraments que poden afectar l'encariment de la vida.

Beneficis. Els forats negres de la deslleialtat fiscal, que alimenten la captura tributària entre països de la Unió Europea, demostren com és de feble, encara, qualsevol intent de transparència i harmonització fiscal a nivell comunitari. Ara és Ferrovial, una empresa enriquida amb contractes públics i subvencionada pels costos de la pandèmia, la que ha decidit beneficiar-se del dúmping tributari que impera a la UE i, com moltes altres multinacionals i fortunes corruptes del món, traslladar la seva seu als Països Baixos –allà on donen lliçons sobre com tenir els comptes públics sanejats mentre guanyen un 30% dels seus impostos a través d’aquesta atracció de grans empreses–. Starbucks, Ikea, Inditex, Uber, Fiat i una llarga llista de grans empreses i fortunes personals s’han beneficiat dels forats fiscals del sistema holandès.

Hi ha dues grans raons per estalviar en el consum d’energia: perquè és cara i per ajudar a mitigar l’escalfament global del planeta. Pensàvem que el segon objectiu era el principal, però quan l’energia s’ha encarit de debò, essencialment a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, ens hem oblidat col·lectivament de la lluita contra l’escalfament global. Hem passat a exigir l’abaratiment dels costos energètics. Dit altrament, el que ens importa és el preu que paguem per l’energia i no l’escalfament global. És allò que els escèptics i els cínics deien: a ningú no li importa l’escalfament global perquè si importés es consumiria menys energia. Volem benzina barata, calefacció barata i electricitat barata. Com gestionem l’encariment de l’energia per conciliar els dos objectius?

Les mesures econòmiques del govern de l’Estat anunciades dimarts per contrarestar els efectes d’una guerra i una crisi energètica podrien ser valorades com les pitjors possibles… si no tinguéssim en compte quines són les alternatives a no aplicar-les. La bonificació dels carburants amb 20 cèntims per litre, els avals ICO i la resta de propostes que sumen uns 16.000 milions d’euros presenten molts problemes des del punt de vista econòmic, però són necessàries per poder sortir d’una situació complexa. Donades les circumstàncies, el govern havia d’actuar. Repassem els problemes que tenen algunes d’aquestes mesures i les seves virtuts: en què sembla que l'ha encertat l’executiu de Sánchez i en què s’ha pogut equivocar.

El catedràtic d’Economia de la UPF José García Montalvo dubta de l’efectivitat de les mesures del govern espanyol per reduir l’impacte econòmic de la guerra.