Sébastien Lecornu, el primer ministre que volia ser monjo

ParísEn un sondeig recent dels que es fan periòdicament per mesurar la popularitat dels ministres a França, el 45% dels ciutadans enquestats no tenien opinió sobre l'aleshores ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, nomenat dimarts primer ministre pel president de la República. En altres paraules, gairebé la meitat dels francesos entrevistats no coneixien Lecornu, si bé era titular de Defensa des de feia més de tres anys. Va ser nomenat poc després d'esclatar la guerra a Ucraïna.

La dada pot sorprendre, però és el reflex de la personalitat del nou cap de govern. Lecornu ha estat, fins ara, un ministre discret, gairebé sempre prudent en les seves declaracions públiques. Un polític jove, de 39 anys, amb poc carisma i poca presència mediàtica. L'antítesi de ministres com el seu amic Gérald Darmanin (Justícia) o Bruno Retailleau (Interior), omnipresents als mitjans i sempre donats a la polèmica.

El president Macron l'ha triat com a primer ministre enmig de la tempesta de protestes al carrer per substituir François Bayrou i pilotar la sortida de la crisi política i la inestabilitat que viu el país. Segurament, molts francesos que no el coneixien ja s'han familiaritzat amb el seu nom i la seva cara.

Cercle del president

A l'esfera política, Lecornu és ben conegut. Fa anys que és un dels homes imprescindibles del cercle més pròxim al president i ha format part del govern des que Macron va arribar a l'Elisi el 2017. És una peça clau de l'engranatge macronista. Tot i la seva poca presència pública, s'ha sabut moure a la perfecció entre bastidors. Primer com a membre del partit conservador d'Els Republicans, la dreta tradicional, i després com a membre de la República en Marxa de Macron.

És un dels polítics de dretes que es va deixar seduir pel projecte polític del president -suposadament centrista, tot i que ha virat a la dreta-, un fet que va comportar la seva expulsió d'Els Republicans. Tot i això, continua mantenint una relació pròxima amb figures de la dreta com Nicolas Sarkozy. L'expresident solia anomenar-lo, amigablement, le cornichon (el cogombret, en francès), segons assegura Le Monde.

Amb Emmanuel Macron com a president, el nou primer ministre ha ocupat uns quants càrrecs governamentals, des de la secretaria d'estat d'Ecologia a ministre d'Ultramar i, des del 2022, ministre de Defensa. És l'únic membre de l'executiu que ha sobreviscut a tots els canvis de primer ministre. Ho va ser amb Élisabeth Borne quan només tenia 36 anys i ho va continuar sent amb Michel Barnier i amb François Bayrou. Tant Borne com Barnier van dubtar a l'hora de nomenar-lo ministre: la primera perquè Lecornu era molt jove i el segon perquè volia canviar cares. Macron els va convèncer.

Reunions secretes amb Le Pen

El nou cap de govern és fidel al president i té fama de bon negociador, de tenir capacitat per dialogar amb persones d'altres partits. Durant la crisi de les armilles grogues, el 2019, va ser un dels impulsors dels grans debats que van permetre posar fi a la mobilització. Un dels seus pocs escàndols com a ministre va ser per mantenir contactes secrets amb la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen. Segons va revelar Mediapart, Sébastien Lecornu va sopar dues vegades amb la líder del Reagrupament Nacional.

És tan extremadament discret que gairebé no se sap res de la seva vida privada, només que viu amb el seu gos i que és fill únic. Nascut en un municipi de la regió parisenca, es va criar a Vernon, un poble de Normandia del qual va ser alcalde. La seva mare era secretària i el seu pare tècnic aeronàutic. Vernon és veí de Giverny, on Claude Monet va viure des del 1883 fins a la seva mort, el 1926. Els paisatges bucòlics d'aquest indret van inspirar alguns dels quadres del pintor francès i avui es pot visitar la seva casa i els jardins, convertits en el Museu dels Impressionistes. Lecornu és el president del consell d'administració del museu.

A diferència d'altres ministres, primers ministres i presidents, Lecornu no va estudiar a cap gran escola universitària com l'ENA. De fet, ni tan sols té carrera universitària. Va començar estudis de dret a París però mai els va acabar. En les últimes hores hi ha hagut certa polèmica sobre si ell o el seu entorn van mentir sobre el seu CV. El que recull el web del govern només hi consta "estudis de dret" però en una versió anterior hi figurava com a diplomat en dret, segons ha denunciat l'advocat i activista vinculat a l'esquerra Juan Branco. I, de fet, en alguns dels perfils que els mitjans de comunicació francesos han publicat aquesta setmana, apareix com a diplomat en dret.

Sigui com sigui, compaginar feina i estudis no era fàcil, sobretot per a algú com ell, que als 19 anys ja era assistent parlamentari i als 22 conseller de l'aleshores ministre Bruno Le Maire. De fet, no se li coneix cap feina fora de la política. Volia ser militar, però l'esport no era el seu fort i es va acabar conformant amb ser reservista de l'exèrcit. També va estar a punt de triar la religió com a sistema de vida. Després de fer diferents retirades espirituals a l'abadia de Saint-Wandrille, a Normandia, va estar a punt d'ingressar-hi per ser monjo benedictí. Encara no tenia 20 anys.

Contra el matrimoni gai

Finalment, va triar el camí de la política, però no es va desfer de les seves idees conservadores. El 2012, quan França debatia legalitzar el matrimoni entre dues persones del mateix sexe, va criticar durament la llei. "El matrimoni és, a les nostres societats, la base de la construcció de la família. I una família es construeix entre un home i una dona", va dir contundent. Anys després, amb el matrimoni gai normalitzat i ja com a ministre, es va mostrar menys bel·ligerant. "He evolucionat molt", va assegurar.