Tres mesos després del seu nomenament com a primer ministre francès, Sébastien Lecornu ha aconseguit el que no van assolir els dos anteriors caps de govern: aprovar els pressupostos i oferir una certa estabilitat política a França. La seva arribada com a primer ministre va ser molt polèmica, però ha estat capaç –contra tot pronòstic– de dotar el país d'uns comptes imprescindibles per a la seva estabilitat econòmica i d'evitar la censura. Les dues mocions rebutjades dilluns al vespre per l'Assemblea Nacional van ser l'últim obstacle per als pressupostos. "Podem girar full", resumia un diputat macronista.

El primer ministre de França, Sébastien Lecornu, ha escapat de la censura pels pèls. L'Assemblea Nacional ha rebutjat aquest dijous la moció de censura presentada per l'esquerra radical per molt poc: la moció ha estat votada per 271 diputats, 18 menys dels 289 que es necessitaven per tombar el govern. Els socialistes i la dreta han decidit no votar-la, tot i que alguns diputats rebels de les dues formacions han optat per desobeir la consigna del seu partit. Poc després ha estat rebutjada també una segona moció de censura presentada per l'extrema dreta.

Després de cinc dies de caos a la política francesa, el president de la República ha nomenat finalment un primer ministre aquest divendres, amb l'esperança de tancar l'enèsima crisi. Emmanuel Macron, però, no ha anat a buscar-lo gaire lluny. En una nova pirueta surrealista, ha triat, de nou, Sébastien Lecornu, que fa només quatre dies anunciava la seva dimissió i dos dies després assegurava que no tornaria a ser cap de govern. "La meva missió ha acabat", havia afirmat. Amb el nomenament de Lecornu, figura procedent de la dreta i molt propera al president, es tanca definitivament la possibilitat d'un govern d'esquerra.

França haurà d'esperar almenys fins divendres per saber si tindrà un nou govern o si el president de la República convocarà eleccions legislatives anticipades. Aquest dimecres al vespre acabava el termini perquè el primer ministre dimitit, Sébastien Lecornu, arribés a un acord amb els partits per formar un executiu i per aprovar els pressupostos del 2026, però no ha estat possible tancar el pacte amb un marge de temps tan estret. El cap de govern en funcions ha traslladat al president Macron que les negociacions estan ben encaminades i que hi pot haver un acord i un nou primer ministre "d'aquí a 48 hores". Posteriorment, l'Elisi ha confirmat en un comunicat que el cap de l'estat nomenarà el primer ministre a tot estirar divendres.

El president de la República, Emmanuel Macron, es troba en el moment més crític des que viu a l'Elisi. Després de veure passar cinc primers ministres en només dos anys, la situació comença a ser insostenible. Fa dies que no parla públicament –les explicacions de tot el caos de dilluns, quan el primer ministre, Sébastien Lecornu, va dimitir, les va donar en una curta nota de premsa– però el seu entorn ha filtrat a la premsa que si els partits no es posen d'acord per formar un govern que no sigui censurat immediatament, "assumirà les seves responsabilitats". En altres paraules, convocarà eleccions legislatives anticipades.

"Qui podrà governar demà un país ingovernable?", es preguntava l'editorialista del diari La Depêche, Jean-Claude Souléry, pocs dies després que el primer ministre francès, François Bayrou, anunciés per sorpresa, a finals d’agost, que se sotmetria a una qüestió de confiança a l'Assemblea Nacional el 8 de setembre. Si no hi ha una sorpresa majúscula –altament improbable–, França es quedarà aquest dilluns, de nou, sense govern ni primer ministre.

El govern de François Bayrou té els dies comptats. Si el primer ministre francès encara conservava alguna esperança de poder superar el pròxim dilluns la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà a l'Assemblea Nacional, la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, li ha deixat ben clar aquest dimarts que deixarà caure el govern. "No hi ha hagut miracle", ha dit el president de Reagrupament Nacional i mà dreta de Le Pen, Jordan Bardella, després de reunir-se, juntament amb Le Pen, amb el primer ministre.

Menys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.

El nou primer ministre francès, François Bayrou, ha aconseguit el que feia temps que el president Emmanuel Macron perseguia: dividir els partits que formen part de l'aliança de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), i trencar-la definitivament. Feia mesos que estava esquerdada, però aquest dijous l'aliança ha saltat pels aires després que els socialistes hagin declinat votar a favor de la moció de censura contra el nou govern. "El Partit Socialista fractura l'NFP. Però capitula sol", ha certificat el líder de França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, en un missatge a X.

El nou primer ministre francès, Michel Barnier, ja ha superat el seu primer examen parlamentari, no sense dificultats. En el seu discurs davant l'Assemblea Nacional per presentar les seves prioritats polítiques, Barnier ha tastat aquest dimarts per primera vegada les escridassades i els xiulets per part de diputats de partits d'esquerra, el bloc que s'ha quedat fora del govern tot i haver guanyat les eleccions legislatives. Els diputats de l'esquerra, sobretot els de La França Insubmisa (LFI), han mostrat el seu desacord amb el nou govern durant l'hora i vint minuts que ha durat el discurs de Barnier cridant i creant un enorme rebombori a l'Assemblea com a protesta per haver estat ignorats pel president Macron.

El nou govern francès, el més conservador de l'última dècada, ha començat a treballar aquest dilluns. El dia de la rentrée del nou executiu liderat per Michel Barnier, alguns dels ministres han deixat clar que serà un govern més de dretes del que hi havia fins ara, sobretot amb les qüestions d'immigració. El nou titular de l'Interior, Bruno Retailleau, ha destacat que el seu objectiu principal serà "restablir l'ordre", a les fronteres i al carrer. "Tinc tres prioritats: restablir l'ordre, restablir l'ordre i restablir l'ordre", ha afirmat.

Dos mesos després de les eleccions legislatives que el partit del president Macron va perdre, França està a punt de tenir nou govern, que estarà dominat, de nou, per ministres macronistes. La renovació de l'executiu que el president de la República volia escenificar després dels comicis no serà tan ambiciosa com s'esperava. L'inquilí de l'Elisi conservarà el poder: dels 16 ministres que formaran part de l'executiu, set sortiran de les files macronistes, segons les filtracions publicades per la premsa francesa. El nou primer ministre, Michel Barnier, s'ha reunit aquest dijous al vespre amb Emmanuel Macron a l'Elisi per presentar-li la seva proposta. El nou govern s'anunciarà abans de diumenge.

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives i de múltiples rondes de contactes amb líders polítics, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous el nom del nou primer ministre: es tracta del conservador Michel Barnier, de 73 anys, membre del partit de la dreta tradicional, Els Republicans. Barnier va ser comissari europeu de Mercat Interior i negociador del Brexit del bloc europeu. A França també va ocupar els càrrecs de ministre d'Afers Estrangers i d'Agricultura amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

Emmanuel Macron no se'n surt. El president de la República fa dies que fa consultes a personalitats polítiques i líders de partits per trobar un nou primer ministre, per ara sense èxit. Aquest dimecres s'esperava que l'inquilí de l'Elisi n'anunciés el nom, segons havien avançat alguns mitjans com la cadena BFMTV, però finalment no ha estat així. El president prefereix seguir buscant un perfil que generi més consens. Macron vol tenir ben lligat el suport parlamentari per evitar que el nou primer ministre s'estavelli amb una moció de censura.

Els alumnes francesos tornaven aquest dilluns a les aules després de les vacances d'estiu i el primer ministre en funcions, Gabriel Attal, ha celebrat la rentrée visitant una classe de 5è de primària. Una alumna li ha etzibat: "Vostè sap qui serà el nou primer ministre?" Attal li ha contestat amb sinceritat i amb un missatge per a Emmanuel Macron: "És una pregunta que es fan molts francesos, però jo no en sé la resposta perquè, com sabeu, a França és el president de la República qui escull el primer ministre".

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives, França encara no té ni nou primer ministre ni nou govern. Havent consultat durant els últims dies totes les forces polítiques de l'Assemblea Nacional, el president de la República, Emmanuel Macron, s'ha refermat en la idea que ja va llançar just després de les eleccions del 7 de juliol: no deixarà el govern en mans del Nou Front Popular (NFP) –l'aliança dels partits d'esquerra– tot i ser el grup més nombrós de l'Assemblea, guanyador d'unes eleccions que van deixar un hemicicle sense majories àmplies. "L'estabilitat del nostre país imposa no optar per aquesta possibilitat", es justificava dilluns al vespre el president en un comunicat.

En política, sovint l'estratègia ho és tot. El president Macron va decidir la nit de la segona volta de les eleccions legislatives que negaria la victòria a les esquerres, al Nou Front Popular, i no deixaria el govern a les seves mans. I ell, que havia perdut la seva aposta per ampliar la majoria parlamentària i havia retrocedit gairebé 100 escons, va traçar una estratègia: negar la derrota electoral i buscar suports per continuar manant a l'Assemblea Nacional.

Onze dies després de les eleccions legislatives, la primera sessió de la nova Assemblea Nacional ha acabat amb una victòria ajustada però important per al president Macron. Yaël Braun-Pivet, macronista i presidenta de la cambra baixa fins a la seva dissolució el juny, ha obtingut aquest dijous una majoria de vots que li permet conservar el càrrec, tot i que ha guanyat només per 13 vots.

Els Jocs Olímpic de París, que comencen d'aquí a poc més d'una setmana, se celebraran amb un govern francès en funcions. El president de la República francesa, Emmanuel Macron, ha acceptat aquest dimarts a la tarda la dimissió del primer ministre, Gabriel Attal, i del seu govern. L'executiu estarà en funcions fins que hi hagi un nou govern. Macron havia rebutjat la dimissió d'Attal la setmana passada, però finalment ha decidit acceptar-la per una qüestió purament tàctica: evitar que es voti una moció de censura contra el govern –no es pot fer caure un executiu en funcions– i que els ministres puguin votar en la sessió constitutiva de l'Assemblea, prevista per a aquest dijous, per elegir el nou president de la cambra.

Tres dies després de les eleccions legislatives, que han deixat una Assemblea Nacional ingovernable, el president de la República ha trencat el seu silenci. Tot i la importància i incertesa del moment polític que viu França, fins ara Emmanuel Macron no havia parlat. El president ha optat aquest dimecres per fer una valoració dels resultats electorals a través d'una carta adreçada als francesos publicada als diaris regionals. Macron deixa clar que no reconeix la victòria del Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerra, el bloc que més escons va aconseguir (182) a les eleccions legislatives de diumenge. "Ningú ha guanyat", afirma a la missiva.