07/06/2021

Problemes al paradís

3 min
Problemes al paradís
'Problemes al paradís': escolta aquí l'article de Carme Colomina

EVASIÓ. Els gegants nord-americans Apple, Microsoft i Facebook, i les alemanyes Allianz o Zalando, tenen la seu fiscal a Irlanda; la italiana Fiat va rebre milions d’euros en ajudes d’estat a Luxemburg, i Starbucks ha estat denunciada per enginyeria fiscal al Regne Unit i als Països Baixos. Ara s’ha sabut, a més, que dels 315.000 milions de dòlars de beneficis que la subsidiària irlandesa de Microsoft va tenir l’any passat no en va pagar ni un en impostos a l’illa perquè l’empresa “resideix” a les illes Bermudes, un altre paradís fiscal.

L’espiral desreguladora, però, comença a tenir algun límit. El G-7, que reuneix les economies més desenvolupades del món, va acordar dissabte una reforma del sistema fiscal global per garantir un impost mínim de societats de, pel cap baix, el 15%.

L’imperi de les grans tecnològiques feia temps que estava en el punt de mira. L’acceleració de la digitalització que ha portat el confinament les ha enriquit d’una manera desaforada, just quan els governs se sentien més vulnerables i necessitats de caixa per fer front a la lluita contra el covid-19. Ara que els estats tornen a endeutar-se i els plans de xoc contra els costos econòmics i socials del coronavirus necessiten ingressos, l’evasió fiscal s’ha convertit en un espoli intolerable.

Feia mesos que el president dels Estats Units, Joe Biden, havia declarat la guerra a un sistema fiscal global que economistes com Gabriel Zucman o Emmanuel Saez, de la Universitat de Berkeley, han descrit com el “triomf de la injustícia”. Biden ha arrencat ara un compromís multilateral.

DESLLEIALTATS. La Unió Europea porta anys intentant posar límits a la seva pròpia bugaderia interna: la competència deslleial dels sistemes fiscals d’Irlanda, els Països Baixos, Luxemburg, Eslovàquia, Xipre o Malta, que faciliten evasions d’impostos i refugis opacs per a grans fortunes.

L’escàndol del Luxleaks, per exemple, ja va destapar fa set anys l’entramat fiscal que permetia a 340 multinacionals d’arreu del món -des de Disney fins a Facebook o Skype- evadir impostos a través de les seves seus a Luxemburg. Els papers de Panamà, amb la seva llarga llista d’evasors, o el mateix informe que el Parlament Europeu va aprovar el 2019 denunciaven l’existència de paradisos fiscals dins la Unió.

Un informe del grup dels Verds al Parlament Europeu retrata perfectament aquesta disparitat interna en una fiscalitat empresarial que va des del 2% que es paga a Luxemburg fins al 30% d’Itàlia.

RESPONSABILITAT. Amb el compromís aconseguit al G-7, ara és Brussel·les qui ja no té excusa per acabar amb una evasió fiscal que l’empobreix des de dins. Per això, França i Alemanya van afegir un punt important a aquest acord: que les multinacionals “paguin impostos allà on operen”.

Fins ara cada intent per guanyar transparència ha acabat aigualit pel Consell de Ministres de la UE. Xipre ja va advertir, la setmana passada, que vetaria qualsevol proposta comunitària que intenti imposar un mínim tributari, i el president de l’Eurogrup i ministre de Finances irlandès, Paschal Donohoe, es va limitar a dir que la proposta de Biden li generava “reserves”. La responsabilitat de tanta enginyeria política i financera està ben repartida. Però ara que Europa està endeutada, espantada i intentant tirar endavant un canvi econòmic estructural, els costos del robatori fiscal -que ja era imperdonable- s’han multiplicat.

stats