Quan el Barça femení disputava els seus partits als camps sense encant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, elles ja hi eren. Quan els partits del Barça femení només eren seguits per un centenar de persones, elles ja hi eren. Quan el Barça femení mirava des del sofà de casa les finals de la Champions League, elles ja hi eren. I elles hi han estat quan el Barça femení ha batut dues vegades el rècord històric d'espectadors d'un partit de futbol jugat per dones; quan ha guanyat tres Champions i quan ha provocat un canvi social que ha permès a milers de nenes tenir nous somnis.

Quan va començar la temporada, com aleshores va explicar l'ARA, el Barça i les futbolistes ja sabien que no era possible que totes les que acaben contracte aquest 30 de juny seguissin a les files blaugranes el curs vinent. Els motius principals són dos: la situació econòmica del club i les aspiracions individuals de cadascuna davant d'alguns canvis de rol que ja s'ensumaven a l'equip. De les nou jugadores que es trobaven en aquesta situació, fins ara n'han renovat cinc (Alexia, Patri Guijarro, Mapi León, Marta Torrejón i Gemma Font), una va marxar al mercat d'hivern (Oshoala), una altra va anunciar que farà les maletes al final de la temporada (Sandra Paños) i dues encara no han explicat oficialment el seu futur: Lucy Bronze i Mariona.

Omnipresent: adjectiu. Present a tot arreu al mateix temps. Paraula que sens dubte reuneix les qualitats de Lucy Bronze, lateral del Barça influent en atac, en defensa i en la creació del joc. Per palmarès, una de les millors defenses de l'etapa contemporània del futbol: set lligues domèstiques, quatre Champions, una Eurocopa i un premi The Best, entre d'altres, ja són a la seva vitrina després d'una prolífica carrera en què ha vestit les samarretes de l'Olympique de Lió, el Manchester City i el Barça, entre d'altres. Probablement, aquests tres equips són els més cèlebres de la darrera dècada.

"Hi ha més filtracions que mai al Barça femení", em va assegurar fa poc una persona amb vincle directe amb el vestidor de l'equip. Probablement és així. Per primera vegada hi ha esquerdes rellevants a la imatge mediàtica de paradís sense maldecaps en la qual ha viscut l'equip blaugrana des de la seva professionalització el 2015. Aquell que, per exemple, va comportar l'absència de crítiques dels periodistes, els seguidors i la junta directiva en les dues finals de la Champions League perdudes contundentment davant l'Olympique de Lió en un atac de condescendència que dubtosament afavoreix el creixement del futbol femení. 

El Barça ha vist en només tres mesos com el seu entrenador i el seu director esportiu han decidit marxar. Aquest fet crida l'atenció de manera especial en un conjunt que durant el 2023 ha estat campió d'Europa i només ha perdut en el terreny de joc un partit en tot l'any, davant el Madrid CFF quan ja tenia la Lliga guanyada matemàticament. Més enllà d'ofertes espaterrants dels Estats Units i de propostes de la Federació Espanyola (Markel Zubizarreta va decidir marxar sense tenir-la encara), és evident que darrere s'acumulen altres motius que han provocat que els dos pilars de la direcció esportiva d'un dels millors equips de futbol de la història hagin pres la determinació de plegar gairebé al mateix moment. Aquests motius es resumeixen en els dubtes respecte al futur del Barça més enllà d'aquest curs. "Per primera vegada no està clar el projecte. Cadascú va a la seva i hi ha més filtracions que mai a la història del Barça femení", explica a l'ARA una persona amb un vincle directe amb el vestidor blaugrana.

La seva visió del joc és totalment diferent. Al Camp Nou, la immensitat de les graderies que omplien 91.553 culers l'envoltaven i l'esperonaven, com a la resta de l'equip blaugrana. Ella, però, està sola davant el perill. L'àrea la delimita, uns murs que en molt poques ocasions traspassa. Sandra Paños (Alacant, 1992) és una assegurança sota pals per al Barça. Amb actuacions solvents i de vegades espectaculars ajuda l'equip a mantenir uns registres demolidors. Aquest divendres, de nou al Camp Nou, lluitarà per deixar la porteria a zero en l'anada de les semifinals de la Champions contra el Wolfsburg (18.45 h, DAZN).