Finalment ha passat: s'ha considerat que les companyies de xarxes socials són responsables de la toxicitat dels seus algoritmes. Dimecres passat, en la primera sentència d’aquest tipus, un jurat del Tribunal Superior de Califòrnia va concloure que Meta i YouTube havien perjudicat una usuària a causa de les decisions que havien pres al crear un disseny addictiu per a les seves aplicacions.

Doble precedent històric judicial contra Meta, l'empresa de Facebook i Instagram. Un jurat de Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA), ha condemnat el gegant tecnològic a pagar 375 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis, ja que considera que l'empresa va prioritzar els beneficis econòmics a la seguretat i va ocultar el que sabia sobre possibles efectes nocius de les seves aplicacions. Segons el fiscal general de l'Estat, que va iniciar el procediment, "el veredicte del jurat és una victòria històrica per a cada nen i cada família que van pagar el preu per l'elecció de Meta de prioritzar els beneficis a la seguretat dels infants. Avui, el jurat s'ha unit a famílies, educadors i experts en seguretat infantil per dir: «Ja n'hi ha prou»". L'empresa ha anunciat que recorrerà la sentència al "no estar d'acord respectuosament" amb el veredicte.

Les entitats que advoquen per la seguretat dels menors a la xarxa s’apunten una victòria gens menor. Després d’anys de polèmica, Meta ha acceptat impedir que les comunicacions entre els usuaris d’Instagram puguin estar encriptades. El canvi s’ha introduït discretament, amb una actualització no publicitada, i començarà a aplicar-se al maig. La modificació d’aquesta clàusula permetrà a l’empresa que gestiona una de les xarxes socials més seguides pels joves poder veure el contingut dels missatges que s’enviïn els usuaris si així l'hi requereixen les autoritats judicials.

Mark Zuckerberg ha posat punt final a la versió de realitat virtual d'Horizon Worlds, la plataforma que havia de ser la porta d'entrada al seu metavers. Ho va anunciar dimarts passat als fòrums oficials de Meta i amb correus electrònics als usuaris. No és cap sorpresa: és la liquidació formal d'un projecte que portava anys agonitzant i que mai no va superar els 300.000 usuaris mensuals actius; una xifra ridícula per a una empresa que acull 3.000 milions d'humans a les seves plataformes.

El consell de ministres va decidir dimarts passat que ja n'hi ha prou: després de mesos veient com les eines d'intel·ligència artificial de les grans tecnològiques es convertien en generadors automàtics de pornografia infantil, el govern espanyol ha ordenat a la Fiscalia General de l'Estat que investigui X, Meta i TikTok per possibles delictes d'abús sexual de menors. Que ningú no digui que no els havien avisat: quan els usuaris de Grok, la IA d'Elon Musk, van crear 3 milions d'imatges sexualitzades en 11 dies –23.000 de les quals mostraven menors–, potser algú a Silicon Valley hauria pogut sospitar que la cosa no anava bé.

Pedro Sánchez no s'arronsa i fa un pas més en la croada contra les grans tecnològiques. El govern espanyol ha demanat aquest dimarts a la Fiscalia que investigui X, Meta (que engloba Facebook i Instagram) i TikTok pels delictes de violència sexual que podrien estar cometent en la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d'intel·ligència artificial (IA). "Aquestes plataformes estan atemptant contra la salut mental, la dignitat i els drets dels nostres fills i filles. L'Estat no ho pot permetre. La impunitat dels gegants s'ha d'acabar", ha afirmat el mateix Sánchez a primera hora en un missatge publicat precisament a X.

La renovació d'Isidre Fainé al capdavant de Fundació La Caixa ha marcat la setmana dels fitxatges empresarials; n'hem parlat a la secció d'economia de l'ARA amb reportatge especial sobre les teranyines de La Caixa, que podeu llegir al diari. A banda, però, als EUA, Meta –empresa matriu de Facebook i Instagram– ha nomenat Dina Powell, exassessora de Donald Trump, nova presidenta i vicepresidenta de la companyia; i a escala local, la consultora Newlink ha obert nova seu a Barcelona i estrena director. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

Quan dijous al matí vau obrir el WhatsApp, potser us vau trobar amb una sorpresa que ha passat sense pena ni glòria mediàtica, però que suposa un petit terratrèmol en la nostra vida digital. Aquell cercle blau iridescent que Meta va incrustar fa uns mesos a la part superior o inferior dels xats ha canviat d'actitud. Fins fa quatre dies, si gosàveu adreçar-vos-hi en català, la intel·ligència artificial (IA) de Mark Zuckerberg us responia amb una negativa seca en castellà o anglès, al·legant que no estava programada per a la nostra llengua. Era una negativa tossuda i tècnicament absurda, perquè el model que fa funcionar l’invent (Llama 4) s’ha entrenat llegint tot internet i, per tant, sap català des de fa temps.

Els GAFAM s'han convertit en els emperadors del nou món. Cadascuna de les sigles correspon a Google –també Alphabet–, Apple, Facebook –ara Meta–, Amazon i Microsoft, per aquest ordre. Són els gegants tecnològics dels Estats Units, on han crescut a l'empara de tots els governs, i en particular els de Donald Trump. De fet, a l'altre costat de l'Atlàntic es parla dels "set magnífics" i a la llista s'hi inclouen Nvidia i Tesla. El seu poder traspassa l'esfera econòmica –es va fer evident en la presa de possessió de Trump aquest 2025–, cosa que no passa per alt a alguns governs, entre els quals l'espanyol. De fet, Pedro Sánchez va arrencar l'any parlant de "tecnocasta" i instant la Unió Europa a "plantar-hi cara". Obria un pols a les grans tecnològiques que onze mesos després ha recuperat.

El jutjat del mercantil número 15 de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d'euros a 87 editors de premsa digital espanyola i agències de notícies integrades en l'AMI (Associació de Mitjans d'Informació), entre els quals hi ha l'ARA. La sentència considera que la multinacional de Mark Zuckerberg ha obtingut un avantatge competitiu a l'incloure publicitat en les seves xarxes socials Facebook i Instagram fent servir dades personals dels usuaris protegides pel reglament europeu de protecció de dades (RGPD). La resolució respon a la demanda interposada per la patronal de premsa digital d'àmbit estatal, que considerava que l'ús indegut de dades personals protegides dels usuaris li donava un avantatge injust. La sentència dona la raó a l'entitat i condemna Meta a pagar una multa milionària per competència deslleial.

Les grans plataformes digitals (les big tech) dominen l’economia. La tecnologia digital s'ha fet imprescindible, ja sigui per a la cerca d’informació, les xarxes socials, el comerç electrònic, els sistemes operatius o els telèfons intel·ligents. Cadascun d’aquests camps està dominat per poques empreses. Els lideratges són de Google amb el seu motor de cerca; Meta a les xarxes socials amb WhatsApp, Facebook i Instagram; Amazon en el comerç; Microsoft amb Windows i aplicacions; i Apple en el telèfon mòbil. Els costos fixos elevats, els efectes de xarxa i les economies d'escala dinàmiques (per exemple, en la corba d’aprenentatge) fan que les big tech siguin dominants. L’acumulació de dades porta a efectes de retroalimentació, en què més producció i més vendes indueixen més dades i més efectes de xarxa que fan que l’empresa sigui més eficient, millori els productes i serveis, i segueixi per davant dels competidors. Són, doncs, mercats que basculen cap a un guanyador que s’emporta tot el mercat o la major part (winner-takes-all o winner-takes-most).

El planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). Es tracta d'empreses que han superat nivells històrics de preu i que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.

"Vaig treballar allà [a Facebook] durant set anys i, si els hagués de resumir en una sola frase, diria que va començar sent una farsa esperançadora i va acabar en una tragèdia plena de foscor i penediment. Jo era una de les persones que assessoraven la cúpula de l'empresa, Mark Zuckerberg i Sheryl Sandberg, mentre ells pensaven com Facebook negociaria amb els governs del planeta. Al final vaig contemplar desesperançada com es plegaven davant de règims autoritaris com la Xina i enganyaven l'opinió pública com si res. [...] La majoria de dies, treballar en temes polítics per a Facebook tenia molt menys d'interpretar capítols que semblaven redactats per Maquiavel i molt més de cuidar una colla de xavals de catorze anys als quals havien donat superpoders i una suma indecent de diners mentre volaven arreu del món intentant comprendre què els havia atorgat i comportat aquest poder."

Meta, companyia de Mark Zuckerberg i propietària d'Instagram i WhatsApp, s'hauria apropiat de la imatge i els noms de famoses com Scarlett Johansson, Taylor Swift, Selena Gomez i Anne Hathaway per crear una dotzena de xatbots per a les xarxes socials que es dedicaven a flirtejar amb els usuaris i compartir imatges de caràcter sexual. Segons una exclusiva de Reuters, l'empresa de Zuckerberg hauria creat aquests xats sense el permís o el coneixement de les afectades.

Fa només uns quants dies, Amazon va anunciar els plans de construir un centre de dades gegantesc a l’estat d’Indiana, als Estats Units. Aquest centre de càlcul estarà dedicat a l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de simular el cervell humà. La factura de la llum els sortirà cara, ja que aquest complex consumirà uns 2,2 gigawatts d’electricitat; prou energia per alimentar tota una ciutat.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols inicia una nova etapa. La companyia es planteja tornar a repartir dividends i veu com el preu de l'acció, després del sotrac patit pels atacs del fons baixista Gotham City Research, emprèn el camí de l'alça. En la junta d'accionistes d'aquesta setmana s'ha retirat el fins ara president, Thomas Glanzmann, després de 19 anys al consell d'administració, i per primera vegada una dona assumeix aquest càrrec: Anne-Catherine Berner.

Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

Meta farà servir els continguts penjats pels usuaris de les seves plataformes, com ara una fotografia d’Instagram o un comentari de Facebook, per entrenar les seves funcions d’IA, com ara Meta AI, l’assistent de WhatsApp, Instagram i Facebook Messenger. La multinacional de Zuckerberg així ho va detallar en un comunicat el 14 d’abril: “Avui anunciem els nostres plans per entrenar IA a Meta utilitzant contingut públic, com ara publicacions i comentaris públics, compartit per adults, a partir dels nostres productes disponibles a la UE. Les interaccions de les persones amb Meta AI, com ara preguntes i consultes, també es faran servir per entrenar i millorar els nostres models”.